Motenda, el disseny

He fet una tenda que al mateix temps serveix de motxilla, la motenda. Aquest va ser el procés de disseny.

1. Una motxilla ultralleugera i lones?
Després d’una travessa de diversos dies al Pirineu, amb una motxilla de 2250 g. i una tenda lleugera de 1.600 g. explorava webs d’equipament lleuger. Hi havia motxilles que pesaven molt poc, i gent que enlloc de tenda feia servir una lona per al terra i tela lleugera lligada amb cordes com a sostre. Però les motxilles eren lleugeres gràcies a fer servir una tela molt fina que era més fràgil i susceptible d’esquinçar-se en fregar amb una branca. En canvi, aquesta motxilla, contenia una lona per dormir que era més resistent! No era una contradicció? La tela més resistent hauria d’anar fora.

2. Lona i capelina?
Vaig pensar que podria fer servir la lona del terra per embolicar el contingut de la motxilla, i com a coberta, la capelina, una tela més lleugera, com a coberta. La idea m’agradava perquè eliminava la motxilla i només havia de dur un terra i una capelina. Però aquesta solució no era viable perquè en les travesses de muntanya fa bastant fred, a vegades plou i no sempre hi ha arbres on penjar les cordes per tensar la lona sostre. Havia de tornar a la idea d’una tenda tradicional. Potser podria unir la lona del terra i la capelina d’alguna manera per formar una tenda.

 3. La tenda és la motxilla!
Vaig estudiar si podia unir el terra i la coberta amb cremalleres o velcros. Però resultava complicat. Les mides de la coberta no es corresponien gaire amb les d’una capelina, seria laboriós de deixar ben subjectat cada vegada que muntés la tenda. Hauria de fer una obertura a la tela del terra per accedir al contingut de dins la motxilla? Si no embolicava bé la lona, em podien caure coses? El moment eureka va ser pensar que una tenda normal podia ser, plegada, el contenidor de la motxilla. No em cauria res i la mateixa porta de la tenda podia servir per accedir a l’interior sense fer cap més obertura.

4. Estudi del plegat i les corretges, estora integrada
Ara calia trobar com plegar la tenda per acabar constituint una capsa d’una base d’uns 25×35 cm i 60 cm d’alçada. Havia vist que algunes motxilles incorporaven una estora a l’esquena i també que alguns models d’estora eren més curts per estalviar pes. Vaig recollir la idea, l’estora aniria integrada al terra de la tenda i en plegar-se, aportaria solidesa a la capsa.
Després calia veure com embolicar la tenda plegada amb dues «tapes» i mirar que les corretges no molestessin a l’hora de jeure.

5. Estructura
Com sostindria la tenda? La meva tenia dos arcs creuats al davant que s’aguantaven sols i un al darrera, tot tensat per vents. Volia trobar la manera de fer una estructura autònoma, que no necessités vents. Explorant materials en una botiga de cometes, vaig descobrir les varilles de fibra de vidre trenada, que es poden doblegar i després recuperen la forma. Si una creu de dos arcs s’aguantava sola, podia aguantar tota la tenda amb tres creus. Vaig fer un model a escala i un eix superior i aguantava! Molt lleuger però resilient.

6. La capelina avancer.
Encara volia tenia un avancer com el de la meva antiga tenda, i pretenia fer-lo amb la capelina. Però no trobava la manera d’adaptar la forma rectangular a un avancer i menys encara, d’aconseguir que s’aguantés sense fer servir vents. Al final se’m va acudir fer servir una varilla per guiar el que seria la base. La varilla quedaria tensada per una cinta. L’altre extrem de l’avancer aniria subjectat amb velcros a les cintes de la coberta i el que sobrava, a sota, plegat. Les piques no són imprescindibles però n’hi haurà 5, 4 pels extrems de la tenda i una per aguantar l’avancer, que sinó s’aguantaria només amb el pes de les botes.

ANEM PER FEINA! Acabada l’etapa de dibuixos i models, vaig encarregar els materials, em vaig comprar una màquina de cosir i van començar mesos de confecció plens d’errors i correccions, alguns comprensibles, d’altres totalment estúpids. Però tot plegat va culminar en una tenda motxilla de 1850 g, que presento en aquesta pàgina juntament amb una guia imperfecta per qui vulgui provar de fer-se’n una.