Xarxes

Un món que parla i escolta

Introducció    Llocs Web     Xarxes socials     Correus i xats


Introducció

Amb els antecedents de l’ARPANET (1969), el 1983 es posa en marxa la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnovlogia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. L’agost de 1991, el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l’HTML i HTTP. L’any 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació de la Universitat d’Illinois desenvolupà el primer navegador web, el Mosaic en la seva versió 1.0.  L’any 1995, aquesta xarxa s’obrí als interessos comercials.

[el mateix any el departament on treballava instal·la una connexió. Jo m’hi interesso, exploro i faré demostracions a altres departaments. M’inicio en html, veig les possibilitats per a la Caixa i redacto un projecte i en faig una maqueta. Cibercaixa. El 1996 ja teníem connexió per módem a casa, en aquella època amb módems analògics amb una velocitat màxima de 56 kbps (infovia, redestb, jazzfree). A finals dels 90 arribarà l’ADSL, amb velocitats de 256 kbps a 20 Mb [no el tindrem fins el 2002]. El 2010 es comença a introduir la fibra òptica amb velocitats de 100 Mbps a 300Mbps. Les xarxes mòbils comencen essent de pagament, i cap el 2015(?) les operadores solen oferir un paquet que ho inclou tot, fix, fibra i mòbil.


Llocs web

1. Anys 90: Els inicis (Web 1.0), a partir del primer lloc web (creat per Tim Berners-Lee, sobre el projecte WWW), 25.000 llocs el 1995 [acadèmics i governamentals?] i el 1998 2.5M amb la incorporació de comerços i particulars (pàgines estàtiques). El 1995 comença ebay, com a web de subhastes, i Amazon, venent llibres en línia.
Els primer navegadors van ser Mosaic i Netscape (80% del mercat). El 1995 IE (Internet Explorer) s’integra a Windows i passa a dominar el mercat. El 1998 Netscape obre el codi i dóna lloc a Mozilla Firefox” que arribarà a un 30% del mercat el 2010.
Com trobar informació? Yahoo! Directory (1994) organitzat manualment en categories, fet manualment. AltaVista (1995), cercador ràpid amb indexació massiva a partir de paraules clau (però obté molts resultats irrellevants).

2. Dècada del 2000: Expansió i Web 2.0. De 17M de llocs el 2000 a 200M el 2010. Blogs personals gràcies a eines com WordPress (2003) i allotjaments barats). Xarxes socials, Myspace (2003) inicialment com a plataforma per músics i artistes serà superat per Facebook (2004) el 2008 i acabarà desapareixent. FB inicialment era una plataforma per comunitats d’estudiants. El 2005 es crea youtube, que serà adquirit per Google el 2006. Wikipedia, 2001. Boom del comerç electrònic.
[el 2006 començo el blog ephemera.cat, que tindré allotjat fora fins a la instal·lació del synology el 2016].
El 2008 Google treu Chrome, més ràpid que acabarà dominant el mercat amb un 65% [i els dispositius Android]. Microsoft Edge ha quedat amb un 5%. Els ordinadors Apple tenen Safari (18%). Firefox té un 3%.
El 1998 Larry Page i Sergey Brin creen Google, que classifica les pàgines segons enllaços (no només a partir de paraules clau). El 2004 introdueixen Gmail i Google Maps, i el 2008, el navegador Chrome (navegador propi). Competiran amb Bing (2009) de Microsoft que està integrat a l’Explorer de Windows. DuckDuckGo (2008) és una alternativa enfocada a la privadesa que no rastreja usuaris. S’afegeix cerca per imatge. El 1999 Shazam permet identificar cançons a partir de la seva empremta digital.

3. Dècada del 2010: Mobilitat i concentració. 900M de llocs el 2015 i 1.800M el 2020 (però molts inactius). Baixen les pàgines personals perquè els usuaris passen a expressar-se a les xarxes socials com Instagram i Tiktok. Plataformes d’educació com Coursera i Udemy. Domini d’Amazon. FB compra Instagram (2012) i WhatsApp (2014).

4. Anys 2020: 2M de llocs nous cada mes. A nivell personal està molt especialitzat en nínxols (Substack, Medium). Apareix la AI generativa amb ChatGPT. La AI s’incorpora a les cerques. [Això suposa un potencial de nous continguts. Fins ara tots els continguts els havia escrit un humà. A partir d’ara els desencadena la pregunta d’un humà  LLM models de llenguatge ].
El 2024 Google domina un 90% del mercat, Bing té un 5% i DuckduckGo (basat en Bing) un 1%. La informació nova s’incorpora entre hores i dies, segons com es promou.


Xarxes socials

Facebook (2004), per un públic majoritàriament adult, (+35 anys), que comparteix records, experiències personals, o aficions. 4.000M posts diaris, 3.000M MAU.

Reddit (2005), plataforma per a debats en profunditat amb nínxols i fòrums (subreddits) molt especialitzats. (Forocohes a Espanya). ~50M posts diaris, 430M MAU. (Fridge Detective, Male Grooming therapy).

Youtube, 2005 i adquirit per Google el 2006. Plataforma per compartir vídeos, inicialment personals, i cada cop més amb canals de marques o influencers. La major part dels vídeos no els veu ningú. (BBC) .
Influencers: MrBeast (Jimmy Donaldson) amb 260M de seguidors i 50-100$M d’ingressos basats en desafiaments i filantropia. T-Series (India) amb +260M seguidors i ingressos >100$M. PewDiePie (Felix Kjellberg), 120M i 30$M. Kids Diana Show, 120M i 30$M. A Espanya, El Rubius (Rubén Doblas), 40M i 1-3$M twitch i sponsors. A Catalunya, Miquel Montoro amb 3M i $200K–$500K. ~720.000 hores de contingut nou cada dia (a 12 minuts de mitjana per vídeo, 3.7M vídeos). 2.700 MAU.

X (Twitter). Creat el 2006, comprat per Elon Musk el 2023 i rebatejat com a X. Opinions ràpides (140-280 caràcters), majoritàriament de caràcter polític però també tendències, orientat a periodistes, polítics, influencers i usuaris més implicats en actualitat. 500M tuits diaris, un 10% dels usuaris genera el 90% del contingut. 500M MAU.

Instagram, creat el 2010, adquirit per Facebook el 2012 per a compartir imatges sobre experiències i estil de vida. Públic jove (18-34 anys) i marques. 500M vídeos, 1000M stories (contingut efímer), augmnent dels reels (vídeos curts) similars a TikTok. 1.500M MAU.

LinkedIN, 2002 adquirit per Microsoft el 2016. Plataforma per compartir perfils professionals. ~10M publiacions diàries, 1.000M MAU.

TikTok, plataforma per compartir vídeos curts, inicialment Douyin a Xina (2016) i el 2017 a tot al món com a TikTok. 300M vídeos diaris. Els usuaris publiquen menys (per vídeo), però consumeixen molt (més de 1 hora diària per usuari). 1.560M MAU.

