(VK) El Llibre d’Henoc o Llibre d’Enoc (gueez: መጽሐፈ ሄኖክ) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l’Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes. Les úniques versions íntegres d’aquest llibre que es conserven estan en gueez, la llengua litúrgica de l’Església etíop, però en són conegudes diverses parts en grec antic, sirià, armeni, àrab i llatí. Se n’han trobat diversos fragments en arameu i un en hebreu (4Q317), a Qumram. La tradició atribuïa la seva autoria a Henoc, besavi de Noè. En l’actualitat es creu que el text va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles iii i i aC.
Llibre del Judici: capítols 1 al 5, tracta les paraules de benedicció d’Henoc als justos, que viuran quan els impius siguin condemnats. S’estima que la seva composició data d’abans del 200 aC.
[la naturalesa que trobem]
Llibre dels Vigilants o Caiguda dels àngels: capítols 6 a 36, se centra en el tema dels Vigilants (àngels) que, concordant amb Gènesi 6:1-5, diu que aquests àngels van tenir relacions sexuals amb dones i van engendrar gegants (Nefilim); éssers famosos que van desencadenar la violència sobre la terra i van pervertir a la humanitat. A més, el Llibre dels Vigilants es caracteritza per unir i complementar les històries dels Vigilants amb la història del Diluvi universal present en el Gènesi; i fa una descripció detallada de l’infern, el purgatori i el paradís. Fou escrit abans del 160 aC.
Llibre de les paràboles o El messies i el regne capítols 37 a 71, de caràcter messiànic, profetitza la vinguda del Fill de l’home, la caiguda dels reis i poderosos i el dia del Judici. És l’única part que no s’ha trobat en els manuscrits de Qumràn. Escrit després del 63 aC a la fi del segle i aC o en el segle i.
Llibre del canvi de les lluminàries celestials o Llibre astronòmic: capítols 72 a 82, exposa en detall el calendari solar hebreu, en concordança amb el Llibre dels Jubileus, que al passatge 4.17 el cita. Va ser escrit entre el 250 i el 190 aC.
Llibre dels somnis: capítols 83 a 90, refereix dues visions apocalíptiques obtingudes per Henoc en somnis; la primera simplement anuncia que la Terra serà destruïda i la segona és una història de la humanitat i d’Israel fins a la fi dels temps, en la qual els actors són representats com animals simbòlics. Fou escrit entre els anys 161 i 125 aC.
Carta d’Henoc o Apocalipsi de les setmanes: capítols 91 a 105, divideix la història en deu «setmanes», interpretant el passat i projectant-se al futur escatològic. Escrit després de l’any 135 aC. probablement entre el 110 i el 60 aC.