Les multituds i el soroll
Facturar i els controls de seguretat als aeroports, la gent que ocupa més espai del que els pertoca al portaequipatges
Les burilles a terra, la brutícia al matí al passeig al costat de la platja llaunes i envasos d’entrepans i pizza
els skaters apropiant-se de la plaça dels àngels
La televisió i la ràdio en general
L’arròs amb llet
El Faust de Goethe, Atlas Shrugged d’Ayn Rand
Les películes que manipulen sentimentalment com “Cosas que nunca te dije” d’Isabel Coixet
Els cantants que vénen a cantar a les terrasses, espatllant el silenci, sobretot les tunas i el flamenc dolent.
la banalitat de l’adjectiu “mediterrani” en receptes, anuncis de cervesa, roba, música tova. El mateix per “sostenible” i “solidari”, “transgressor” (que normalment anuncia una obra avorrida de collons).
La contaminació sonora i visual. Els graffiti, la mania de voler deixar la pròpia empremta ocupant l’espai que és de tots. El mateix amb el soroll. Els que posen la música fort i obliguen a escoltar-la als altres, la festa rave que organitza l’ajuntament. Els bongos de la punyeta. Com deia Dickens en una entrada al diari de 10/02/1866 queixant-se que havien suprimit el servei de correus el diumenge: “I beg to say that I most decidedly and strongly object to the infliction of any such inconvenience upon myself.”
Els parkings amb places i corredors estrets
Una jam on punxen temes ràpids, sosos i no hi ha ningú que balli balboa
Haver d’esperar que m’atenguin a un restaurant.
Que m’aturin pel carrer per propaganda de l’AECC, Oxfam, metges sense fronteres per explicar-me una història i demanar-me diners.
Que quan cerco informació a internet sobre un poble, un restaurant o un hotel, en lloc de sortir el web del lloc, aparegui el tripadvisor dels collons.
La brutícia al carrer, les burilles, llaunes de beguda a la platja.
A la muntanya, els papers de water arreu que deixa la gent quan fa un pipí.
Que em pressionin. Que a les portes dels restaurants hi hagi algú dient d’entrar en lloc de poder mirar la carta en pau tot sol.
Kamo no chomei
Unpleasant things – a great many things cluttering up the area where someone is sitting. A lot of brushes lying on an ink stone. A crowd of Buddhist images in a private worship hall. A large collection of stones and plants in a garden. Too many children and grandchildren in a house. Too much talk when meeting others. A long list of one’s virtuous acts in a supplicatory prayer. Things that are not unpleasant in large amounts are books on a book cart, and rubbish on a rubbish heap.
John Waters 101 things i hate