Dades d’usuaris de 2024, es compten usuaris actius almenys un cop al mes, MAU (Monthly active user). Facebook segueix essent la plataforma amb més usuaris actius però el seu creixement s’ha estancat a occident. TikTok és la xarxa que creix més entre els joves. X (Twitter) ha perdut usuaris després dels canvis de política d’Elon Musk.
A partir de 2020, els xatbots s’incorporen a les converses.


Correus i xats

Correu electrònic

El correu electrònic va aparèixer els 70s i 80s en entorns militars i acadèmics i es generalitza els anys 90. 1996 Hotmail de microsoft (integrat a Outlook el 2013). 1997 Yahoo, que va arribar a dominar els 2000, però va perdre quota per problemes de seguretat, actualment amb 200M d’usuaris. 2004 Gmail de Google, que és el líder actual amb 1.8B d’usuaris.
En correu corporatiu, els 90s i 2010s el Lotus Notes d’IBM estava molt estès en grans empreses [com la Caixa]) va cedir el lloc a Microsoft Exchange (Outlook). Gmail amb workspace és el preferit a Startups. Protonmail per empreses que necessiten més seguretat.

Es calcula que cada dia s’envien 347.000M de correus (Statista, Radicati Group), 4M per segon i 120B l’any. Un 50-55% serien correus legítims, ja sia de negocis (70% factures, newsletters, comunicacions), personals(20%) i respostes automàtiques (10% notificacions, confirmacions), un 45-50% publicitat o spam, i 1-3% maliciosos (phishing, malware). Els filtres antispam atrapen fins a un 80% del correu brossa.

SMS

Els anys 90 i 00 la missatgeria instantània, els SMS (short message service), 160 caràcters, va ser una eina de comunicació molt popular fins que es van popularitzar aplicacions gratuïtes com els xats. Eren una opció més barata que les trucades. Es feien servir per com quedar amb amics, o flirtejar i el 90% d’usuaris de mòbil el feien servir.
El 2011 s’enviaven 8B de SMS diris (a Espanya uns 30M).
EL Whatsapp va guanyar terreny perquè era gratuït si es tenia una connexió de dades, no tenia límit de caràcters i permetia enviar multimedia.
Abans dels SMS, algunes persones feien “trucades perdudes” (“em penses?”) per estalviar diners.

Chatrooms
1970-1990. Abans d’internet, algunes universitats i organismes governamentals tenien aplicacioons per permetien xat online, com el Talkomatic (1973). El 1978 apareixen els Bulletin Board System (BBS), amb modems analògics. El 1980 surt el CompuServe CB Simulator i el 1988 el Internet Relay Chat (IRC) que va arribar a tenir 500m-1M d’usuaris actius, la majoria de temes tècnics.
A partir dels 90 i fins l’aparicio de Whatsapp, les sales de xat es van disparar.
ICQ (1996): 100M usuaris registrars i 15M actius diaris. AIM (AOL Instant Messenger, 1997) va dominar als EUA amb 53M d’usuaris fins a ser superat perl Messenger. Yahoo! Messenger (1998) va ser especialment popular a Àsia, 248M usuaris el 2007.: al 2007, tenia 248 milions d’usuaris globals. Microsoft Messenger (MSN Messenger, 1999–2014) el 2007 300M MAU, amb 1.500M de missatges diaris [el que feien servir la Teresa i la Maria].

Vídeoconferències
[Amb l’augment d’ample de banda arriba la possibilitat de vídeoconferència sobre una línia de dades. El 1993 vaig fer una proposta a Caixa per una oficina amb atenció remota i el 1995 vaig proposar connectar amb Explotació per vídeoconferència els companys que no podien assistir a un sopar al Hilton. Encara recordo carretejant un PC per la Diagonal]. Cisco Webex (1995) va ser el pioner en videoconferències empresarials, el 2020 600M de participants mensualks en reunions.
Skype apareix el 2003 i el 2011 és adquirida per Microsoft que l’integra a Windows. Va arribar a tenir 300M d’usuaris però ha baixat a 40M. Microsoft Teams (2017) integrat a Office i orientat a empreses, té 300M usuaris el 2023. El 2017 Google llança Meet, substituïnt Hangouts, amb 200M DAU el 2020, que dominarà en els dispositius android. Els usuaris d’Apple fan servir Facetime.

WhatsApp, Telegram
WhatsApp (Meta) ≈100.000M de missatges diaris (entre textos, imatges, vídeos i audios). 2.800; DAU (daily active users), amb una mitjana de 35 missatges per usuari/dia (un 50% del tràfic és de la índia, Brasil i Indonèsia).
Telegram, ≈15.000-20.000M, 800M DAU, grups i canals generen el 70% del tràfic (Rússia, Índia i USA principals mercats).
Signal ≈50-100 M (xifra estimada, ja que no publica dades oficials), ≈40-50 DAU, orientat a privadesa, popular entre periodistes i activistes.

Xatbots són incorporats a les converses a partir de 2020.

Un món que parla i escolta, que escriu, publica i llegeix

Semiòtica   Lingüística   La veu humana

Introducció  |   Converses  interpersonals, correu, telefon, xats    |   Recitals, teatre, cinema, discursos, educació   |   Publicacions, llibres i revistes   |    Ràdio i televisió   |    Xarxes   |  Soroll i silenci  |   Personal


Introducció

El juny de 2017 conduint per Noruega, m’admirava la toponímia, tots els llocs que han estat designats, 11 milions de noms a Geonames i també tots els objectes i accions que han rebut un mot ( història de la humanitat. el llenguatge).

Quantes converses estan tenint lloc en aquest moment (ara i aquí)? Quantes coses s’han dit els humans, per feina, per amor, insultant-se? Com si pogués quedar registrat en una biblioteca infinita (Cròniques de l’Akaixà) o com la Stasi que va arribar a tenir fins 274m informants i va crear uns 6M arribant potser a 500m hores d’enregistraments, en alguns casos s’espiava 24 hores al dia.

Som un racó de l’univers amb converses (exposició sonora ).

En quines llengües i quines paraules?. Com han anat evolucionant en paral·lel a la història de l’home? (Evolució de les llengües).

Quants contes s’han explicat? Quantes històries ja no recorda ningú? Quantes poesies s’han recitat? Quants llibres s’han escrit?  Què es conserva a les biblioteques i col·leccions del món? Quines he pogut visitar? Quantes obres s’han perdut ( El museu de les obres perdudes ).

Llengües i vocabulari: 7159 llengües, amb vocabularis entre 20m i 90m mots. (Llengües avui)

Tot el que m’han dit pares, germans, amics, totes les hores de classe, els mestres, les xerrades a l’adolescència, els professors a la universitat, els militars, la feina, els clients, les nòvies, les parelles, les filles, veïns, el ball. Cartes, telefonades, correus electrònics, whatsapp.
Els llibres que he llegit. Els diàlegs dels films que he vist. Teatre. Televisió, no he estat oient de ràdio, puntualment algun programa de música, notícies, programes, sèries.
El meu historial de navegació per internet.

