[esborrany] [com es menja a les diferents cultures]
Maneres de menjar
la mà Etiòpia, no fer servir la mà esquerra
Cons
Bee Wilson: Consider The Fork
Menjar a UK elliminar i incorporar
Fam a la història
[esborrany] wikipedia
[copio només les que superen 1M. Hi ha moltes fams que afecten un 15-30% de la població de països, escandinaus, europeus, etc. Les causes són climàtiques, sequeres, inestabilitat política i guerres, polítiques de planificació comunista]
Antiguetat
-2200 BCE (o 4.3 BP before present). Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte, l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?
Edat mitjana
536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ?
800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.
1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M.
1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.
1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.
E.Moderna
1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.
1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M
1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M
1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M
1702–1704. Fam al Deccan. 2M.
1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M.
1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M
1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M
E. Contemporània
1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M
1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.
1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M.
1860–1861 Doab (Índia). 2M.
1866. Orissa (Índia). 1M
1866–1868 Algèria francesa. 1M
1869 Rajputana (Índia). 1.5
1870–1872. Pèrsia. 1.5M
1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.
1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.
1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.
1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M.
1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M.
1917–1919. Pèrsia. 5M.
1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M.
1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M.
1921–1923 Ucraïna. 1M.
1928–1930. Xina. Sequera. 6M.
1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M.
1936. Xina. 5M.
1941–1944. Setge de Leningrad. 1M.
1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.
1942-1943. Iran. 3M.
1943. Bengala. 2.1M.
1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M
1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M
1946–1947 Unió soviètica. Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.
1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.
1967–1970 Biafra, setge de NIgèria. 2M.
1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.
1994–1998. Corea del nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.
1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.
Autoajuda, filosofia positiva
[ esborrany, per complementar les traduiciuons espirituals i de meditació ]
[ potser seria el succesor secular d’aquestes tradicions. Samuel Smiles (1812–1904) published the first self-consciously personal-development “self-help” book—entitled Self-Help—in 1859. Its opening sentence: “Heaven helps those who help themselves”, En principi no és res més que l’adagi castellà ” a quien madruga, Dios le ayuda”. Ha acabat generant una industria de publicacions i consultes de coach que substitueixen el mestre zen i el confessor cristià. Contraposat a la renúncia del jo budista, o la culpabilització dels cristians, en general el coaching i la filosofia positiva té dos missatges:
- visualitza el que vols aconseguir, pots aconseguir tot el que et proposis. Això seguiria potser l’ideal romàntic de l’autorealització. No hi ha límits.
- tot està bé, tot és positiu. Si perds la feina serà per trobar-te tu mateix, si pateixes una malaltia greu serà per adonar-te dels autèntics valors
Aquests canvis de perspectiva buscarien evitar la frustració dels que no estan contents amb la seva situació, ja sia convencent-los que la poden canviar, ja sia convencent-los que en realitat estan bé. La positive psychology, seria l’estudi de la vida feliç, contraposat a l’estudi de les patologies. Positive psychology began as a domain of psychology in 1998 when Martin Seligman chose it as the theme for his term as president of the American Psychological Association. It is a reaction against psychoanalysis and behaviorism, which have focused on “mental illness”, meanwhile emphasising maladaptive behavior and negative thinking. It builds further on the humanistic movement, which encouraged an emphasis on happiness, well-being, and positivity, thus creating the foundation for what is now known as positive psychology. Positive psychologists have suggested a number of ways in which individual happiness may be fostered. Social ties with a spouse, family, friends and wider networks through work, clubs or social organisations are of particular importance, while physical exercise and the practice of meditation may also contribute to happiness. Happiness may rise with increasing financial income, though it may plateau or even fall when no further gains are made.
Ara l’objectiu és “estar bé”, [ i que ho sembli]. Les tradicions espirituals transcendentals, proposaven la salvació alliberant-nos dels desigs (budisme), evitant el pecat (cristianisme). Les tècniques consistien a examinar els desigs o les accions prohibides. La filosofia positiva voldria fer.nos mirar la relaitat de manera que ens sentíssim bé.
Amb les xarxes socials, hi ha com una pressió per a presentar la nostra vida com a positiva i rebre el reconeixement (“like”) dels altres. Si abans havíem d’aparentar ser sants i virtuosos, mereixedors del més enllà, ara hem d’aparèixer sans ( a través del ioga i pilates), i feliços, amb fotos a instagram del nostre pis i les nostres vacances. No hem de mostrar que mereixem el cel en el més enllà sinó que hem aconseguit el cel aquí.
Pràctiques meditatives
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
Una sessió de ioga hindu. Meditació a l’hinduisme
Unir-nos als cants d’uns monjos tibetans. Meditació al budisme.
La meditació zen.
La meditació al cristianisme.
Les vespres a un monestir:
O la repetició dels hesicasts dels cristians ortodoxes:
La meditació a l’islam. La dansa mística dels dervitxos sufís
[ Coaching, auto-ajuda, ioga, pilates]
Meditació a l’islam
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
La pràctica de l’Islam suposa:
- La professió de fe (xahada )
- La pregària ritual (salat): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s’han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten sures de l’Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lahu àkbar» («Déu és el més gran!»), coneguda com a takbir.
- L’almoina (zakat)
- El dejuni durant el mes de ramadà (sawm)
- El pelegrinatge (hajj)
Sufisme
La pràctica contemplativa dins de l’islam correspon a la branca del sufisme o tassàwwuf, que va aparèixer al s.XI. Va elaborar tècniques de meditació detallades insistint en la respiració i repetició de certes frases. L’erudit persa Al-Ghazalí va aconseguir introduir el moviment en l’àmbit de l’ortodòxia Sunnita.
En lloc de voler arribar a Déu a través de la reflexió teològica i l’especulació filosòfica , treballa més l’experiència intuitiva per arribar a les realitats espirituals (tahqiq) mitjançant el desvetllament (kaixf) i la inspiració (ilham). Així es treballa la proximitat a Déu (qurba) o la santedat (walaya). Es diu que el tassàwwuf és ‘cortesia amb cada instant, en tota circumstància i en tot moment.’ [ que ve a ser una manera d’estar present, com el budisme ].
Muraqaba
La meditació sufí s’anomena Muraqaba que voldria dir “observar, estar alerta, atent”. Deriva de l’observació del cel estrellat per detectar qualsevol canvi. El que contempla està atent al que passa en ell, al seu voltant i alhora és conscient que Déu està també atent i mirant, creant una relació recíproca.
Es proposen diferents tipus:
- Inicials: que es centren en la llum i els diferents colors, el so (l’inaudible so del cosmos), els noms de ¨Déu.
- Mitjans: familiarització amb la vida després de la mort, la unitat dels cosmos i Déu, el no-res.
- Superiors: identificació amb el mestre, amb el profeta, amb Déu
Hi ha sis etapes
- Somnolència: (ghanood غنود) inicialment quedem en una estat entre el son i la vetlla.
- ʾIdrāk: (Arabic: إدراك – coneixement) baixa la somnolència ens arriba coneixement espiritual de la ment inconscient.
- Wurūd: (Arabic: ورود inici) quan es consolida l’anterior desapareix la son i s’activa la visió espiritual. La ment es va acostumant a les visions fins sent que forma part de l’experiència.
- Gnosi de l’univers, en que es pot arriba a veure, oir, olorar, tocar, qualsevol part de l’univers.
- Gnosi d’Allah. desapareix el jo (fana) , el que ens limita per la nostra auto-imatge i el nostre paper social, esdevenim insanul-kamil, l’home perfecte; com una gota d’aigua en l’oceà. Aquí comença el el Sair illallah, el viatge cap a Déu i la realitat última de l’univers.
- Baqaa Bilah: l’home torna a la seva existència normal al món, per guiar els altres però indiferent a les recompenses o seu lloc en el món.
