Models per pensar les societats | 100mM de vides | La Història: Recorregut al llarg del temps | Etapes | Les 5 “cases”
Vestits. Parament de taula. L’ideal de bellesa
Vestits
DHUB Barcelona
El parament de la llar
Menjar cap el 1650. Com a coberts només una cullera, normalment cadascu duia el seu ganivet.
El 1750 ja es fa servir la forquilla.
La història dels llits. BBC
L’ideal de bellesa al llarg de la història
La necessitat de ser atractiu.
[chatGPT]
Grècia i Roma: cossos masculins atlètics i musculats, simbolitzant força i heroisme. Dones plenes, indicant fertilitat.
[índia i Xina ?]
Edat mitjana i renaixement: cos més ple i robust, reflectint la riquesa i la capacitat d’aliment. Els nobles tenien la pell pàl·lida, ja que no havien de treballar al sol.
Segles XVIII i XIX: El cos de la dona es vol més esvelt, amb una cintura fina que s’aconsegueix amb cotilles. Els homes es tornen més refinats amb menys èmfasi als músculs. A l’era victoriana les dones ideals tindran la forma d’un rellotge de sorra, amb cintura petita i malucs grossos.
Segle XX
1920s: les flappers tindran un aspecte més androgin, amb poc pit i malucs.
1950s: Torna la figura voluptuosa amb corbes, com Marilyn Monroe.
1960s: L’ideal torna a uns figures primes, com adolescents, com la model Twiggy.
Black is beautiful. L’ideal de bellesa sempre havia estat eurocèntric. Els principals fabricants de cosmètics ignoraven les necessitats dels negres, sense maquillatge o productes adequats per a les pells fosques, ni pels seus cabells. Tant era així que quan una emprenedora negra, C.J. Walker, va desenvolupar una línia de productes orientats a les dones afroamericanes als anys 20, i es va fer d’or. No hi havia presència negra als anuncis o revistes de bellesa. I fins i tot la revista Ebony, la publicació de glamour dirigida al públic negre, privilegiava els tons de pell més clars, cabell allisat i rostres de trets menys africans. El 1956 es va formar The African Jazz-Art Society & Studio (AJASS) amb artistes, músics i dissenyadors. Entre ells hi havia el fotògraf Kwame Brathwaite que el 1962 va organitzar un passi de moda amb el títol “Naturally ‘62: The Original African Coiffure and Fashion Extravaganza Designed to Restore Our Racial Pride & Standards,” que volia reivindicar la manera de dur el cabell africana i la moda dissenyada inspirant-se en la cultura africana. Hi participaven les Grandassa Models, un grup d’activistes de Harlem convertides en models. El moviment va encoratjar els afroamericans a dur el cabell en el seu estat natural, afro, o pentinats en rastes, a valorar la fesomia africana, la pell més fosca, els llavis gruixuts, o els nassos més amples. El fotògraf va saber mostrar la bellesa de les models negres. Es va crear una moda de vestits i joieria inspirada en la cultura africana, amb teles Kente de Ghana o el vestit Dashiki. L’actriu Cicely Tyson va ser la primera a aparèixer amb el cabell afro a la televisió, també el 1962. També ho va fer en les seves aparicions públiques l’activista Angela Davis.
1980s: Cossos atlètics, cultura del fitness i aeròbic.
1990s: Cossos anèmics, com la model Kate Moss.
Segle XXI
Hi ha un moviment a favor d’acceptar diferents tipus de cos. Però en general els media segueixen afavorint cossos prims i tonificats. [Kardashian?]
La necessitat de ser atractiu,