Ciències de la terra | Història geològica de la terra |
1785 – James Hutton publica Theory of the Earth. Estudia la costa d’Escòcia i proposa la hipòtesi de uniformitarianism: la terra actual és el resultat de processos d’erosió i sedimentació com els que tenen lloc actualment. Cicle de les roques. Com que aquests processos són lents, la terra hauria de ser molt antiga. ( Siccar point, el lloc prop d’Edimburg on Hutton va observar els estrats, BBC )
1813 – Georges Cuvier publica la Théorie de la terre (1821) on basant-se en les troballes paleontològiques, afirma que a la terra havien existit animals i vegetals que ja no hi són. Hi hauria hagut extincions massives per inundacions i terratrèmols que donarien lloc a la formació de muntanyes ( catastrophism ) .
1830 – Sir Charles Lyell publica els Principles of Geology, on afirma que el món es remunta a centenars de milions d’anys. L’observació de restes de fòssils en estrats. En els seus càlculs, va intentar estimar el temps necessari per a la formació de l’Etna (basat en el volum de lava acumulada durant el període històric), i va trobar que la formació de la muntanya sencera requeria aproximadament 2 milions d’anys, i la formació d’estrats de roca més antics requeria encara més temps. Segons les seves notes privades i estudis posteriors, la seva estimació de l’edat de la Terra era entre 100 i 200 milions d’anys. També va calcular que l’aparició dels primers animals amb closca (equivalent a l’inici del Cambrià) es remuntava a 240 milions d’anys enrere.
[Els processos que veiem avui són els que han passat sempre, per tant, si la sedimentació és lenta, el que observem ha de ser resultat de fa milions d’anys.]
[2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]
L’arquebisbe anglicà James Ussher (1581–1656), primat d’Irlanda, havia publicat la cronologia Annales Veteris Testamenti el 1650 on havia calculat que la creació havia tingut lloc el 23 d’octubre del 4004 aC, a la tarda. Aquesta data es va popularitzar enormement i es va imprimir durant segles a les marges de moltes Bíblies angleses. Luther havia proposat el 3961 aC. Es basava en le sgenealogies del Gènesi (5-11) des d’Adam fins a Noè i després fins A braham. Després es comptaven 430 anys d’estada a Egipte (Èxode). Amb reis i profetes ja podien comparar la Bíblia amb altre sfets històrics.
1911 – Arthur Holmes aplica la radioactivitat per datar les roques. Els isòtops inestables de nuclis emeten radició decauen a altres isòtops fins que arriben a un estable. A Age of the Earth fa una estimació de 1600 Ma.
1955- Datació radiomètrica, edat de la terra 4550 Ma.
(llibre evolució p.22) A la itàlia del renaixement ja s’havien identificat els estrats sedimentaris. La mineria medieval a Alemanya identificava els plegaments i les falles. Al s18, geòlegs britànics i francesos es van adonar que podien fer servir els fòssils per identificar estrats successius. Els miners caracteritzaven els estrats per les seves propietats, per exemple terreny bituminí, que més tard s’entendria com un jaciment del carbonífer. A Alemanya se’n deia Muschelkalk i a Anglaterra blue Lias.
Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:
- Cenozoic: era dels mamífers
- Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
- Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.
Els estrats es caracteritzen per:
- les propietats geològiques, si es tracta de roques ígnees, metamòrfiques o sedimentàries
- les propietats paleontològiques, els fòssils
- el temps, determinats per radiometria (geocronologia)
[2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]
wikipedia: time line of geology | history geology