Durant segles la lectura estava restringida a usos d’administració, religió i les elits. Tenim un món bàsicament oral fins a la impremta i fins al s19 no comença l’alfabetització i la lectura generalitzada (tot i que el 1900 només sabia llegir un 12% de la població mundial). Al s20 som un món que a escolta la ràdio i mira la televisió. Al s21 som un món que mira el mòbil.

Idees per a una sala del museu

  • (1) Interpersonal: Converses: escenes de films, taules per que la gent es posi a conversar. [>>>un àudio que resumeixi tot l’intercanvi de conversa de la vida, des dels mimos de la mare i agggs del nadó, als jocs, diàlegs amics, classes, metge, feina, fins a la veu enrogallada d’un avi]. cartes: exposició, seure i escriure a una amic o una ex, o a la parella actual. al meu jo futur o passat. Telèfon: exposició aparells, tele, videoconferències. Correu electrònic. Xats, sales, whatsapp: mirar el teu, incorporar-se a grups de xat de les teves aficions a altres països (traducció amb AI).  Xatbots.
  • (2) Altres oral [Escenari, plaça, aula):  Recitals, teatre. Discursos. Conferències, classes.
  • (3) Escrits i publicacions [Biblioteca]: llibres, premsa, revistes
  • (4) Ràdio i televisió [el menjador amb l’aparell de ràdio o televió, el mòbil
  • (5) Xarxes [la pantalla del portàtil, la tauleta, el mòbil]

Converses interpersonals

Conversa oral
Converses [100.000M de persones, 50 anys de vida parlant, un promig de 10 converses per setmana, 520 converses per any[? hi ha gent que no para en tot el dia, mentre que d’altres o èpoques que potser vivien més aïllats en silenci], 2.6 1015.  [Una mare dient coses al seu nadó. Els pares amb els fills renyant, advertint, mimant, explicant contes. Els germans o els amics jugant. Els veïns o comerços del barri. Els companys de feina, de vacances o lleure. Desconeguts que t’aborden pel carrer (el que no m’agrada). Els amics a l’edat adulta. Les parelles. Tertúlies. Assemblees.

El correu
A l’antiguitat hi ha sistemes de missatgeria pels governs (Persia, Egipte i Xina). L’imperi Romà tenia el “Cursus Publicus” (s. I dC) per a l’administració imperial, amb estacions de cavalls i carruatges. A l’edat mitjana els monestirs, les universitats i els mercaders organitzaven xarxes de missatgers privades com els “Correus de Thurn und Taxis” (segles XV-XVI).
1516, a Anglaterra, Henry VIII estableix el “Master of the Posts”, precursor del Royal Mail (1635). 1716 Felip V crea el “Correo Mayor de España” s Espanya. A USA el 1775, Benjamin Franklin va ser nomenat primer director del “United States Post Office”.
Inicialment el pagament el feia el receptor, no el remitent. El servei era car i lent. El 1711 amb la “Post office Act” es democratitza una mcia el servei. S’introdueixe el penny post, un correu urbà a baix cost a ciutats com a Londmres. El 1840 UK introdueix el segell, el “Penny Black”. Seguiran Suïssa (1843), USA (1847) i Espanya (1850). Això popularitzarà l’ús del correu.El s18 Samuel Richardson va escriure “Pamela” (1740) i “Clarissa” (1748), imitant cartes reals. Goethe ho faria amb “Die Leiden des jungen Werthers” (1774).[les cartes i el servei de correus, primer missatgers, després servei de correus].
Al s20:
1900-1910: 30M de cartes anuals
1920-1930: 50M de cartes anuals, el servei s’expandeix a les zones rurals
1950-1960: 100M (1.5M anuals a Espanya)
1980-1990: 60M, declivi per l’arribada del telèfon.
Els telegrames es feien servir per a urgències o notícies importants, eren més cars.
1920-1940 ~200 milions, època daurada amb Western Union. [L’escena de Charlie Parker a “Bird”, lamentant la mort de la filla].
1950 ~400 milions, pic amb la Guerra Freda (comunicacions oficials).
A partir de 1970 declivi per expansió del telèfon. El 2006 Western Union tanca el servei i el 2013 ho farà la índia, que era un gran mercat.

Carta de Flaubert a Louis Colet

Telèfon
A la primera meitat del s20 el telèfon s’expandeix. Als EEUU hi havia 1.5M de línies el 1900 i 40M e 1950. A Amèrica llatina i Àsia l’abast era molt limitat i a Àfrica, restringit a colònies i capitals. Les trucades es connectaven manualment per operadores en centraletes i encara que hi havia tecnologia disponible, les centraletes automàtiques no es van generalitzar fins als 1950-1970, sobretot a EEUU i Suècia.
El 1950 hi havia uns 50M de línies instal·lades a tot el món, un 70% a EEUU i Europa. El 1980 creixen a 400M sobretot a l’Àsia. El 2000 s’arriba als 1000M però ja comença el declivi degut a les línies mòbils.
Als EEUU el 1970 hi havia uns 200M de trucades diàries. A Espanya el 1990, 50M.
El 2005 els mòbils van superar els fixes. A Àfrica, molts usuaris van saltar directament al mòbil sense tenir mai línia fixa.

Dibuix del telèfon a Vilafranca 40, [una conversa enregistrasa]
Dial M for murder (1954)

Xarxes
El 2025 es calcula que cada dia s’envien 347.000M de correus i 100.000M de missatges per Whatsapp. (Correus electrònics i xats ) [>> captura de pantalla de xat]. Els grups de xat, abans en Messenger i ara a Whatsapp, són noves versions de la tertúlia al bar. Les vídeoconferències per Skype, Meet, Team o Zoom.
A partir de 2020 al AI generativa permetrà conversar amb xatbots

[El que deixem de dir, el què hem dit de més]
Quan pensem en tot el que hem dit en converses al llarg de la vida, podem considerar per un moment el que hem deixat de dir. Potser no hem dit prou “t’estimo” a una parella, o felicitar algú per una feina ben feta, o celebrar que és bonic, o no hem dit “em sap greu”, o no hem demanat perdó, o no hem protestat i indignat quan ho hauríem d’haver fet.
I al mateix temps, podem lamentar-nos d’allò que hauria estat millor que no diguéssim, un insult, una observació feridora, un acudit ximple, una mentida. >>la meva vida

