Posted on by amomuseu

Evolució humana

Estudi evolució humana   |    Els avantpassats   |  Quaternari   |    Prehistòria, migracions Homo Sàpiens   |    Evolució dels llenguatges

Austrolopithecus. Homo erectus. Homo Sapiens. Races. Evolució anatomia i cervell. Evolució conducta. Qüestions.

Austrolopithecus, Homo Habilis

Hominini

    • Pan (ximpanzés)
    • Hominina austrolopitec
      • Ardipithecus
      • Austrolopithecus
        • Preanthropus
        • Austrolopithecus robustus
        • Austrolopitehcus garhi
        • Homo (Homo Habilis)

El gènere Australopithecus va evolucionar a l’Àfrica l’est fa uns 4Ma i, a excepció del Paranthroppus es van extingir fa uns 2Ma. Tenien un cervell un 35% d’un humà modern i feien de 1.2 a 1.4 m d’alçada. Bipedalisme però no hi ha evidències que fes servir eines. [Encara no pertany al gènere Homo, és un Hominini, com els ximpanzés].

L’Homo habilis  (2.31 a 1.65) és molt semblant anatòmicament. Primer homínid que fa servir eines.

Jaciments: (Olduvai gorge (Tanzània): Paranthropus bosei: similar a l’austrolopitecus, 2.3 a 1Ma, Homo Habilis, amb evidències d’ús d’eines de pedra, 2.3 a 1Ma)

Lucy

Homo erectus, H. heidelbergensis, H. Antecessor, Denisova, Neandertals

H. Erectus, a vegades conegut com H. Ergaster, es va escampar per Euràsia des d’Àfrica, amb restes a la península ibèrica, Pekin i Java. Possiblement ja tenia domini del foc. Caçaven grans animals com búfals i elefants. Eren robustos.

H.Heidelbergensis [1Ma 500m] també està estès per Àfrica i Euràsia. Es considera l’últim ancestre comú a Neandertals i humans i hauria evolucionat a partir de H.Erectus africà. Seria una cronoespècie [transició] La seva capacitat cranial ja arribava als 1200 cc. entre 165 i 181 cm d’alçada. Anatòmicament capaços de llenguatge.

Fa uns 500m anys a partir de H. Heidelbergensis hauria sortit la branca dels H.Denisova i els Neandertals. I fa 300m hauria aparegut l’Homo sàpiens.
Els Denisova estaven escampats per tota Àsia des de Sibèria, fins a Filipines i Austràlia. És possible que hi hagués mestissatge amb Sàpiens i Neandertals. Haurien sobreviscut fins fa uns 15000 anys, potser desplaçats per H.Sàpiens emigrats d’Àfrica.
Els Neandertals (Vall de Neander) estaven escampats per tota Euràsia, i tenien un cos robust, extremitats més curtes, possiblement adaptats a climes més freds. Evidències d’eines de pedres, foc, teixits simples, plantes medicinals i navegació. Es discuteix si hi havia mestissatge amb H.Sàpiens. Extingits fa 40m, sense raó clara. ( Mandíbula de Banyoles ).

Troballes al  Quaternari:

  • Gran Dolina (España):Homo antecessor, 780m eines.
  • Zhoukoudian (Xina):Sinanthropus pekinensis 400m
  • Forbes (Gibraltar): Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l’homo sàpiens fins que es van extingir.
  • Flores (Indonésia): Homo floreiensis, similar a l’homo sàpiens però de només un metre d’alçada, 18m

Homo Sapiens

Va coexistir un temps amb els Neandertals i Denisovans. S’ha imposat la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual, en lloc d’evolucionar a tota Euràsia alhora, es va originar a l’Àfrica. Hauria emigrat a la resta del món en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m.
Al gràfic es veuen les branques [de DNA mitocondrial] que van quedar a Àfrica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d’Àfrica Oriental, va colonitzar el món.
El crani ha arribat als 1500 cc. Es construeixen instruments, habitatges, vestits, ornaments, etc. La caça està molt perfeccionada i la recol·lecció de fruits es fa selectiva, fins al punt d’anticipar una domesticació [ramaderia] i agricultura rudimentària. Es practiquen enterraments i pintura [metafísica]. Ha aparegut una societat humana i l’herència cultural pesarà més que la biològica. L’home entra en la història [es determinat pel passat però tria el futur] de la mà de la divisió del treball, les tècniques de subsistència, les formes artístiques, les creences i el llenguatge.

