esborrany
Connexió amb Spinoza i la deisntegració del jo.
Spinoza connecta amb l’Advaita Vedanta hindu quant a que només hi ha una sola substància real(“Deus sive Natura”)— i que tot el que sembla existent per si sol (jo, tu, les coses) són “modes” d’aquesta substància única. L’Advaita diu exactament el mateix: només “Brahman” és real; els éssers individuals (“jiva”) i el món fenomènic (“maya”) són aparences dins d’aquesta realitat única. Per Spinoza, la servitud humana ve de creure que som agents separats, causes de nosaltres mateixos, quan en realitat som expressions necessàries de la substància única. Per Shankara, “avidya” és precisament creure que l'”atman” individual és separat de “Brahman”. Per Spinoza, la llibertat no és fer el que volem sinó comprendre la necessitat de tot el que és —el tercer gènere de coneixement, el coneixement “sub specie aeternitatis” (des de l’eternitat), produeix la beatitud. Per l’Advaita, “jnana” —el coneixement directe de la identitat amb Brahman— és el “moksha”.