>Martin Heidegger a “Ésser i Temps” (1927), analitza el “poder-ser” (allò que podríem haver fet però no vam fer) com a part fonamental de la consciència humana. La mort, per Heidegger, revela el que ens queda per dir o fer. Simone de Beauvoir “Tots els Homes són Mortals”* (1946), una novel·la filosòfica on un immortal reflexiona sobre els errors i les paraules no dites al llarg dels segles.
James Joyce a “l’Ulisses” en l’episodi de Leopold Bloom al cementiri, hi ha una reflexió sobre les paraules no dites als éssers estimats que han mort. A “Long Day’s Journey Into Night”, d’Eugene O’Neill una família destrossada pels secrets i les acusacions no dites arriba al límit de l’autodestrucció. DS em recomana el teatre d’Anton Txékhov (on els personatges sempre semblen atrapats en silencis dolorosos).
“Wild Strawberries”, Ingmar Bergman, 1957: Un vell metge fa un viatge cap a la seva pròpia mort i recorda les vegades que va fallar als altres, especialment en l’amor i la comunicació. “Cosas que nunca te dije” 1996 Isabel Coixet, una dona després d’un intent de suïcidi, comença a grabar cintes de vídeo dirigides a les persones del seu entorn (la mare, l’ex-parella, una amiga), explicant allò que mai va saber o gosar dir-los en vida. “Synecdoche, New York” (2008, Charlie Kaufman), una meditació surrealista sobre la mort, el penediment i allò que mai no es va expressar. El protagonista recrea la seva vida en un teatre, intentant corregir els seus errors. “The Sunset Limited” (2011, Tommy Lee Jones), un diàleg filosòfic entre dos homes (un suïcida i un ex-presoner) sobre el sentit de la vida i les oportunitats perdudes, basada en l’obra de Cormac McCarthy. “A Ghost Story” (2017, David Lowery), un fantasma observa el món després de la seva mort, impotent davant les paraules que ja no pot dir a la seva parella.

[Tipus]
Compartir experiències, xafardejar, declarar amor o odi, saludar, transacció comercial, negociar o regatejar, demanar informació


Comunicació oral asimètrica

[

  • Poesia, contes, teatre, cinema: mostrar, entretenir, commoure
  • Discursos: convèncer, persuadir
  • Classes, presentacions: informar, educar

]

Recitals de poesia, contes

Antiguitat clàssica (Grècia i Roma): La poesia era part integral de festivals religiosos, competicions i banquets. Els rapsodes recitaven poemes èpics (com la “Ilíada” i l’”Odissea”) en festivals com les Panatenees o els Jocs Olímpics. A Roma, els poetes (com Horaci o Ovidi) llegien les seves obres en salons privats (“recitationes”) organitzats per mecenes. També hi havia espectacles públics, com els ludi scaenici (jocs teatrals), que incloïen poesia i música. Els rapsodes i aedes (cantors) viatjaven per recitar en festivals. A Roma, els mimi i histrions eren actors ambulants que barrejaven poesia, música i teatre.

A l’Edat Mitjana a Europa, els joglars i trobadors (segles XII-XIII) viatjaven de cort en cort o entre ciutats, recitant poesia o cantant cançons. Els contes populars es transmetien oralment en entorns informals (a les fires, tavernes o llars), però no sempre quedaven registrats per escrit. Els contaires explicaven llegendes locals o epopeies (com el “Cantar de Mio Cid”). Els Joglars/trobadors [occitans] eren artistes professionals que depenien del patrocini de nobles o de l’audiència popular. Els Skalds (escandinaus) i bards (celtes) estaven vinculats a corts reials o clans.
A l’Orient Mitjà, les “Les Mil i Una Nits” recopila contes narrats en cercles socials, sovint en entorns urbans com els cafès o palaus. A l’Índia i Àsia, els kathakas (narradors) i els poetes budistes explicaven històries en temples i fires. A l’Íslam medieval, els rawis transmetien poesia àrab preislàmica i contes.

La pràctica d’explicar històries en festivals, fires i espais públics va continuar després de l’època postclàssica. A les fires religioses es representaven obres teatrals amb elements narratius basats en la Bíblia o vides de sants. A les fires de poble, narradors anònims explicaven faules, acudits o històries de fantasmes (com les que més tard es recolliren en obres com els “Contes de Canterbury” de Chaucer). [un antecedent dels improshows actuals].
Al món islàmic i Àsia (segles VIII-XVI), els hakawatis (contaires) actuaven en cafès i mercats, narrant epopeies com “Antar ibn Shaddad” o fragments de “Les Mil i Una Nits”. A l’Índia, els kathakas i els pandits explicaven històries dels “Puranas” o del “Mahabharata” en temples i fires.

A l’Edat Moderna (segles XVI-XVIII) a Europa hi ha el teatre popular i “commedia dell’arte”, actors ambulants que barrejaven narració, improvisació i humor en places públiques. A Espanya, es venien històries populars en fullets (com els de “Don Joan” o bandolers), que després es llegien en veu alta en grups. A França, autors com Charles Perrault van recollir històries orals que es narraven en salons aristocràtics o entorns rurals (per exemple, “La Ventafocs” o “La Caputxeta Vermella”). [Contes de Grimm].

Fins al segle XX a molts llocs d’Europa i Amèrica Llatina, els contaires seguien actuant en fires amb històries de terror, llegendes locals o adaptacions de romans populars (com “Don Quixot”). A Itàlia i Espanya, els cantastorie o ciegos copleros explicaven històries amb ajuda de gravats o cançons (com els romances de cec de Catalunya). Cafès literaris: A l’Orient Mitjà i el Magrib, els hakawatis van seguir actuant en cafès fins al segle XX, explicant històries èpiques o d’aventures.

Aquesta tradició va sobreviure perquè abans de la ràdio i la televisió la narració oral era una forma d’oci compartit. Els contaires adaptaven les històries al públic i al context (per exemple, afegint humor o actualitzant moralitats). [improshow, Stand Up Comedy]. A alguns llocs es manté la tradició dels hakawatis o els griots africans. A Barcelona hi ha el festival de contes  i el Poetry Slam

(A Filipines, els contaires tenien més prestigi que els caçadors  (Atlantic),

Lletres de cançons, òpera

Molta música té lletra. Els madrigals, els cancioneros de Juan de Encina, les cançons de Bird i Morley, les misses de Palestrina, els corals de Bach, les òperes de Monteverdi, Mozart, Rossini, Verdi i Wagner, els lieder de Schubert. La cançó popular, el folk.  El blues i les lletres cantant el patiment de la vida. Les lletres dels musicals de Broadway. A Fleshmap han estudiat quines parts del cos apareixen a les lletres de diferents gèneres.

Teatre

Tenim teatre a totes les cultures, Grècia i Roma. A Occident, tragèdia, comèdia i teatre psicològic. A la índia, mites, dansa-teatre i espiritualitat. A la Xina, simbolisme, òpera i narrativa històrica. Al món islàmic, component religiós o satíric.

Cinema

Els guions creen diàlegs memorables a comèdia, drama, ciència ficció.