Rumi els dervitxos giròvags
A Turquia en va ser un exponent destacat ” Jalal-ad-Din Rumi (1207 – 1273). La seva escola, coneguda per ser la dels dervixos giròvags (mevlevi), és ben coneguda a Occident, i els textos de Rumi continuen suscitant gran interès”. (De Mircea Eliade): tots els esperits havien format part d’una mateixa unitat, en un paradís diví “tots hem format part del cos d’Adam i tots hem escoltat aquestes melodies en el paradís. Encara que l’aigua i l’argila hagin vessat el dubte en nosaltres, encara recordem una mica tot allò”. [se suposa que l’estat pur de les ànimes es va perdre i vam entrar en els nostres cossos] gràcies a la música i la dansa, l’esprit es pot despertar, recordar la seva pàtria de debó i prendre consciència del seu fi últim] . Els derviches van vestits de blanc, com el sudari dels morts, i es cobreixen amb un mantell negre que simbolitza la tomba, coberts per un barret que simbolitza l’estela funerària. Hi ha un sheik que fa de mediador entre el cel i la terra. Els músics toquen la flauta de canya, acompanyats de timbals. La sala on giren els derviches representa l’univers, “el gir dels planetes al voltant del sol i a si mateixos. Els tambors evoquen les trompetes del judici final. El cercle dels dansants està dividit en dos semicercles, dels quals un representa l’arc del descens , o la baixada de les ànimes a la matèria, i l’altre l’arc d’ascens de les ànimes cap a Déu. Quan el ritme es torna molt ràpid, el sheik entra a la dansa i gira el centre del cercle; representa el sol. Rûmî deia: “dins de les cadències de la música hi ha un secret amagat; si el revelés, tot el món trontollaria”.
[sufi.odt. dervitxos turquia, flauta]
Meditació al cristianisme
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
El pares del desert
Occident: la regla de Sant Benet, litúrgia de les hores i lectio divina
Contemplació a Orient: Hesicasme, Icones
Místics castellans: Ignacio de Loyola, Teresa de Jesús, Juan de la cruz
Ermitans i kenosi
Cristianisme: History of Christian meditation , Christian contemplation
Els pares del desert, segles III i IV
Al segle III, els pares (i mares) del desert, eren ermitans i ascetes que es van retirar a desert d’Egipte. Alguns dels seus escrits es recullen a Apophthegmata Patrum . Antoni el Gran, (251 – 356) va ser el més conegut. Es traslladà al desert cap el 270 i fundà les primeres comunitats monàstiques. L’escena de les temptacions serà un motiu clàssic a la pintura.
La Tebaida, Fra Angelico, Convent de Sant Marc, 1420
Dürer, sant Jeroni, 1514
Edat mitjana. La lectio divina i la litúrgia de les hores a Occident. Hesicasme a Orient
Benet de Nursia (480 -543) organitzarà ordes monàstiques amb la regla per als monjos que es resumeix com a Ora et Labora. La pregària comuna es feia amb els oficis de la litúrgia de les hores, la pregària privada amb la pràctica de la lectura contemplativa (lectio divina).
La regla prescriu el silenci (VI), la humilitat (VII), la litúrgia de les hores, quins salms s’han de dir (VIII – XVIII), la disciplina i els càstigs ( – XXXI), l’organització pràctica i el servei a la cuina (- XLVII), els horaris (LXVIII):
Així, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d’aquesta manera: 3 De Pasqua fins al 14 de setembre, al matí, en sortir de prima, han de treballar en allò que calgui, fins a prop de l’hora quarta. 4 Des de l’hora quarta fins a l’hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. 5 Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú. 6 S’ha de celebrar la nona més aviat, cap a la mitja hora vuitena, i que tornin a treballar en el que calgui fins a vespres. 7 Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s’entristeixin, 8 perquè és aleshores que són veritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols. 9 Que totes les coses, però, es facin amb moderació pensant en els més febles.
La litúrgia de les hores són set oficis:
Hores majors, o principals, que són els oficis més llargs:
- Matines, o vigília o ofici de lectures: al matí, durant la nit o en sortir el sol
- Laudes, al matí, cap a les set o vuit del matí
- Vespres, a mitja tarda, cap a les sis
- Completes, a primera hora de la nit, abans del descans nocturn
Hores menors, o oficis més breus:
- Terça, habitualment entre laudes i la missa conventual, a mig matí
- Sexta, cap al migdia
- Nona, a primera hora de la tarda
[ la correspondència amb les hores canòniques romanes, la duocedima de la nit -> Matines 5, (prima 6), Secunda -> Laudes 7, (terça 8), (Sexta 12), (Nona 3), Duodecima 5-> Vespres, Tertia nit 9 -> Completes ]
Es llegeixen els salms i un passatge de la Bíblia ( textos de la Litúrgia de les hores al llarg de l’any).
Gregori el Gran (540 – 604), Papa reforma la litúrgia i consolida la pràctica monàstica de Sant Benet. Se li atribueix la invenció del cant “gregorià” que en realitat és del segle IX.
[ Ho vaig viure a Solius, acompanyant els pares. A l’adolescència em vaig copiar salms en una carpeta, atret per la vida contemplativa. De gran, i ja allunyat de la pràctica catòlica, asistia o obstant a Laudes i Vespres quan anava a Montserrat, i pensava en els pares que seguien les Vespres per internet quan ja no podian anar-hi a Solius. Fins i tot s’havien descarregat al mòbil una app que els donava els textos diaris ]
La lectura contemplativa de la Bíblia, la lectio divina, es va consolidar com a pràctica. Té quatre parts, que no s’han d’entendre com quatre passos, sinó com quatre parts d’una única lectura: lectura, meditació, pregària i contemplació. S’han de realitzar en silenci i contemplativament.
Lectio: lectura, què diu el text
Meditatio: meditació, què ens diu Déu al text
Oratio: pregària, què volem dir a Déu sobre aquest text
Contemplatio: contemplació, què fer com a resultat de la pregària
Exemples de lectura eren les Confessions d’Agustí d’Hipona (354 – 430), reflexions de Sant Anselm de Canterbury (1033 – 1109) en el Proslogion , Hugh of Saint Victor, (1096 – 1141), Guigo II que a la Scala Cluastralium descrivia la pràctica contemplativa com una ascenció a Déu, inspirat en la història de l’escala de Jacob.
Francesc d’Assís, (1182 – 1226) fundà l’orde franciscà, basat en la pobresa i en la vida itinerant. Volia seguir de prop la vida de Jesús. Alternava entre la vida pública, organitzant l’orde, amb viatges a terra santa, i el silenci i la meditació. El càntic al sol, els episodis de la prèdica als ocells o com va amansir el llop a Gubbio revelen una obertura a la naturalesa que no tindran els místics castellans.
