Societats, grups, activitats Estructura. Civilitzacions
[esborrany]
Introducció
A l’hora de fer una classificació simple dels tipus de societats humanes (civilitzacions) es proposen:
- Sense civilització, caçadors/recol·lectors
- Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, Grega-romana, Azteca,
- Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental / ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme.
- Afegides: Africana, Comunista
I tres tipus d’economia:
- agrícola
- industrial
- informació
A banda hi ha les formes de govern:
Al llarg de la història, han existit diverses formes de govern polític, cadascuna amb característiques pròpies. Aquí tens una llista de les principals:
- Cacicat
Dictadura militar, dictadura personalista
Oligarquia
Teocràcia
anarquia - Oligarquia, plutocràcia
Monarquia absoluta
República popular (partit únic, Xina, Corea del nord)
República socialista (antiga URSS, CUba)
República autoritària, amb eleccions però limitacions polítiques (Rússia, Turquia) - Monarquia constitucional (UK, Espanya), Monarquia parlamentària (Suècia, Dinamarca)
República democràtica (USA, França, Alemanya)
Al llarg de la història els pensadors han reflexionat sobre la forma justa i eficient de govern.
Filosofia
Plató
A la República plantejava una divisió social basada en naturalesa, que vindria determinada biològicament [i per tant genètica], sense opció a canviar-la.
Així tindríem:
- Productors (agricultors, artesans)
- Guardians (defensors, soldats)
- Governants-filòsofs
Aristòtil
Montesquieu i la separació de poders
Ficció moderna
Aldous Huxley
´
A “Brave New World” (1932) descriu una societat genèticament jerarquitzada:
- Alfa(líders intel·ligents i forts)
- Beta(funcionaris intel·ligents però obedients)
- Gamma, Delta, Epsilon(treballadors físics, amb intel·ligència i iniciativa reduïdes)
The Dawn of Everything: A New History of Humanity
David Graeber (antropòleg) i David Wengrow, (arqueòleg). 2021 (New Yorker)
Crítica la visió convencional segons la qual la humanitat va passar d’un estat de naturalesa (caçadors-recol·lectors igualitaris) cap a societats cada cop més complexes i jeràrquiques (agricultura → ciutats → estats → democràcia moderna). Es troben exemples de societats complexes sense jerarquia [amb la conclusió implícita que l’anarquia seria possible].
Hi ha ciutats antigues sense govern central ni exèrcit, societats agrícoles que vivien amb gran igualtat mentre que algunes tribus caçadores-recol·lectores tenien estructures de lideratge fort.
- Çatalhöyük (actual Turquia), 7100–5700 aC. Ciutat neolítica amb milers d’habitants, sense cap edifici palacial, ni temples centrals, ni jerarquia clara. Cada casa era similar en mida; la vida comunitària es desenvolupava als terrats. Voldria dir que és possible una vida urbana sense govern centralitzat ni classes socials evidents.
- Talheim i Schletz-Asparn (Alemanya i Àustria). c. 5000 aC. Cementiris massius amb senyals de violència, però sense indicis de jerarquia social estructurada, el conflicte no necessitava un estat per existir; no calia jerarquia per a la guerra o la violència.
- Kwakiutl (Pacífic nord-oest, Amèrica del Nord), documentats al s19. Societats de caçadors-recol·lectors altament jeràrquiques, amb estructures de classe i rituals com el potlatch (redistribució ostentosa de riquesa). Així doncs, els caçadors-recol·lectors no sempre eren igualitaris.
- Val del Dnièper (actual Ucraïna) – Cultura de Trypillia, c. 5500–2750 aC. Grans assentaments agrícoles (alguns fins a 10.000 habitants), sense senyals d’elit dominant, ni fortificacions, ni palaus.
- Cultura de la vall del Mississipí (Amèrica del Nord) exemple Cahokia (actual Illinois), c. 900–1600 dC. Grans complexos cerimonials i jerarquia temporal; però després d’un temps, les societats tornaven a formes igualitàries. ALternarien entre jerarquia i igualtat segons el cicle de l’any o el context polític.
- Pobles de les planures nord-americanes (ex: Lakota, Cheyenne), s18-19. Alguns grups tenien governs més centralitzats a l’estiu (guerres, grans reunions), i es dispersaven en grups més horitzontals a l’hivern.
Kondiaronk, un diplomàtic i pensador indígena dels Wendat a la zona dels grans llacs (Canadà actual), s17 citat en fonts franceses (com Lahontan), defensava la llibertat individual, l’absència de pobresa i la crítica a l’autoritarisme europeu. Hauria influït Montesquieu o Rousseau. Idea clau: El pensament polític indígena no era “primitiu” sinó altament sofisticat i va alimentar el pensament modern occidental, tot i que això sovint s’ha obviat.
