La música que acompanya les emocions, en cançons íntimes o en bandes sonores, la música que ens agrada per contemplar o analitzar, la música que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers.
A les sales de concerts, seguim interpretant música antiga, barroca i romàntica, i una mica de música nova molt complexa. Les bandes sonores dels films incorporen elements de música moderna sense que ens sorprenguin. Al carrer i als estadis, hi ha músiques populars dels diferents països, cantants folk, ritmes electrònics, ritmes vulgars llatins, hip hop.
Apareix la música electrònica i el rock deixa les arrels de RnB, el pop, rock Simfònic. Kraftwerk, Pink Floyd, Queen. Comença el rap amb els DJ fent cut&paste i el hip hop.
“Acadèmia clàssica” sunvencionada per la CIA produeix música complicada.
Igual que amb la música ocidental a primers del XX, després de la WWII se separa el jazz “culte” que des d’un bebop encara ballable anirà evolucionant cap al freejazz i música intelectual, del jazz popular que anirà cap al RnB, d’on sortirà el rock n roll, el Soul i la Motown. L’originalitat dels Beatles.
[Els discos i la ràdio, la música ja arriba a tothom] El jazz, la trobada entre Àfrica i la tradició occidental. Blues i New Orleans. Louis Armstrong. Les big bands de Basie i Ellington. Gospel.
Explorar. Separació forta entre música culta i música popular. Els pomes simfònics de Mahler. Les atmòsferes de Debussy i Satie (música sense narrativa melòdica). La música atonal de Schönberg. Stravinsky. Música de cafè concert (música lleugera ” blanca”).
Romanticisme. El músic independent (patrons i públic). mateixes formes, piano, cambra, simfonies i el poema simfònic, piano virtuosístic, lieder de Schubert. Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Chopin, Mendelsshon. Òpera Rossini, Verdi, Wagner. Valsos de Strauss [la música de ball seguirà cap al jazz i el rock, la música d’emocions a les bandes sonores]
Clàssic. Hi comença a haver un públic burgès [música per als patrons i pel públic]. Sales de concert públiques. Sonates, simfonies, concerts, música de cambra, teclat (el piano com a nou instrument). Haydn. Mozart.
Barroc. Les suites de danses cultes (Alemanda, Bourrée minuet sarabanda). Virtuosisme Concerti grossi. Òpera amb lña simfonia com a primer moviment. Bach. Vivaldi. Música teòrica en les fugues. [música per als nobles i prínceps alemanys, i bisbes].
Explorar la polifonia. Palestrina. Música instrumental: Gabrieli, el consort. Òpera Monteverdi. Ortiz. Dowland. [música per a l’eslésia i els palaus]
Música per la pregària religiosa: el cant gregorià, danses. Cançons dels trobadors.
Danses amb flautes i timbals, recitals de poesia amb la lira
La música ètnica