Posted on by amomuseu

Els avantpassats, un àlbum de família

[ La Terra. Evolució] |  Avantpassats:  Humans ,   Mamífers ,  Dels protistos als cordats

Vull imaginar que puc obtenir les biografies i retrats dels meus avantpassats més enllà dels avis, generació rera generació fins als temps dels romans. Potser era un esclau? Potser una noia que llegia a Pompeia abans de l’erupció? I més enrera, pastors i pagesos al neolític, fins fa 55.000 anys en què un petit grup va deixar l’Àfrica i va arribar a l’Orient mitjà. Durant dos milions d’anys els homínids van anar evolucionant fins a l’homo sàpiens. Si en un viatge en el temps ens trobéssim cara a cara, al costat d’un rierol anant a buscar aigua, i d’alguna manera sabéssim que som parents, què sentiríem? Al llarg del mesozoic, els petits mamífers van conviure els rèptils fins que els dinosaures es van extingir fa 66 milions d’anys.  Abans, cap als 300 milions d’anys, la vida havia fet el gran pas de sortir de l’aigua i començar a sobreviure a terra, amb els amfibis. I abans els peixos que es dotar de mandíbules i un esquelet. Venien de cucs, i aquests de colònies de cèl·lules.

Penso en els milers de parelles que s’han acoblat i donat a néixer una nova generació, fins arribar a mi, sobrevivint com podien. Amb tots els puc formar un immens àlbum de retrats de família.

Així, quan ara vaig d’excursió pel bosc i veig saltar un esquirol a una branca, una sargantana que s’esmuny a una roca, una salamandra que es fica a un rierol, una carpa feixuga en un estany, els puc saludar com si fosin cosins llunyans; vam tenir els mateixos rebesavis. (en veure el DNA que compartim amb altres espècies, ens adonem que tenim en comú un 20% dels  “procediments” per viure, amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí).

  • 114 generacions d’història fins al 800 BCE, 260 fins al 6000 BCE al Neolític
    12.600 d’Homo sàpiens al 200.000 BCE i 144.000 de gènere Homo fins Plistocè 2.5 Ma.
  • 1.4 M de micos i Hominoideus des del Miocè 20Ma, 14.75 M de primats fins al 85Ma
  • 513 de mamífers al Mesozoic a 252 Ma
  • 134 tetrapodes devonià, 140 cordats cambrià
  • 200 500 ?formes de vida al Precàmbric
2 MILIONS D’ANYS D’AVANTPASSATS HUMANS

Eines, agricultura i ramaderia, metalls, llenguatge, religió, filosofia, literatura, ciència, màquines de vapor, electricitat, automòbils i avions, ordinadors i xarxes.

  • LA HISTÒRIA 2020 – BCE 800: 114 generacions
  • NEOLÍTIC 800BCE – 6.000 BCE):  260 generacions [ ens podríem trobar en un cine ] [ 6 cm en l’exposició sobre la història de l’univers ]
  • La migració des d’Àfrica fins a establir-se a  Catalunya 6.000 – 55.000 BCE: 2.450 generacions
  •  Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ palau Sant Jordi 18.000] [200.000 anys -> 2 metres ]
  • Homo erectus, habilis, sàpiens 200m a 2M d’anys: 144.000 generacions [ un Camp Nou i mig ] [ 2Ma -> 20 metres ]

Igual que del punt de vista de la biologia sóc un membre del pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida, del punt de vista del que penso i el que sento, incorporo també les solucions per a viure en una comunitat organitzada d’éssers que parlen, estrats de civilització. La raó grega, la moral cristiana, el progrés de la il·lustració, l’ideal d’autorealització romàntic, la innovació i idea de joventut eterna de la segona meitat del XX, el desencant de les ideologies després de la 2ona guerra mundial, l’ideal de fer-se ric amb una startUp. (La història en mi )

5 generacions que he conegut directament:

El segle XXI, els néts i les filles. Guillem (2021), Albert (2020), Jofre (2019), Agnès (2017), Maria (1989), Teresa (1985). Tenim plànols, música, enciclopèdies i fotos a l’abast de la mà i podem contactar a l’instant amb tothom a qualsevol lloc del món. Però la promesa d’una societat més pròspera i més ben informada gràcies a les tecnologies de la informació, s’esvaeix. Les notícies falses es propaguen a les xarxes socials. La societat cada cop està més dividida i més intolerant. Creix l’autoritarisme.  El canvi climàtic sembla irreversible.

