S’han conservat molt poques obres, les integrades en l’arquitectura i tenim un coneixement indirecte a través de les còpies romanes. Galeria
(en negreta les que he vist)
Art ciclàdic
3000-2000 BC Edat de bronze
A les illes cíclades hi ha una cultura pròspera, contemporània de la minoica, que fa unes escultures de formes simplificades, usualment deesses. (museu art ciclàdic)
[foto casa]
Grècia pre clàssica
900-800 BC Període geomètric
800-650 BC Període orientalitzant
650-480 BC Període Arcaic: sota la influència d’Egipte s’esculpeixen cossos de joves, kouroi homes, kore, dones, inicialment molt estàtics seguint un model teòric.
Grècia clàssica
480-330 S’aconsegueix una representació natural del cos.
Primer
- Mestre d’Olímpia. Pediments del temple de Zeus. Les mètopes il·lustren els 12 treballs d’Hèrcules.
- Miró (sV): El Discòbol (còpia romana al museu nacional de Roma). Va treballar sobretot en bronze.
- L’auriga de Delfos. Delfos.
- Poseidó. Museu arqueològic d’Atenes
- Guerrers de Riace
[afegir fotos o galeria]
Plenitud: la figura humana s’idealitza, sense mostrar trets representatius de l’edat, joventut o vellesa, ni les emocions. No es representa un individu sinó un ideal d’home. Acabades les guerres amb Persia el 449, els recursos es poden dedicar a reconstruir i embellir la ciutat d’Atenes, sota Pericles.
- Fídias: Se li atribueixen Atena en or i ivori pel Partenon, i Zeus assegut a Olímpia (337) (Obres perdudes). Disseny general de les figures del temple del Partenon (British Museum). Les mètopes il·lustren la batalla entre centaures i lapites.
- Policlet (480-410): Va escriure un canon sobre les proporcions ideals del cos masculí, perdut. A través de còpies romanes coneixem el Dorífor i el Diadumen.
- Escultures que mostren el cos femení de manera més natural, revelant les formes a través dels plecs del vestit. Fris del temple d’Atena victoriosa (Niké) de Paeonius a l’Acròpolis.
Dorífor de Policlet. Còpia romana del museu de Nàpols.
Tardà:
- Praxíteles: 395-330 Figures més naturals i relaxades.
- Hermes portant Dionisos ( possible original, Olímpia),
- Afrodita de Cnidos . Cap Kauffman al Louvre, suposadament una bona còpia. [7′ el tabic nasal ample i al mateix nivell que el front, l’expressió com de determinació, fermesa i interès i un esbós de somriure confiat). Venus Colonna al museu del vaticà. ). A Villa Hadriana hi ha una reproducció del temple circular i l’escultura. L’original s’hauria encarregat al sIV BCE per al temple de Venus a Cnidos i va ser una de les primeres representacions del cos femení nu, fins aleshores dominat per figures d’herois i atletes masculins. Se’n van fer molts còpies i que va establir un cànon pel cos femení.
- Apol·ló Saurocton (còpia romana Louvre, postal).
- Potser Hermes del Belvedere, o deixeble (Museu vaticà)
- Escopes de Paros: (395-350) Arquitecte dels temples d’Atena a Arcàdia, Àrtemis a Efes, Mausoleu Halicarnas. Tenia renom per l’expressió que donava a les escultures. Pothos, el desig al museu arqueològic de Nàpols.
- Lisip: (390-310) Les escultures es poden apreciar recorrent-les al voltant. Retrat d’Alexandre. Apoxiomenos als museus vaticans. Els Corredors de la Villa dei papiri a Herculanum (museu arqueològic de Nàpols). L’Hèrcules Farnese també s’atribueix a l’escola de Lísip.
Grècia hel·lenística
S’accentua l’expressivitat de les emocions, amb el gest i els plecs de la roba. És en aquesta època que es comencen a fer còpies de les escultures clàssiques.
- Altar de Pergamom (Berlin)
- Victòria (Nike) de samotràcia (Louvre)
- Tors de Belvedere (museu vaticà), que serà molt admirat al renaixement.
- El Laocoont (museu vaticà)
- Venus de Milo, nombroses còpies romanes (Louvre)
Roma
Accent en el retrat. Còpies d’originals grecs.
- Musei Capitolini. Marc Aureli, estàtua eqüestre. Cap de dona. Lo Spinario.
- Columna de Trajà
- Museu arqueològic de Nàpols.
Als temples budistes i hindus tenim budes, monstres i ganeshes pintats de colors vius com els Orient tenim els “caballitos”.
2005 Museu arqueològic de Delfos. Museu arqueològic d’Olympia. Museu art ciclàdic. Museu arqueològic d’Atenes. (Arquitectura, Escultura)
Nàpols 2018 [completar galeria]
Roma 2022 [completar galeria]
