Estudi de la dansa

[Aprendre a deixar-se anar i sentir el cos, consciència del cos] [ a completar ]

El treball del ballador

[La condició física]: Han de treballar la musculatura i la flexibilitat dels lligaments des de molt d’hora. A més cal que tinguin una bona coordinació, equilibri, sentit del ritme i musical, i capacitats interpretatives.
[El llenguatge]: Ballet, posicions i moviment

EL LLENGUATGE DE LA DANSA

(EB) Crear una coreografia té tres etapes.

Aplegar el material de moviments d’acord amb les tradicions amb què es vol treballar, que pot anar des del ballet clàssic, a danses africanes o els espasmes del contemporani.
Frases: Cada tipus de dansa té un vocabulari de passos però aquests s’han de convertir en una frase, ” a series of movements bound together by a physical impulse or line of energy and having a discernible beginning and end”. Podrà tenir patrons de ritme, accents més forts o fluixos. Les frases es podran repetir, alterades o no, alternar entre elles, jugar amb els clímaxs intensos i els moments més quiets .
Crear l’estructura final: [equivalent a organitzar les frases musicals en moviments sencers d’una sonata o simfonia]. Si la dansa ha de seguir un ritual o narrativa, s’haurà d’adaptar a aquesta estructura; i evidentment també ho ha de fer a la música. Però sobretot l’estructura ha de ser orgànica, una moviment en segueix un altre amb una lògica de continuïtat o de trencament, aprofitant contrastos entre passatges de molta energia i meditatius, solos, duets i conjunt.

Escriure una coreografia

(EB) La dansa només es podia transmetre per imitació perquè no hi havia manera de registrar-la tal com e sfa amb música. El 1892 Stepanov publicava el Alphabet des mouvements du corps humain. El 1928 Rudof Laban proposava un sistema per referenciar tots els moviments del cos, el Labanotation (un resum aquí). El 1956 Joan i Rudolf Benesh introduïen la choreology, més visual.

Article Paris Review
Exemples de Feuillet
Dance notation amb el sistema Laban , Labanotator , programa d’escriure passes
Exemples d’Albrecht Knust a la mediateca del Centre National de Danse

Una idea de moviment ha de tenir en compte,

la música. Sempre hi és present, fins i tot quan la dansa s’executa en silenci, les passes dels balladors produeixen so i ritme. Les frases del moviment es fan correspondre amb les frases musicals, seguint el ritme, el dibuix, el caràcter. El coreògraf a vegades voldria escapar als condicionaments de la música.
set & design [decorat], l’escenari, la il·luminació, el maquillatge, el vestuari [ no és el mateix el llac els cignes amb tutús que amb malles de bachata] . El lloc “Perhaps the most important influence on the way spectators perceive dance is the place in which it is performed. Religious dances usually take place within sacred buildings or on sacred ground, thus preserving their spiritual character. Most theatre dance also occurs in a special building or venue, heightening the audience’s sense that it has entered a different world. Most venues create some kind of separation between the dancers and the audience in order to intensify this illusion.” ( Per això és extraordinari l’efecte de Victoria Aletta interpretant el llac dels cignes al carrer verdi el maig de 2020 en ple confinament )
la història (drama): Throughout history there has been a rough division between dramatic dance, which expresses or imitates emotion, character, and narrative action, and purely formal dance, which stresses the lines and patterns of movement itself. Hi ha danses que segueixen un argument, expliquen una història, o que imiten fets de la vida, com una cacera. Amb tot “Because dance movements are often closely related to everyday forms of physical expression, there is an expressive quality inherent in nearly all dancing.” [ la diferència estaria en que la dansa formal ens dóna les emocions del moviment en estat pur, i no associades a un argument ]. [ Argument i expressió emocional no és el mateix; el ballet romàntic podia explicar una història però no podíem atribuir sentiments als ballarins, que serien com símbols sense vida pròpia, elements decoratius com uan mena de gimnàs acrobàtic. Fokine va reaccionar proposant moviments més expressius. ] [ Potser el millor ballet és el que no il·lustra servilment una narrativa però alhora tampoc és una decoració, sinó que revela, a través del moviment, aspectes bàsics de la condició humana, l’impuls, l’alegria, l’energia, el desànim]

Proves de l’Institut del teatre

a) Té per objectiu avaluar l’habilitat de ballar segons els següents paràmetres:

Col·locació corporal: consciència dels eixos vertical, lateral i profund; deles diagonals i dels plans que travessen el cos i el seu domini en l’execució dels diferents tipus de moviment
Coordinació corporal i control del ritme: habilitat de saber moure el cos sencer i/oalguna de les seves parts, successivament o simultàniamenten l’execució d’una acció determinada i habilitat de seguir amb el cos (o una part) els valors temporals d’una música, en les seves dinàmiques
Flexibilitat muscular i potència física: tenir la musculatura del cos elàstica, preparada per executar amb cura i refinadament els moviments que requereix la dansa i habilitat de desenvolupar la força necessària per executar moviments que requereixin una fermesa física determinada en general i per impulsar el cos en el salt en particular.
Domini espacial: habilitat d’ubicar-se en l’espai a partir de les orientacions del cos respecte a la sala, de les direccions dels moviments delcos i/o de les seves parts, dels trajectes, dels nivells i de les àrees que ocupa; i relacionar-ho amb l’espai que genera el propi cos a partir deles formes.
Nomenclatura: saber utilitzar la nomenclatura de la dansa clàssica, i/o contemporània i/o flamenca d’acord amb el 6è nivell dels estudis de Grau Professional
Interpretació: habilitat de controlar, projectar i comunicar l’emoció que pugui generar el moviment durant l’execució. També s’observarà l’habilitat de retenir i executaramb precisió les frases de moviment dictades i mostrades durant l’exercici.
b).Execució de dues classes de dansa a triar entre l’estil clàssic,contemporani i flamenc.

A2: teoria

A3: a.Té per objectiu avaluar l’habilitat de l’aspirant d’improvisar i/o composar a partir d’unes pautes donades. b.L’exercici consistirà en seguir un procés d’improvisació i composició, dirigit per un docent.

PROVA B, Té per objectiu posar el cos en disposició per a moure’s.

ExerciciB1

a.Té per objectiu mostrar les capacitats creatives durantla realització d’una seqüència de moviments amb el propi cos i de transformar-la, tot integrant canvis segons les pautes de temps, espai i energia.
b.L’aspirant haurà de presentar una seqüència de moviments, de 2 minuts com a màxim, elaborada i per a un solintèrpret. La presentació serà feta davant la comissió avaluadora durant una sessió enelcurs de la qual aquesta podrà fer ala persona aspirant qualsevol pregunta, així com també proposar alguna transformació del fragment coreogràfic.
c.El temps màxim pera aquest exercici és de quinze minuts.
d.S’avaluarà la capacitat de transformar la proposta coreogràfica des del punt de vistadel temps, l’espai i l’energia.