Ramón Llull (1232- 1316) “Des del punt de vista teològic, considera que l’home pot utilitzar l’enteniment. La teologia és en realitat un doble procediment: el d’ajudar l’home en la seva tendència natural vers (Déu), i el de possibilitar viure una experiència mística. Tanmateix, reconeix els principis i misteris de la revelació com a postulats metodològics, sense els quals no es podria viure. Seguidor, com a bon franciscà, del pensament de Roger Bacon i sant Bonaventura, Llull va introduir una gran innovació en incloure el pensament moral cavalleresc en la filosofia i la teologia del seu temps. Per això Llull es va embarcar en una croada a favor del pensament místic i cavalleresc i en contra del racionalisme a ultrança representat pel pensador musulmà Averrois“. En l’Ars Magna proposa “descobrir tots els termes simples i trobar la regla que permetés combinar-los. Llull aïlla nou predicats absoluts, que són els nou atributs divins — bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat i glòria—, i nou relacions —diferència-concordança-contrarietat, començament-mitjà-fi, majoritat-igualtat-minoritat—, a les quals ha d’afegir nou qüestions, nou subjectes, nou virtuts i nou vicis. ” [la influència de la Càbala és evident]. Va escriure el Llibre de Contemplació, “Està dividit en diverses seccións; el contingut dels cinc llibres es basen en les vivences de l’autor, la Bíblia, el cant de la Sibil·la, filosofies gregues i arabigues, l’escolàstica, els Pares de l’Església, la descripció de la realitat natural a través dels sentits externs (vista, oïda, olfacte, gust, tacte) i interns (cogitació, apercebiment, consciència, subtilesa, fervor), etc. El que parla de la Trinitat divina: consta de 365 capítols, un per cada dia de l’any, enllaçat en tres volums, els quals engloben cinc llibres i aquests, quaranta distincions.” I el Llibre de Blanquerna, dins del qual hi ha el llibre d’Amic e Amat, on parla de l’amor a Déu en termes de l’amor trobadoresc (com ja havia fet el Càntic dels càntics).
Hortulus animae [ el jardí de l’ànima] . La impremta va permetre imprimir llibres de petit format amb textos similars als de la litúrgia de les hores, i bonics gravats en fusta. Aix`permetia la pràctica privada de la pregària i la contemplació. Es van fer molt populars en edicions alemanyes i llatines a primers del s16. [en vaig veure un a a la biblioteca de ST. Gallen. El nom és inspirador, igual que de les caplles privades en deien lo spazio de l’anima].
Stephan Fridolin al Schatzbehalter de 1470 proposava fins a 100 punts per pregar i meditar i com a recurs de memòria feia servir les mans [ vist a la biblioteca de St.Gallen].
Contemplació a Orient: Hesicasme, Icones
A partir del s.X a Bizanci, les tradicions dels pares del desert donen lloc a un estil de pregària que consisteix en repetir la pregària de Jesús, “Senyor Jesucrist, tingueu pietat de mi”, una frase curta amb un ritme relaxat de respiració, l’hesicasme.
Karen Armstrong a A history of God observa:
“Greek Christians had discovered for themselves techniques that had been practised for centuries in the oriental religions. They saw prayer as a psychosomatic activity, whereas Westerners like Augustine and Gregory thought that prayer should liberate the soul from the body. Greek Christians had discovered for themselves techniques that had been practised for centuries in the oriental religions. They saw prayer as a psychosomatic activity, whereas Westerners like Augustine and Gregory thought that prayer should liberate the soul from the body. … As we have seen, the Greeks saw this ‘deification’ as an enlightenment that was natural to man. They found inspiration in the transfigured Christ on Mount Tabor, just as Buddhists were inspired by the image of the Buddha, who had attained the fullest realisation of humanity. The Feast of the Transfiguration is very important in the Eastern Orthodox Churches; it is called an ‘epiphany’, a manifestation of God. Unlike their Western brethren, the Greeks did not think that strain, dryness and desolation were an inescapable prelude to the experience of God: these were simply disorders that must be cured. Greeks had no cult of a dark night of the soul. The dominant motif was Tabor rather than Gethsemane and Calvary.”
La contemplació d’icones va ser una pràctica característica de l’església d’Orient. Una pràctica accessible als que no aguantaven amb l’hesicasme. Malgrat les objeccions els iconoclastes, en el sentit que Déu no es podia representar, “the icon was not meant to re-present anything in this world but was an attempt to portray the ineffable mystical experience of the hesychasts in a visual form to inspire the non-mystics. […] The piety of the Greeks was so dependent upon icons that by 820 the iconoclasts had been defeated by popular acclaim.
In his Greater Apology for the Holy Images, the monk Nicephoras claimed that icons were ‘expressive of the silence of God, exhibiting in themselves the ineffability of a mystery that transcends being. Without ceasing and without speech, they praise the goodness of God in that venerable and thrice-illumined melody of theology’. Instead of instructing the faithful in the dogmas of the Church and helping them to form lucid ideas about their faith, the icons held them in a sense of mystery. When describing the effect of these religious paintings, Nicephoras could only compare it to the effect of music, the most ineffable of the arts and possibly the most direct. Emotion and experience are conveyed by music in a way that bypasses words and concepts. In the nineteenth century, Walter Pater would assert that all art aspired to the condition of music; in ninth-century Byzantium, Greek Christians saw theology as aspiring to the condition of iconography. They found that God was better expressed in a work of art than in rationalistic discourse. After the intensely wordy Christological debates of the fourth and fifth centuries, they were evolving a portrait of God that depended upon the imaginative experience of Christians.
MÍSTICS CASTELLANS
Ignasi de Loiola (1491 – 1556), militar primer, fundaria l’orde dels Jesuites. A Manresa, i després d’estar-se a Montserrat, va redactar uns exercicis espirituals com a preparació. Es prescriu silenci i la lectura d’una sèrie de meditacions (versió online): La primera semana de actuación es el principio y fundamento. | segunda es el llamado del rey temporal y ayuda a contemplar la vida del rey eterno. | La tercera semana es la primera contemplación (cómo fue Jesucristo de Bethania a Jerusalén) | La cuarta semana es la primera contemplación de cómo Cristo nuestro señor le apareció a nuestra señora.
Teresa de Ávila (1515 – 1582). Fundà l’orde dels carmelites descalços. Va escriure Las moradas, “describe el alma como un castillo de diamante o de cristal puro. En este castillo hay varias estancias, al igual que en el Cielo. La oración es la puerta de ese castillo. Las tres primeras moradas siven de preparación. Es el periodo de la ascesis. La cuarta morada son los dos primeros grados de la oración: la oración de recogimiento y la oración de quietud. La quinta morada es la oración de unión, la unión de la voluntad y del entendimiento. En la sexta morada el alma celebra sus esponsales con Dios. La séptima morada es el matrimonio espiritual, donde el alma se une y se hace una con Dios.”
Juan de la Cruz ( 1542 – 1591), va pertànyer a l’orde dels carmelites i va escriure Noche oscura, Cántico espiritual y Llama de amor viva. Su poema narra el viaje del alma desde su casa corporal hasta su unión con Dios. El viaje ocurre durante la noche, que representa las dificultades que el alma afronta en viajar desde el mundo y llegar a la luz de la unión con el Creador. Hay unos cuantos pasos en esta noche, que se relacionan en sucesivas estrofas. La idea principal del poema se puede ver como la experiencia dolorosa que la gente soporta cuando procura crecer en madurez espiritual y unión con Dios. El poema se divide en dos libros que reflejan las dos fases de la noche oscura. La primera es una purificación de los sentidos. La segunda y más intensa de las etapas es la de la purificación del espíritu, que es la menos común de las dos. Noche oscura del alma además describe los diez pasos en la escala de amor místico, previamente descrito por Santo Tomás de Aquino y en parte por Aristóteles. [ una negació de la vida oferint una escapada a un suposat nou regne que no existeix. Que diferent de Sant Francesc. Potser és perquè ho va escriure a la presó?]
ERMITANS
Abans d’organitzar-se en comunitats, els que cercaven una vida espiritual s’apartaven del món vivint en coves o refugis naturals. És el que van fer els pares del desert. Els ermitans o anacoretes, podien construir un petit refugi o capella, en un lloc apartat: ermita , (hermitage) .
A l’edat mitjana n’hi havia prop dels monestirs. Els rics feien donatius i encarregaven pregàries.
Els monjos de l’orde de cartoixa, cerquen Déu en la solitud “l’objectiu d’un cartoixà és la contemplació pura, en una vida monàstica d’oració pura i continuada. Té un caràcter mig eremític, ja que els monjos viuen en comunitat, però separats i en solitud, com a ermitans. “
Poustinia:A poustinia (Russian: пустынь) is a small sparsely furnished cabin or room where a person goes to pray and fast alone in the presence of God. The word poustinia has its origin in the Russian word for desert (пустыня). A person called to live permanently in a poustinia is called a poustinik (plural: poustiniki).
