Posted on by amomuseu

Història de la medicina

El cos humà

Antiguitat i postclàssica. S16 s 17.  S18 i s19. S20

Malalties i epidèmies al llarg de la història [esquema a partir HaCiència de DK] [a ampliar amb l’altra Ha de la ciència]

Antiguitat i Postclàssica

[Primer coneixement dels òrgans examinant cadàvers i disseccionant. Teoria dels quatre humors. Diagnòstic de malalties. Operacions de cataractes. Encara no hi ha una bona teoria de la respiració i circulació de la sang]

]Hi ha evidències que a les tribus es feien servir herbes i ungüents per guarir i pràctiques de trepanació, possiblement per alleujar mals de cap.
La pràctica de l’acupuntura a la Xina es remuntaria a 3000 BCE. El tractat del Huangdi Neijing (sI BCE) ho compila. A Egipte hi ha referències a Imhotep, arquitecte i metge, divinitzat més tard, (Papirus Edwin Smith). A la Índia, la pràctica de l’Aiurveda, popular encara avui, es basa en la dieta, ioga i massatges.

A Grècia es funda una escola de medecina Cnido cap el 700 BCE.
Hipòcrates (460-370 BCE), rebutja les causes sobrenaturals, fa estudis clínics, descriu uns 60 tipus, infeccions de la bufeta i pedres, infeccions i epidèmies, afeccions de la pell i obstetrícia. El Corpus Hipocràtic està format per un conjunt d’obres que se li atribueixen. Concep el cos contenint quatre menes de fluid que hauria d’estar equilibrat, els quatre humors. Redefineix les malalties mentals que fins aleshores s’entenien com a possessions demoníaques. Estableix proves per diagnosticar malalties, promou un tractament natural en harmonia amb l’entorn i l’ànima, la vida sana amb l’esport -jocs olímpics- i concreta unes pràctiques morals en el Jurament Hipocràtic que, modificat, segueix vigent avui. Va ser imprès per primer cop el 1525.

Galè (129-216 CE) seguí amb la concepció dels quatre humors. La idea que la sang es fabricava contínuament i que si s’embussava o n’hi havia un excés, calia purgar-la fent sagnies [o amb sangoneres, com un sintron primitiu]. Coneixia anatomia dissecant simis i recomanava estudiar els cossos dels gladiadors, ja que la dissecció  de cossos humans estava prohibida. Va provar a inflar els pulmons amb una manxa. Va descobrir les dues sangs, la més fosca (venes) i la brillant (artèries). Creia que la primera es generava al fetge i la segona al cor. Va arribar a fer operacions de cataractes. Va escriure molts tractats dels quals n’han sobreviscut pocs. Galenic Corpus.

Els quatre humors. Concep el cos humà com ocupat per quatre humors. (Com fluids no es poden acabar d’associar amb fluids observables. Un metge suec que investigava la sedimentació, Robin Fåhræus (1921), va suggerir que podrien estar basats en el que es veu quan es deixa sedimentar la sang en un recipient transparent. Un coàgul fosc a la part inferior (la “bilis negra”); una capa de glòbuls vermells (la “sang”); a sobre hi ha una capa blanquinosa de glòbuls blancs (la “flegma”); i la capa superior seria un sèrum groc clar (la “bilis groga” [el plasma que veig quan en vaig a donar]). La bilis negra s’associa amb la melsa, la sang amb el cor, la flegma amb el cervell i la groga amb el fetge. [tindria sentit, ja que es desconeixien amb detall els fluids del cos, la sang i la limfa, i on es fabriquen, només que tots els teixits estaven immersos en una “barreja” de líquids.] Galè els associarà amb els quatre temperaments, melancòlic, sanguini, flegmàtic i colèric. (Gravat Melencolia I de Dürer)

Dioscòrides. (25-90). Metge romà que acompanyava l’exèrcit en les seves campanyes. De materia medica descriu 600 plantes medicinals, 90 minerlas i unes 30 substàncies d’origen animal.

Avicenna (980-1037) . Els metges grecs van ser perseguits a Bizanci i van fugir a Pèrsia. Escriu el Canon de la medecina. Va néixer a Khorasan, prop de Bukhara, a l’actual Uzbekistan. El seu Canon de la medecina va sistematitzar les aportacions d’Hipòcrates i Galè a més de noves observacions. Llibre1: principis d’anatomia i fisiologia i procediments terapèutics en general. Llibre2: llista alfabètica de 800 substàncies mèdiques. Llibre3: Diagnosi i tractament de malalties d’una part del cos. Cap, pulmons i cor, sistema digestiu, sistema urinari,  embaràs, músculs i articulacions; mals de cap epilèpsia i paràlisi. Llibre4: Diagnosi i tractament de malalties afectant diverses parts del cos. Llibre5: 650 Remeis.

