Mirant la gent ( I ). Segones exposicions als museus.

A vegades, quan visito un museu, em distrec amb el que es podria anomenar exposició secundària. A més de l’exposició principal o primària, observo els altres visitants com una mena de “exposició secundària” viva. Mentalment els puc posar etiquetes com “Joves començant a descobrir el gaudi de l’art”, “nens arrossegats pels seus pares, avorrits”, “Parella madura, probablement amb una vida sencera anant a visitar museus junts”, etc. Prou sovint es pot detectar una mirada que expressa meravella, intel·ligència o diversió. L’espectacle de la gent gaudint de l’art és bonic.

Alguna vegada gent real s’assembla a un personatge d’un quadre determinat. Encara recordo una noia, descansant a la sortida d’un museu, que em va sorprendre per la semblança a la Flora de la Primavera de Botticelli. Ara sovint provo d’imaginar la gent del voltant de la sala portant vestits antics i sota una il·luminació especial, tal com apareixerien si haguessin estat pintats per Jaume Huguet o Holbein el jove, per exemple. I a la inversa, els personatges de les pintures, al meu voltant en texans i bambes.