A poustinik is one who has been called by God to live life in the desert (poustinia), alone with God in the service of humanity through prayer, fasting, and availability to those who might call upon him or her. Those called to life in the poustinia were not uncommon in Russia prior to the suppression of Christianity in the early 20th century.
Catherine Doherty ho popularitzà a occident en un lllibre el 1975. Poustinia seria com “an entry into the desert, a lonely place, a silent place, where one can lift the two arms of prayer and penance to God in atonement, intercession, reparation for one’s sins and those of one’s brothers…. To go into the poustinia means to listen to God. It means entering into kenosis — the emptying of oneself.” She promotes the poustinia as a place where anyone — in any walk of life — can go for 24 hours of silence, solitude and prayer. Ultimately, however, the poustinik’s call is to the desert of one’s own heart wherein he dwells with God alone, whether in the workplace or in a solitary locale.
Kenosi: en teologia seria el buidat de si mateix de Jesús per fer-se receptiu a la voluntat del pare. Segueix l’Epístola als filipencs, 2, 5: “Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingué el Crist Jesús, 6 el qual, essent de condició divina, no cregué haver-se d’aferrar gelosament a la seva igualtat amb Déu, sinó que s’anorreà prenent la condició d’esclau, esdevingut semblant als homes. I, trobat en el seu capteniment com un altre home, s’humilià fent-se obedient fins a la mort, i una mort de creu.”
Aquí el sentit és que Jesús es “buida” de la seva condició divina per esdevenir home, però també ho podem veure en el sentit que per arribar a unir-nos a Déu ens hem de “buidar” de nosaltres mateixos. [ Ho expressa de manera molt maca Flannery Oconnor: “Dear God, I cannot love Thee the way I want to. You are the slim crescent of a moon that I see and my self is the earth’s shadow that keeps me from seeing all the moon. The crescent is very beautiful and perhaps that is all one like I am should or could see; but what I am afraid of, dear God, is that my self shadow will grow so large that it blocks the whole moon, and that I will judge myself by the shadow that is nothing.” També podríem relacionar aquesta noció de “buidat” o “oblit” de nosaltres mateixos amb la renúncia al jo del budisme.]
Ermitans arreu del món , El pare Yuhanna , un ermità libanès que cada recorre el món pregant mentalment i repartint fins a 10.000 benediccions per tot arreu, començant per Alaska, recorrent Amèrica i saltant després a Àfrica, Europa i Àsia. (National Geographic 2009, The forgotten faithful)
Meditació al judaisme
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
Carol Deutsch, Yad Vashem
Jewish meditation : El terme hebreu hitbodedut es refereix a auto-reclusió. Pot ser una pràctica per calmar la ment, reflexionar sobre qüestions filosòfiques o intentar la contemplació mística. En aquest aquest cas s’orienta al devekut, literalment “enganxar-se a Déu”, estar prop d’ell. A més de meditant el devekut també s’assoliria resant o estudiant la Torah.
Misticisme de la carrossa o Merkabah: entre 100 BCE i 1000 CE, s’inspira en les visions del profeta Ezequiel de la carrossa celestial (1, 4-10) i escrits que descriuen la unió amb Déu com una visita a palaus celestials [ deuria influir Teresa de Jesús i las Moradas?]
El Zohar, el llibre de l’esplendor, escrit en arameu el s.II (o potser per Moisés de León) el s.XIII, comenta el Pentateuc de manera esotèrica.
Sefer Yezirah, el llibre de la creació, del s.IV CE, on es presenta Déu creant el món, pronunciant paraules, les diferents entitats serien diferents combinacions de 22 lletres i 10 números. Cada lletra de l’alfabet correspon també a un número, i convertint les paraules al seu valor numèric se n’obtenen nous significats. Les primeres emanacions són l’aire, l’aigua i el foc. El cosmos comença amb el món (la terra), l’any (el temps), i l’home. Després vénen els set planetes i els signes del zodíac.
Moses Maimonides, (1135 – 1204) descrivia la meditació com calmar la ment i obrir-la a la inspiració divina.
Kabbalah. Hi ha dues tradicions, la profètica d’ Abraham Abulafia (1240–1291), que va escriure manuals de meditació fent servir lletres i mots [la combinatòria de Llull deurà rebre’n alguna influència], i la teosòfica de
Moses ben Jacob Cordovero (1522-1570) i Isaac Luria (1534–1572). Aquest proposà una pràctica meditativa, el Yichudim, en que els processos de l’ànima reproduïen els de l’univers [si és que ho he entès bé; recorda una mica la Fenomenologia de Hegel]. Un deixeble seu Haim Vital (c. 1543-1620), descrivia la pràctica així [ hi tornen a aparèixer la solitud, i concentrar-se a tenir present la connexió de l’ànima amb el tot ]:
Meditate alone in a house, wrapped in a prayer shawl. Sit and shut your eyes, and transcend the physical as if your soul has left your body and is ascending to heaven. After this divestment/ascension, recite one Mishna, any Mishna you wish, many times consecutively, as quickly as you can, with clear pronunciation, without skipping one word. Intend to bind your soul with the soul of the sage who taught this Mishna. ” Your soul will become a chariot. ..”
Do this by intending that your mouth is a mere vessel/conduit to bring forth the letters of the words of this Mishna, and that the voice that emerges through the vessel of your mouth is [filled with] the sparks of your inner soul which are emerging and reciting this Mishna. In this way, your soul will become a chariot within which the soul of the sage who is the master of that Mishna can manifest. His soul will then clothe itself within your soul.
At a certain point in the process of reciting the words of the Mishna, you may feel overcome by exhaustion. If you are worthy, the soul of this sage may then come to reside in your mouth. This will happen in the midst of your reciting the Mishna. As you recite, he will begin to speak with your mouth and wish you Shalom. He will then answer every question that comes into your thoughts to ask him. He will do this with and through your mouth. Your ears will hear his words, for you will not be speaking from yourself. Rather, he will be speaking through you. This is the mystery of the verse, “The spirit of God spoke to me, and His word was on my lips”.
Do this by intending that your mouth is a mere vessel/conduit to bring forth the letters of the words of this Mishna, and that the voice that emerges through the vessel of your mouth is [filled with] the sparks of your inner soul which are emerging and reciting this Mishna. In this way, your soul will become a chariot within which the soul of the sage who is the master of that Mishna can manifest. His soul will then clothe itself within your soul.
At a certain point in the process of reciting the words of the Mishna, you may feel overcome by exhaustion. If you are worthy, the soul of this sage may then come to reside in your mouth. This will happen in the midst of your reciting the Mishna. As you recite, he will begin to speak with your mouth and wish you Shalom. He will then answer every question that comes into your thoughts to ask him. He will do this with and through your mouth. Your ears will hear his words, for you will not be speaking from yourself. Rather, he will be speaking through you. This is the mystery of the verse, “The spirit of God spoke to me, and His word was on my lips”.
Al SXVIII apareix al judaisme Hasidic (judaisme 2), de Yisroel ben Eliezer (1700–1760), que posa l’accent més en la vida comunitària. És menys esotèric i es basa més en la lectura de la Torah. El Devekut estaria més l’abast de tots (Devekut meditation ). Hi ha melodies que es canten en trobades i que ajudarien a arribar-hi, anomenades niggunim ( exemple al cello , un altre, al piano ). Al segle XX Yehuda ashlag serà el principal cabalista i traduirà el Zohar a l’hebreu.
