| Contenidor Cinema | Contenidor Cronologia Cinema | Emocions: Gèneres a ficció i cinema | El cinema que he vist cada any
[DS]
Inicis, el cinema mut (1895-1927)
Antecedents: thaumàtrop (1825), el fenakistoscopi (1833) i el zoetrop (1834) van demostrar la persistència de la visió. Eadweard Muybridge (1878) va capturar el moviment d’un cavall amb múltiples càmeres. Thomas Edison i William K.L. Dickson van crear el kinetoscopi (1891), un sistema individual de visualització.
Els germans Lumière van fer la primera projecció amb el Cinematògraf (1895). Georges Méliès va introduir efectes especials amb stop-motion i exposició múltiple (“Le Voyage dans la Lune”, 1902). D.W. Griffith va popularitar el primer pla i el muntatge paral·lel (“The Birth of a Nation”, 1915). Música en directe: Els cinemes projectaven en silenci, amb acompanyament d’orgues de teatre o pianos que improvisaven segons l’escena.
Els gèneres dominants són la comèdia slapstick (Charlie Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd), melodrames i cinema de trucs (Méliès), èpiques històriques (Intolerància” de D.W. Griffith, 1916). Es passa dels Nickelodeons (1905-1915) i després grans movie palaces (ex: Roxy Theatre, 1927). A França hi ha Pathé. A Alemanya l’expressionisme de Fritz Lang, “El gabinet del Dr. Caligari”, Robert Wiene 1920). Primers films a Xina (1905, “La batalla de Dingjunshan”), Japó amb kabuki filmat. Públic urbà i de classe treballadora.
Època clàssica (1930s-1950s): L’edat d’or d’Hollywood i les guerres
La revolució del so i la incorporació del color. Primer llargmetratge sonor: “The Jazz Singer” (1927), amb el sistema Vitaphone (so en discos sincronitzats). Movietone (Fox): So òptic gravat directament a la pel·lícula. Els micròfons fixos limiten el moviment dels actors. [Avui mciròfons d’alta qualitat direccionals permeten captar el so natural. Si és dolent per interferència del vent o altres es regrava en estudi Automated Dialogue Replacement].
Es comença pintant a mà com a “Le Voyage dans la Lune”). El Techcnicolor (2 i 3 bandes) amb colors saturats, usat a “El màgic d’Oz” (1939) i “Fantasia” (1940). Efectes especials amb BlueScreen. El Eastmancolor (1950s) és més econòmic i accessible. Cinerama (1952).
Gèneres populars: Musicals (“El màgic d’Oz”, 1939 [fred Astaire a la RKO]), Cine negre (“El falcó maltès”, 1941), Propaganda (Segona Guerra Mundial). Màxim esplendor de les Big Five (MGM, Paramount, Fox, Warner Bros, RKO. [Avui Universal Pictures, Paramount Pictures, Warner Bros., Walt Disney Studios, and Sony Pictures] 1946: Pic d’assistència (90 milions d’entrades/setmana als EUA). A Europa destaca el neorealisme italià (“Ladri di biciclette”, 1948) a la postguerra. A Xina el cinema està sota control comunista (propaganda maoista). El públic és familiar, com a entreteniment principal.
Johnny Guitar 1954
Crisi i revolució (1960s-1980s): TV vs. Blockbusters
Innovacions: Dolby Stereo (1970s) van millorar la immersió (“Star Wars”, 1977). Inicis dels efectes especials amb informàtica CGI (Computer Generated Imagery) incipient (“Tron”, 1982).
Gèneres nous: Spaghetti westerns (Sergio Leone). Cinema d’art i assaig (Fellini, Bergman, Nouvelle vague a França). Blockbusters (“Star Wars”, 1977). A Xina el cinema queda congelat durant la Revolució Cultural (1966-76).
La televisió redueix l’assistència a les sales, als EUA es passà de 4.000M d’entrades/any el 1946 a 820 milions el 1971. Apareixen els Multiplex.
Globalització i megaproduccions (1990s-2010s)
Innovacions Dolby Digital (1992), so comprimit sense pèrdua (“Batman Returns”). “Jurassic Park” (1993) va revolucionar els dinosaures digitals. Càmeres digitals com Arri Alexa i Red Digital Cinema van reemplaçar el cel·luloide (“The Dark Knight”, 2008). Amb la projecció digital desapareixen les còpies físiques (35mm). High Frame Rate (HFR): “El Hobbit” (48fps) i “Avatar: El sentit de l’aigua” (HFR variable). Streaming a 4K/8K [amb netflix, seguint les millores de televisions amb pantalla plana i projectors]. Tendències futures: Realitat virtual (VR), cinema interactiu, incorporació de personatges i escenes creades per AI.
Gèneres globals: Acció (“Matrix”), Superherois (MCU), Cinema asiàtic (Japó: anime; Corea: “Paràsits”).
A la Xina amb l’obertura econòmica hi ha una explosió de sales (75.000 pantalles el 2021). La indústria de Bollywood produeix 1.600 films/any. [Els vídeoclubs permeten veure cinema a casa, primer amb cintes beta i VHS, i després els DVD. Als EUA hi ha la Tv per cable amb contingut premium que no ofereixen les televisions]
Era del streaming (2010s-actualitat): La gran disrupció
Amb les plataformes de streaming que permeten s’acaben els videoclubs, el cable i decauen les sales. EUA va de 1.240M d’entrades (2002) a 900 milions (2019). Xina es converteix en el primer mercat mundial (2020). Le splataformes, Netflix (2010s), Disney+, HBO Max, Apple, Amazon Prime, produeixen i distribueixen el contingut. El contingut es divideix en sèries [herència de la TV] i cinema. El 2024 a la Xina hi havia 82.000 pantalles, 50% més que EUA on les plataformes representen el 60% del consum audiovisual. AL futur s’espera que la Xina i la Índia dominin el mercat per població i creixement econòmic. [Per atraure la gent fora de casa] hi haurà sales premium amb IMAX o 4DX. Amb la AI seran possibles finals alternatius. [Igual que amb els continguts a internet i els llibres a Amazon o la música a Spotify, Netflix ofereix productes nínxol, acció, romàntic, vampirs, cotxes…]
Guions
The Internet Movie Script Database (IMSDB) – Un dels més coneguts, amb guions de clàssics com Casablanca, Citizen Kane o Psycho.
SimplyScripts – Inclou guions antics, clàssics i independents, amb seccions per gèneres.