La conclusió és que [el progrés], l’agricultura, les ciutats, o la complexitat social impliquen necessàriament jerarquia o coerció. Amb la modernitat hem perdut llibertats com la llibertat de moure’s (de fugir d’una autoritat o d’un entorn opressiu), la llibertat de desobeir ordres sense ser castigat amb violència, la llibertat de reinventar les formes socials (canviar com s’organitza la comunitat). La història humana no és un procés automàtic cap a l’autoritarisme o l’Estat, sinó una sèrie de decisions col·lectives. No hi ha determinisme, els humans han estat sempre capaços de reflexionar i experimentar amb diferents formes d’organització social. (Les societats en la història, determinisme, dialèctica, atzar. )
[però es podria dir que si les altres formes no han perdurat és perquè funcionen pitjor? Cap revolució pretenent un canvi radical ha millorat les condicions de vida, segurament perquè per a imposar-se necessita violència i poder i un cop algú el té, n’abusa inevitablement].
Discussió
Configurar una societat
Amb el que sabem avui sobre trets humans i genètica, tot i que limitat, podem especular amb la configuració d’humans i, en cas que fos possible, com ho faríem per tenir una societat estable i justa. Plató i aldoux Huxley van considerar societats amb uns tipus humans definits.
Hauríem de “fabricar” humans el màxim de perfectes? alts, forts? intel·ligents i creatius? Això provocaria potser una competència ferotge pels llocs destacats, ningú voldria fer les feines rutinàries [potser algun dia les faran els robots?]. És una mica el que ja passa ara: tothom vol ser influencer, escriptor, actor, tothom vol seguidors en lloc de seguir.
Però el contrari, generar humans amb una corba de Gauss de diferents alçades i diferents intel·ligències, també resulta qüestionable.
Si busquem una societat estable que garanteixi el màxim de benestar pel màxim de ciutadans, potser hauríem de tenir certa variació, i que cadascú pugui assolir cert grau de realització dins del segment al qual pertany [per exemple, jo no vull liderar, però sí explorar].
Podria ser alguna cosa com:
- 10% líders-alfa
- 20% investigadors-cognitius
- 25% treballadors adaptables
- 15% artistes-empàtics
- 20% logístics estables
- 10% exploradors/tendència al risc
Hi ha cultures superiors?
[esborrany],
De sempre hi ha hagut un debat sobre la millor forma de govern [mirant de fugir tant de la dictadura com del caos anàrquic, el debat de la vida justa Moral]. S’han proposat diverses utopies. Idees i poder han determinat diferents formes, acabant en les democràcies occidentals, els repúbliques populars, les oligarquies, les teocràcies islàmiques.
Si ens preguntem quina funciona millor, quins paràmetres hauríem d’incloure? el producte interior brut? l’índex de Gini? la felicitat? la delinqüència (Singapur), la llibertat de premsa, el rànking de les universitats? (Indicadors ) [sembla evident que Dinamarca funciona millor que Espanya, i que Espanya funciona millor que Somàlia].
Les societats indígenes s’han de conservar? o transformar? [en el passat els missioners pretenien canviar a la força el sistema de creences que qualificaven de supersticiós pel “superior” cristià].
[Els europeus fem viatges d’aventura a cultures primitives que percebem com a “més autèntiques” i diem “tenen menys però són més feliços”. Però rarament canviem el nostre estil de vida, i ells volen ser com nosaltres, tenir un sostre, un supermercat abastit i televisió. D’altra banda la nostra cultura occidental suposadament superior, està plena de depressius que no poden tirar endavant
i les nostres societats estan plenes de depressius que no tiren endavant sense drogues i medicaments, buscant desesperadament l’aprovació dels altres. Qui viu en pau i sense ànsia?
[Bàsicament sembla que costa trobar l’equilibri entre el caos i l’anarquia, que és injust i ineficaç, amb els més forts oi barruts explotant els altres, i la dictadura, que també és injusta i ineficaç.
[entre la dictadura xinesa, eficient, i els obstacles de petits grups ecologistes que paralitzen l’economia amb demandes absurdes]
[Les cultures abràmiques “s’escapen” amb al creença d’una vida feliç més enllà de la mort. Les cultures dàrmiques “s’escapen” refugiant-se en la meditació i respiració. Potser els grecs són els més saludables? Viure el present amb curiositat i moderació?