Posted on by amomuseu

Evolució dels llenguatges

[ esborrany ]

Orígens del llenguatge  |

Origen del llenguatge

[experiments llenguatge anmals 2023]

C2550 Mecanismes d’evolució de les llengües
L’origen del llenguatge és situat en els neandertals tardans (2PPW0.P1, -30000) encara que en l’homo habilis (B6945.1922242) de fa dos milions d’anys ja s’aprecia la capacitat biològica d’emetre sons.
Pel que fa a l’origen del llenguatge només podem fer especulacions (2PPW0.P1). Les espècies que es van anar succeïnt (Homínids: Austrolopitecus 4M-1M, Homo habilis 2M-1.6M, Arcantropins (BM910) com l’homo erectus 1.6M-150000, Paleoantropins (BM920) com els neandertals -400.000 al -40000 i neoantropins a partir del -250.000), es van tarspassar les adquisicions lingüístiques, o bé cada una va desenvolupar un llenguatge independent?.
L’espècie de l’home modern original de l’Africa, va extendre un llenguatge únic? Si acceptem això, voldrà dir que després de la colonització durant el darrer període glaciar, llenguatge i sovint també cultura, es van anar segregant i diferenciant per aïllament geogràfic. Resulta doncs que l’evolució cultural segueix mecanismes semblants a la biològica (B3230).
Cavalli-Sforza ha traçat un mapa on sitúa famílies de races i llengües, on cada una de les sis àrees seria el resultat de l’evolució aïllada d’una migració original (R411, 4 ser) (2N000):
L’africà (C2561) resulta de l’aïllament pel desert del Sahara.
L’australià (C2562) pel cobriment del pont de terra amb el continent.
L’amerindi (C2563) pel mateix motiu.
El Nostratic evolucionà dividint-se en l’anatoli (C2564), Ari – grec – armeni (C2565), el cèltic itàlic d’on vindrien les llengües romàniques (C2567), el cèltic galo britànic (C2568), el balto eslau (C2568) i el germànic (C2569). Cobriria la major part d’Eurasia G4, amb el Nord d’Africa (G51, G52), i l’extrem nord d’Amèrica (G81 i G82).
L’Austric seria la zona del sudest asiàtic (G411 G412 G418), els idiomes vietnamites i indonesis, juntament amb nova zelanda. Aquí no es veu un aïllament geogràfic clar. Les dues comunitats deurien coexistir sense barreja.

El mateix podríem dir del Dene-Caucasià, que s’hauria parlat als dos extrems del’estret de Bering, i que ara queda en zones de cabadà (esquimal), el país basc, i xina (mandarí?).

[ faig una síntesi de l’arbre de Cavalli Sforza, l’agrupació de famílies de llenguatge i esquemes de classificació en arbre]

[ Les grans separacions Àfrica, Est (Xina i Austràlia), Oest (Euràsia i Amerindi) haurien tingut lloc abans del final de l’era glacial 20000 anys enrera?]

 

L’indoeuropeu

All Indo-European languages are descended from a single prehistoric language, reconstructed as Proto-Indo-European, spoken sometime in the Neolithic era. Its precise geographical location, the Indo-European urheimat, is unknown and has been the object of many competing hypotheses; the most widely accepted is the Kurgan hypothesis, which posits the urheimat to be the Pontic–Caspian steppe, associated with the Yamnaya culture around 3000 BC. By the time the first written records appeared, Indo-European had already evolved into numerous languages spoken across much of Europe and south-west Asia.

[A partir d’aquí  amb les migracions tenim com a hipòtesi:] [ attestation: prova ]

  • Centre
    • Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500
    • Pre-Armenian (2800 BC)
    • Pre-Greek (2500 BC)
  • Oest
    • Pre-Germanic (3300 BC)
    • Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC)
    • Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
  • Est
    • Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC
    • Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit

1500 a 1000 BC

1000-500BC

500 BC – 1 BC/AD:

1 BC – AD 500 Late Antiquity:

500–1000: Early Middle Ages.

1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic. El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.