[ jo vaig ser testimoni de les lectures fervents de la Torah al carrer, al mur de les lamentacions. I de com portaven pregàries en capses de cuir, els filacteris.] [ Veure el capítol sobre misticisme del llibre de Karen Armstrong ] [ 428 Judaisme ] [ veure també la bonica noció de la celebració del Sabbath com a temps sagrat, en el sentit de saber viure]
Meditació Zen
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
A partir del budisme chan a Xina, al s.VI al Japó es van desenvolupar dues escoles, rinzai i sōtō. (de la viquipedia).
Les pràctiques de meditació són:
Zazen: és la pràctica de meditació d’estar assegut amb l’esquena recta i les cames encreuades sobre un coixí (zafu).
Respiració: concentració en l’acte d’inspirar i expirar per ajudar a estar present.
Koan : una derivació dels gōngān xinesos, que literalment vol dir ‘cas públic’. En origen, feien referència a diàlegs i esdeveniments entre mestre i deixeble que eren registrats de manera escrita. Ja en el Japó, l’escola Rinzai els recollirà i ampliarà, i els usarà com a tècnica de meditació anant més enllà de la simple reflexió. Un koan pot ser una pregunta sense aparent sentit. Una qüestió de les més conegudes és: “¿quin és el so en fer palmes amb una sola mà?”. Una altra és: “¿quin era el teu rostre original abans de néixer?”. El practicant investigarà aquest tipus de pregunta amb una concentració total fins que el seu raonament conceptual quedi erradicat, i així pugui sorgir prajna, la saviesa intuïtiva. Això ocasionarà un despertar (satori, kensho) a la seva naturalesa búdica. El Satori seria l’estat en que ens veiem com realment som (ken=veure, sho=natura o essència). Aquesta il·luminació o revelació ens acostaria més a l’estat de Buda.
Shikantaza: no pensar, ni tan sols voler meditar. Es requereix una atenció constant però tranquil·la per part del practicant. El pensament s’allibera; ni pensa ni deixa de pensar. Es deixa passar. No agafa ni rebutja, com si les ràfegues mentals fossin núvols que travessen el cel sense deixar rastre. Aquesta contemplació tranquil·la i atenta portarà el seguidor a descobrir la seva naturalesa búdica: “si deixem de remoure l’aigua d’un estany, podrem a la fi veure clarament el fons”. En japonès, a aquesta acció d’asseure’s se l’anomena parla de la pràctica de la no-pràctica. El principal exponent d’aquest ensenyament és, sense dubte, el monjo Dogen, l’obra principal del qual, Shobogenzo, ve a ser la guia fonamental de pràctica i ensenyament de l’escola Soto. [No hi ha d’haver la intenció d’arribar al Satori, simplement seure i respirar sense fer res i en tot cas, ja arribarà].
Shojin-ryori, la manera de preparar un àpat amb un esperit semblant al Ikebana o la cerimònia del te.
Va tenir molta influència en l’estètica, amb la cerimònia del te.
Expansió a Occident. El monjo japonès Taisen Deshimaru, que a partir de 1970 estendrà una xarxa de centres arreu d’Europa i que encara avui és la forma majoritària de conèixer el zen a Europa.
Meditació al budisme
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
El budisme afirma quatre nobles veritats:
- Tota existència està impregnada de patiment, de pena i de frustració per la caducitat d’un món en constant canvi.
- L’origen del patiment es troba a l’afany de viure, al desig d’actuació, de plaer, de possessió.
- El patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- El camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes.
Les vuit passes són (el del Noble camí òctuple ) són:
[Saviesa, Pali]
- Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
- Actitud recta: allunyar-se d’odis i enveges.
[conducta recta, Sila]
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment.
- Acció recta: bona conducta moral.
- Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal.
[Samadhi, entrenament de la ment]
- Esforç recte: fomentar tendències bones.
- Pensament recte: no cedir als desigs.
- Concentració recta: meditació.
Esforç recte
The unwholesome states (akusala) are described in the Buddhist texts, as those relating to thoughts, emotions, intentions, and these include pancanivarana (five hindrances) – sensual thoughts, doubts about the path, restlessness, drowsiness, and ill will of any kind.
Els cinc obstacles descrits al Cànon Pali: desig, mal voler hostilitat, peresa, estrés, dubte o confusió.
El pensament recte o mindulness
(Descrit al Satipatthana Sutta) ( cites )
Atenció, estar present en el que s’està fent. Originalment tenir persent elñs ensenyaments que ens eviten l’ànsia del desig.
Es proposa la contemplació del:
- cos
- sentiments
- la ment
- els fenòmens
( es contemplen els quatre elements, els colors)
Recta concentració: La meditació
El terme Samadhi, voldria dir “recollir, aplegar” en el sentit d’unificar la ment, i també té a veure amb samatha, que vindria a ser “pau interior”.
Hi ha quatre estadis de dhyana, apartament, joia resultat de la concentració, estar present amb la ment i el cos, ni plaer ni dolor.
Per defugir el desig es proposa contemplar la lletgesa:
- els cadàvers i la descomposició dels cossos, abans en visites als cementiris
- els processos del cos
Quatre contemplacions ( Now, sir, I usually spend my time with my mind well grounded in the four foundations of mindfulness. What four? Here, sir, I practise contemplating body in the body. . . feeling in feelings. . . mind in mind . . . dhamma in dhammas, ardent, clearly comprehending, mindful, having removed longing and discontent with regard to the world.)
- la mort, la brevetat de la vida (Nadika el bellíssim text sobre que valdria la pena viure ni que fos per un instant)
- el cos, menjar, dormir, caminar (quan s’ordenava un monjo se li donaven els 5 primers cabells del cap, ungles, etc com a objecte de meditació)
- la respiració ( anapanasati ), fent llargues respirades. Amb tècniques com: The first, the counting (ganant), ‘suppresses uncertainty. It causes the abandoning of uncertainty’. The second, the pursuing or following (anubandhant), involves following the flow of the breath as it moves in and out of the body continuously; this ‘removes gross discursive thinking and causes unbroken mindfulness of respiration’. The third, the contacting or the touching (phusant) involves allowing attention to rest at the nose-tip or the point of the mouth where the air passes in and out of the body; it ‘removes distraction and makes for steady perception. One attains to distinction through bliss’. The fourth is the establishing or settling (th4pana), which prepares the mind for the attainment of jhtna.
- contemplació de la pau
L’estadi final seria el nirvana, com quan el foc de l’ànsia deixa de cremar perquè ja no té més llenya.
Meditació a l’hinduisme. Dhyana i ioga.
Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
L’hinduisme (viquipedia) es desenvolupa en la cultura Veda al Punjab i plana del Ganges cap el 2000 BCE. ( Índia antiga ). Els textos principals són els Upanishads i els Vedes. Hi ha sis doctrines, les principals, el Vedanta (de Vyasa) i el Ioga (de Patanjali) (les altres són, Samkhya , Mimamsa , Nyaya , i Vaixesika). És seguit avui pel 80% de la població a la Índia i també al Nepal, uns 1000 milions.
El ioga , que vol dir “unió” o “jou”, “proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l’atman (ànima individual) amb el Braman (l’ànima universal). Desenvolupa com integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la pràctica de la meditació, l’ascesi moral i l’exercici corporal. / Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l’autoconeixement i l’autoanàlisi, el desaprenentatge d’idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l’inconscient. Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d’aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.”
Hi ha diversos tipus de ioga:
- hatha-ioga. Domini extern i intern del cos.
- karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l’acció.
- bhakta-ioga. Amor, devoció i servei.
- raja-ioga. Domini intern de la ment (habitualment identificat amb l’astanga).
- jnana-ioga. Coneixement abstracte.
- mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern.
- tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.
El segle III CE Patanjali va compilar en les ioga sutras, les principals vuit pràctiques dins de astanga (raja ioga).
