Geografia de Catalunya

La terra, Geografia  , geografia continents , Geografia d’Europa  | Geografia de Catalunya |  Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Interiors   | Biòtops  Corine     |      [ Catalunya general ] | Vegetació

  • Ecoregions
  • Relleu, conques hidrogràfiques
  • Pluviometria, clima
  • cobertes del Sòl
  • vegetació

Pere Blasi: Situat entre 0º19′ i 3º20′, 40º32′ i 43º51′, un triangle aprox de 250km. Els límits naturals arribarien al Cinca al W (la Franja), i la Cerdanya francesa i el Rosselló, amb les valls de Conflent, Vallespir i Capcir.


Ecoregions: Catalunya forma part del Paleartic, mediterrà i pertany a tres ecoregions:

  • PA0433 Pyrenees Conifer And Mixed Forests.te_bosc_caducifoli
  • PA1209 Iberian Sclerophyllous And Semi-Deciduous Forests.bosc_mediterrà
  • PA1215 Northeastern Spain And Southern France Mediterranean Forests.bosc_mediterrà

RELLEU  (evolució geològica)

Pirineu [66Ma orogènia Alpina sobre l’herniciana]:   (1) A l’oest i de Nord a sud: Maladeta (entre el Cinca i la Noguera R), massís de la Vall d’Aran i Beret, cap al sud i fins a la Noguera Ribagorçana: Montsent de Pallars, Serra sant Gervàs, (massís Torreta de l’Orri), serra de Lleres, Conca de Tremp (Pallars Jussà) i Montsec (Noguera). Rasos de Conques, serra de sant Joan, Serra Boumort (2) La Cerdanya travessada pel Segre, amb el Puigpedrós al nord i al sud el Cadí. La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. (3) Al Prepirineu tenim la Serra del Port del Comte, els Rasos de Peguera, Serra de Catllaràs, Matamala. Cavallera, Capsacosta, serra Sta Magdalena. El Bassegoda a dalt de la Garrotxa, [Els Aspres i els Salines, la vall de la Jonquera] i la serra de l’Albera amb el Cap de Creus.
Serralada transversal: [origen volcànic fa uns 10 Ma] separa la depressió de l’ebre de la prelitoral [Empordà]. Serres de Milany- sant Magdalena- Puigsacalm- Bellmunt. A sota i a W de La Vall de’n Bas, el Collsacabra amb Rupit i Tavertet, i a l’est la zona volcànica d’Olot i la serra de finestres.
Depressió central de SW a NE: [Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues], altiplà Segarra / Conca de Barberà , Solsonès, Anoia amb Conca d’Òdena, Berguedà, Bages (pla de Bages),  altiplà Lluçanes, altiplà moianès, Osona fins que es limita amb la serralada transversal (plana de Vic) i Guilleries Collsacabra. [ L’Empordà era depressió central fins que va quedar talalt per la serralada transversal?]
Serralada prelitoral: [cadena costera catalana, Oligocè 30Ma] la serra de Pàndols, la serra de Cavalls, el massís de Cardó, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, Serra de Llaberia i la serra de Montsant /  la de Prades i el Picorandan/  la de Queralt a Bellprat (Anoia), Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny,  i a sobre Les Guilleries que ja toquen la serralada transversal.
Serralada litoral: el Garraf. [Llobregat]  Collserola [BEsós]/ la Serra de la Conreria, Sant Mateu, el Corredor , el Montnegre/  la Serra de Marina, (Blanes, Lloret, Tossa), el Massís de l’Ardenya, les Gavarres, [ El Ter ] , serres del Montgrí
Depressió prelitoral: [ la serralada litoral comença al Garraf, d’orgen tectònic es va enfonsar la cadena costera catalana ] Penedès, Vallès
Costa: Delta de l’Ebre / Golf de Sant Jordi fins al cap de Salou   Baix Camp/  Camp de Tarragona  [Garraf] / Barcelonès [maresme] [Costa Brava] Empordà Golf de roses [cap de creus]
Els Ports de Beseit són el final de la serra d’Albarracin del sistema ibèric [ 30Ma igual que la cadena costera catalana]

CONQUES HIDROGRÀFIQUES

Nord: la Muga neix als Aspres, embassament de Boadella, travessa l’Empordà,  passa per Castelló d’Empúries i desemboca a Empúries. El Fluvià neix a la Garrotxa, travessa la plana de’n Bas, Olot, Castellfollit, Besalú i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador.