Al Japó a l’època del cinema mut hi havia els Benshi que anaven explicant el film i posant veu als personatges (Atlas Obscura)

Marx brothers: “I never forget a face, but in your case I’ll be glad to make an exception.” “I’ve had a perfectly wonderful evening. But this wasn’t it.”. “Those are my principles, and if you don’t like them… well, I have others.”

Lie to me (Johnny Guitar, 1954)

How many men have you forgotten?
As many women as you’ve remembered.
Don’t go away.
I haven’t moved.
Tell me something nice.
Sure. What d’you want to hear?
Lie to me.
Tell me all these years
you’ve waited. Tell me.
All these years I’ve waited.
Tell me you’d have died
if I hadn’t come back.
I would have died if you hadn’t come back.
Tell me you still love me like I love you.
I still love you like you love me.
Thanks.
Thanks a lot.

Heat amb Al Pacino i Robert de Niro (1995)

Roy Batty a Blade Runner (1982): “I’ve seen things you people wouldn’t believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain … Time to die.”

Discursos

Els oradors han buscat persuadir, inspirar, mobilitzar, [motivar] o fins i tot manipular audiències, ja fossin elits polítiques o masses populars.

Antiguitat
A Grècia, els discursos eren essencials en les assemblees (com l’Atenes democràtica). Pèricles (“Oració fúnebre”, 431 aC) – Ideal democràtic. Demòstenes (*Filípiques*, segle IV aC) – Advertències contra Macedònia.
Roma, figures com Ciceró (discursos contra Catilina 63 aC per defensar la República) o Juli Cèsar (després de la conquesta de la Gàl·lia) van utilitzar l’oratòria per consolidar el seu poder.
Orient. Els profetes bíblics com Moisès (Discurs del Deutoronomi) van dirigir discursos ètics i espirituals. Jesús de Natzaret, el Sermó de la Muntanya (Mateu 5-7) és un dels textos més influents de la història, on exposa les Benaurances i una visió radical de l’amor, la justícia i l’humilitat. Rabí Akiva: Als segles I-II dC, els seus ensenyaments sobre la Llei oral van ser fonamentals per al judaisme rabínic.
Índia. Buda, el Sermó de Benarés (o “Posant en moviment la roda del Dharma”) va ser el seu primer sermó després de la il·luminació, on va exposar les Quatre Nobles Veritats.

Postclàssica
Sant Vicent Ferrer, predicador valencià del segle XIV, famós pels seus sermons apocalíptics i les seves arengues durant el Cisma d’Occident, que atreien multituds i provocaven conversions massives. Savonarola (s. XV), sermons apocalíptics a Florència que van provocar una revolució moral i política fins que va ser executat. Teresa d’Àvila va reformar el monaquisme amb les seves exhortacions. Mahoma, Discurs del Comiat (632 dC), durant la peregrinació a la Meca, que resumeix els principis clau de l’islam, justícia, igualtat i unitat dels creients. Al-Ghazali, teòleg i místic persa (s. XI-XII), els seus sermons sobre la purificació de l’ànima van influir en el sufisme. Guru Nanak ( Sikhisme s. XV-XVI) va predicar la unitat de Déu i el rebuig a les divisions de castes.

Edat Moderna i Contemporània
Durant la Revolució Francesa, Robespierre i Danton van arengar les masses. Jonathan Edwards, “Pecadors a mans d’un Déu furiós”, (1741) va revifar la devociu´ño religiosa amb el “Great Awakening”. Sojourner Truth, “Ain’t I a Woman?” (1851). Abraham Lincoln, “Discurs de Gettysburg” (1863), sobre la Unitat nacional als EUA, 2 mibuts!. Swami Vivekananda (s. XIX) de tradició hinduista va impressionar el Parlament de les Religions el 1893 a Chicago amb el seu sermó sobre la tolerància religiosa. Emmeline Pankhurst (“Llibertat o mort”, 1913), Sufragi femení. Winston Churchill, “Blood, toil, tears and sweat”, “We shall fight on the beaches”, “This was their finest hour” (1940). Fidel CAstro “La historia me absolverá” (1953, 2 hores), 4h30 en un discurs a les Nacions Unides. Kenndy “Ich bin ein berliner” (1963). Martin Luther King, “Letter from Birmingham Jail” (1963), “I Have a Dream” (1963). Nelson Mandela, “Discurs del judici”, 1964), contra l’apartheid. Barack Obama, “Yes, we can” (2008).

Classes i conferències

[Tot el que m’han explicat, Escola Mireia, Rius i Taulet, Costa i Llobera, Cou Jesuïtes, Facultat de Física, Facultat de Filosofia, cursos de música i dansa, Cursos professionals a IBM, Conferències CISA]

Antiguitat (fins al s. V dC)
Grècia i Roma: Les elits tenien preceptors particulars com Aristòtil educant Alexandre Magne. Ensenyaven filosofia, retòrica i matemàtiques. Atenes hi havia escola pública per a ciutadans lliures i a Roma els “ludi” elementals. Egipte i Mesopotàmia tenien escoles d’escribes vinculades a temples o palaus.
[Podem pensar com a ensenyament superior l’acadèmia de Plató, el Liceu d’Aristòtil o el jardí d’Epicur]

Edat Mitjana (s. V-XV)
A les elits feudals els cavallers rebien educació militar i cortesana. Dins el marc de l’església als monestirs i escoles catedralícies s’ensenya teologia i arts liberals, el trivium (gramàtica, retòrica, lògica) i quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia, música). Les primeres universitats van ser Bologna (1088, dret), París (1150, teologia i arts), Oxford (1167) i Cambridge (1209, Anglaterra). Al món musulmà cal destacar biblioteques com la de Còrdova i escoles de matemàtiques (*algorisme* ve d’Al-Khwarizmi). [al camp els infants aprenien dels seus pares, els oficis tenien els gremis].

Renaixement i Il·lustració (s. XV-XVIII).
Erasmus de Rotterdam defensa l’educació individualitzada. Les universitats incorporen clàssics grecollatins i ciències naturals. Galileu i Newton qüestionen l’autoritat eclesiàstica. Es funden acadèmies com la Royal Society, 1660) promouen coneixement empíric.

Segle XIX: Naixement de l’escola pública
Amb la revolució industrial es necessiten obrers bàsicament alfabetitzats. Prússia primera educació obligatòria el 1763. Espanya 1857 (ley Moyano), EUA 1852-1918 segons els Estats, Itàlia 1859, Regne Unit 1870/1880, Japó 1872, França, 1882, Argentina 1884, Rússia 1918. Humbolt reforma la universitat a Berlin el 1810, Lehrfreiheit, Lernfreiheit.