1500–2000: Early Modern period to present: Colonialism results in the spread of Indo-European languages to every continent, most notably Romance (North, Central and South America, North and Sub-Saharan Africa, West Asia), West Germanic (English in North America, Sub-Saharan Africa, East Asia and Australia; to a lesser extent Dutch and German), and Russian to Central Asia and North Asia.

Les  llengües romàniques:

L’evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).
Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
A partir de 800: es reconeix l’existència de les llengües romàniques.

Està poc documentada perquè fins al s11 no hi comença a haver documents escrits.

[l’arbre no reflecteix el que el català occità ve directament del llatí i no és una branca ni del iberoromanç ni del francès]

[ el que es parla avui a les grans zones culturals del món ] Language diversity. The language family of the world that has the most speakers is the Indo-European languages, spoken by 46% of the world’s population.T his family includes major world languages like English (, Spanish, French, German, Russian, and Hindustani (Hindi/Urdu).

Àfrica: Al nord per proximitat amb orient, Afroasiàtic, subsaharians el níger Congo i Khoisan. Francès i Afrikaans per colonialisme.( Africa is home to a large number of language families, the largest of which is the Niger-Congo language family, which includes such languages as Swahili, Shona, and Yoruba. Speakers of the Niger-Congo languages account for 6.9% of the world’s population. [el Khoisan ha quedat mol reduït]. A similar number of people speak the Afroasiatic languages, which include the populous Semitic languages such as Arabic, Hebrew language, and the languages of the Sahara region, such as the Berber languages and Hausa.

Europa i Rússia: [indoeuropeu, llatins, germànics, eslaus]

Orient: [àrab] àsia central the Turkic languages of Central Asia (such as Turkish),

àsia Est: Xinès d’origen Dene Caucasian. The Sino-Tibetan languages are spoken by 20% of the world’s population and include many of the languages of East Asia, including Hakka, Mandarin Chinese, Cantonese, and hundreds of smaller languages.
Indoxina: the Austroasiatic (among them Khmer), and Tai–Kadai languages of Southeast Asia (including Thai).

Arxipèlags d’indonèsia: The Austronesian languages are spoken by 5.5% of the world’s population and stretch from Madagascar to maritime Southeast Asia all the way to Oceania. It includes such languages as Malagasy, Māori, Samoan, and many of the indigenous languages of Indonesia and Taiwan. The Austronesian languages are considered to have originated in Taiwan around 3000 BC and spread through the Oceanic region through island-hopping, based on an advanced nautical technology.

Índia: Al nord l’índic d’origen indoeuropeu, al sud, dravídiques Dravidian languages of South Asia (among them Kannada, Tamil, and Telugu),

Amèrica: Amerindi desplaçat per l’anglès al nord, castellà i portuguès al sud

Austràlia: aborígen desplaçat per l’anglès

Els llenguatges més parlats són:

Mandarin: 848
Spanish: 400
English: 328
Portuguese: 250
Arabic: 221
Hindi: 182
Bengali: 181
Russian: 144
Japanese: 122
Javanese: 84.3

 [Evolucionen per comoditat fonètica i gràfica la fonologia i morfologia dels mots. L’etimologia estudia els canvis i herències semàntiques dels mots. De fet els canvis de llengua són un mirall dels canvis de cultura. Les llengües mediterrànies reflexen l’expansió de l’imperi romà i herència de la cultura llatina. Expansió i aïllament en comunitats lingüístiques presenten fortes analogies amb l’evolució de les espècies i la distribució de poblacions. Nous mots apareixen per etiquetar nous objectes i noves formes de vida. Un altre factor vindrà donat per l’ús de la comunitat lingüística, és a dir, si predomina la tradició oral, si hi ha un sistema educatiu i unes tecnologies (impremta) que permeten un accés a la cultura escrita, o bé si es tracta d’una cultura amb predomini de la imatge i suport informàtic de les dades on el discurs escrit ja no és tan imprescindible.

  Una lingüística perfecte podria traçar l’aparició de cada mot, ja sia en cultures remotes (protoindoeuropeu), ja sia en la seva introducció en cultures recents (yuppie) i les seves variacions i filiacions semàntiques (electró -> electron o àmbar en grec) i fonològiques (filius -> fill, hijo).

ETNOLOGUE  |  museu de les llengües:

| PDF text