Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
2026
16/1 Collserola, inici a Gràcia però gairebé tot a Sarrià-Sant Gervasi
27/1 El Coll VK: Històricament el barri formava part del terme municipal d’Horta. Es troba a la vall que formen el turó del Coll i el turó del Carmel i s’emplaça a banda i banda del curs alt de l’antiga riera de la Farigola, que desembocava a la riera de Vallcarca. El barri pren el nom del santuari de Nostra Senyora del Coll, que es remunta a l’any 1099 (abans Mare de Déu de la Fontrúbia). El Coll disposava d’un elevat nombre de fonts d’aigua, que Barcelona va aprofitar. Els senyors feudals anaven a caçar el porc senglar a les muntanyes properes al Coll, poc abans que els bandolers s’instal·lessin a les coves Cimanya que, més tardanament, esdevingueren importants mines de ferro. El barri com a tal va començar a prendre forma al segle xix. S’urbanitzà a partir de les terres del baró de la Barre de Flandes, propietari de Can Falcó. Al voltant del passeig de la Mare de Déu del Coll i dels carrers adjacents s’hi edificaren al pas del segle xix al xx un conjunt de torres d’especial bellesa, algunes d’elles obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Durant la dècada de 1860 es van crear els primers carrers urbanitzats del Coll, així com d’altres barris muntanyencs com el Putxet, la Salut i el Carmel. Al Coll s’hi van començar a construir cases humils i de la burgesia. A començament del segle xx, el barri s’omplí de masies i cases i es va explotar la pedrera del Coll. Fins a la dècada de 1950 al barri predominaven les torres amb jardí, aleshores el barri va començar a créixer d’una manera desmesurada i sense planificació a conseqüència de l’especulació urbanística. Als anys 1960, El Coll va seguir experimentant la febre urbanística i fou envaïda per tota mena de construccions que van ocupar tots els espais lliures que quedaven. Fou el 1976 quan es va demanar la construcció d’un parc. La pedrera de la Creueta estava abandonada i la intenció era construir-hi pisos, però finalment s’hi inaugurà el parc de la Creueta del Coll.
Alguns carrers d’urbanisme salvatge. Torres grans. Carrers amb torretes de 1900 i edificacions dels 70. Forts pendents, escales.
27/1 La Salut. VK: Està situat als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització es va iniciar la segona meitat del segle xix al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut que l’any 1864 Antoni Maria Morera i Colom construí annex a la seva casa-torre en uns terrenys seus quan el paratge era ruralia. En els seus inicis l’activitat més important de la zona era agrícola, podent-s’hi trobar importants masos com el de can Xipreret, can Tusquets, can Montaner de Dalt i ca l’Alegre de Dalt, però progressivament va anar convertint-se en zona residencial d’estiueig de la burgesia barcelonina i gracienca.[4] Les comunicacions del barri van anar millorant amb el temps, i així, el 1880 es va inaugurar el tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 el de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, el qual es va obrir fins a la plaça de Joanic.
La Salut també és conegut gràcies al Parc Güell (1900-1914)d’Antoni Gaudí, que és el límit del front de muntanya del barri. Altres indrets destacats són el santuari de Sant Josep de la Muntanya i el Club Tennis de la Salut.
El Parc Güell, torres, hospitals. Barris majoritàriament residencials, sense gaire comerç ni vida al carrer. 38.6k 1375m abans de reduir punts.
10/2 Vallcarca. (VK): Abans al municipi d’Horta. Vall Càrcara és el nom original de Vallcarca, que significa «encaixonada», perquè es troba amagada entre dos turons, el del Putxet i el del Coll, i s’estén seguint el curs de la riera de Vallcarca, l’actual avinguda de Vallcarca. Els seus nuclis primigenis van ser l’hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mans i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció de l’Hospital Militar. L’antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s’hi va fer una escola. Els terrenys del Mas Falcó acullen una petita urbanització de torres aïllades. Penitents es va formar cap al 1860 al voltant del carrer de Ticià, on el pare Palau i altres eremites havien anat a viure-hi en coves, i la gent els anomenava ‘penitents’, d’aquí el nom del barri.
Pujo fins a Plaça Lesseps i en la primera etapa recorro Avda, Vallcarca, Esteve Terrades, El Viaducte, República Argentina, i acabar a la Plaça Món on faré una pausa per menjar uns cacauets. Gustavo Bécquer, un carrer tranquil amb cites de poesia i pujo per Avda. Vallcarca. Em somriu una noia que va en bici elèctrica i comenta el mèrit de pujar amb la meva. Travesso la ronda i començo l’excursió pels carrers que s’enfilen per Collserola. Al carrer Garriguella hi havia una casa suspesa amb vistes a Barcelona que semblava d’un altre món. Baixo per Ticià, on viuen els pares de la Nathalie. Davant hi ha un solar sense urbanitzar que no recordava. En aquesta zona s’hi retiraven ermitans al segle XIX. Em queda un tros per Collserola i baixo fins a la Plaça Alfons Comín. Estic cansat, potser hauria d’haver menjat més. Segueixo pels carrers dels hospitals fins a trobar General Mendoza, que limita amb la Teixonera. Aquí hi ha uns carrers tranquil·líssims, amb torres molt agradables, tant antigues com modernes. Cardedeu, Montornés, la Plaça Olèrdola. Una església ortodoxa i els jardins de Maria Baldó. Hauria d’haver sortit abans però encara tindré llum per fer el Pg.Turull pel Parc Güell. Baixo per Farigola, que havia estat una riera que donava a Vallcarca i ja és fosc que faig, a peu, la baixada Briz i Arnold Schönberg on veig la placa de la casa on va viure. I ja baixo per Mare de Déu del Coll content d’haver completat un barri difícil.