Segle XX i XXI
Es desplega l’educació obligatòria a Amèrica llatina (1917/1934). A la Xina la primera llei és del 1986 i a la índia el 2009. Egipte ho fa el 1923 i la resta de països començá lentament després dels procesos d’independència els anys 60. A partir del 1920 es comencen a admetre dones. Segons la UNESCO actualment un 91% dels infants estan escolaritzats a primària, però només el 66% completa secundària. El 1900, només el 12% de la població mundial sabia llegir; avui, supera el 86%. Les universitats creixen i es massifiquen donant lloc a una selecciñó per diners o mèrits [la universitat normal s’ha conmvertit en un batxillerat2]. A França La Polytechnique, l’Ecole Normale. Al regne Unit el Russell Group amb l’Imperial College, la London School of Economics, Kings College, UCL. Als EUA a l’est hi ha les 8 universitats de la Ivy League entre les quals Cornell, Harvard i Yale. A més, hi ha el MIT, Universitat de Chicago, i a Califòrnia, Stanford, Caltech, i la semi pública Berkeley. ETH Zurich és la millor continental. A Àsia Tsinghua (Xina) i NUS (Singapur) estan al Top 15.

En formació dins de l’empresa, als EUA hi ha una mitjana de 34 hores/any. A la UE són 20-30 hores (Eurostat). A la Xina hi ha hagut un ràpid creixement 15 a 25 hores, sobretot en habilitats digitals. Per sectors tenim Tecnologi i TI (40-60 hores), Finances i banc (30-50 hores), Salut (20-40 hores), Construcció (10-25 hores

Amb l’aparició d’internet i les xarxes hi ha formació disponible online, algunes d’elles gratuïtes com les conferències TED (Ideas Woths spreading) o la Khan Academy.


Publicacions

[Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un humà, ja sia manuscrits, teclejats a una màquina d’escriure o a un teclat d’un ordinador. Això canviarà amb la AI]

Llibres i biblioteques

Les principals biblioteques del món tenen catalogats entre 50M i 200M de llibres. Es calcula que la biblioteca d’Alexandria podia tenir fins a 500.000 rotlles (la Ilíada serien 24 rotlles) que serien uns 20.000 llibres (no sabem quants d’ells serien únics, museu obres perdudes). Konrad Gessner el 1545 va compilar una bibliografia de 12.000 volums dels  200m que es calcula que es van editar al s16.

Premsa i revistes

Des del s17 que s’ha començat a publicar premsa diària amb informació i opinió, creixent al s19 fins arribar a un màxim al s20 (400M) i retrocedint al s21 pels continguts a internet.

Paral·lelament van començar les revistes de periodicitat setmanal, mensual o trimestral, dedicades a la literatura i cultura, política i opinió, divulgació científica, esports, aficions diverses. Milions d’exemplars setmanals a tot el món. També estan fent la transició al suport digital.

Història de la lectura

El 1900 només podia llegir un 12% de la població mundial.  (Historia de la lectura en el mundo occidental, Guglielmo Cavallo, Roger Chartier). A Grècia i Roma tenim la lectura en veu alta, discursos i recitat de poesia, però també ja està documentada la lectura silenciosa. Alguns nobles tenien lectors al seu servei.
L’alta edat mitjana heretava de l’antiguitat els quatre funcions dels estudis gramaticals (grammaticae officia): lectio (llegir el text i poder-lo llegir en veu alta, pronuntiatio), emendatio (correcció del text), enarratio (interpretar i explicar explanatio el text) y iudicium (valorar-lo). La lectura en veu alta té un paper en la litúrgia, alhora que als monestirs s’encoratja la lectura silenciosa.
Gràcies a la impremta la gent va poder començar a llegir en privat i atendre a les descripcions de sentiments (Nautilus). [Però no serà fins al s19 que es popularitzarà l’edició de llibres i premsa, tot i que el 1815 una novel·la de Jane Austen costava l’equivalent a 70-90€ . (Suports)
Sobre la importància de llegir en veu alta (BBC)

La longitud dels capítols s’ha reduit des del clàssic del s19 (Jellybooks 2016). Comparant 100 llibres clàssics i 100 best-sellers actuals, les frases contemporànies són un 20% més curtes (mitjana de 14 paraules per frase vs. 18 paraules al s19 (Grammarly 2020). Hi ha un descens constant en l’ús de oracions subordinades i vocabulari complex des de 1850 (Google Ngram).
Això podria ser degut, d’una banda, l’hàbit de llegir textos curts al mòbil [a una pantalla no hi cap el mateix que a una pàgina de paper, i una vida més ocupada, no passem una tarda llegint aprofitem estones al metro], de l’altra editors i autors volen resultar més accessibles i prioritzen diàlegs ràpids i acció cinematogràfica en lloc de descripcions llargues (show don’t tell). La capacitat d’atenció mitjana humana va caure de 12 segons el 2000 a 8 segons el 2015 (Microsoft 2015) especialment entre els usuaris de pantalles (Universitat Stanford).
Així, hem passat d’Emma de Jane Austen, amb 4500 paraules per capítol i frases de 25 paraules, a “El vell i la mar” de Hemingway amb 2.800 i 15, i “La noia del tren” de Paula Hawkins amb 1.200 i 12.


Ràdio i televisió

Ràdio: unes 100.000 emissores emetent a tot el món des de 1920.

  • Música 40-50%
  • Informatius 15-25%
  • Tertúlies/Opinió  10-20%
  • Esports 5-15%
  • Entreteniment 5-10%
  • Altres (cultura, religió, etc.) 5-10%

Televisió: unes 20.000 emissores des de 1950.

  • Entreteniment (ficció, realitys, concursos, etc.) 40-60%
  • Informatius i actualitat 15-25%
  • Esports 10-20%
  • Tertúlies d’opinió (política, cor, social) 5-15%
  • Divulgació científica i cultural 5-10%
  • Altres (infantil, religió, telebotiga, etc.) 5-10%.

Hi ha un 15-25% de publicitat


Xarxes i AI

Hi ha uns 1000M de  Llocs Web . Les pàgines personals han anat perdent pes a partir de 2010 traslladant-se a  Xarxes socials  com Facebook, Instagram, Youtube, Reddit,  Xtwitter, o TikTok, amb 10000M de nous continguts diaris.

Des dels anys 90 que s’ha popularitzat el correus electrònic fins als 347.000M que s’estima que s’envien cada dia actualment. Les chatrooms permetien els usuaris conversar en temps real. Amb l’augment de l’ample de banda es van poder fer vídeoconferències.  Amb els mòbils es van introduir primer els SMS i més tard les apps de missatgeria, també amb vídeo.

Fins el 2020, tots els continguts publicats havien estat escrits per un humà, ja sia manuscrits, teclejats a una màquina d’escriure o a un teclat d’un ordinador.  A partir de 2020 LLM models de llenguatge  generen contínuament nous continguts a partir de les condicions de les preguntes dels usuaris. [ algú podria dir que es tracta de refregits de continguts existents però, si ho pensem bé, no és així com funciona la creativitat humana? modificant l’herència cultural prèvia? La creativitat rauria aleshores en la pregunta? Qui sap fer les preguntes interessants?]


