Fam a la història

[esborrany] wikipedia

[copio només les que superen 1M. Hi ha moltes fams que afecten un 15-30% de la població de països, escandinaus, europeus, etc. Les causes són climàtiques, sequeres,  inestabilitat política i guerres, polítiques de planificació comunista]


Antiguetat

-2200 BCE (o 4.3 BP before present). Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte,  l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?


Edat mitjana

536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ?

800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.

1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M.

1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.

1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.


E.Moderna

1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.

1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M

1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M

1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M

1702–1704. Fam al Deccan. 2M.

1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M.

1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M

1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M


E. Contemporània

1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M

1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.

1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M.

1860–1861 Doab (Índia). 2M.

1866. Orissa (Índia). 1M

1866–1868 Algèria francesa. 1M

1869 Rajputana (Índia). 1.5

1870–1872. Pèrsia. 1.5M

1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.

1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.

1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.

1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M.

1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M.

1917–1919. Pèrsia. 5M.

1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M.
1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M.
1921–1923 Ucraïna. 1M.

1928–1930. Xina. Sequera. 6M.

1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M.

1936. Xina. 5M.

1941–1944. Setge de Leningrad. 1M.

1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.

1942-1943. Iran. 3M.

1943. Bengala. 2.1M.

1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M

1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M

1946–1947 Unió soviètica.  Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.

1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.

1967–1970 Biafra, setge de NIgèria. 2M.

1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.

1994–1998. Corea del nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.

1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.

| PDF text