Alguns jaciments H. Sàpiens:

  • Jebel Irhoud, Marroc, fòssils i eines atribuides a H. Sàpiens. 300m.
  • Blombos (Sudàfrica): 75m, una barra d’ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d’os.
  • Willandra lakes (Austràlia): 40m indici de l’arribada a Austràlia, rituals d’enterrament
  • Cosquer (França): pintures rupestres, 18.5m
  • Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m

Races

[Cóm es van separar les races?] (Fontserè, Cavalli-Sforza)] [Mutacions genètiques. Genèticament som molt poc diferents l’aspecte extern és molt visible i es deu a l’adaptació al clima].

  • Raça blanca o o caucàsica (Europa, India, Mig Orient Càucas). Cara blanca i rosada, ulls horitzontals, nas recte, front ample, cabell lleugerament ondat.
  • Raça xinesa o groga (Asia). Color groc, ulls lleugerament oblics, cabell sedós.
  • Raça negra (Africa i Austràlia). Pell negre, cabell rinxolat, nas aixafat, llavis grossos i ulls vius.
  • Raça roja (Amèrica). Color coure, cabells estirats, nas gros i ample, pòmuls pronunciats.
  • Raça Malaia (Filipines).

[CavalliSforza] Una raça és un conjunt d’individus que tenen un origen omú i conserven, per tant, una certa semblança genètica, és a dir, en el caràcters heretats per via biològica. També poden haver conservat o no una certa identitat cultural. No hi ha races pures i seria perjudicial mantenir un pool genètic limitat. Les semblances i diferències exteriors no es corresponen amb la resta de l’herència i es deuen sobretot a adaptacions a la geografia.

Canvis anatòmics i evolució del cervell als primats

Bipedalisme i marxa erecta
Comença amb l’Ardipithecus. Progressivament el dit gros del peu perd la capacitat d’agafar-se a les branques. Hi ha una sèrie de canvis a l’esquelet, entre ells un estretament del canal de la pelvis que fa el naixement més difícil als humans respecte dels altres primats. Deixa les mans lliures per manipular eines.

Capacitat cranial
El neocòrtex de l’home és tres vegades més gran que el d’un primat que tingués la nostra mida.
Aquesta evolució va començar al Miocè (-25M anys) amb el Driopitecus fins arribar a l’Austrolopitec, amb una capacitat cranial semblant a la dels simis (500cc) i 20 kg de pes. Un o dos milions d’anys més tard l’Homo habilis arribarà als 700 cc. Keith (Pinillos 47) sitúa la frontera per a l’hominització al voltant dels 750cc. Després els arcantropins [o paleoantropins, pitecantrop o sinantrop] (BM9100) ja a començaments del quaternari, iniciaran una expansió que duplicarà aquesta capacitat en aprox. un milió d’anys quan s’arribi a l’homo sapiens. Havia costat uns 17 milions d’any separar-se una mica dels simis, del Driopitec a l’Austrolopitec. Al final la capacitat cranial s’haurà triplicat i el nombre de neurones “extra” destinades a integració i associació haurà passat de 3.5 109 als grans simis, fins a 8.5 109 a l’home (estimació Rose 1973, Pinillos 47).
Lòbuls temporals i frontal. Hi ha una assimetria dels plans supratemporals que corresponen a llenguatge i motricitat i un augment dels lòbuls frontals. L’home de Neandertal tenia una capacitat cefàlica de 1500 cc, més gran que la nostra de 1350-1400, però en canvi tenia els lòbuls frontals més petits [Se suposa que els lòbuls frontals són una àrea “creativa”].
[Aquest augment (nombre de neurones lliures i possibilitats de connexió) permetria una consciència capaç de dir-se a si mateixa en virtut d’estructures innates de tipus lingüístic que haurien aparegut. [Especulació Rose]. “La filogènia del cervell representaria la gradual construcció del a priori biològic de les funcions psíquiques que es complementaria amb el a posteriori social del llenguatge”.] Cervell trino

Posició de la laringe més baixa, que permetria emetre els sons de les vocals. No hi ha consens sobre la seva rellevància quant a l’aparició del llenguatge.

