[esborrany] 2 seccions: trafalmadore + coses de la vida // col·lecció cultura
espai de lànima, gabinet de curiositats
afegir un spazio dell’anima, oratori bé els espais de l’ànima / pe
El meu estudi gabinet de curiositats. Balances, cronòmetres, regles, prismes d’òptica, electricitat, teles. Mapes brúixoles, sextants. / Les meves “exposicions” la història de l’univers en 150 km, la galeria dels avantpassats, una exposició sonora. La Penfield Machine. 37 El meu espai de l’ànima [ el projecte que vaig fer la laia, les caminades per Solius, Irati, els Pirineus quan saludava els rierols, la cel·la de Miró, Rothko, veure la pàgina de meditació. pregària i recolliment, de la idea d’un ordre predeterminat als 14 anys al racó en un univers buit, Plató, Aristòtil, Hume, Hegel, caminades en solitari, Antropologia determinista, ser una veu en una cançó.
sales imaginàries com els espais que crea la sala d’exposició del surrealisme a Manchester i JErusalem
Llocs on m’agradaria haver viscut Fansworth House
Galeries art (el 2007 en un viatge a Viena en ocasió d’una conferència d’Isaca, vaig memoritzar els quadres de les sales del KHM i durant uns dies les recorria mentalment) (El Rijksmuseum ofereix la possibilitat de crear la teva pròpia galeria online)
MÚSICA: Bach, Scarlatti [escoltant del Palais de Mari de Morton Feldman evoco un palau buit de moltes cambres buides, amb finestrals que donen al mar, gairebé sense decoració, i que d’algun lloc arriben els acords i silencis de la peça] Schubert 935.3 variacions.
Cuina: La mare , a733 esmorzars menús celebracions
- Algun dia dibuixar a mida 100×70.
- on dirigeixo la ment? 0. el present, el que tinc al voltant / 1.projectes, imaginar situacions/ 2. reconstruir el passat/ 3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)/ 4. – enfonsar-me en l’inconscient dels somnis.
- Resum:
home: llibreta amb un diari correntd e consciència
història: llibre crònica
terra: mapa
univers: llibreta onservacions+ llibreta models
vida: àlbum de fotos
col3lecció: llibre, quadre música, escenaris, cassoles i eines, ?!
[ UN ESPAI, similar al d’Hannibal Lecter que puc recórrer mentalment on hi ha:
la meva col·lecció, galeries d’art, música, poesia, ball, idees, plats de cuina
instants de la meva vida que puc recuperar
on em puc situat ON (i com em sento) en un moment determinat, i decidir si canvio d’espai, si presto atenció al que passa al meu voltant, si projecto el futur, si recordo un instant del passat, si visito la “col·lecció”.
esborrany
bREELABOrAR deixant a 3 només les “lliçons” que voldria traslladar a filles i néts: //el que he anat estudiant cada any ] pregària i recolliment, de la idea d’un ordre predeterminat als 14 anys al racó en un univers buit, Plató, Aristòtil, Hume, Hegel, caminades en solitari, Antropologia determinista, ser una veu en una cançó
un espai de ‘ànima, una capella mental on retirar-me, veure exe,ples a les contemplatives
[ esborrany]
https://en.wikipedia.org/wiki/Method_of_loci
Lost wonder: Dream palaces: Cicero, SImonides de Ceos > explciar història
El Palau de la memòria d’Hannibal Lecter
edificis
[palazzo civilta itàlia]
[afegir cita d’Hannibal]
Mandala tibetà
Sant Agustí: Sant Agustí, a les Confessions, parlava dels “camps i amples palaus de la memòria”
Sant Fridolin feia servir les falanges de les mans per recordar les parts de l’oració.
L’ermità Yuhanna recorre el món mentalment repartint benediccions.
Hannibal Lecter
Una instal·lació immersiva que evoca un viatge dins l’espai mental deDavid Byrne: Theater of the Mind. (New Yorker)
The memory palace was a mnemonic system well known to ancient scholars and much information was preserved in them through the Dark Ages while Vandals burned the books. Like scholars before him, Dr. Lecter stores an enormous amount of information keyed to objects in his thousand rooms, but unlike the ancients, Dr.Lecter has a second purpose for his palace; sometimes he lives there. He has passed years among its exquisite collections, while his body lay bound on a violent ward with screams buzzing the steel bars like hell’s own harp.Hannibal Lecter’s palace is vast, even by medieval standards. Translated to the tangible world it would rival the Topkapi Palace in Istanbul for size and complexity.
We catch up to him as the swift slippers of his mind pass from the foyer into the Great Hall of the Seasons. The palace is built according to the rules discovered by Simonides of Ceos and elaborated by Cicero four hundred years later; it is airy, high-ceilinged, furnished with objects and tableaux that are vivid, striking, sometimes shocking and absurd, and often beautiful. The displays are well spaced and well lighted like those of a great museum. But the walls are not the neutral colors of museum walls. Like Giotto, Dr. Lecter has frescoed the walls of his mind. He has decided to pick up Clarice Starling’s home address while he is in the palace, but he is in no hurry for it, so he stops at the foot of a great staircase where the Riace bronzes stand. These great bronze warriors attributed to Phidias, rased from the seafloor in our own time, are the centerpiece of a frescoed space that could unspool all of Homer and Sophocles.
Dr. Lecter could have the bronze faces speak Meleager if he wished, but today he only wants to look at them.
A thousand rooms, miles of corridors, hundreds of facts attached to each object furnishing each room, a pleasant respite awaiting Dr. Lecter whenever he chooses to retire there.
Fearfully and wonderfully made, we follow as he moves with a swift stride along the corridor of his own making, through a scent of gardenias, the presence of great sculpture pressing on us, and the light of pictures.
His way leads around to the right past a bust of Pliny and up the staircase to the Hall of Addresses, a room lined with statuary and paintings in a fixed order, spaced wide apart and well lit, as Cicero recommends.
Ah… The third alcove from the door on the right is dominated by a painting of St. Francis feeding a moth to a starling. On the floor before the painting is this tableau, life-sized in painted marble.
A parade in Arlington National Cemetery led by Jesus, thirty three, driving a ’27 Model-T Ford truck, a “tin lizzie,” with J. Edgar Hoover standing in the truck bed wearing a tutu and waving to an unseen crowd. Marching behind him is Clarice Starling carring a .308 Enfield rifle at shoulder arms.
El Temple of Time de l’educadora americana Emma Willard (1851).
ESPAIS IMAGINARIS
Les sales amb escultures i el mar de Piranesi de Susanna Clarke. Les Carceri de Piranesi. Arquitectura fantàstica.