- Yama (‘prohibicions’: no violència i sensibilitat cap als altres éssers, no mentir, no robar,…)
- Niyama(‘preceptes’: neteja física i mental, disciplina recitar els vedes, …)
- Asana (‘postura’): la columna vertebral s’ha de mantenir erecta i el cos estable, en una postura còmoda per a la meditació. El hatha ioga s’enfoca en aquest membre.
- Pranayama (‘control de la respiració’;prana: energia mística present en l’aire respirat; i yama: ‘control’)
- Pratyahara (‘poc menjar’, control dels sentits; Prati: ‘poc’; ahara: ‘menjar; implica el retraïment dels sentits dels objectes externs ).
- Dharana (‘sosteniment’; Dhara: ‘sostenir’; l’esforç de concentrar la ment en un pensament, per exemple, el punt entre les celles.
- Dhyana (‘meditació’). Aquí ja no som conscients de l’esforç de meditar, la ment contempla sense esforç l’obecte triat.
- Samadhi( ‘completa absorció’). Ens identifiquem amb l’objecte de la meditació.
Mentre en el raja ioga la contemplació/meditació, el Dhyana, té un paper molt important, el ioga que s’ha popularitzat més a occident és el Hatha ioga, desenvolupat per Matsyendra el s X, i que treballa diferents postures o Asanas, que ens han d’ajudar a tenir major benestar físic i arribar a la contemplació [ no acaba d’aclarir si es tracta d’identificar-nos ab l’ànima universal o és com un gimnàs ]
En l’estadi final, el Atman (el jo), es fa u amb Brahman.
Ashram: ermita o monestir per a la vida espiritual
El progrés
[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]
[encara que estigui bastant qüestionat després de les atrocitats del segle XX]
construcció d’infraestructures que ens haurien de fer la vida més fàcil, pous, canals, carreteres, ponts
aplicació de noves tecnologies que ens haurien de fer la vida més fàcil, energia elèctrica, internet
noves maneres d’organitzar la societat que ens han de prmetre una vida més justa: separació de poders, democràcia, drets de les dones
les iniciatives de la UN, WHO per erradicar la pobressa i la malaltia
fer millores a la casa pròpia
Art, música, literatura, espectacles
[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]
Produir o consumir art
El joc, l’esport, l’humor
[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]
ESPORT I COMPETICIÓ
Els jocs olímpics a l’antiguetat, competicions d’atletisme, futbol
Competicions absurdes: córrer amb la dona a coll i premi en cervesa, empaitar un formatge, llançament de botes, pinyols
HUMOR
Sàtira, comèdia
Film: Buster Keaton, Marx Brothers, Stan Laurel Oliver Hardy, Harold Lloyd, Charlot
Cartoons: Calvin i Hobbes
Les relacions humanes
[esborrany]
Les relacions amb els altres van molt més enllà de la necessitat biològica de procrear o de la col·laboració econòmica amb la divisió del treball. Tenim necessitat de ser acceptats i valorats pels altres (ésser a través dels altres). Si la nostra identitat es basa en una narració, necessitem algú que l’escolti i la valori. (Solitud i aïllament).
D’infants volem l’amor dels pares, fins al punt de sentir gelosia dels germans.
Després, i potser tota la vida, volem ser valorats per la colla, voldrem tenir vestits de moda, bon aspecte físic, i ara, a l’època de les xarxes socials, likes a Instagram.
Ens enamorem de qui, si ens correspon ens farà sentir el millor de nosaltres (Hegel i la dialèxtica senyor serf). La importància d’aquests sentiments es veu en la poesia i la música. Quantes lletres de cançons són sobre amor i desamor (A Zagreb museum broken relationships) .
Voldrem ser acceptats pels veïns i companys de feina, decorant la casa, comprant el cotxe, fent les vacances
Potser per això hi ha una ànsia infinita a ser escoltat i si la vida normal no ens la satisfà hem d’anar a teràpia només per que algú ens escolti. Hi més autors i actors en cerca de públic que no pas a la inversa.
Hi ha una ànsia tan gran de trobar l’amor que, a part de les aplicacions com meetic o tinder, existeix una indústria colossal de fins a 120.000 persones explotades per enviar missatges i estafar a gent solitària (BBC). El negoci dels coach que cobren i estafen per assessorar com recuperar un ex (We’re so ex Slate)
Imaginem unes estadístiques fictícies
- els fills, els pares [quants pares han vestit i acompanyat els nens a escola? quantes mares han donat el pit? quants fills han agafat de bracet els seus pares ancians?]
- l’amistat [ amb qui voldríem compartir un vespre o conversar?]
- els veïns, els companys de feina [qui ens ha dit “bon dia” amb un somriure?]
- l’amor [quanta gent s’ha enamorat avui? quànta gent fa anys que s’estima?]
Quan comencem un relació aniria bé tenir un manual d’instruccions com el que d’una rentadora, que ens expliqui com funciona, quines precaucions hem de prendre, el manteniment, quins són els senyals d’alerta, els codis d’error i què feren cada cas.
Quan iniciem una relació amb una nova parella, potser hauríem de demanar referències a l’anterior, com quan optem a un lloc de treball a una nova empresa, ex. perquè vam deixar o ens van acomiadar de l’anterior?
Tenint en compte la fragilitat de les relacions, quan t’impliquis amb algú per tenir fills considera si serà un bon ex, ja que segurament estaràs amb ell més temps com a ex que no pas com a amant.
TELEVISIÓ
RADIO
http://worldradiomap.com ràdios de tot el món
https://www.radio.net/ ràdios de tot el món
Radiooo.com Escoltar la ràdio per països i dècades dels del 1900
Guerres i abús de poder
Víctimes causades per l’home en general : guerres, genocidis
ANTIGUETAT
Pèrsia i Grècia
549 BC–530 BC Conquestes de Cirus el gran. Pèrsia. 100m.
499 BC–449 BC Guerres Grècia-Pèrsia. 300m
336 BC–323 BC Campanyes Alexandre el Gran. Orient. 142m
ROMA
264 BC–146 BC Guerres Púniques. Roma-Cartago. 1.5M
113 BC–101 BC contra Cimbris i Teutons. 500m.
58 BC–50 BC Gàl·lies. 1M
60–61 AD Iceni, tribus celtes anglaterra. 150m
66–136 Contra els jueus. 1.5M
269 AD Contra els gots. 320m
277 Guerra de Probus contra els Germànics 400m
376–382 Contra els gots 40m
395–453 Invasions dels huns procedents de l’Àsia Central. 165m
Índia
262 BC–261 BC Guerra Kalinga. Imperi Maurya contra Kalinga. Índia. 175m.
XINA
230 BC–221 BC Guerres d’unificació Qin contra Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. Xina. 700m
184–280 AD Guerra dels tres regnes al final de la dinastia Han. Xina. 36M
EDAT MITJANA
Islam
629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M
711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M
Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.
1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.
XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m.
755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M
993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m.
1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.
MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M
GRAN BRETANYA
1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra House of York. 90m
1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.
EDAT MODERNA
Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M
España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.
Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.
Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.
Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh, Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m
EDAT CONTEMPORÂNIA
Amèrica
1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m
1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m
1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m
1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m
1864–1870 Paraguai contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m
1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m
1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m
1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m
1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m
1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m
1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M
Xina i Japó
1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m
1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M
1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M
1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M
1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M
1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M
1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m
1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m
1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m
1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m
Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m
1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m
Europa
1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M
1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m
1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m
1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m
1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m
1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m
1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m
Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M
Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m
SEGLE XX
Europa
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M
1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.
