Afable: Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.
Del llatí affabilis, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari, ‘parlar’.
[és bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, és a dir, “la que escolta”].
Divan: IEC “Sofà baix, sense respatller, guarnit de coixins solts, que es col·loca contra la paret”. I també “Consell d’estat, a l’Imperi otomà.”, “Sala on es reuneix aquest consell” o “Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure.”
Etimologia: L’origen és el “dīvān” persa que originalment volia dir “llibre, registre, col·lecció escrita”. En l’administració persa (sassànida), un “dīvān” era un registre oficial, d’impostos, sous, funcionaris. Quan passa a l’àrab es generalitza a “dīvān” com a col·lecció ordenada de textos, i en particular una col·lecció de poemes. Aquest és el sentit que recupera Goethe amb “West-östlicher Divan”, en diàleg amb la tradició persa (Hafez, sobretot). Quan el mot entra en l’administració islàmica i otomana, torna a un ús més burocràtic, de registre a oficina administrativa i consell de govern. El Divan-ı Hümâyun era el consell suprem de l’Estat, on es reunien visirs i alts funcionaris. El divan otomà es reunia en una sala i seia sobre bancs baixos, amb coixins. Aquests seients també van començar a dir-se divan i quan els europeus al segle XVIII-XIX coneixen aquests interiors orientals importen el moble i el nom.
Follar: del llatí fullare, ‘batre’, trepitjar el raïm. Fer malbé, destruir. Fotre: del llatí futtere futtuere, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmològic recullen el sentit de ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castellà joder, del llatí futuere, copular, actualment també té el sentit de ‘molestar, destrozar, arruinar’. En anglès, fuck sembla venir del nòrdic fukka , ‘copular’. Screw del llatí scrofa, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot té el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
Aquesta és una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe té alhora la connotació de “fer malbé”, més que no pas la connotació de donar-se plaer mútuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perquè ‘copular’ és massa asèptic, i ‘fer l’amor’ és massa ensucrat.
Otomà/otomana: “Individu d’un poble turc de l’Àsia central”, “Relatiu o pertanyent als otomans.”. “Teixit de trama de cotó i ordit de seda o de llana, semblant al fai però de gra més gros.”. RAE “Diván muy mullido y sin respaldo”
Originàriament reslatiu a la dinastia d’Osman (Uthmān) i al seu imperi. Pels europeus, es refereix a la cultura oriental amb una connotació exòtica i refinada. Així, l’adjectiu passa a designar mobiliari, teles, ornaments i vestimenta. Com a tela sorgeix del prestigi tèxtil otomà (Bursa, Istanbul). Passa el mateix amb altres teles com “damasc” (de Damasc), “tafetà” (de Taftah, a Pèrsia), “muselina” (de Mossul). (“persiana” (finestres “a la manera persa”), “marroquineria” (pell, cuir))
Tarannà
IEC: manera de procedir.
Vindria de “taral·là, “, que seria una expressió onomatopeica (tarantel·la, tararena, [en castellà “la tarara sí, la tarara n]) Coromines: tarannà com a “la manera de procedir, de moure’s i conduir-se una persona, és la manera d’anar per la seva vida; el tarannà marca això en tant que mancat de pla, però dotat d’índole habitual, no metòdica: es compren que se li hagi aplicat una denominació que evoca un caminar lleuger, despreocupat, com d’un que va cantussejant i movent-se al so de la tarana i taranara”. Relacionat amb “taral·lirot” i “tarambana”.
Virtut: del llatí “virtus” que remet a “vir”. Les virtuts eren les qualitats de coratge, valentia i fortalesa [a notar que no hi havia “virtuts” de la dona. Per cert que histèria remet a “hysteron”, úter, i descriuria una agitació emocional propia de les dones atribuïda a un moviment de l’úter.