Ibn al-Nafis (1213-1288) descobreix la circulació pulmonar, la sang de les venes allibera CO2 i carrega oxígen.

[la medicina la practiquen barbers i apotecaris]

Medicina s16 s17

Estudis a les universitats de Paris, Bologna i Padova. El món antic i medieval considerava les malalties com a càstigs divins i no com a un fenomen natural a tractar. Amb Paracelsus segueixen les idees de Galè. S’avança en el coneixement del cos gràcies a la dissecció.  [Les funcions actuals dels metges les feien els barbers, les sagnies, i els apotecaris].

  • 1525 Es publica el Corpus Galenicus.
  • 1526 Paracelsus. Recull dels antics la idea de salut com a equilibri i atribuirà la malaltia a l’acció d’un agent extern. Precursor de la toxicologia: la dosi fa el verí. Buscarà per a cada cas un altre agent extern que ho contraresti.  Aplicarà la doctrina de les signatures. Investigarà els poders curatius dels minerals (aigües). Va descobrir el zenc. Es basava en l’observació més que en el coneixement. Filosofia hermètica: relacionava la naturalesa, el macrocosmos amb el microcosmos de l’individu.  Els rosacrucians se’l voldran fer seu. ntrodueix minerals i tòxics.
  • 1535 Berengario de Capri, Anatomia il·lustrada basada en disseccions.
  • 1537 Ambroise Paré introdueix les lligadures per les ferides per arma de foc, per tal de limitar el flux sanguini.
  • 1541 Canano, els músculs i els ossos
  • 1543 Vesalius. De Humani Corporis fabrica.
  • 1546 Girolamo Fracastoro, que les malalties infeccioses es propaguen per agents similars a les llavors.
  • 1553 Miquel Servet, la sang passa d’un costat a l’altre del cor a través dels pulmons.
  • 1559 Mateo Colombo, que la vena pulmonar transporta sang i no aire.
  • 1562 Gabriel Falopio descriu els ovaris, l’úter i les trompes.
  • 1564 Giulio Aranzi, que la sang de la mare no es barreja amb la del fetus.
  • 1577 Geronimo Mercuriale. Les mosques com a propagadores de malalties.
  • 1579 Fabricius descriu les vàlvules venoses
  • 1593 Es publica el Canon de medecina d’Avicenna.

[Circulació de la sang. Servet, Harvey i Malpighi . El cor bombeja als capilars sang procedent dels pulmons per les artèries i i recull sang venosa dels capilars per enviar-la als pulmons on tindré lloc l’intercanvi de CO2 i O2 -tot i que els detalls de l’oxígen i l’hemoglobna es descobriran més tard].

  • 1621 Doctrina de les Signatures, que les plantes que s’assemblen a certes parts del cos serveixen per tractar aquesta part.
  • Malpighi (1628-1694) estudia la pell al microscopi i descobreix els vasos capil·lars que
  • 1628. William Harvey. El cor bombeja la sang arreu del cos.
  • Steno troba que el cor està format per dues bombes.
  • 1698, anatomia comparada amb ximpanzés.

Medicina s18 i 19

[El cos com a màquina química. La digestió, Spallanzani 1783, Payen 1833, Schwann 1836, Benard, Kühne i Lieberkühn descobreixen els processos que descomponen els nutrients per descomposició química a l’estómac i intestins, amb els sucs procedents del pàncrees. Els gèrmens i les vacunes]

Nutrició: Lavoisier demostra que la digestió del menjar genera calor (1770). Es descobreix que hi ha nutrients essencials, que no poden ser fabricats pel cos, alguns àcids grassos i sobretot, les vitamines (Gowland-Hopkins, Eijkman). James Lind descobreix que les llimones prevenien l’escorbut (1747).

Sistema nerviós: Galè ja havia descobert que en tallar la medula espinal es paralitzava l’organisme. Jan Swmmerdam feia contraure una pota de granota en pinçar els nervis.  Galvani excita els músculs amb impulsos elèctrics. Otto Deiters (1860) i Ramon y Cajal determinen l’estructura de les neurones amb l’àxon i les dendrites. Es coneixen les parts del cervell: cervell, cos callòs que comunica el shemisferis, cerebel per la motricitat, hipòfisi i tàlem, bulb raquidi per les activitats automàtiques. Però no se sap com funciona, llevat que una lesió a un hemisferi manté la mobilitat de la part oposada del cos. El 1861 Broca disecciona el cervell d’un afectat per afàsia i troba l’àrea associada al llenguatge. El 1909 Brodmann descobrirà especialització a parts de l’escorça.