1988–fins avui. Conflicte Nagorno-Karabakh, separatistes armenis contra Azerbaidjan 50m
1991–1995 Guerra de Bòsnia contra Sèrbia. 100m
1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR
1939-1945 WWII 85M
1937–1945 Segona guerra Sino-japonesa ). 22M
1939–1940 Guerra d’hivern entre Finlàndia i la USSR 194m
1940–1941 Guerra greco-italiana. 27m,
1941–1944 Finlàndia i 3rReich contra USSR. 387m
1945 Guerra Rússia Japó a Manxúria i Mongòlia. 95m
1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M
1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa 3M
1935-1945 Genocid nazi sobre la població romaní. 300m
Orient
1918–fins avui Separatisme kurd a Iran (tribu Shekak contra dinastria Qajar). 50m
1918–2003 Conflicte Iraq – kurds. 300m
1921–fins avui. Conflicte Turquia-Kurds. 100m
1948–fins avui. Conflicte àrab-israelí. 116m
1962–1970 Guerra civil al nord del Yemen, Regne de Yemen i Aràbia saudí contra la República àrab del Yemen i la UAR. 200m.
1975–1990 Guerra civil al Líban. 150m
1978–fins avui Conflicte Afganistan, Rússia i després USA. 2M
1978–fins avui. Conflicte Turquia Kurds. 45m
1980–1988 Guerra Iran-Iraq. 500m
1990–1991 Guerra del Golf, Iraq contra USA i coalició. 40m
1991 Rebel·lió a Iraq. Sha’aban Intifada. 200m
Àfrica
1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m
1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m
1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m
1947–1948 Insurgència Madagascar contra França. 80m
1954–1962 Guerra d’independència d’Algèria contra França. 1M
1955–1972 Guerra civil entre Sudan nord (islàmic) i rebels del Sud (més occidentals) que se senten discriminats. 500m
1960–1965 Crisi del Congo, DRC amb suport belga i americà contra rebels Simba i Kwilu. 100m
1961–1974. Guerra d’independència d’Angola contra Portugal i sudàfrica. 100m
1964–1974 Guerra d’independència de Moçambique, FRELIMO contra Portugal. 88m
1967–1970 Guerra de Biafra atacats per Nigèria. 3M
1974–1991 Guerra civil a Etiòpia, Derg, PEDR, i Cuba contra rebels anticomunistes. 1.5M
1975–2002 Guerra civil a Angola, MPLA vs. UNITA. 504m
1981–1986 Guerra Uganda (ULNF i Tanzania contra National Resistance Army) . 500m
1983–2005 Segona guerra civil al Sudan. 2M
1986–fins avui. Guerra civil a Somàlia. 500m
1987–fins avui. Lord’s Resistance Army vs. Congo i República Centreafricana. 500m
1991–2002. Guerra civil Algèria. 200m
1991–2002 Guerra civil a Sierra Leone. 300m
1993–2005 Guerra civil a Burundi, contr rebels Hutus i Tutsis. 300m
1994 Genocidi de Ruanda dels Hutus sobre els Tutsis. 800m
1996–1997 Primera Guerra del Congo. Zaire contra AFDL. 800m
1998–2003 Segona guerra del Congo. 4.5M
Xina
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M
Amèrica
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m
1948–1958 La Violencia, Conservadors contra liberals a Colòmbia. 190m
1964–fins avui. Colòmbia contra les guerrilles d’esquerra i paramillitars de dreta, 220m
1979–1992 Guerra civil a El salvador, govern contra FMLN. 80m
1980–fins avui. Conflicte armat Perú, PCP-SL and MRTA. 70m
Àsia
1946–1954 Primera guerra d’indoxina, França contra Việt Minh, Lao Assara, i Khmer Issarak. 400m
1948–fins avui. Myanmar contra diverses ètnies insurgents. 210m
1950–1953 Guerra de Corea entre el Nord comunista(suport USSR) i el sud (suport USA). 4M
1955–1975 Guerra entre Vietnam del Nord contra Vietnam del Sud i USA. 4M
1969–2019 Conflicte Moro a Filipines, grups jihadistes contra Bagsamoro. 120m
1969–fins avui, Filipines contra el partit comunista. 43m
1975–2007 Insurgència dels Hmong a Laos contra Laos i Vietnam. 100m
1983–2009 Guerra civil a Sri Lanka vs. Tamil Tigers. 100m
1975-1979 Genocidi de la població a Cambodja per part dels Khmer. 2M
Índia
1946–1948 La partició de la Índia, conflicte entre hindús i musulmans, Índia i Pakistan 1M
1947–fins avui. Conflicte a Kashmir entre Índia i Pakistan. 100m
1948 Índia annexa Hyderabad. 240m
1971 Independència de Bangladesh amb suport de la Índia, contra Pakistan. 3M
SEGLE XXI
Orient
2001–fins avui. Lluita contra el terrorisme. 1M
2003–2011 Guerra de l’Iraq. 600m
2011–fins avui. Guerra Civil a Síria, Estat contra ISIL contra forces demcràtiques. 610m
2013–2017 Guerra a l’Iraq contra ISIL. 200m
Àfrica
2003–fins avui. Guerra a Darfur, Sudan, SRF vs. Sudan vs. UNAMID. 300m
2009–fins avui. Aliança de forces contra els senyors de la guerra de Boko Haram a Nigèria. 350m
2014–fins avui. Guerra civil al Yemen. Yemen’s Supreme Political Council vs. Hadi Government, coalició Saudí, moviment del sud amb UAE i Al-Qaeda. 377m.
2020–fins avui Guerra a Tigray, UFEFCF contra Etiòpia i Eritrea. 500m
Amèrica
2006–fins avui. Mèxic contra els càrtels de la droga. 62m.
Àsia
2017-fins avui. Genocidi Rohingya per Myanmar. 43m
Europa
2014–fins avui. Rússia contra Ucraïna. 100m
En vermell els conflictes actuals wikipedia (Myanmar i Afganistan es remunten al sXX)
Refugiats
Comissionat de les UN, llista de les crisis de refugiats
Actualment 25.4 M
1845-1849 Gran fam a Irlanda. 4 anys. 1M
1914-1918. WWI 4 anys. 10M
1939-1945 WWII 6 anys. 60M
1947-1948 Partició de la Índia. 1 any. 15M
1947-fins ara. Conflicte Israel Palestina. 75 anys. 1M
1950-1953. Guerra de Corea. 3 anys. 3M
1954-1962 Guerra d’Algèria. 6 anys. 1M
1971 Independència de Bangladesh. 8mesos. 9M
1975-2000 3a Guerra d’Indoxina, després que s’instaurin governs comunistes. 25 anys. 3M
1977-1992 Guerra civil a Moçambique. 15 anys. 1.7M
1978-1989 Guerra USSR-Afganistan. 11 anys. 6.2M
1991-2001 Guerra a l’antiga Iugoslàvia. 10 anys. 2.4M
1991 Revoltes Iraq. 8mesos. 1.8M
1991-fins ara Guerra civil Somàlia. 31 anys. 1M
1994-1996 Genocidi de Ruanda. 2 anys. 2M
2003-2012 Guerra Iraq. 9 anys. 2.2M
2011-fins ara. Guerra civil a Síria. 11 anys. 6.7M
2011-2020 Guerra civil al Sudan. 9 anys. 1.5M
2011 Guerra civil a Líbia. 8 mesos. 1M
2014-fins ara. Fugitius de la revolució Bolivariana a VEnezuela sota Chavez i Maduro. 8 anys. 7M
2016-fins ara. Genoci Rohingya. 6 anys. 1.3M
2022-fins ara. Guerra Rússia Ucraïna. 8 mesos. 8M
La pobresa (fam, refugi)
783 million people live below the international poverty line of US$1.90 a day
World poverty clock: presenta una estimació de quanta gent cau o surt de la pobresa en temps real.
