La terra, Geografia | Geografia dels continents | Dimensions, marees, corrents, composició
Oceà seria l’aigua salada que cobreix un 71% de la superfície de la terra. Encara que formen un continu, convencionalment el dividim en:
- Pacífic, 168M km2
- Atlàntic, 85M km2
- Índic, 70M km2
- Àrtic i Antàrtic (a vegades considerats com extensions de l’Atlàntic i Pacífic)
El mar té una fondària mitjana d’uns 4- 6000m enfontsant-se fins a 10 o 11000 a les foses pelàgiques. S’ha identificat una dorsal a l’atlàntic, a l’índic i al Pacífic, coincidint amb les plaques tectòniques divergents. (que en alguns punts sigui tan fons justifica aquell acudit d’un que veu el mar per primer cop i diu “quànta aigua!” i l’altre afegeix “Oh, i la que hi ha a sota que no es veu).
Marees
Degut a l’atracció de la lluna, la massa d’aigua canvia de nivell, donant lloc a dos màxims cada dia, amb un període de 12.42 hores, corresponent a mig dia lunar. (Hi ha dos màxims perquè no només es desplaça l’aigua propera a la lluna sinó també la terra sencera, així que el costat oposat també té marea alta).
>
Corrents
El corrent del golf puja fins a l’àrtic (calent, superfície) on s’enfonsa i baixa al sud, es desplaça a l’est i torna a pujar a l’Índic i Pacífic. Es desplaça cap a l’oest tornant a l’Atlàntic.
Corrents de superfície, les cel·les de vents intermitges empenyen l’aigua de dreta a esquerra al nord i a l’inrevés al sud.
El Niño / la Niña (BBC). Quan les temperatures a la superfícies del Pacific són més altes del normal i arriba aigua calenta a l’est (Perú). Altera el clima provocant pluges intenses. La Niña és el fenomen contrari.
Composició
La salinitat mitjana és de 31-28 g/kg, és a dir, al voltant d’un 3%, variant a les zones on es fon el glaç o desembocadures dels rius.
La salinitat és més gran als tròpics, 3.7% que no pas als pols, 2.8%
Cicle de l’aigua
A les regions polars i temperades la precipitació és més gran que l’evaporació, al tròpic a l’inrevés.
La temperatura a l’hivern és de -2º, 5º-20º, 20-25º.