[Esquelet i músculs eren coneguts per diseccions, Kühne i Halliburton troben les proteïnes que intervenen als músculs però no es descobrirà el mecanisme fins al s20].

Reproducció. S’havien observat els espermatozous en animals on la fecundació tenia lloc fora de l’organisme. Serà més lent determinar que en els humans els espermatozous són als testicles, i els òvuls als ovaris. Hans Driesch descobreix les cèl·lules mare el 1892. Al llarg del s20 s’avançarà fins a aconseguir la fecundació in vitro.

Cirurgia. Mesures antisèptiques (Líster), Analgèsics (Wendell Holmes, Hanaoka), morfina (Sertürner), èter (Morton) i cloroform (Simpson), transfusions de sang (Blundell).

Control d’epidèmies. Pasteur i Koch descobreixen els patògens. William Budd afirma que el contagi  és persona a persona i no per vapors nocius. Amb John Snow també descobreixen que l’aigua infectada propaga el tifus i el còlera. La higiene pública [aigua potable], les quarantenes i les mascaretes frenen la propagació.

El sistema immune. Tucídides ja havia observat que els que havien sobreviscut la pesta, ja no la contreien. Méhnikov descobreix els fagocits, cèl·lules que ataquen els microbis. Shibasaburo i Behring injecten antígens del tètanus en animals i els fan immunes. Ehrlich identifica els anticossos, limfocits. Dues exposicions a un patogen aporten una resposta immunitària durable. Jenner immunitza els humans amb verola de vaques. Pasteur crea les vacunes del còlera, carboncle i la ràbia.

Regulació. Mamífers i regulació de la temperatura (John Hunter). Hormones i conducta (Arnold Berthold), inaugura la disciplina de l’endocrinologia. Nivell de sucre per les hormones del pàncrees (Sharpey-Schafer).

Fàrmacs. Els químics comencen a estudiar els principis actius de les plantes que es feien servir com a remei. El làudan o tintura de d’opi com a analgèsic, l’escorça de salze blanc que conté salicina i actua contra el mal de cap i la febre, la didalera contra la hidropesia, rebaixa les pulsacions). S’extreu la morfina i la codeïna del cascall (Sertürner). Digoxina per la funció cardíaca. A banda dels que s’extreuen de vegetals, alguns tints sintètics com al fenacetina i el paracetamol també tindran usos mèdics.

  • 1701 Giacomo Pylarini, primeres inoculacions de verola
  • 1714 Publicació de Tabulae anatomicae de Bartolomeo Eustachi que detalla el mapa dels nervis.
  • 1733 Hales mesura la pressió sanguínia.
  • 1747 James Lind. Els cítrics prevenen l’escorbut
  • 1750 John Hunter i la regulació de la temperatura als mamífers.
  • 1761 Giovanni Morgagni, estableix la patologia a partir d’autòpsies per descobrir les causes d’una malaltia.
  • 1763 Aymand, primera apendicectomia [a la mare la van operar al menjador de casa seva]
  • 1773 Edward Jenner vacuna el fill del jardiner amb ampolles   de vaques (s’havia observat que les que les munyien no s’encomanaven)  i després l’injecta verola.
  • 1783 Spallanzani. Els sucs gàstrics descomponen la carn. Experiment amb granotes pr veure que els ous només es desenvolupent si entren en contacte amb l’esperma. Inseminació artificial a una gossa.
  • 1791 Galvani (universitat de Bologna), experiments sobre electricitat animal [fer moure el múscul d’una granota amb electricitat]

 

