Història, Veritat única o diverses narratives possibles?

Història |  Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Història de la cultura i altres | Discussió: Veritat única i narratives possibles? Determinisme | Contemplació: Omnisciència, el mal.


“La història és una disciplina de les ciències humanes que s’oposa per definició a la prehistòria en tant que proposa una narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà des que l’home sap escriure. ” (VK). Originàriament ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. (Història a l’antiguitat). [Intuitivament és un informe fidel del que va passar, d’acord amb els testimonis].

Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes. (història i ciències humanes).

No obstant, si bé la recuperació d’objectes i documents sí que és una ciència rigorosa, trobem que a partir d’aquestes evidències és possible construir diferents narracions. Es diu que “la història l’escriuen els vencedors” (no se sap a qui atribuir aquesta sentència) que així imposen la seva versió. A Espanya es parla del “Descubrimiento de América” però en canvi, els incas o aztecas ho descriurien com a genocidi.
[desembre 2023. Als museus de UK s’assenyalen les obres que es van aconseguir amb el domini colonial o l’esclavatge. Alemanya ha mirat de cara el seu passat nazi. Espanya no ha cauteritzat la infecció del franquisme -i l’esquerra tampoc les atrocitats de la CNT-FAI]
[2024.  Coincideix cada època d’esplendor d’un país amb l’explotació i abús d”un altre? L’Espanya delsegle d’or espoliava Amèrica i Holanda, l’imperi britànic, lesÍndies. L’Europa colonialista es repartia Àfrica a la conferència de WannSee. I l’Anglaterra d’Elisabet, l’Holanda del s17, Els Medici? Prosperaven gràcies al comerç i les arts?

Els antropòlegs distingeixen entre el punt de vista emic i etic. Emic és el viscut dins d’una cultura. Per exemple, presentar una ofrena a una divinitat, en la qual creiem, per demanar que plogui. Etic és el de l’observador exterior, que ho veu com una creença que dóna esperança.
El MEG de  Ginebra assenyala com al s19 en el context del colonialisme els marxants i col·leccionista “inventen” obres d’art de les quals els autors no en tenien consciència. És el criteri occidental és el que estableix què és estètic, es refusa als altres el sentit de l’art, una forma d’etnocentrisme.
Els missioners s’enviaven a propagar la “veritat” contra els “ídols”, sovint destruïts (recordem com els cristians insistien a posar una creu damunt els obeliscs egipcis).

Qui decideix la versió? (article ny sobre el llibre de Richard Cohen Making History). La majoria dels historiadors revisen i modifiquen els anteriors. Tota la història és revisionista(Article Nautilus): Herodot corregint els mites homèrics, Tucídides esmenant Herodot, Eusebius, la guerra civil americana. L’historiador A. J. P. Taylor deia que la història és  “simply a form of story-telling.” It’s storytelling with facts. Els historiadors debaten sobre si la història s’hauria d’ensenyar com a una única narrativa coherent o com una sèrie de narratives competint entre elles. [la idea de l’article és que en el fons, els historiadors són com autors de novel·la històrica, parteixen d’uns quants fets -o evidències de jaciments, documents, ja que els fets en sí rarament són accessibles-, i inventen un relat plausible]. A l’hora d’escriure el relat, els historiadors segueixen les seves creences o interessos, per molt “científics” que siguin. Ranke creia en una “ma de Déu” rere els fets de la història.  El marxista  Hobsbawm, creia en un progrés de la humanitat. Els interessos poden ser adoctrinar, entretenir, avisar, justificar, o condemnar.

[Els fets són fràgils, ja que sovint l’únic que queda és la crònica que han escrit els vencedors. El poder i l’acadèmia modifica la interpretació i fins i tot les evidències per tal d’imposar el seu relat.
Més fràgil avui encara que la tecnologia permet “fabricar” documents i imatges amb aparença de verídics. Els historiadors del futur, què sabran del Procés a Catalunya si només accedeixen als arxius de TVE o El País? Amb el pas del temps tot queda fet pols, piles de deixalles, i la possibilitat de relats alternatius es torna més difícil.]

A la wikipedia, que tothom pot editar, hi ha disputes entre editors per tal d’imposar el seu punt de vista (edit warring). Per exemple, el 2022 van bloquejar modificacions al terme “recession” perquè republicans l’editaven per tal de poder afirmar que sota Biden l’economia americana havia entrat en recessió.

[ Es poden acceptar diferents narratives però hi ha unes veritats mínimes a compartir sobre les evidències i sobre maneres de verificar. Lamentablement els contrincants qualifiquen de “fake news” tot allò que no encaixa amb el seu punt de vista previ i els governs autoritaris empresonen els periodistes que qüestionen la seva versió.]

Història reescrita i revisada

Imatges retocades per Stalin, La dreta hindu esborra dels llibres el passat mogol (BBC).

2023. Egipte protesta quan es fan servir els seus símbols per a la cultura afroamericana, per exemple Beyonce o Rihanna vestides com a Nefertiti. Ho veuen com una falsificació de la seva història, eurocèntrica i afrocèntrica (BBC)


2024

NY20240101 Empires of the STeppes. Alguns historiadors reivindiquen els mongols com a imperi civilitzat, tolerant amb la religió, tal com reconeixia el Papa Francisco en la seva visita, garantit el comerç, establert un sistema d’impostos just. El 2006 es va fundar The Journal of Global History (Patrick O’Brien), amb la intenció de corregir l’eurocentrisme (veure Hegel i la filosofia de la història). Però resulta que valorem els mongols només en tant que assimilen les cultures sedentàries que conquereixen. Potser hauríem d’aprendre a valorar una cultura “mòbil”, que es desplaça.


| PDF text