41.3 km, 1329 m.
17/2 Vila de Gràcia 1 (VK)
1. El 17 de gener de 1626 es construeix un convent de carmelites descalços, Nostra Senyora de Gràcia, que va rebre el nom de Els Josepets. A l’entorn del convent van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n’Alegre (1688). Al començament del sXVIII a la vila hi havia un total d’onze propietaris amb les seves respectives famílies. Unes dècades després l’economia, bàsicament agrària, va començar a diversificar-se; llavors van sorgir els primers artesans i menestrals. Al finals del XVIII i XIX, alguns burgesos barcelonins hi construeixen torres i segones residències. [La casa Vicens el 1883]. Hi ha tres nuclis, el de Jesús (a l’inici del Carrer Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l’actual Plaça de Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona on actualment hi ha el Mercat de l’Abaceria Central). Es va constituir en Vila el 1849 i serà independent fins a l’annexió a Barcelona el 1897 [Crec que com que calia tenir un mínim de carrers, els posaven dos noms]. S’hi van establir indústries tèxtils, el Vapor Nou i el Vapor Vell [Jo recordo el soroll dels telers d’unes fàbriques al carrer Vilafranca. ] . Entre 1860 i 1890 es va executar el Pla Cerdà amb l’Eixample i Passeig de Gràcia, que abans d’anomenava camí de Jesús [travessava els camps fins a aquest convent]. El 1924 es va inaugurar el metro entre Plaça Lesseps i Plaça Catalunya.
Surto fins al carrer Córsega, pujo per Via Augusta i vaig recorrent els carrers fins al carrer Gran. A la Casa Vicens em diuen que puc aprofitar una visita guiada a preu més baix a les 12. Fa molt bon dia. Tardo més del que pensava, he de baixar de pressa per Torrent de l’Olla per poder arribar a temps. Visita molt interessant, m’han agradat molt els esgrafiats de les habitacions i l’espai del balcó, amb l’ombra de gruixudes gelosies i l’aigua que va caient per una mena de teranyina. Acabava a quarts de dues. M’aturo aviat a Plaça Lesseps, que ja tinc gana, i menjo l’entrepà. Començo el recorregut dels carrers horitzontals, entretingut, viatge en el temps. Sant Salvador, Asturies. Segueixo per la part al sud de Travessera de Gràcia. Em sorpèn que hi ha moltes les acadèmies i escoles d’art que hi ha. La placeta dedicada a Gato Perez té molt d’encant. Per tot el barri també hi ha tallers de ceràmica on la gent pinta i cou la seva peça. Ja és tard que m’aturo un moment a la Plaça John Lennon i recorro els carrers verticals de sota travessera.
25/2. Acabo la Vila de Gràcia i faig la Gràcia Nova i el Camp d’en Grassot. St. Joaquim, Badia Perez Galdós i després tots els coneguts, Verdi, Torrijos, Alzina, Verntallat, Salinas i Vilafranca! He mirat l’escala per on havia baixat tantes vegades. Massens, Joan Blanques-Rabassa, Torrent del Vidalet i Escorial. A partir d’aquí comença la Gràcia nova, que és com un petit eixample, i per sota de travessera les illes de cases ja són plenament Eixample. (2/3 mig Breton de los Herreros i Leopodo Alas que m’havia oblidat).
Vila de Gràcia: 63k i 756 de desnivell. La Gràcia Nova i Camp d’en Grassot. 17k 211m.
160k i 3671m Mapes
Records
Vilafranca 40 (1957-1981), V35 tieta Montserrat (1975?), V33 (1993-2018), Ciudad Real 24 (2000-2002).
Misses: Sant Joan (Cap degollat, mossèn que desafina), Josepets, Sant Miquel dels Sants. Escola Rius i Taulet. Plaça del Nord i Lluïsos.
Colmado Sr.Manolo. Tocineria Vilafranca, Drogueria Providència. Farmàcia Pl.Rovira. Mercat.
Cine Roxy, Selecto al carrer Gran. Cine a la Salle, Delicias a travessera, Verdi (198x i 200x). Cines Bosque (200x).
Metro Fontana i Lesseps.
Biblioteca CPVE al carrer Gran. Biblioteca Torrent de l’Olla (Carmina Illa llibre manualitats, Enciclopèdia Espasa, Eeprit Sant)
La llibreria de la mare de l’Ana Barjau.
Lindy Orfeó Gracienc, antic swingmaniacs, Pl.Virreina, Dio, SwingCats.
Clínica del Remei, pares.
ElNacional, Viaducte entre els turons d’El Coll i el Putxet