Sempre que, gairebé sempre per obligació, estic una estona que no puc fer res, m’arriben idees i sensacions. Pot ser una espera a l’aeroport, a la furgo quan s’ha fet fosc. Una mica és com si netegés el meu espai, que està “ocupat” i aleshores hi poden entrar tresors. És com si hi hagués una música bellíssima que sona fluix i només podem sentir quan apaguem tot el soroll.
on situar el que hem viscut, el que podem pensar tot el que hi ha, hi ha hagut, el que voldria recordar o tornar a veure