Posted on

Evolució del clima

[esborrany]

https://en.wikipedia.org/wiki/Paleoclimatology

Phanerozoic climate

500 million years of climate change
Main article: Phanerozoic
Major drivers for the preindustrial ages have been variations of the sun, volcanic ashes and exhalations, relative movements of the earth towards the sun, and tectonically induced effects as for major sea currents, watersheds, and ocean oscillations. In the early Phanerozoic, increased atmospheric carbon dioxide concentrations have been linked to driving or amplifying increased global temperatures.[20] Royer et al. 2004[21] found a climate sensitivity for the rest of the Phanerozoic which was calculated to be similar to today’s modern range of values.

The Huronian glaciation, is the first known glaciation in Earth’s history, and lasted from 2400-2100 million years ago.
The Cryogenian glaciation lasted from 720-635 million years ago.
The Andean-Saharan glaciation lasted from 450–420 million years ago.
The Karoo glaciation lasted from 360–260 million years ago.
The Quaternary glaciation is the current glaciation period and began 2.58 million years ago.

Al llarg del quaternari que és una era freda en conjunt, s’observen períodes d’uns 100.000 anys pels cicles de fred-calor

Temperatura mitjana dels últims 12.000 anys

ESDEVENIMENTS CONEGUTS

 

Posted on

Taula cronoestratigràfica

La Terra |

Com “llegir” la història de la terra?

El setembre de 2011 era al Grand Canyon i baixàvem 900m pel Bright Angel Trail fins al Plateau Point. Era com recórrer 600 milions d’anys des de les capes d’argila  de finals del Paleozoic fins al Precàmbric. No hi ha registre del Mesozoic i ben poc del Cenozoic.

Sense les orogènies i altres alteracions, la crosta terrestre es veuria com una sèrie de capes amb les restes de cada època.

  • terrenys quaternaris i de formació actual. Argiles i sorra. Éssers actuals. [hi trobem restes de civilitzacions]
  • terrenys neozoics, argiles, roques arenoses, calisses i margues. Vertebrats de sang calenta
  • terrenys mesozoics, roques calisses, arenoses i margues, mol·luscs i vertebrats de sang freda, peixos i rèptils de grans dimensions. Plantes convertides en carbó.
  • terrenys paleozoics amb licorelles (pissarres) i calisses, fòssils de mol·luscs i crustacis (sense esquelet)
  • terreny granític sense fòssils [precàmbric]

(del llibre de Ciències Físiques de Fontserè)

 

New Yorker sobre el jaciment que documenta la gran extinció. The Day the dinosaurs died. La línia K-T

Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:

  • Cenozoic: era dels mamífers
  • Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
  • Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.

(Evolució geològica i estratigrafia)

 

Stratigraphy.org

[afegir Calvin i geologia]

 

 

Posted on

Evolució. El DNA que compartim amb altres espècies

Evolució  Arbre de la vida
llevat de forner 18%, raïm 24%, 38% round worm, 44% honey bee, 47% fruit fly, pollastre 65%, 69% platypus, 73% zebra fish, 84% gos, 85% vaca, 88% ratolí, 90% ximpanzè (del National Geographic).
[ Igual que la perspectiva dels avantpassats  aquestes dades ens palesen la proximitat i continuïtat que tenim amb totes es formes de vida. Una part important dels “procediments” per viure, un 20%, els compartim amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí.]
An automated system for constructing putative homology groups from the complete gene sets of a wide range of eukaryotic species.
Posted on

44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics

→La Terra  |    Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar

La pregunta sobre l’origen

[ 0 ] Coneixem i explorem la terra, fem mapes de les costes, les muntanyes i els rius. Trobem diferents roques i minerals, i fòssils. Als diferents hàbitats, la muntanya, els boscos, els camps, els deserts, les selves, hi trobem una diversitat d’animals i plantes que intentem classificar (Linneu) [  i si l’home és un d’ells].

Ens preguntem, com ha arribat a ser així? La terra, l’han creat o ha existit des de sempre? I les muntanyes? I la vida? I la diversitat d’espècies? i l’home?

Tenim les aportacions:

Model resultant

  • G1→  Història geològica : Moviments de les plaques continentals que convergeixen en Rodínia al Precàmbric, se separen, formen Pangea al final del Paleozoic, es tornen a separar al Mesozoica, xocant Gondwana i la Índia al Cenozoic. convergència a Rodínia i separació, convergència a Pangea i separació. Els xocs causen la formació de les serralades (orogènies).  El clima evoluciona per canvis del sol, canvis a l’amosfera per erupcions volcàniques. Això fa avançar o retrocedir les glaceres i el nivell del mar.
  • Història biològica. Les espècies es van diversificant, sobrevivint a la competència de la selecció natural i a les extincions massives: bactèries, algues, eucariotes, artròpodes, mol·luscs, peixos, el pas a la terra amb els amfibis, premiers rèptils, molses i falgueres. Després dinosaures, mamífers i coníferes. I finalment els primats, les plantes amb flor, i els homínids. Deixarem de classificar les espècies per semblances morfològiques i voldrem   reconstruir les ramificacions de B1→  l’arbre de la vida.