Hi ha uns 600M de persones, aprox un 10%
http://blog.caritas.barcelona/
25% gent en risc d’exclusió. L’ascensor social està avariat, 15% treballadors pobres, 175.000 persones > 65 anys se senten soles, 100.000 inmigrants en situació irregular
Rituals jueus
Pregàries
Traditionally, Jews recite prayers three times daily, Shacharit, Mincha, and Ma’ariv with a fourth prayer, Mussaf added on Shabbat and holidays.
Vestimenta
Quipà: yarmulke en Yiddish) is a slightly rounded brimless skullcap worn by many Jews while praying, eating, reciting blessings, or studying Jewish religious texts, and at all times by some Jewish men.
Tsitsit i Tallit: cordons amb nusos que simbolitzen diferents coses al extrems d’un tallit, tela a franges que es porta sobre la camisa. In the Sephardi community, boys wear a tallit from bar mitzvah age. In some Ashkenazi communities, it is customary to wear one only after marriage. A tallit katan (small tallit) is a fringed garment worn under the clothing throughout the day. In some Orthodox circles, the fringes are allowed to hang freely outside the clothing.
Tefillin o filacteris, petites capses de cuir que contenen uns versos de la bíblia i que es lliguen al front. [un concepte bonic que es podria traslladar per dur poesies].
Celebracions
Shabbat, del vespre de divendres al vespre de dissabte, commemorates God’s day of rest after six days of creation. It plays a pivotal role in Jewish practice and is governed by a large corpus of religious law. At sundown on Friday, the woman of the house welcomes the Shabbat by lighting two or more candles and reciting a blessing. The evening meal begins with the Kiddush, a blessing recited aloud over a cup of wine, and the Mohtzi, a blessing recited over the bread. It is customary to have challah, two braided loaves of bread, on the table. During Shabbat, Jews are forbidden to engage in any activity that falls under 39 categories of melakhah, translated literally as “work”.
David Brooks en un article cita el que denomiona filòsof del temps, el Rabbi Abraham Joshua Heschel. In his great book “The Sabbath,” he points out that the first sacred thing in the Bible is not a thing, it is a time period, the seventh day. Judaism, he argues, is primarily a religion of time, not space. “The seventh day,” he writes, “is a palace in time which we build. It is made of soul, of joy and reticence. In its atmosphere, a discipline is a reminder of adjacency to eternity. Indeed, the splendor of the day is expressed in terms of abstentions.” The Sabbath, he continues, is not a rest from the other six days. It is the peak experience the other six days point toward. On this day the Orthodox do less and in slowness can glimpse the seeds of eternity. Sabbath, Heschel concludes, “is endowed with a felicity which enraptures the soul, which glides into our thoughts with a healing sympathy. It is a day on which hours do not oust one another. It is a day that can soothe all sadness away. No one, even the unlearned, crude man, can remain insensitive to its beauty.”
Hi ha tres festes de peregrinatge:
- Péssah, la pasqua jueva ( Passover ) una setmana de vacances que commemora l’ Èxode d’Egipte. Antigament coincidia amb la collita d el’ordi. En la festa del Seder, a casa, es narra l’Èxode, es comenta, es beu vi i aliments simbòlics. No es menja pa que hagi pujat amb llevat sinó Matzo .
- Xavuot (Pentecosta Shavuot ) celebra la revelació de la Torah al Sinaí. Antigament coincidia amb la collita del blat. Es fan maratons d’estudid e l Torah que duren tota la nit i es mengen formatges.
- Sukkot o la festa dels tabernacles. Commemora els 40 anys de travessa pel desert. Es construeixen cabanes temporals (sukkot). Coincideix amb la collita de la fruita. Marca el final del cicle de lectura de la Torah.
Són dies especials el Rosh Hashanah (cap d’any), el Yom Kippur, celebrat a la tardor, el dia més sagrat pels jueus, en que es prega pel perdó dels pecats, el Purim cap el febrer, que celebra l’allliberament dels perses lelgint el llibre d’Esther, una festa alegre on es comparteix menjar i beguda.
La Hanukkah, el festival de les llums, són 8 dies en que es commemora la victòria dels macabeus sobre Antíoc que al segleII volia hel·lenitzar ISrael. Cada dia s’encén una espelma (suposadament, després que Antíoc arrasés el temple, només quedava oli per mantenir encesa la flama un dia, però en va durar vuit, que és el que es tardava en preparar i consagrar més oli). Hanukkah is not mentioned in the Bible and was never considered a major holiday in Judaism, but it has become much more visible and widely celebrated in modern times, mainly because it falls around the same time as Christmas and has national Jewish overtones that have been emphasized since the establishment of the State of Israel. (8+1 branques).
La sinagoga és un edifici de trobada per pregar i estudiar. HI ha una arca que conté la Torah i un llum d’oli (llum eterna) que fa referència a la Menorah de 7 braços del temple de Jerusalem que desaparegué en ser saquejat pels romans. [La menorah de la Hanukka és per les cases]. Simboliltza la il·luminació universal. [ara no hi ha cap Temple, el tercer es considera però a nivell simbòlic. les famílies, en tenen dues? és pels edificis oficials?]
Kosker
Lleis Kashrut. Many of the laws apply to animal-based foods. For example, in order to be considered kosher, mammals must have split hooves and chew their cud. The pig is arguably the most well-known example of a non-kosher animal. Although it has split hooves, it does not chew its cud. For seafood to be kosher, the animal must have fins and scales. Certain types of seafood, such as shellfish, crustaceans, and eels, are therefore considered non-kosher.Els animals s’han de matar seguint un procediment determinat. Tampoc es pot menjar alhora carn i productes làctics.
El cicle de la vida
- Brit milah – Welcoming male babies into the covenant through the rite of circumcision on their eighth day of life. The baby boy is also given his Hebrew name in the ceremony. A naming ceremony intended as a parallel ritual for girls, named zeved habat or brit bat, enjoys limited popularity.
- Bar mitzvah and Bat mitzvah – This passage from childhood to adulthood takes place when a female Jew is twelve and a male Jew is thirteen years old among Orthodox and some Conservative congregations. In the Reform movement, both girls and boys have their bat/bar mitzvah at age thirteen. This is often commemorated by having the new adults, male only in the Orthodox tradition, lead the congregation in prayer and publicly read a “portion” of the Torah.
- Marriage – Marriage is an extremely important lifecycle event. A wedding takes place under a chuppah, or wedding canopy, which symbolizes a happy house. At the end of the ceremony, the groom breaks a glass with his foot, symbolizing the continuous mourning for the destruction of the Temple, and the scattering of the Jewish people.
- Death and Mourning – Judaism has a multi-staged mourning practice. The first stage is called the shiva (literally “seven”, observed for one week) during which it is traditional to sit at home and be comforted by friends and family, the second is the shloshim (observed for one month) and for those who have lost one of their parents, there is a third stage, avelut yud bet chodesh, which is observed for eleven months.
Litúrgia de les hores
[esborrany]
in the second millennium they have traditionally been recited, as shown by the use of the word “noon”, derived from Latin (hora) nona,[15][16] to mean midday, not 3 in the afternoon:
Matins (during the night, at about 2 a.m.); also called Vigils or Nocturns or Night Office
Lauds or Dawn Prayer (at dawn, about 5 a.m., but earlier in summer, later in winter)
Prime or Early Morning Prayer (First Hour = approximately 6 a.m.)
Terce or Mid-Morning Prayer (Third Hour = approximately 9 a.m.)
Sext or Midday Prayer (Sixth Hour = approximately 12 noon)
None or Mid-Afternoon Prayer (Ninth Hour = approximately 3 p.m.)
Vespers or Evening Prayer (“at the lighting of the lamps”, about 6 p.m.)
Compline or Night Prayer (before retiring, about 7 p.m.)