Soroll i silenci

De les converses, quantes són inútils! Tot i reconèixer la finalitat social i psicològica de small talk amb la meteorologia com a tema principal, un interès limitat sobre com està l’altre [no volem que ens expliqui si ha tingut diarrea] [comentaris polítics, observacions sobre l’aspecte físic, són de mala educació]. També ens encanta fer safareig i xafardejar sobre qui està enamorat de qui, qui s’ha barallat, criticar com vesteixen els altres, com maniobren per pujar a la feina.

La majoria de discursos polítics, presentacions de powerpoint  són massa llargs.  Les tertúlies a ràdio i televisió ni aporten informació ni entretenen.  Les discussions a X(twitter), sobren. Les aportacions als grups de whatsapp, sobren.  L’spam publicitari a la ràdio, televisió, correu electrònic ens ofeguen, i ja no diguem l’atac a la vida privada que són les trucades al mòbil per oferir canvis d’operadora.

El 2020 es van publicar 4M de títols  (Edicions de llibres s15 a s21). [És obvi que la majoria són prescindibles]. Dels 3M d’articles científics que es publiquen cada any, només tenen rellevància un 10%. Hi ha més escriptors cercant lectors que a l’inrevés, més actors buscant espectadors i aplaudiments que a l’inrevés. Quantes hores he perdut mirant de trobar una mica de sentit a uns textos de filosofia mal escrits i massa llargs! Vaig a la biblioteca, fullejo les revistes que aparentment m’haurien d’interessar i gairebé tot em rellisca (el NewYorker sí que m’havia fet descobrir coses).
2025. No tothom pot tenir èxit. Les grans cases aposten per alguns autors, els fan un avançament i després inverteixen en marqueting en ells per que funcioni la inversió. Amb l’autopublicació els autors creen literatura per a nínxols especialitzats que abans els autors no cobrien. (The Guardian).

Tot i que, potencialment, la quantitat de missatges, frases, narracions, informes, que es poden arribar a generar és infinita, a la pràctica el contingut és limitat i acabem dient el mateix. Això en part és lògic, ja que vivim en el mateix món i compartim una naturalesa humana. Moltes converses són repetides, moltes històries i films tenen arguments similars. En l’entrenament de LLMs, arriba un moment que anar afegint dades no en millora la riquesa, segons estudis de la Kaplan (2020) i Chinchilla (2022).  L’absorció dels textos mostra que hi ha una gran redundància. Moltes frases són repeticions o variacions d’idees similars. La comunicació humana és limitada pel context cultural, temàtic i funcional. Un percentatge molt gran del coneixement expressat es pot “comprimir” en patrons reutilitzables, per això BERT o GPT poden generalitzar bastant bé. Encara que el llenguatge és teòricament infinit, la producció efectiva humana (fins i tot en tota la història) ocupa un espai molt més petit i redundant. Molt del que diem és reiteració* de formes i continguts ja vistos. Es poden modelar la majoria d’usos lingüístics amb una quantitat finita de dades molt gran però no infinita. La “cobertura” del llenguatge efectiu arriba a una mena de sostre asimptòtic.

A vegades sembla que tinguem un soroll eixordador al voltant i anhelem el silenci. I no és només el soroll sinó que la majoria no ens interessa, ens avorreix infinitament. (Crear un entorn habitable).

A les Pensées Pascal escrivia que “Tout le malheur des hommes vient d’une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos dans une chambre.”
(Pensées, 139, edició Brunschvicg | 1669). “Tota la infelicitat dels homes ve d’una sola cosa: no saber estar tranquils en una habitació.”


Personal

el meumon de paraules, català, español, francès, llatí, alemany, anglès, grec, italià, portuguès. ( reflexió un dia conduint: història de la humanitat. el llenguatge )

Quàntes coses m’han explicat o dit, els pares, els germans, els amics, els mestres a l’escola, els companys de feina, les parelles, les filles, els néts?Quàntes coses he dit jo? Quines frases han pogut ferir i hauria preferit no dir-les? Què he deixat de dir i hauria d’haver dit?
Quins és el meu vocabulari? (les meves paraules)
Les meves converses avui. telèfon i els dijous amb el pare, vídeoconferències i trobades amb filles i néts, salutacions a caixeres de botigues, intercanvi als balls i breus comentaris.

Per la curiositat, als 15 anys vaig comprar una ràdio amb ona curta per sentir altres veus, i el 1994, una antena parabòlica.
La meva biblioteca. El que he llegit (Lectures), Catàleg:  Llibres, PDFS, ebooks), el que he vist de  cinema i sèries, i teatre.

TELEVISIÓ

Un món que parla i escolta


La primera emissora de TV comercial va ser WNBT (NBC) a Nova York, que va iniciar les seves emissions regulars l’1 de juliol de 1941. A Europa començarien als anys 50 i 60.


(DS)

1. Europa, 4.500, Rússia (3.300) (moltes locals i regionals).
2. Estats Units (18.800) i Canadà (150)
3. Amèrica Llatina ~2.000-3.000 emissores.
4. Àfrica ~2.000-3.000 emissores (moltes locals i poc regulades).
5. Orient Mitjà i Àsia Occidental ~1.000-1.500. Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Qatar, etc.: ~500 emissores (Al Jazeera, MBC, Dubai TV, locals), Iran: ~100, Israel: ~20
6. Índia ~1.500 emissores registrades (DD, Zee TV, Star Plus, regionals).
7. Xina i Àsia Oriental ~4.000-5.000. Xina: ~3.000 emissores (CCTV, provincials, locals). Japó: ~200 (NHK, Fuji TV, TBS, etc.). Corea del Sud: ~100 (KBS, MBC, SBS).

Total mundial 20.000-25000 emissores


Temes

  • Entreteniment (ficció, realitys, concursos, etc.) 40-60% en cadenes comercials (la categoria més amplia). Sèries, telenovel·les, “Got Talent”, “MasterChef”, “Big Brother”. Països amb alt consum: EUA, Llatinoamèrica, Índia, Espanya (Telecinco, Antena 3).
  • Informatius i actualitat 15-25% (més alt en cadenes públiques i horari de màxima audiència).Països amb més pes: Europa (BBC News, France 24), Japó (NHK).
  • Esports 10-20% (segons l’oferta i esdeveniments). Futbol (Lliga, Champions), Fórmula 1, Jocs Olímpics.
  • Tertúlies d’opinió (política, cor, social) 5-15% (marcades diferències culturals). Forts a Espanya/Llatinoamèrica: “El programa de Ana Rosa”, “Chester”, menys presents als països nòrdics o amb regulació estricta.
  • Divulgació científica i cultural 5-10% (sovint en horaris secundaris o cadenes públiques).
  • Altres (infantil, religió, telebotiga, etc.) 5-10%.