La Tordera: Neix al Montseny entre les Agudes i el Matagalls, es desvia una mica al nord en trobar les muntanyes del Maresme i desemboca entre Blanes i Malgrat de Mar.

Sistema Ter – Llobregat – Besós

  • El Ter: 208km, neix a UlldeTer al Pirineu, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll on rep el Freser, Sant Quirze de Besora, Torelló, Manlleu, embassament de Sau, Girona on rep l’Onyar, Torroella de Montgrí i desemboca entre Pals i l’Estartit. El Daró neix a les Gavarres, passa per la Bisbal i a Gualta es divideix en un canal que acaba al Ter i sèquies que reguen els aiguamolls de Pals.
  • El Llobregat, neix al Berguedà, rebent aigües del Cadí i del Montgrony, embassament de Cercs, travessa la Catalunya central ( a Manresa Pere el Cerimoniós va fer construir la Sèquia). 175 km. A CastellGalí rep les aiguës del Cardener i a Martorell l’Anoia.
  • El Besós té 17.7 km i és format per les contribucions del Congost, el Mogent i el Ripoll. A Montcada i Reixach, el rec Comtal que havia estat un aqueducte romà]

Sistema sud: El Foix neix a la Serra d’Ancosa, a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf, 41 km. ).  El Gaià neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Serra de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament el Bloc del Gaià, i passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Després del pantà del Catllar gairebé no te cabal Desemboca a Altafulla (59 km). El Francolí neix Vímbodi, rebent aigües de les muntanyes de Prades al sud, a Montblanc es troba amb el riu Anguera i desemboca al port de Tarragona.

Sistema Ebre: Dels Pirineus, les Nogueres que van a parar al Segre travessant el Segrià fins anar a parar a l’Ebre a Mequinensa. El Canal d’Urgell rega els camps del Segrià (144 km i 76km).

Riu Sènia que limitaria Catalunya al sud.

Agència catalana de l’aigua, Reserves d’aigua

[ La sèquia a Manresa construïda per Pere III el Cerimoniós.


PLUVIOMETRIA

Pluviometria: gràfic, estadístiques [ 1200 mm a les zones plujoses, 400 a les seques, estimem 700mm de mitjana, que amb uns 32 103 km 2, dóna 22 10 m 3 de pluja ]

El clima

Barcelona

Temperatures mitjanes i pluviometria des de 1780

A l’hivern les temperatures oscil·len entre mínimes de 5º i màximes de 16, i a l’estiu, mínimes de 20º i màximes de 32º [ aproximat, les fonts o bé són massa detallades ]. Les precipitacions mitjanes són de 600mm anuals, amb uns 80mm els mesos de tardor, 50 a primavera i 30 a la resta.


Cobertes del sòl

ICGC Cobertes del sòl  Mapa de cobertes del sol    al ICGC

Codificació:

