[esborrany][a refer, visió global sobre el patiment, treure el normal]
referència al dolor com a resultat de l’evolució / experiència dolor / emocions begatrives / sentiments negatius
el patiment “normal” i que serveix per la vida
En una sèrie de posts intento una mirada global [contenidor societats]sobre els diferents patiments:
El patiment extrem, que ja no ens aporta, individual i vingut de fora
- El patiment individual: Depressió i suïcidi, Solitud, Drogues i abús de substàncies, malalties
- guerres malalties (epidèmies) fam Refugiats,
La mirada és incompleta sense el que en podríem dir “patiment normal” o biogràfic. El patiment que no és causat per conflictes o injustícies socials, ni tampoc per patologies, el patiment que comporta simplement el fet d’estar viu. Totes les emocions i sentiments negatius, com la ira, el disgust, la por, la tristesa.
L’infant que plora perquè té gana, perquè ha caigut, perquè no li deixen agafar el mòbil
La ira i odi cap algú, veins que fan soroll, el que no ens agrada
L’enamorat rebutjat, la parella a qui han abandonat, la gelosia
La frustració i estrès a la feina
El cansament, l’insomni, l’avorriment
La cerca desesperada de trobar un alicient que ens faci sentir vius o atenuar el dolor buscant emocions en concerts, esports extrems o comsum de drogues. L’ànsia infinita a ser reconegut i valorat (ésser a través dels altres). Tots volem tenir un públic que ens aplaudeixi, volem sortir en obres de teatre, volem lectors dels nostres llibres. Volem likes a les nostres fotos d’instagram, volem pujar a l’Everest, volem ser joves i atractius.