Ciències meteorològiques

La Terra, geografia  |    Meteorologia    |   Ciències de la terra


s.XVIII Recollida de dades

1724 Farenheit construeix un termòmetre de mercuri. El 1742 Celsius definirà una altra escala.

Higròmetres. Anemòmetres.

El baròmetre de mercuri [Galileu en tenia un d’aigua]

1763 Lavoisier registra la humitat, pressió atmosfèrica i velocitat del vent cada dia.

1793 John Dalton distribueix una xarxa de pluviòmetres.

1863 E.H. Marié-Davy comença a dibuixar mapes d’isobares [que permeten anticipar la direcció dels vents]

1863 Francis Galton a Meteorographica introdueix les nocions de cicló i anticicló. [cicló, vents i pluges, anticicló, temps estables]

L’arribada d’un front fred desplaçant l’aire calent i humit amunt formaria cumulunimbus i pluges intenses.

L’arribada d’un front calent que pujarà sobre del fred durà Cirrus, cirrustrats, Altostrats i Nimbostrats, amb pluges suaus.


1904 Vilhelm Bjerknes concep la predicció del temps a partir de set variables a cada punt: pressió, temperatura, densitat, humitat i el vector velocitat. Amb les lleis de continuïtat de massa, moment i la termodinàmica i el model de gasos ideals, es poden escriure les equacions.

1922 Richardson divideix el cel en cel·les de 200km i du a terme la primera previsió, 6 hores vista, necessitant sis setmanes per fer els càlculs.

1950 Primera previsió feta amb l’ordinador ENIAC

1975 Es funda el ECMWF, european center for mediumrange Wheather Forecasts.

| PDF text