Als EUA/Canadà predomina l’entreteniment (60%+, ex: NBC, Fox) i els informatius es concentren en horari vespertí i cadenes específiques (CNN). A l’Europa Occidental hi ha cadenes públiques amb més cultura i informatius (BBC, TVE, TV3, ARD) mentre que les comercials s’enfoquen a entreteniment i esports (ITV, Telecinco). A Llatinoamèrica dominen les telenovel·les i esports (Globo, Televisa), amb tertúlies de cor i política en horari de dia. A Àsia/Àfrica hi ha entreteniment massiu (Bollywood a l’Índia, dramas coreans) i informatius sovint controlats pels estats (CCTV a la Xina). Actualment hi ha un declivi dels informatius i un creixement de continguts a demanda. Netflix, Youtube i tiktok ofereixen continguts nínxol.


Publicitat

  • Europa. Cadenes comercials generals (ex: Telecinco, Antena 3, ITV, Fox): 15-25% del temps d’emissió en horari de màxima audiència (*prime time*), 20-30% en horari diürn. Cadenes públiques (BBC, TVE, TV3, ARD): 0-10%. França limita la publicitat a 8min/hora a les cadenes públiques, Alemanya a 10-12 min/hora.
  • EUA. Cadenes comercials (ABC, NBC, CBS) arriben a 25-30% de publicitat en horari nocturn (incloent anuncis inserits als programes). Els “reality shows” poden superar el 35%.
  • Llatinoamèrica. 25-35% en cadenes com Televisa o Globo (telenovel·les amb moltes pauses).

Sectors

  • Alimentació i begudes: 15-25% (Supermercats, refrescs, snacks, productes envasats.
  • Automoció: 10-20% (Cotxes nous, assegurances, pneumàtics, concessions.
  • Bellesa i higiene: 8-15% (Perfums, cosmètica, productes de cura personal.
  • Fàrmacs i salut: 5-12% (Medicaments (OTC), complements vitamínics, clíniques.
  • Serveis financers: 8-14% (Bancs, assegurances, pensions.
  • Telecomunicacions: 7-12% (Operadores mòbils, fibra òptica, streaming.
  • Viatges i lleure: 5-10% (Aerolínies, hotels, agències de viatges.
  • Electrònica i tecnologia: 4-9% (Telèfons, televisors, electrodomèstics.
  • Moda i accessoris: 3-7% (Roba, rellotges, joies.
  • Altres: 5-15% (Energia, educació, ONGs, govern.

Als EUA fàrmacs i salut arriben al 15-20% mentre que a Europa estan més regulats (5-8%). Als EUA domina l’automoció amb un 20% mentre que a Europa hi ha un 25% d’alimentació i begudes. A Llatinoamèrica telecomunicacions i bellesa tenen més pes. A l’Àsia l’electrònica arriba al 15% a Corea i Japó.


http://www.freeintertv.com/

http://www.mytvworld.tv/

http://www.tvopedia.com/


[Crec que a casa no va arribar la TV fins que jo tenia 17 anys, el 1974, i que abans presumia amb els intel·lectuals de la classe de no tenir-ne. Recordo haver vist els programes de La Clave, i després Dallas en català, amb TV3 després de la mort de Franco.

Després a Solius, vèiem el equipo A. De casat 1982-1999 vèiem les notícies i sèries diverses. El 1994 vaig comprar i muntar una parabòlica a la teulada per poder donar un cop d’ull a canals d’altres països, a vegades xafardejava en les notícies d’un país d’Àsia. Crec que a partir de 2010 ja no he vist més la televisió, només sèries descarregades. El cinema i sèries que he vist cada any.

RÀDIO

[esborrany]

Un món que parla i escolta

història, tecnologia [radio galena]


Emissores actuals

1. Europa ~15.000–20.000 emissores, sobretot a Alemanya, França i UK. Ràdio pública forta (BBC, RAI, RFI, etc.).
2. Estats Units i Canadà ~30.000–35.000 emissores, majoritàriament comercials (AM/FM).
3. Amèrica Llatina ~20.000–25.000 emissores, sobretot Brasil, Mèxic i Argentina.
4. Àfrica Subsahariana ~10.000–15.000 emissores, NIgèria, Sudàfrica i Kenya.
5. Àfrica Mediterrània (Magrib + Egipte) ~3.000–5.000 emissores. Ràdio estatal dominant
6. Orient Mitjà ~2.000–3.000 emissores, Iran, Aràbia Saudit. Control governamental.
7. Rússia i Àsia Central ~5.000–7.000 emissores
8. Índia ~800–1.000 emissores legals (+ milers de pirates). All India Radio (AIR) domina amb ~420 emissores.
9. Xina ~3.000–5.000 emissores. Controlat per l’estat (China National Radio).


Temes

[Estimació DS]

  • Música 40-50%, dominant en ràdios comercials
  • Informatius 15-25%, butlletins horaris, programes d’anàlisi. Més present en ràdios públiques (BBC, RNE, NPR).
  • Tertúlies/Opinió  10-20%,  debats polítics, socials i d’entreteniment. Forts a Espanya (SER, COPE) i EUA (talk radio).
  • Esports 5-15%, retransmissions en directe i programes d’anàlisi. Més alt en països amb cultura esportiva forta (Espanya, UK, Brasil).
  • Entreteniment 5-10% humor, concursos, programes d’auditori. Comú en ràdios matinals i locals.
  • Altres (cultura, religió, etc.) 5-10%, programes culturals, religiosos o de nínxol.

Variacions regionals

  • EUA i Canadà: Música (50%+) en ràdios comercials (iHeartRadio, SiriusXM). Talk radio (20-30%) en AM/FM (ex: Fox News Radio, NPR per debats polítics).
  • Europa Occidental: Informatius i tertúlies (30-40%) en ràdios públiques (BBC Radio 4, France Info, Catalunya Ràdio). Música (40-50%) en emissores privades (NRJ, Kiss FM).
  • Llatinoamèrica: Música (60%+) (reggeton, pop, regional mexicana). Tertúlies d’opinió (15-20%) en horari de màxima audiència (ex: Radio Caracol, RCN).
  • Àsia i Àfrica: Música i entreteniment (70%+) en ràdios urbanes. Informatius i programes comunitàris (20-30%) en zones rurals.

(Fonts i limitacions: Dades agregades de Nielsen, RAJAR (UK), Kantar Media (Espanya), i Pew Research Center (EUA).) [no he demanat pel % de publicitat]


Als 15 anys vaig comprar una ràdio amb una antena d’ona curta només per la curiositat de poder escoltar altres llengües.

Cildo Meireles, Babel 2001


http://worldradiomap.com ràdios de tot el món

https://www.radio.net/ ràdios de tot el món

Radiooo.com Escoltar la ràdio per països i dècades dels del 1900