El segle XX. Jo (1957), el pare (1927), la mare (1927), Els avis (1900), una família amant de la música. Dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, la dictadura de Franco. De la cuina de carbó a la vitroceràmica, d’un armari amb un bloc de gel als frigorífics (aigua llum, cuina ) de la tartana als cotxes i els avions, dels telegrames al telèfon. El jazz, el cine. La ciència arriba a la física quàntica, la nostra galàxia és una més en un univers immens amb forats negres, l’home arriba a la lluna, es descobreix el codi genètic. És el segle en que es fa pal·lès que no arribarem a un futur millor gràcies a la raó aplicada a les lleis i a l’explotació dels recursos naturals.

109 història + 260 neolític: 369 generacions

  • Contemporània: 1789 – 1900, 5 generacions. Imagino uns pagesos, al segle XIX, i faig servir el quadre Tornant del tros, de Joan Llimona. Sabien llegir?  Cuinaven escudelles amb llenya? La revolució industrial, el romanticisme. Beethoven. Hölderlin, Hegel. 1900, 1870, 1840, 1810, 1790.
  • Moderna: 1492 – 1789, 11 generacions (cada 30 anys). La lletera de Vermeer, de 1658. S’ha descobert Amèrica, s’inventa la impremta, Luter desafia l’església de Roma. Galileu i Newton comencen a interrogar la naturalesa amb la matemàtica. Bach, Mozart, Vermeer. El 1714 Catalunya perd la guerra de successió i comença la repressió. 1760, 1730, 1700, 1670, 1640, 1610, 1580, 1550, 1510, 1490.
  • Medieval: 1492 – 500, 40 generacions (4 per segle) .  La mare de Déu dels consellers de Lluís Dalmau (1445), un rostre que podia ser de l’edat mitjana o d’avui mateix. A Orient segueix la cultura clàssica que assimilaran els àrabs,  a Occident la cultura s’organitza al voltant de l’església catòlica i la creença en la salvació per obediència a la interpretació de la Bíblia que en fa. El gòtic i  el romànic. Dante. Apareix el català com a llengua. 1400, 1300, 1200, 1100, 1000, 900, 800, 700, 600, 500.
  • Antiga: 500 a 800 BCE, 53 generacions. [ Tot i que Egipte i Babilònbia ja tenien grans civilitzacions, ho poso arbitràriament al 800 BCE pels clàssics grecs] L’anomenat fresc de Safo, trobat a Pompeia el 1760, datat el 55-79 AD, que representa una noia amb unes taules de cera i un punxó. M’agradaria pensar que alguna rebesàvia meva, hagués pogut ser una dona que escrivia poesies. Més enllà de la mera supervivència, apareix la filosofia, la matemàtica, la música, la literatura, el teatre. Plató, Aristòtil, Sòfocles. 400, 200, 100, 0, 100, 200, 300, 400, 500, 600, 700, 800.
  • Neolític: 800 BCE a 6000 BCE, 260 generacions (5 per segle). Unes pintures neolítiques de les coves del Cogul. Petits pobles conreant al costat dels rius? Pastors de cabres? 1000,  2000, 3000, 4000, 5000, 6000.

Homo sàpiens a l’Àfrica i migració: 156.600 generacions (2450+10150 sàpiens +144000 Homo)

  • La migració des d’Àfrica  6.000 a 55.000 BCE. Il·lustració d’un homo sàpiens. Les proves del projecte Genographic sitúen un avantpassat amb l’haplogrup G, que hauria sortit de l’Àfrica fa uns 55.000 milions d’anys, i un mitocondrial V, a l’orient mitjà fa uns 14.000 anys. Què va empènyer un petit grup a deixar el territori conegut? Com van sobreviure, primer a l’Orient mitjà, després al Caucas, i escampant-se després seguint el Danubi potser cap a l’oest? 6, 7, 8, 9, 10.000 [ HOLOCÈ 11700 ], 20.000, 30.000, 40.000, 50.000, 55.000. (2450 generacions, 5 per segle).
  •  Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ 7 generacions per segle, palau Sant Jordi 18.000]  Una altra reconstrucció d’un homo sàpiens. Als 100.000 es localitzen les restes dels Adam i Eva genètics, és a dir, que tots els humans contenen el seu DNA. 60, 70, 80, 90, 100, 110, 120. 130, 140, 150, 150, 160, 170, 180, 190, 200.
  • Homo  200.000 a 2 milions d’anys. Il·lustració d’un homo erectus.  (144.000 generacions, un camp nou i mig) [ suposem 8 generacions per segle, les conclusions són provisionals ]. Fa 2.5 – 2 milions d’anys apareixen els primers Homo a l’àfrica de l’est, a partir dels  Austrolopitecus  [ és un salt anatòmic? o que hi ha evidències que fan servir eines? timeline ] . Se’n derivaria l’Homo Erectus i altres. És l’anomenada “edat de gel” 300m, 400, 500, 600, 700, 800, 1M, 1.1, 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1.9, 2 milions d’anys, 2.58  PLISTOCÈ ).]

