Contemplació a la natura

Meditació Què és? Què pretén?  |   Contemplació a la natura  | [La mirada endins]   |    pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam   | Els espais de l’ànima  |   Música contemplativa  |   Art del silenci   |   Lectures i materials  |   Discussió   |  Personal


Hi ha espais naturals que afavoreixen la contemplació i la meditació, la muntanya, el desert, el mar, el bosc , el cel estrellat,  i en el meu cas potser hi afegiria els núvols ]


La muntanya

La solitud al cim d’una muntanya, lluny del confort de la ciutat, i lluny també del seus sorolls i preocupacions, la vista elevada sobre el territori amb el paisatge als nostres peus, ens dóna una perspectiva més gran sobre el món. Alhora, l’esforç per arribar-hi ens fa ser conscients de les nostres limitacions i febleses.

Per això els ermitans han buscat sempre coves i  refugis en lloc elevats, com a Montserrat.

Prop de Natzaret hi el Tabor, un humil turó que destaca sobre la plana, que és on Jesús es va transfigurar. (MT, 17,1).

Igual com passa amb Montserrat, tan a prop de Barcelona, només que hom comença a enfilar-s’hi, la perspectiva sobre el món canvia radicalment.


Amb el romanticisme, els excursionistes comencen a pujar munytanyes per trobar una connexió amb tot l’existent. [ a completar amb cites dels romàntics alemanys i anglesos ]

Caspar Friedrich, Der Wanderer über dem Nebelmeer

Ferdinand Hodler. Blick ins Unendliche


El desert

Sempre he recordat com si el meu professor Pere Lluís cités Dewey en el sentit que cada tipus d’entorn o paisatge propiciava un determinat tipus de visió de l’univers: a la selva o el bosc, en la plenitud de la naturalesa, hom esdevindria panteista. A la ciutat, on sembla que l’home es basti per si sol, ateisme. I al desert, enmig del no res, deisme.

El desert és sempre present en la geografia del poble d’Israel. El nou testament hi ha un l’episodi de Jesús temptat pel dimoni al desert (Mt 1-4), que no es correspon tant a una actitud contemplativa. En canvi a Lluc 5, 15 tenim: La seva anomenada s’escampava cada vegada més, i s’aplegaven grans multituds per sentir-lo i fer-se curar de les malalties; 16 però ell es retirava als llocs deserts i pregava. A començaments del segle tercer homes i dones van anar al desert cercant una vida retirada al desert d’Egipte, els pares del desert. Antoni, un dels primers a marxar al desert fundarà una comunitat monàstica. Les seves temptacions pel dimoni seran un tema popular en les arts visuals. Jeroni, que traduiria la Bíblia al llatí, es retirà a un desert al sud d’Antioquia a Síria i serà representat al desert pregant o al seu estudi.

Giovanni Bellini. San Girolamo


El mar

La immensitat del mar, la nostra impotència quan hi ha temporal, i el ritme incansable de les onades que van i vénen, afavoreixen l’experiència de petitesa i alhora de pertinença a quelcom més gran que ens depassa.

Caspar Friedrich. Der Mönch am Meer

Hiroshi Sugimoto. Seascape

Les onades


El bosc

Caminar per un bosc, estar entre els arbres, que en general  tenen molta més edat que nosaltres, la presència de multitud de vegetació que ens envolta,  els animals que en general no veiem perquè s’amaguen, però que sentim, els cants dels ocells [ sant francesc ] , la fressa d’una sargantana, tot ens fa adonar que som una part més de la comunitat d’éssers vius que neixen i moren. Al Japó caminar al bosc s’ha consolidat com una teràpia, Shirin yoku.

És una experiència que repeteixo anualment i de manera espontània em surt  saludar la naturalesa .


La contemplació del cel , astronomia

[En Plató, Kant. ]Transmeten que hi ha l’univers és infinit, immens, i nosaltres petits. Transmet que hi ha una regularitat i unes lleis, el sol que surt cada dia, el cicle lunar, les estacions i el sol recorrent el zodíac. Els moviments dels planetes. És un món ordenat i perfecte que es contraposa a l’incert de la vida terrenal [ el Timeu]


Els núvols

Que jo sàpiga no hi ha una tradició contemplativa dels núvols però a mi m’agrada molt mirar-los, identificar-ne els tipus. M’agrada especialment un cel net amb cirrus fins. Representen el contrari de la contemplació del cel astronòmic, amb la seva regularitat. Els núvols varien constantment i ens fan present com en són d’efímeres, les nostres vides i les nostres experiències ( timelapse des del balcó) , però, alhora, no deixen de tenir valor per això, potser amb uns instant ja n’hi ha prou. [ viure com una pluja, tal com deia la Maria, la vida d’un dia de les efímeres a Tisza, Nadika, viure l’estona d’inspirar i expirar ]. Els núvols que miro.


Altres: vídeos contemplatius: Núvols , Micropaisatges, Solars

Castiñeira sobre els santuaris a la naturalesa al diari ARA


 

| PDF text