L’imaginari | El son, els somnis | el son (psicologia) | A733, el dormitori

Quan ens despertem recuperem la narració que dóna continuïtat a la nostra experiència (el jo, l’experiència de la vida narrativa). A vegades hem entrat tan profundament en un somni que la vida conscient que se’ns presenta a la sortida, ens pot semblar menys autèntica que la que estem somiant, i ens quedaríem en el somni.

M’ha passat alguna vegada de despertar-me sense saber a quina ciutat estic, potser quan estic de viatge em situo a casa, una vegada a Roma, o a casa, després d’un somni em situo en un altre llit, d’una altra etapa de la vida, a Solius, a Vilafranca 40, o en un viatge, o en un lloc imaginari. Les migdiades profundes, especialment les del matí que en el moment de despertar-nos no sé si és el matí a punt de comença el dia, o a la tarda. Fa anys dormia a casa els pares i em vaig equivocar a l’hora de posar el despertador. Em llevava potser a les tres, cansat, i pensava que m’havia fet gran. que ja no tenia la mateixa energia que abans, no em trobava a mi mateix tal com esperava trobar-me en despertar-me. Londres 2004: “llevar-nos aquí, el sol damunt les teulades -a vegades m’agrada somiar despert, abans d’obrir els ulls, pensant en despertar-me en altres ciutats, o altres llits on he dormit.”

Després d’un lapse d’incertesa, acabem reconstruint el nostre jo habitual tal com explica Proust al començament de Du Coté de Chez Swan.

Així, en la sortida de l’estat de son i somnis, hi pot haver un moment de dubte que ens permet imaginar la possibilitat d’anar a parar a un moment diferent de la nostra vida o, fins i tot, a una vida diferent.
Podem pensar en un possible coixí màgic, sota del qual deixaríem una llibreta on hem anotat on ens voldrem despertar, i amb quina identitat. O deixar que sigui a l’atzar, una nova identitat, un marit amb una dona senzilla, un home en viatge de negocis pendent de fer una presentació. O bé, en cas que tingués dificultat per recordar qui sóc, anotar en una llibreta qui sóc i que he fet durant el dia per recuperar-ho el dia següent.
L’experiència de despertar-nos a un altre lloc i identitat la reprodueix una mica el viatge en un tren nocturn i despertar-se en una altra ciutat.

Kurt Vonnegut a Slaughterhouse-Five descriu el planeta Tralfamadore on tots els temps existeixen sempre i hom es pot moure de l’un a l’altre moment. Jo havia imaginat una mena de Panoptikon, que ens permetés situar a tots els moments de la nostra vida, amb el son com a “porta” d’un temps a un altre. Les notes de records i les fotografies són aproximacions.

Habitació Jaipur 2007

Altres despertars

L1. Em desperto i tinc a l’esquerra un armari, i la dreta tres travessers de fusta de pi. Sóc al dormitori de Vilafranca 40 i la mare em crida que m’espabili per anar al Costa i Llobera.

L2. Sóc a la furgoneta, i fa una mica de fred, em giro dins del sac i penso com estarà el bosc que tinc a fora.

L3. Sóc a un hotel de Roma, amb N, i penso què visitarem.

L4. Sóc en el tren que va de Bangkok a Chiang Mai.

L5. Sóc en un llit d’un hospital en el futur, m’estic despertant de l’anestèsia, no sé de què m’han operat.

L6. Sóc al llit de Castellar, sento la Teresa i la Maria a baix.

L7. Sóc a l’habitació de sempre però la roba té un tacte diferent, els mobles i el parquet es veuen més gastats. Em noto els cabells més llargs i la barba crescuda. Vaig al mirall i veig reflectit el rostre d’un vell de 90 anys. Com si hagués dormit 25 com en el conte de Rip Van Winkle.
O bé, em desperto i en veure la data veig que ja tinc 80 anys però no recordo res dels darrers 15; en tenia 65 quan me n’anava a dormir. A la nevera hi ha queviures diferents, i al lavabo unes pastilles que suposo que he de prendre. Em preparo l’esmorzar i vaig a mirar els àlbums de fotos i les memòries, a veure si puc saber alguna cosa de com han estat els meus darrers 15 anys.