  • 1804 Hanaoka, o1826 Carl Ernst von Baer troba òvuls als ovris d’una gossa.
  • 1805 Sertürner aïlla la morfina a partir del cascall.
  • 1825 James Blundell, transfusions de sang (però encara no es coneixen els grups sanguines).
  • 1827 William Prout classifica els nutrients en categories: hidrats de carbó, greixos i proteïnes.
  • 1831 Bourgery i Jacob, Atlas Of Human Anatomy And Surgery (PDF)
  • 1832. Anatomy Act que permet als llicenciats diseccionar cossos no reclamats i donats. (Augmenta l’ensenyament de la medecina i com que disminueixen les execucions no hi ha prou exemplars). ( els assassinats de Burke i Hare a Edinburgh, 1828)
  • 1832 S’extreu la codeïna a partir del cascall.
  • 1833 Anselm Payen, la diastasa o amilanasa converteix el midó en sucres.
  • 1835 Richard  Owen observa els “microorganismes” del semen, els espermatozous.
  • 1836 Theodor Schwann, digestió proteïnes amb mucosa gàstrica.
  • 1839 William Budd observa el tifus es contagia persona a persona (afecta directament els cuidadors)
  • 1839 Jan Purkinje descobreix les fibres musculars del cor.
  • 1842 Liebig. El calor corporal es deu a processos químics
  • 1846 Olliver Wendell Holmes. anestèsics
  • 1846 Ignaz Semmelweis proposa mesures antisèptiques als hospitals
  • 1846 William Morton, èter com a anestèsic
  • 1847 James Simpson, cloroform
  • 1847 La febre tifoidea es propaga per l’aigua infectada (William Budd).
  • 1848 El còlera es propaga per aigua infectada, John Snow
  • 1849 Arnold Berthold observa que la castració dels galls els torna menys agressius. Relació hormones i conducta.
  • 1850 Claude Benard. El pàncrees segrega sucs digestius.
  • 185s Joseph Líster, esterilització de la cirurgia, antisèptics, guants
  • 1851 Helmholtz inventa l’oftalmoscopi i descobreix com treballa l’ull
  • 1858 Anatomia de Gray [PDF ]
  • 1860 Otto Deiters identifica àxons i dendrites al sistema nerviós
  • 1861 Duchenne de Boulogne. Neurologia i distròfia muscular
  • 1864 Pasteur desobreix que els microbis de l’aire fan fermentar líquids
  • 1864 Wilhem Kühne aïlla la miosina, la proteïna dels músculs
  • 1867 Lister aplica l’àcid fènic com a antisèptic [Listerine?]
  • 1870 Pasteur i Koch. Teoria microbiana.
  • 1871 Wilhem Kühne, caracteritza els sucs gàstrics com a enzims.
  • 1874. Lieberkühn descobreix com s’alliberen enzims a l’intestí.
  • 1875 Digoxina per tractar malalties del cor a partir de la didalera.
  • 1876 Hertwig. Espermatozou i òvul en la fecundació
  • 1879 Pasteur. Vacuna contra el còlera. 1881 carbuncle. La ràbia.
  • 1882 Koch troba el microbi que causa la tuberculosi
  • 1882 Ilya Méchnikov observa els fagocits en larves d’estrelles d mar
  • 1887 William Halliburton, actina, l’altra proteïna dels músculs
  • 1887 Fenacetina
  • 1890 Shibasaburo i von Behring injecten antígens de tètanus a animals i els immunitzen.
  • 1890 Edward Sharpey-Schafer, regulació del nivell de sucre a la sang mitjantçant la insulina i el glucagó.
  • 1891 Paul Ehrlich identifica els anticossos que produeixen els glòbuls blancs, o limfocits.
  • 1892 Hans Driesch descobreix les cèl·lules mare
  • 1893 Paracetamol
  • 1895 Roentgen obté imatges dels ossos
  • 1899 Bayer fabrica l’aspirina

Medicina s20

(4) [s20, genètica, càncer] [El cos com a construcció seguint els plànols del genoma]

Fàrmacs. Paul Ehrlich estudia les cèl·lules de sang amb tints i observa que aquests són absorbits fàcilment pels bacteris però no per les cèl·lules humanes, suggerint com crear fàrmacs antibacterians. D’aplicació contra la sífilis. Més tard la sulfanilamida.
La penicilina: 1928 Fleming observa un fong que elimina bacteris. El 1937 Florey i Chain descobrixen com sintetitzar-lo i provar-lo en ratolins. El 1945 se’n fabricaven 600.000 M de dosis anuals.
Els antibiòtics actuen atacant la paret cel·lular (Penicilines, Polimixina) o impedint la producció de DNA (Cloranfenicol, eritromicina, tetraciclina, estreptomicina, Rifamicina, Quinolona).
Els antivirals són més difícils, herpes, HIV.

Reproducció. Fecundació in vitro

Imatges mèdiques pel diagnòstic. Raigs X. Tomografia axial (TAC). Ressonància magnètica (es fan ressonar els àtoms d’hidrogen de l’aigua del cos i com que cada teixit ho fa de manera diferent, es poden processar les imatges9. Ecografia: s’envien ones sonores d’alta freqüència que és absorbida de manera diferent segons el teixit.

Cirurgia. La transfusió de sang es fa possible gràcies al descobriment dels grups sanguinis. Transplantament d’òrgans, ronyó (1954), fetge i cor (1967), pàncrees, còrnia, pulmó, pell, medul·la òssia,  Pròtesis de maluc. Vàlvula artificial, lents intraoculars.