HOMINIDAE 20, PRIMATS 85, MAMÍFERS 256  milions d’anys

[ placentaris, la reproducció ja no es basa en ous, /  transició al bipedalisme ] EVOLUCIÓ HUMANS i grans simis -200m a -20Ma (200 metres), inici del Cenozoic amb l’extinció dels dinosaures a 66Ma (660 metres a l’exposició de l’univers). L’evolució en mi , [ a mesura que anem tirant enrera la nostra “família” és cada cop més ampla, tenim més cosins, aviat seran esquirols i sargantanes] [ el pas dels simis a l’home va ser baixar dels arbres per viure a terra, polze oposat i bipedalisme , amb l’austrolopitecus. Però abans, el pas havia estat deixar el terra, on els mamífers tenien urpes i ulls al costat, per passar a viure entre les branques, que demanava més agudesa visual, i dits en lloc d’urpes. Gràcies a aquests dits algun dia faríem eines]

Entre 20 i 10 milions d’anys enrera els primats es divideixen entre els Hylobatidae ( Gibons) i els Hominidae , els grans simis. Al llarg del Miocè (23.03-5.33) i el Pliocè (5.33 a 2.58) es diversifiquen, primer els Pongo (Orangutans), després Goriles (10 Ma darrer ancestre comú) i finalment els Ximpanzés ( 6 Ma darrer ancestre comú a Homo i ximpanzés) amb qui compartim un 90% de gens amb els ximpanzés. 1.44 milions de generacions

  • Austrolopitecus -2M a -4M 160.000 generacions [a 8 per segle], antecessor de tots els humans, 1.3 metres d’alçada, que s’alimentava de fruita i potser petits rèptils. Il·lustrat amb una reconstrucció de “Lucy“, l’exemplar trobat a Etiòpia el 1974. -2, -3, -4 milions d’anys.
  • Sahelanthropus, -4 a -6 milions d’anys, un dels homininis (homo i ximpanzés), al llarg de 160.000 generacions [ 8 per segle ] fins arribar a l’Austrolopithecus, juntament amb els  Ardipithecus i,  Oreopithecus i Ouranopithecus . -4, -5, -6 milions d’anys.
  •  Nakalpithecus -6 a -10 milions d’anys, 320.000 generacions després de la separació dels goriles. -6, -7, -8, -9, -10 milions d’anys.
  • Pierolapithecus catalaunicus -10 a -20 milions d’anys, 800.000 generacions, considerat un antecessor dels humans i els grans simis. Es tracta d’un exemplar trobat a Hostalets de Pierola datat fa 13 Ma.-10, -15, -20 Milions d’anys.

Primats -85 -20 Paleogen (Paleocè, Eocè, Oligocè) 4 retrats. Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km). [10 generacions per segle] 14.75 milions de generacions.

  • -20 a -25Ma Proconsul africanus   Fa 25Ma els Catarrhini  se separen en els Micos del vell món (macacos, babuns) i els hominoides (grans simis i humans). Aquest seria un antecessor comú, 500.000 generacions.
  • -25 a -30Ma.  Aegyptopithecus és un ancestre dels Catharrins (micos del vell món i hominoides, que bàsicament es van quedar a àfrica). Fa 30Ma que els Haplorrhini es van separar entre Platirrini (micos del Nou món, tenen la cua prènsil) i Cathirrini. 500.000 generacions.
  • -30 a -63Ma. Els primats se separen entre els Strepsirrhini de morro humit com els lemurs, i els  Haplorrhini de morro sec que inclourà tots els micos. Entre els primers hi haurà la Teilhardina asiatica, i els petits  eosimias que cabrien al palmell de la mà. Pujo a 25 generacions per segle, 33*2.5exp5=8.25 milions de generacions.  (Altres primats del període del llibre sobre l’evolució:  Darwinius Massillae  -48Ma p.197 Cantius -54Ma p.195 ).
  • -63 a -85Ma, uns 20Ma abans del cataclisme que causà l’extinció dels dinosaures, un grup de mamífers nocturns que menjava insectes  evoluciona cap a l’antecessor dels primats, tupaies i lemurs. El  Plesiadapis encara tenia urpes i els ulls al costat de la cara, més adaptat a terra que als arbres; havien d’evolucionar a tenir els ulls davant i d’urpes a dits.  Es pot considerar ancestre de tots els primats.  22*2.5*10exp5=5.5M de generacions. ( al llibre  p.180 Plesiadapis) (una altra referència a l’antecessor de tots els placentaris: bbc, , Science Magazine , imatge )

