Tots Sants 2014. Certificats de defunció

Del punt de vista de documentació administrativa, la nostra vida comença amb una inscripció registre civil i acaba amb un certificat de defunció. En un article magnífic al New Yorker, Kathryn Schulz ens descobreix la història dels certificats de defunció, i en particular de l’inventari de les causes de la mort, des de una llista de 81 al segle XVII fins a les 14.000 que registra actualment la WHO. Amb una taxa de mortalitat d’un 7,89 per mil, el 2014 hi haurà uns 50 milions de morts que donaran lloc a uns 25 milions de certificats de defunció especificant les seves causes. Schulz assenyala que aquesta burocràcia de la mort és una conseqüència de l’estat democràtic modern, “si tothom compta, tothom ha de ser comptat”.

Certificat de defunció
El precedent dels certificats de defunció moderns són els Bills of Mortality, llistes setmanals de defuncions ocorregudes a Anglaterra atribuïdes a la plaga. El 1629 s’indicaria a les parròquies que reportessin també les morts degudes a altres causes. El 1662 John Graunt, un dels precursors de la demografia, publicaria  ”Natural and Political observations made upon the Bills of Mortality” analitzant-los amb l’objectiu d’estudiar la propagació de la pesta bubònica. Arribaria a compilar fins 81 causes de mort en quatre categories principals: malalties cròniques, epidèmies, mortalitat infantil i accidents.  El 1893, un comitè internacional presidit per Jacques Bertillon ampliaria la llista a 161 causes agrupades en 14 categories seguint un criteri de classificació anatòmica. Avui la llista és gestionada per l’Organització Internacional de la Salut i codifica fins a 14.000 causes classificades en 22 grans grups.

La ICD10 (desena edició de la International Cause of Death) estableix els grups següents per a malalties: (I) Malalties infeccioses i parasitàries, (II) Neoplàsies, (III) malalties de la sang, (IV) endocrines, (V) Trastorns mentals i del comportament, (VI) malalties del sistema nerviós, (VII) malalties de l’ull, (VIII) malalties de l’oïda, (IX) sistema circulatori, (X) sistema respiratori, (XI) aparell digestiu, (XII) la pell i el teixit subcutani, (XIII) malalties del sistema osteomuscular i del teixit connectiu, (XIV) aparell genitourinari, (XV) embaràs i part, (XVI) afeccions originades en el període perinatal, (XVII) malformacions congènites, i (XVIII) altres no classificats.

Les causes externes es recullen a (XIX) Traumatismes i enverinaments (una excel·lent font d’inspiració per a un escriptor de novel·la negra, per cert) i (XX) causes externes de morbiditat i de mortalitat. D’altres codis són el (XXI) Factors que influeixen en l’estat de salut i (XXII) Codis per a situacions especials. A Catalunya, les causes més importants són els tumors i les malalties del sistema circulatori, que sumen més d’un 60%.

La pregunta “per què morim” why o “de què morim” no és fácil de respondre, sobretot si a més d’identificar la ‘causa immediata’, per exemple la ruptura del miocardi, volem indicar la ‘causa subjacent’ que seria malaltia de l’artèria coronària ateroscleròtica. Reportar la causa subjacent és difícil, per manca de formació dels metges però sobretot  perquè sovint no està disponible la informació necessària. Schulz segueix analitzant la qüestió citant Harvey Fineberg de l’Institute of Medicine quan diu que, “si algú mor d’un atac de cor, no diem que va morir per tenir el colesterol alt, un estil de vida sedentari i 40 anys de fumar”. I no obstant, un estudi de Foege i McGinnis de 1993,  revelava que la meitat de les morts als Estats Units el 1990 es podien atribuir a nou factors que no s’incloïen als certificats de defunció: tabac, dieta i activitat física, alcohol, agents microbians, armes de foc, comportament sexual, vehicles i ús indegut de medicaments i drogues. La distinció és important ja que pot fer decantar les polítiques de salut cap a la recerca de medicaments o cap a la formació d’hàbits més saludables.

Si la qüestió què interessa els metges és “de què morim”, la pregunta que ens fem els que estimàvem el difunt és “com”. Volem saber si va patir, o si estava en pau, o en el cas d’una mort prematura, si va tenir algún sentit, si s’hauria pogut evitar. Sobre tot això, conclou Kathryn Schulz, el certificat de defunció no en diu res; no és l’elegia d’Auden per a Yeats.”Morim perquè vam néixer, perquè som mortals; perquè després de tot, la vida és així”.

Poesia a la butxaca

M’agradaria haver treballat més la memòria, i ser capaç de recordar algunes de les poesies que he llegit. Ja que no em resulta fàcil, he buscat la manera de dur  la poesia a la butxaca.

Suposem que hem copiat la poesia a un processador de textos. La majoria d’ells deixa exportar a format PDF.

Hi ha una eina que, entre altres coses, pot convertir un fitxer PDF de 16 pàgines a un full A4 a dues cares que es pot doblegar per fer un llibret que cap a la cartera. El document original ha de tenir el pas de lletra prou gran com per que sigui llegible un cop reduït 8 vegades  (per exemple Garamond 26). Es pot descarregar a: http://multivalent.sourceforge.net El fitxer multivalent.jar es copia al directori que es vulgui i des de la finestra de comandaments es fa:

c:camí_del_javajava.exe -classpath c:camí_del_multivalentMultivalent.jar tool.pdf.Impose -verbose -page 1-16 -dim 2x4 -layout "1l,8r,16l,9r,13l,12r,4l,5r,7l,2r,10l,15r,11l,14r,6l,3r" nom_document.pdf

Que més o menys vol dir:

  • genera les 16 pàgines del document (-page 1-16)
  • posant-ne 8 a cada pàgina, en 2 columnes i 4 files (-dim 2×4)
  • i disposades així (“1l,8r,16l,9r,13l,12r,4l,5r,7l,2r,10l,15r,11l,14r,6l,3r”) :
    • la 1 girada a l’esquerra
    • després la 8 girada a la dreta
    • la 16 a l’esquerra
    • la 9 a la dreta
    • etc.

És més fàcil posar-ho en un fitxer bat i anar modificant el nom del document.

Per a convertir un text qualsevol a un format de llibre electrònic (mobi per a Kindle, epub per a iphones), hi ha l’excel·lent Calibre, un programa que, a més de gestionar la biblioteca de llibres electrònics, permet convertir la majoria formats de processador de textos (txt, rtf, odt, doc, html) a formats de llibre electrònic. Així els podrem carregar a un lector Kindle o fer servir l’ aplicació de lectura del telèfon. (El lector fbreader llegeix gairebé tots els formats sense haver-los de canviar).

Així podrem dur amb nosaltres la poesia que ens agrada i llegir-la sempre que vulguem. Per exemple, a la feina, en una reunió avorrida, podem fer veure que consultem el correu quan en realitat estem llegint un sonet!
Aquí, uns reculls en aquests formats de butxaca (Espriu, Maragall, Vinyoli, Màrius torres, Guerau de Liost, Salvat-Papasseit i altres).