Les coses, són i passen, i només algunes són vistes i reconegudes, i d’aquestes, una ínfima part és registrada i cantada.
A l’ègloga IX de Virgili, l’absència de Menalcas pel fet que li preguin les terres pot fer que es quedin també sense la seva poesia. I aleshores Lícidas diu:
LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, ¿ens haurien pogut ésser preses juntament amb tu? ¿Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, ¿qui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni -no vaig pas gaire lluny- peix les cabres; després de la pas tura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.
L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
paene simul tecum solatia rapta, Menalca?
quis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
spargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
vel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
cum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
Tityre, dum redeo—brevis est via—pasce capellas,
et potum pastas age, Tityre, et inter agendum
occursare capro, cornu ferit ille, caveto.
¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? quis humum florentibus herbis spargeret, aut viridi fontes induceret umbra? Com si el cant del poeta fos el que realment sembrés la terra d’herba florida.
En un dels extraordinaris contes de Txékhov, “23. Un dia al camp”, hi ha una escena on Terenty té cura de dos petits orfes: The children fall asleep thinking of the homeless cobbler, and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.
I ningú no veu el seu amor. Només és vist per la lluna que flota en l’espai i mira dolçament a través dels forats a la paret del graner desert.