Epidèmies. El desplegament de vacunes va permetre eradicar gairebé del tot la verola,  la poliomielitis i es pot prevenir la febre groga [i les hepatitis A i B].  Es treballa per obtenir una vacuna contra la malària. Això està amenaçat pels grups antivacunes. Hi ha hagut epidèmies difícils, com la del IV, èbola, SARS i COVID. L’abús del antibiòtics crea bacteris que són resistents.

Genoma humà. Els descobriments sobre herència, cromosomes i DNA (ciències de la vida s20) duran al projecte del genoma humà. Impulsen la recerca per identificar gens alterats que puguin causar malalties. L’home té 46 cromosomes, de 20.000 a 25.000 gens i uns 3200 M de bases.  El Hapmap és un projecte per documentar totes les malalties hereditàries. La teràpia gènica consistiria en editar aquests gens, però de moment està prohibit i He Jiankui que ho va dur a terme el 2018, ha estat sancionat [Les expectatives sobre el que permetria acomplir conèixer el genoma humà no s’han complert (límits)]

 

  • 1901 Karl Landteiner descobreix que hi a quatre grups sanguinis, 0, !, B, AB.
  • 1903 Christian Bohr demostra l’autoregulació de la respiració i circulació, com més CO2, més oxígen allibera l’hemoglobina.
  • 1909 Korbinian Brodmann defineix 52 regions de l’escorça cerebral i les assicia a una funció determinada.
  • 1910 Paul Ehrlich, el salvarsan mata el bacteri de la sífilis.
  • 1917 Arthur Cushny, funció dels ronyons en la gestió de residus, regulació del nivell de sal.
  • 1920 Hisae, Fevold, Leonard, les hormones de la hipòfisi alteren els ovaris.
  • 1921 Mellanby, la vitamina D i relació amb el raquitisme.
  • 1928 Lidwell i Booth, marcapasses cardíac
  • 1929 Fleming, la penicilina
  • 1933-1953 Pernkopf Atlas of Topog., Appl. Human Anat. [Vol. 1 Head and Neck PDF] . Metge nazi fa servir disseccions de presoners i un equip de dibuixants per preparar l’atles més detallat conegut, en ús encara avui.
  • 1940 Fritz Khan
  • 1940 Domagk, Sulfanilamida, que ocupa el lloc dels nutrients dels bacteris.
  • 1940 Màquina de diàlisi
  • 1940 primeres pròtesis de cadera
  • 1941 Theo Dussek, ecografia
  • 1943 Antibiòtic Estreptomicina
  • 1945 Dorothy Hodgkin, estructura de la penicilina
  • 1949 AntibiòticsTetraciclines
  • 1950 Frank Burnett explica la immunitat a llarg termini gràcies a la memòria cel·lular
  • 1951 Austin i Chang, que cal activar els espermatozous abans de fecundar l’òvul. Rellevant per la fecundació in vitro.
  • 1952 Vàlvula de cor artificial
  • 1952 Salk, vacuna contra la polio
  • 1953 Frederick Sanger troba la fórmula de la insulina que es podrà fabricar artificialment.
  • 1953 Murray, primer transplantament de ronyó.
  • 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren com funcionen les proteïnes en la contracció dels músculs.
  • 1958 Marcapassos
  • 1959 Edelman i Porter, estructura de la proteïna dels anticossos.
  • 1960. Edwards i Steptoe, fecundació in vitro en humans.
  • 1960 Vacuna contra el xarampió, galteres o rubeola
  • 1960 Tomografia axial, TAC
  • 1965 Hayflick, les cèl·lules anormals es reprodueixen produint tumors cancerosos
  • 1967 Primer transplantament de fetge
  • 1967 Christiaan Barnard, primer transplantament de cor
  • 1968 Primera amniocentesi
  • 1969 Ciclosporina, inhibeix el sistema immune evitant el rebuig en el transplantament d’organs
  • 1970 Vacuna contra la rubeola
  • 1970 MRI Ressonància magnètica
  • 1973 Akira Endo descobreix les estatines, basades en fongs, per combatre el colesterol.
  • 1982 Aclovir, antiviral contra l’herpes
  • 1985 Primer tractament contra el HIV/AIDS
  • 1990-2006 Projecte del Genoma humà
  • 1996 Es decobreix que el benzopirè del tabac altera el DNA de les cèl·lules dels pulmons.
  • 1998 Un informe erroni vincula la vacunació amb l’autisme.
  • 2018 He Jiankui edita el genoma d’uns embrions per prevenir una malaltia hereditària.

 

 

| PDF text