L8. Grounhog day. Vaig a dormir sabent que demà es repetirà el dia d’avui. Sé quin temps farà, sé que hi ha una jam a la Ciutadella, qui hi anirà, i com hauria de moure’m per ballar amb qui vull. Intento sortir de casa aviat i agafo un taxi a l’aeroport per embarcar al primer avió que trobi i tenir unes hores per visitar una ciutat. L’endemà tornaré a tenir els mateixos diners.

L9. Em desperto en el passat i he de tornar a viure el mateix. Ara estic jubilat i torno a la feina un dia de 2013. Seré més competent? Més amable? O potser més assertiu?

L10. Em desperto i no sóc el Jordi Cots de quan me’n vaig anar a dormir. El llit no és el mateix i no reconec la dona que dorm al meu costat. Tampoc reconec el meu rostre al mirall del lavabo quan em vaig a afaitar. Miro de seguir el corrent. Obro un portàtil que sembla de la feina i consulto l’agenda, a veure si trobo alguna pista de què he de fer.

L11. Cada nit té lloc un sorteig de la loteria del destí, i em desperto per viure un dia en la vida dels 100.000 milions d’humans que han existit, saltant en el temps. És cansat. Ser un esclau a Roma, una dona violada a Orient, un pagès pobre a Catalunya. Molt de tant en tant tinc un dia agradable, i és que “rar i breu és el bell”.

L12. Imaginem que hi ha universos paral·lels on tenen lloc altres vides possibles que hauríem pogut tenir, i quan entrem en el son, podem saltar a un altre.
Em desperto i tinc al costat una dona que no reconec. Poc a poc m’assabento de quina és la meva vida ara. És algú que vaig conèixer a la facultat de filosofia. Em vaig separar de la Pilar i em vaig casar amb ella. Tots dos som professors, vivim a Bellaterra. No hem tingut fills, estem cansats, avorrits i obsessionats de les misèries de la facultat. Ella és catedràtica i jo només professor. Però els meus articles estan més valorats per ser més originals. Avui anem a un sopar amb uns altres professors on sé que tothom competirà per ser el més enginyós. Em fa molta mandra.
Ja no existeixo. Vaig tenir un accident en una excursió que feia tot sol al Cadí, ara fa 35 anys, em vaig estimbar i vaig morir.
Un llit en una habitació plena de llibres. Ens vam retrobar amb AB. Vam tenir fills, vam tenir distanciaments, amants per separat. Tenim un pis gran, amb dues biblioteques, ens cuinem alternativament l’un per l’altre. A vegades m’acompanya al piano mentre toco amb la trompeta.
[N hem tornat però no ha funcionat]

L13. Em reconec ajagut al llit, més gran de com em recordo. Tinc les ulleres posades i la boca mig oberta, i a les mans un Kindle. Al costat, unes pastilles que ja no hauré de prendre. Deu fer uns instants que he parat de respirar. Ja no em tornaré a aixecar, després de 32.173 vegades que ho he fet. I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon

L14. Em desperto a la furgoneta. Però no es tracta d’un viatge. Ja no tinc casa i visc permanentment a la furgoneta, buscant racons d’ombra a l’estiu, abrigant-me a l’hivern. He mirat de tenir els llibres i la música en format digital però m’he hagut d’acomiadar de tots els altres llibres. Tinc els diners justos per anar fent benzina i comprar provisions. Confio que no se m’espatlli ni el telèfon ni res de la furgoneta. A vegades m’estic uns quants dies al mateix lloc.

L15. Em desperto i em trobo que m’he desdoblat en dues persones però que rebo les sensacions i experiències de totes dues alhora, informacions diferents. Per exemple com quan tenim una mà en aigua freda i l’altra en aigua calenta. O visualment, com si tingués una pantalla partida. Una ment i dos cossos. Naturalment seria molt convenient per quedar de trobar-nos en algun lloc.

Llevar-se amb cos diferent. (El gregor Samsa de Kafka)