1. Arees agrícoles
111 (1) Conreus herbacis
112. (2) Horta, vivers | conreus forçats
113. (3) Vinyes
114. (4) Oliverars
115. (5) Altres conreus llenyosos
116. (6) Conreus en transformació
2. Arees forestals i naturals
221. (7) Boscos densos d’aciculifolis [ pins]
222. (8) Boscos densos de caducifolis, planifolis [roures faigs]
223. (9) Boscos densos d’esclerofil·les i laurifolis [ alzines]
224, (10) Matollar
225, (11) Boscos clars d’aciculifolis
226. (12) Boscos clars de caducifolis, planifolis
227. (13) Boscos clars d’esclerofil·les i laurifolis
228. (14) Prats i herbassars
229. (15) Bosc de ribera
230. (16) Sòl nu forestal
231. (17) Zones cremades
232. (18) Roquissars i congestes
233. (19) Platges
234. (20) Zones humides
3. Arees urbanitzades
341. (21) Casc urbà
342. (22) Eixample
343. (23) Zones Urbanes laxes
344. (24) Edificacions aïllades en l’espai rural
345. (25) Arees residencials aïllades
346. (26) Zones verdes
1347. (27) Zones industrials, comercials i/o de serveis
1348 (28) Zones esportives i de lleure
349. (29) Zones d’extracció minera i/o abocadors
350. (30) Zones en transformació
351. (31) Xarxa viària
352. (32) Sol nu urbà
353. (33) Zones aeroportuaries
1354. (34) Xana ferroviària
1355. (35) Zones portuàries
4. Masses d’aigua
461. (36) Embassaments
462. (37) Llacs i llacunes
463. (38) Cursos d’aigua
464. (39) Basses
465. (40) Canals artificials
466. (41) Mar


DOMINIS DE VEGETACIÓ Mapa de vegetació de Catalunya, amb 94 dominis

Comparació biomes

  • fred: [roca i gel, tundra, als pics dels Pirineus]
  • temperat: Els boscos de coníferes, caducifolis, mediterranis, els prats i estepes
  • desert
  • tropical

(afegeixo el corresponent de cobertes del sol)

Boreoalpina i atlàntic Alta muntanya (Pirineus), clima atlàntic (Vall d’Aran) i eurosiberià humit (roures i fagedes)

  • Prats alpins / 14 prats herbassars
  • avetosa i pi negre/ (7) Boscos densos d’aciculifolis [ pins] (11) Boscos clars d’aciculifolis
  • fageda, roure pènol / (8) Boscos densos de caducifolis, planifolis [roures faigs] (12) Boscos clars de caducifolis, planifolis

Submediterrani, eurosiberià sec

  • roure valencià, roure martinec / (8) Boscos densos de caducifolis, planifolis [roures faigs] (12) Boscos clars de caducifolis, planifolis
  • pi roig / (7) Boscos densos d’aciculifolis [ pins] (11) Boscos clars d’aciculifolis

Mediterrani septentrional

  • alzinars / (9) Boscos densos d’esclerofil·les i laurifolis [ alzines] (13) Boscos clars d’esclerofil·les i laurifolis
  • carrascars

Mediterrani meridional , màquies i garrics (costa Tarragona i terra alta)

  • llentiscle i margalló / (10) Matollar
  • garric i arçot

Altres que afina més les cobertes del sol:

229. (15) Bosc de ribera
230. (16) Sòl nu forestal
231. (17) Zones cremades
232. (18) Roquissars i congestes
233. (19) Platges
234. (20) Zones humides


FOLCH

L’Alta muntanya alpina i sub alpina: prats, avetosa i pi negre

La muntanya mitjana medioeuropea: fagedes i rouredes humides. Pinedes boreals de pi roig i avellanosa [prepirineu?]

Muntanya mediterrània culminal [cims del Montsec i Montsant?]: brolles d’eriçó, savinoses de muntanya, brolles d’eixorba rates

Muntanya i terra baixes mediterrànies i submediterrànies

  • Roureda seca i roure martinenc,  roure de fulla petita i pineda seca de pi roig [eurosiberià sec]
  • Alzinar muntanyec, alzinar litoral i sureda
  • Carrascar i alzinar contental
  • Màquia continental de garric i arçot, màquia litoral de garric i margalló, arçot i margalló, màquies litorals d’ullastre i olivella

Vegetació de ribera


 

| PDF text