Polze oposable, que permet manipulació fina.

Procreació no estacional (la dona és fèrtil tot l’any). Permetrà parelles estables.

Evolució de la conducta

Conducta animal
Als animals teníem:
i) El procés lineal de naixement, creixement i mort. Les estacions. El ritme de son i vigília.
ii) Moviments: Autònoms com l’orientació de les fulles, les tàxies i coordinació de la motricitat, els òrgans viscerals [el que en l’home serà el sistema nerviós vegetatiu]. Altres s’originen per senyals exteriors (aliment, perill) més els interiors (gana, set, dolor, cansament) posen en marxa una resposta que pot ser instintiva (conducta heretada) o apresa (conducta adquirida). [Un llibre de lingüística apuntava que tot organisme transforma l’experiència en senyals. Quins són els senyals o model del món d’un animal? La conducta és a curt termini, reconeixen objectes i se’ls pot entrenar per fer tasques complicades però com que no hi ha un bon sistema de guardar informació, el llenguatge o segon sistema de senyals, no hi ha un model del món com a conjunt d’objectes que obeeixen lleis causa-efecte.]
iii) Conducta coordinada amb d’altres membres de l’espècie per a la reproducció, cura de les cries, protecció i caça, lluita amb d’altres espècies, competència entre els membres de la mateixa espècie pel menjar i el sexe.

Així l’organisme ocuparà una àrea determinada que en els babuins resulta ser d’uns 6 km2 (Pinillos 50), buscarà satisfer les necessitats metabòliques buscant refugi, aigua i aliment (estratègies). Els simis fan servir instruments però sense que aquesta activitat tinguin valor de subsistència. Per satisfer aquestes necessitats no hi ha divisió del treball entre els membres de la comunitat ni comparteixen menjar. Hi ha un aparellament estacional totalment promiscu i sense tabú de l’incest.
En termes antropològics diríem que hi ha una infraestructura pel que fa a la nutrició i reproducció (hàbitats, estratègies de caça o pasturatge, aparellament), una certa estructura en l’organització del grup o ramat (líder, mascles, femelles) i una superestructura cultural nula [com que no hi ha llenguatge només es pot transmetre la conducta heretada instintiva fixada genèticament]. [Hem passat de la sopa orgànica a un hàbitat complexe on hi ha una distribució d’aliment i de perill. L’animal ha d’interioritzar una mapa i les estacions.]

Novetats en la conducta humana
L’evolució biològica de l’organisme i l’evolució del sistema nerviós permetran un canvi de conducta de manera que començarà una evolució cultural o sociogènesi (paral·lela al començament i independent després). La nostra cultura és superior a la del paleolític, però en canvi, les aptituds bàsiques d’un nen del paleolític no són inferiors a les d’un nen actual. L’home primitiu podia ser inculte, però no mentalment inferior.
Es interessant plantejar si l’ontogènia (evolució del nen) resumeix la filogènia (evolució de l’home) [Es molt suggestiu que els embrions del mamífers siguin inicialment iguals i es vagin diferenciant en successives etapes de l’embriogènesi (P 64)]. No és demostrable.
Tobias (Pinillos 52) ho resumeix així: Augment de mida del cervell -> estructura més complexa -> activitat nerviosa més complexa -> conducta més diversa i complexa -> amplificació i estructuració creixent de les manifestacions culturals. I la cultura realimentarà en sentit invers tots els nivells fins a afavorir el creixement del cervell.

