Afable: Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.
Del llatí affabilis, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari, ‘parlar’.
[és bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, és a dir, “la que escolta”].
Follar: del llatí fullare, ‘batre’, trepitjar el raïm. Fer malbé, destruir. Fotre: del llatí futtere futtuere, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmològic recullen el sentit de ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castellà joder, del llatí futuere, copular, actualment també té el sentit de ‘molestar, destrozar, arruinar’. En anglès, fuck sembla venir del nòrdic fukka , ‘copular’. Screw del llatí scrofa, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot té el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
Aquesta és una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe té alhora la connotació de “fer malbé”, més que no pas la connotació de donar-se plaer mútuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perquè ‘copular’ és massa asèptic, i ‘fer l’amor’ és massa ensucrat.
Tarannà
IEC: manera de procedir.
Vindria de “taral·là, “, que seria una expressió onomatopeica (tarantel·la, tararena, [en castellà “la tarara sí, la tarara n]) Coromines: tarannà com a “la manera de procedir, de moure’s i conduir-se una persona, és la manera d’anar per la seva vida; el tarannà marca això en tant que mancat de pla, però dotat d’índole habitual, no metòdica: es compren que se li hagi aplicat una denominació que evoca un caminar lleuger, despreocupat, com d’un que va cantussejant i movent-se al so de la tarana i taranara”. Relacionat amb “taral·lirot” i “tarambana”.