Avui compartim la idea que vivim en un planeta blau enmig d’un univers. Ens són familiars fotos de les galàxies del telescopi Hubble. Sabem que és fràgil i que el nostre consum d’energia el posa en perill. Hi ha interrogants, matèria fosca, energia fosca, no tenim una llei definitiva.
Avenços en imatges del cervell, predomina la metàfora del cervell com a ordinador. Moltes decisions fins ara humanes estan essent substituides per algoritmes que exploten grans conjunts de dades.
Teníem expectatives exagerades sobre el genoma.
Anem ajustant la idea de l’evolució amb nous fòssils
1950
L’home està codificat en DNA. La física està acabada? Tindrem energia barata i neta? Amb models quàntcs i estadística obtenim les lleis de la física macroscòpica.
s.XIX un planeta del qual n’hem d’explotar els recursos amb la indústria. No som conscients de la seva fragilitat. L’univers és més gran del que pensàvem. L’explorem amb telescopis i espectroscopis.
La hipòtesi de l’evolució
La química, tot és física?
sXVI-XVIII
Algunes parts de la naturalesa, els sistemes simples i els astres es poden descriur amb lleis matemàtiques.
V-XV
El món i l’home al centre de l’univers, un escenari creat per Déu per que s’acompleixi la savació. Un món supralunar és predictible. EL sublunar amb quatre substàncies, matèria i forma.
Antiguetat
La terra rodona, estimació de la distància de la terra al sol.
Primitius
ELs déus, la seva la lluna