Hälfte des Lebens. 1802

Mit gelben Birnen hänget
Und voll mit wilden Rosen
Das Land in den See,
Ihr holden Schwäne,
Und trunken von Küssen
Tunkt ihr das Haupt
Ins heilignüchterne Wasser.

Weh mir, wo nehm ich, wenn
Es Winter ist, die Blumen, und wo
Den Sonnenschein,
Und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
Sprachlos und kalt, im Winde
Klirren die Fahnen.

Meitat de la vida

Amb grogues peres penja
I plena d’englantines
La terra en el llac,
Oh cignes graciosos,
I èbria de besos
Capbusseu la testa
Dins l’aigua santament sòbria.

Ai de mi, ¿d’on trauré,
Quan sigui hivern, les flors, i d’on
l’esclat del sol
I l’ombra de la terra?
Els murs s’estan
Callats i freds, en el vent
Cruixen les banderes.

| PDF text