Nota:
Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes històrics? [ ho poso com una altra obra? és una barreja de ciència, filosofia i religió]
a cada època i civilització tenim certa idea de com n’és de gran el món i una estratègia de vida.
Cal tenir en compte que no serà homogènia, hi haurà els avançats, com Copèrnic i Gallileu, i els altres. Ara mateix tenim el movimetn flatearth. Podem fer uan estimació de quants n’hi ha de cada]
[tenim la moral teòric, per exemple la catòlica, la subjacent que hem de tenir una vida uai a facebook i instagram, i la real, que hia ha masturbació, prostitució, i capellans que abusen de nens] que estem apoltronats al sofà, ens posem fons de foto contemplatius a la natura a facebook però passem els caps de setmana al bar]
Quina és la idea general predominant sobre què hi ha i què podem esperar? Potser podríem dir que hi ha una part que encara s’adhereix a una visió religiosa, una part que s’adhereix a una visió científica, l’evolució de l’univers i de la vida, i segurament una gran part que es troba en una zona borrosa. No hi ha un temor per una fi del món propera com en el milenarisme; hi ha una preocupació pel canvi climàtic però no sabem o volem frenar el nostre nivell de consum. Hi ha unes desigualtats enormes entre països rics i pobres. I dins dels països rics, hi ha unes desigualtats enormes. El “precariat” ha substituït el “proletarietat”. La tecnologia de la informació sembla prometre un futur brillant, la bombolla de les startups, però l’escena acaba dominada pels 5 grans: Google, Apple, Facebook, Amazon. Ja no ens queden utopies i pensem que el futur serà pitjor que el passat.
S.XX.b
Comencem a adonar-nos que el planeta no és un sistema obert infinit i que el que fem té un impacte.
La filosofia és confusa i no aporta gaire. Avenços en el multiculturalisme i en el feminisme.
S.XX.a
Després de les dues grans guerres comencem a perdre l’esperança en el projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó i la justícia. Però econòmicament és una època pròspera. el ’68 hi ha una nova revolta.
El comunisme com a societat sense classes s’estableix a Rússia el 1917 i el 1950 a Xina. Acaba essent una nova versió dels antics imperis.
Filosofia continental [que és un embolic que no aporta gaire, fenomenologia de Husserl, Heidegger), Filosofia del llenguatge i positivisme lògic [en el fons tampoc, és un apèndix de la ciència snse aportar una weltanschauung).
Freud tindrà influència i si abans la gent acudia al confessor per saber què fer, ara aniran al psicòleg per que els descobreixi de quins traumes s’han d’alliberar (una variant de l’autorealitzacio romàntica).
S.XIX
Explotar els recursos del planeta amb la raó i la tècnica (i explotar altres cultures).
Projectes diversos de socialisme utòpic. Revolta 1848.
Hegel: llegir la història com a desplegament alhora lògic i concret de l’Esperit. Versió marxista, la història condueix cap a la societat sense classes.
A nivell personal, l’ideal romàntic d’autorealització, el superhome Nietzsche. La vida ja no és un examen per aconseguir un bon lloc a la vida eterna sinó la possibilitat d’autorealitzar-se a través de l’obra, l’art, l’experiència del món.
s.XVIII
El projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó, la ciència, la tecnologia i una moral independent de la religió.
Kant, el què podem conpeixer depèn de la nostra naturalesa, la llei moral ne mi, les idees que volem tenir sobre Déu i la finalitat.
S.XVII
El pensament modern inicia el trajecte a independitzar-se de la religió.
La ciència: model heliocèntric, Kepler, la dinàmica de Newton. La idea d’un home material, Lamettrie i Hobbes (Homo, homini lupus).
Descartes: cogito ergo sum, rs cogitans, res extensa. Leibniz i el racionalisme.
Empirisme, Locke i les dades dels sentits. Hume: crítica ala causalitat, a la idea del jo; la moral basada en les emocions.
Rousseau. La naturalesa, el contracte social
S.I-XVI
Fusió de la filosofia grega i la religió cristiana. Déu al món lunar perfecte, el món sublunar imperfecte. La vida aquí és només la rpeparació per la futura vida eterna a la qual accedirem sotmetent-nos a la guia moral de l’església.
Un Déu pare de tots. Jesús i el cristianisme. Assimilació per part de l’imperi romà.
Pensar el món. Filòsofs grecs. Idea del món dels quatre elements. Parménides. Plató i les idees, Aristòtil. Viure praticant la devoció als déus de la religió pública i mirant de pensar el món amb la raó. Es cataloguen els astres i s’entén el món lunar, la terra és rodona, el món sublunar.
Buda, la renúncia al desig per evitar el patiment.
Els déus de l’agricultura amb el cicle de les estacions, amb qui també negociem amb sacrificis. Els déus familiars dels avantpassats dels romans.
Un món “pla”, amb gran part desconeguda.
El Déu pastor a qui s’han d’oferir sacrificis.
El bosc, la selva, les forces animistes.