  • [ Imatge del món(? no observables?)
    Augment de la informació processada, esquemes de xarxes neuronals PDP.  Maduració memòria sobre el món. L’augment de neurones i d’àrees per a la lliure associació farà que s’emmagatzemi molta informació sobre l’entorn i un mateix. [El nivell subsimbòlic no és gaire tractat pels manuals de psicologia que, com a molt, es limiten al model de capsa negra de Skinner. A partir dels 90 hi ha models de xarxes neuronals]
  • Ús d’instruments.
    Es fan servir pedres i bastons per a la caça i, cosa que no aconsegueix cap primat, instruments per a instruments, com quan es fa servir una pedra per esmolar un bastó. [He d’entendre que això suposa haver interioritzat un esquema causa-efecte i saber abstreure els trets comuns entre el braç i el braç allargat per un pal, pel que fa al propòsit d’abastar un fruit separat?]. Hi ha més plasticitat en els processos de locomoció i manipulació.
  • Segon sistema de senyals.
    Quan hi hagi informació estable sobre objectes i processos, juntament amb la possibilitat biològica de parlar i la necessitat social de comunicar, apareixerà la llengua, un senyal fonètic associat a un concepte. [PENDENT, origen del llenguatge,El procés concret és difícil d’establir. Fou objecte d’especulació al Cràtil de Plató]. El segon sistema de senyals suposà una manera molt més econòmica de guardar informació. Així es pot tenir una representació d’objectes, processos i un mateix, i es pot comunicar. [ PENDENT comença l’herència cultural i la possibilitat de d’imaginar futurs possibles]
  • Societat i divisió del treball
    [Reconèixer el medi, les necessitats i els altres membres de la comunitat, poder-se comunicar] permet renunciar una mica a la competència estricta i cooperar amb una incipient divisió del treball. L’home preagrícola comparteix els aliments, els babuins no.
  • Herència cultural
    L’existència de la societat i la comunicació simbòlica fan que la conducta sigui, cada vegada més, adquirida culturalment, en contraposició amb la conducta heretada o el condicionament directe o “biològic”. La curiositat juntament amb la submissió als superiors afavoria la recepció de l’herència cultural, bagatge pertanyent a la comunitat. Així es van elaborar les normes morals, els dogmes religiosos i al imatge “científica” del món. La història d’aquesta imatge del món, d’acord amb la teoria de la ciència, és la història de la selecció evolutiva de la imatge més apta, la més ben adaptada. Com que la fixació genètica de la conducta és molt lenta [gravació dels instints] caldrà pensar que la nostra herència genètica pel que fa a conducta, és essencialment la del caçador paleolític, amb l’instint d’agressivitat, por i submissió. L’evolució vertiginosa dels darrers 10.000 anys ha estat fonamentalment cultural. Educació nens.
  • Retard de l’ontogènia
    La procreació no estacional que dóna parelles estables, la vida social i la necessitat que l’herència cultural complementi la biològica, retarda l’ontogènia. Mentre que els cadells animals es valen de seguida per si sols i aviat poden procrear, els humans tarden molt [biològicament fins a la pubertat, i culturalment més encara].
  • Conducta propositiva
    El model del món i causes-efecte fa que es puguin predir els resultats d’accions a mig i llarg termini. Així s’abandona l’estímul-resposta automàtic ràpid per una reposta més a llarg termini, on pesa més la configuració interna [històrica] que les condicions ambientals actuals [I serà en aquesta conducta basada en la identitat més que no pas en els estímuls, que podrem parlar de llibertat enfront d’un determinisme “extern”.] Objectius més variats. l’home es podrà adaptar a biotops diferents.
  • Consciència reflexa
    La memòria d’experiències cada vegada més fina i la “memòria de memòria” fan que el subjecte es conegui a si mateix, consciència reflexa [inferència d’un jo subjecte i del “miro i faig”, objecte dels altres]. (Veure H1740) I que ho faci com una existència perdurable al llarg temps, és a dir, com una identitat que es forma al llarg de la història. Augmenten les diferències individuals i les aberracions de comportament.

Qüestions

[PENDENT]

Què fa l’home diferent dels animals? el llenguatge? la intel·ligència? Hi ha un salt? Aristòtil va distingir l’ànima vegetativa de les plantes, la sensitiva dels animals i la racional de l’home. En l’escala dels éssers de Ramón Llull l’home està situat entre els animals i els àngels.

Tal com assenyalàvem a les qüestions de la vida, la frontera no és abrupta. Els animals mostren indicis d’intel·ligència i emocions i, possiblement, consciència.

WK: Timeline of Human Evolution , Human evolution, Smithsonian.

  • ta1: 13696000000
| PDF text