Períodes de l’evolució

  • Cronologia de la terra:  Períodes, extincions, orogènies Evolució terra -4600 – 2.58 Ma
    • -4600 Ma → Precàmbric : atmosfera reductora, aigua, primers organismes, bactèries i arquebacteris, fotosíntesi i canvi a atmosfera oxidant, eucariotes amb endosimbiosi, organismes pluricel·lulars, esponges i meduses.
    • -541 Ma → Paleozoic:  Càmbric: Explosió de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovicià, Orogènia Caledoniana, mol·luscs, 1a extinció. 443 Silúric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devonià: amfibis, molses, 2a extinció. 359 Carbonífer: Gimnospermes, insectes gegants, rèptils. 299 Permià: es completa Pangea, orogènia herniciana, rèptils sinàpsids (mamífers),3a extinció.
    • -252 Ma → Mesozoic : Triàssic: amfibis grans, rèptils i coníferes, clima sec 4a extinció. 201 Juràssic: predomini dels dinosaures, petits mamífers, coníferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comença a obrir amb el mar de Tethys, separant Lauràssia i Gondwana. 145 Cretàcic: Andes i Rocoses, 5a extinció que acaba amb els dinosaures.
    • -66 Ma → Cenozoic:  [Paleogè] Paleocè: Orogènia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mamífers. 56 Eocè. 34 Oligocè. 23 [Neogè] Miocè: evolució dels primats. 5.3 Pliocè, Savannas, Austropitecus. [Evolució homínids -66Ma -300ma]
    • -2.58 Ma→ Quaternari:  2.58 Pleistocè (l’edat de gel) Homo habilis, 1.8 Homoerectus, 200m Homo Sapiens, 60m surten d’Àfrica els halogrups M i N. 11.7m Holocè (etapa interglacial)

    Pensar l’evolució

    Aquesta història que hem reconstruit acaba en nosaltres mateixos. Considerem l’evolució en nosaltres mateixos com incorporem, codificat en el DNA, milers de solucions dels mecanismes de la vida.

    El trajecte no ha estat directe; encara no sabem molt bé com va començar la vida. Les condicions per que comencés demanaven una atmosfera que no fos oxidant (Oparin). Després les bactèries la van canviar i van començar el metabolismes de “respiració”. La vida havia de començar a l’aigua, amb un entorn ric en nutrients, però es va tornar més complexa en sortir-ne fora i colonitzar la terra. Animals i plantes van haver de desenvolupar sistemes per sostenir-se, tals com esquelets i troncs, i sistemes circulatoris per tal que les cèl·lules, bàsicament “bosses de membrana” plenes d’aigua i proteïnes, seguíssin en un medi líquid.  Les aletes es van tornar potes. Es va desenvolupar un sistema olfactori que requeria un cervell més gran. Els amniotes van aconseguir ous que sobrevisquessin fora de l’aigua i no haver de tornar-hi per criar. Amb la sang calenta, els mamífers podien viure en zones amb temperatures fredes.  Els animals anaven a quatre potes [alguns dinosaurs no] i no podien fer servir eines. Quan els primats van deixar el terra per pasar al arbres, van fer un pas cap al bipedalisme, i quan van tornar a terra, tenien les mans lliures.

    Puc imaginar que miro enrera i veig tots els meus avantpassats, al llarg de la història, l’evolució dels homínids, un mamífer com un esquirol, una salamandra grossa, un peix, una mena de cuc.

  •  
    Simearth: joc de simulació de l’evolució a la terra. Alexandra Daisy Ginsberg. The Wilding of Mars, vídeoart, simulació de vida desenvolupant-se a Mart.

    Contenidor posts evolució   |  El museu físic començaria amb un edifici on hi ha exposats els materials resultat d’explorar el món, col·leccions de roques, dibuixos d’estrats, el que va portar Darwin després de l’expedició del Beagle, mapes. Després passaria pels estudis dels científics per formular les hipòtesis de l’esdat de la terra i formació d’estrats, d’explicar les diferències i semblances en les articulacions de les espècies per la teoria de l’Evolució, i per observar les formes dels continents i pensar en les plaques tectòniques i les orogènies. Amb tot això es pot dibuixar un relat dels canvis geològics i biològics fins avui. En acabat és suggerent passar per una galeria dels nostres avantpassats fins a l’origen de la vida. I abans de sortir, passejar per l’arbre de la vida al pati.

    El museu real Fitxes: resum,  introducció , Precàmbric , Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic   | avantapassats1, 2, 3 |    Materials exposició: figuretes evolució, llibre evolució amb taula estrats i portada NewYorker, destrals paleolític i neolític, taula estratigràfica i mapa de la cronologia imaginada al llarg de la ronda litoral,  metre plegable.