Mamífers -256 a -85 [ Mesozoic  (Triàssic, Juràssic, Cretàcic)] Un cop els amfibis surten de l’aigua apareixen els Amniotes, amb el fetus envoltat per una membrana. Això permetrà que criin a terra sense haver de tornar a entrar a l’aigua. Inicialment seran semblants als rèptils però aviat es dividiran entre suròpsids i sinàpsids d’on sortiran els mamífers. Seran animals petits que evolucionen en paral·lel als rèptils dominants durant el Mesozoic (252-66 milions d’anys),  una era de clima càlid i humit. Es caracteritzen per placenta  i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. En total 51.3 milions de generacions.

  • -85 a -160 Ma. Els mamífers marsupials (cangurs, koales, que pareixen les cries relativament immadures i les porten a una bossa abdominal) se separen dels placentaris (el fetus madura del tot a l’úter). La Juramaia, seria un dels primers placentaris, d’uns 10 cm, similar a ls musaranyes. 22.5 milions de generacions (a 30 generacions per segle).  Fa uns -100Ma té lloc divisió primats – lagomorfes (ratolins i conills) i primats.
  • -220 a -160Ma. Apareixen els primers mamífers a partir dels Eucynodontia (cynodonts) . Eren petits animalons semblants a les musaranyes que s’alimentaven d’insectes, com el cynognathus, de la il·lustració. Desenvoluparan el neocórtex. Hi haurà tres grups, els  Monotremes  que encara poenen ous (com el platypus and echidna ) i dos theria (que no ponen ous), els marsupials i placentaris. 18 milions de generacions.
  • -200 a -256Ma  els primers rèptils se separen en Sauropsids, (dinosaures i després rèptils i ocells) i els Synapsida que acabaran essent mamífers.  Els dos presenten forats temporals darrera els ulls per deixar més lloc als músculs de les mandíbules. Els Phthinosuchus van ser un dels primers, a 16.8 milions de generacions.

TETRAPODES, CORDATS, ANIMALS, VIDA

 

Tetrapodes 390-256, 134 milions: desenvolupar potes i sortir de l’aigua.

Tetrapodes 256 a 390 Paleozoic ( Devonià Carbonífer Permià ). 134 milions de generacions [ compto una generació cada any] [ Uns peixos desenvoupen potes. Perquè voldrien arrossegar-se per terra més que no pas nedar?  potser per trobar més aliment en els pantans amb llot? Un rebesavi meu va ser un amfibi, una bèstia bastant grossa, de més d’un metre, que va treure el cap fora de l’aigua. Les plantes també, les algues es van tornar molses i falgueres.

  • -300 a -256 Hylonomus , 44  milions de generacions, primers ràptils a partir d’amfibis, amb els ous aminiota, no han de tornar a l’aigua per criar i poden fer vida en terreny sec. Era relativament petit, uns 20 cm i probablement s’alimentava d’insectes. [ si veig un llargandaix, això és el que vaig ser fa temps] . Apareix la  keratina que serà present en les urpes de rèptils, ocells i pèls dels mamífers.
  • -365 a 300  Ichthyostega és un dels primers tetrapods, que feia al voltant de 1.5 metres, dels amfibis capaços d’explorar la terra, arrossegant-se pel llot,  després del  Acanthostega .  [ Això passava al carbonífer, l’època de les grans coníferes, les restes de les quals encara fem servir com a combustible fòsil]. 65 milions de generacions. Els tetrapodes van evolucionar en entorns pantanosos d’aigües poc profundes i feien servir les extremitats com a pales.
  • -375 a -365 Tiktaalik és un sarcopterygian (aletes amb un sol os), antecessor dels tetrapodes.
  • -390 a -375 Panderichthys un peix del final del Devònic d’uns 1.3 metres, amb un cap similar als tetrapodes i quatre extremitats. Alguns peixos com els dipnous, amb pulmons per respirar aire, conserven algunes característiques.

Cordats 390 a 530. Paleozoic cambrià . 140 milions d’anys i generacions per passar de cucs sense esquelet a peixos amb esquelet, aletes i mandíbules. [ les plantes, molses i falgueres, arriben a terra]

  • 390 a 410, El Celacant, un fòssil vivent, pot arribar a fer 2 metres i pesar 80kg. 20 milions de generacions.
  • 410 a 480,  Placoderms els primers peixos amb mandíbules (Gnathostomata), que podien arribar a fer 8 metres, amb el cap i tórax cobert de plaques. 70M de generacions.
  • 480 a 505 Els ostracoderms, peixos sense mandíbula amb un esquet primitiu cartilaginós, un dels primers vertebrats, d’uns 30cm, relacionats amb amb les llampreses d’avui i precursors dels Osteichthyes . 25 M de generacions.
  • 505 a 530. La Pikaia , un cuc d’uns 4 cm que comença a presentar estructura seria l’ancestre dels vertebrats, semblant als  amxiomiformes que encara es poden trobar avui.

Animals 530  a 700 Precàmbric [  d’una colònia de cèl·lules a les esponges i cucs  cucs amb simetria bilateral i dos forats, antecessors dels cordats) [ no sé cada quan es reproduïen i ho deixa a una generació per any].  170 milions de generacions.

  • 540 530 Els Enteropneusts són supervivents de les formes de vida d’aquest període, el de l’anomenada explosió càmbrica en que apareixen la major dels ordres animals en forma de vida marina.  Pertanyen  als  Hemicordats . Juntament amb els  Equinoderms (estrelles , i cogombres de mar )  i els antecessors dels cordats formen el gran grup dels Deuterostomes, (dues boques). 10M
  • 540 570 Cucs plans, simetria bilateral, en sortiran  protostomes (insectes i crustacis) i deuterostomes (cordats). Ja tenen un sistema nerviós rudimentari. La Kimberella es movia com un cargol). 30M.
  • El Proporus és un antecessor dels dos.
  • 570 a 700. De les colònies d’unicelulars en sortiran els primers animals com la Dickinsonia costata . Després vindran les esponges, els de simetria radial cnidaris (meduses que ja tenen nervis i músculs), cnetoforos, i els de simetria bilateral. Els primers fòssils candidats a representar animals són esponges primitives de fa 665Ma ( Trezona Formation a Austràlia). 130M.

Més enllàm al Precàmbric potser costa pensar en avantpassats, però no obstant, jo vinc d’una cèl·lul que es dividia i reproduïa fa 3.000 milions d’anys, les cèl·lules que em componen i que ara mateix estan vivint dins meu, hi enllacen directament. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. Així que quan vegi un formatge florit, he de recordar que tots venim de quelcom així. I quan vegi una bassa amb algues, ja hi he de veure la meravella de la vida. Tots compartim el mateix codi genètic  que transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids, en un ball de proteïnes i DNA ininterromput des de fa 4000 milions d’anys.

  • 700 900Ma Els choanoflagellates són organismes similars als que podrien ser antecessors de tot el regne animal, i en particular de les esponges. Viuen en colònies i presenten una especialització de cèl·lules elemental.
  • 900 a 2100. Cèl·lules eucariotes, amb nucli diferenciat. Als 1200Ma apareix la reproducció sexual. Els grans grups de la vida: algues, fongs, plantes i animals [ evolució de les plantes consistirà sobretot en la colonització a la terra els darrers 450M d’anys: molses (300 espècies) Silúric 425Ma, falgueres (9.500 espècies)  Devònic 390Ma, coníferes (600 espècies) carbonífer, gingkos,  66Ma angiospermes, les plantes amb flor 234.000 espècies comencen al cretàcic 100Ma].
  • 2100 a 4100,  a 2100 Formes bàsiques de vida, Procariotes, bactèries. Als 3500Ma comença la fotosíntesi. Canvia l’atmosfera del planeta.

L’evolució fins arribar a l’home, wikipedia

 

 

 

 

| PDF text