Història de la psicologia

Pensar l’home de l’antiguitat al s18 Psicologia s19

Pensar l’home de l’antiguitat al s18

[fins al s19, barreja de filosofia, antropologia filosòfica, i medecina]

Història

grecs
4 elements, estoics tabula rasa, pitagòrics i Plató ànima. Aristòtil DE anima [pneuma, l’única metàfora disponible, rellotge, ordinadir]. Plotí i agustí introspecció.

Aristòtil distingia entre qualitats específiques, com la llum o el so, captades per un sol sentit, i qualitats comunes com moviment/repòs, número, forma i magnitud. Després hi hauria unes qualitats accidentals “aquell objecte blanc és el fill de Diares”.

Plotí, fenomenologia i introspecció

1) fenomenologia i introspecció [des de dins] Plotí, Brentano, Wundt, GEstalt (UK, alemanya)

2) mecanistc, trobar causes observables
s17
Hobbes i Locke, causes i motivació innata i adquirida

Locke i després els empiristes van separar les qualitats primàries (forma, posició) o mecàniques de les secundàries com llum, so, textura, que es podrien reduir a les primeres.
Dscartes: model mecànic del cos i reflexos, la ment.

s18
Malebranche. LaMettrie L’homme machine. Condillac, model mecanic
Locke Essay concerning human understanding. Hume i associació d’idees, [com peces fixes que es combinen] <-> Gestalt
Leibniz monades que segueixen el seu impùls independentment de les relacions. Tetens afegeix l’afectivitat a més de l’enteniment i la voluntat. [ voluntat i el problema de weakness of will]

Psicologia al s19

teoria: associacionisme (sensacions i percepció, James Mill, stuart Mill). Introspecció, Wilhem Wundt 1874 laboratori fisiologia i report verbal de la introspecció.

Helmholtz

1826 Johannes Müller, Handbuch der Physiologie des Menschen, la sensació depèn del nervi excitat i no de l’energia que inicia l’excitació [però els nervis de l’oïda no són excitats per fotons].

1850? Ernst Heinrich Weber
fa experiments sobre com de diferent ha de ser l’estímul per que notem el canvi i nota depèn de la l’estímul. És a dir, no detectem magnituds absolutes sinó increments. Si sostenim un pes de 100g notarem el canvi si hi afegim 3g, però si el pes és de 300, en caldran 9.

1860 Fechner, sensació i estímul
Elemente der Phsychophysik, S=klnR, la sensació depèn logarítmicament de l’estímul, és a dir, un increment aritmètic de la sensació demana un increment geomètric de l’estímul.
Va fer també experiments en estàtica, intentant demostrar que algunes formes i proporcions, com la regla àurea, resultaven més plaents. Influí Gustav Mahler i Sigmund Freud. Veia el fenomen físic i la sensació psíquica com dos aspectes d’una mateixa realitat. Era panpsiquista, veient la vida i la consciència a tot arreu, en forma d’ones. Els humans estarien entre les ànimes de les plantes i les dels estels, que serien com àngels. Déu seria l’ànima de l’univers.

1872 Darwin The Expression of the Emotions in Man and Animals

1874, Wilhelm Wundt (1832-1920)
“Grundzüge der physiologischen Psychologie”. Estudià a Tübingen, Heidelberg on fou assistent de Helmholtz i Berlin. El 1879 funda el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig. Era fisiòleg i filòsof. Va ser el primer a anomenar-se psicòleg. Fa experiments sobre l’atenció, l’afectivitat i les percepcions visuals, auditives, tàctils, gustatives, i el temps. [és el primer a mirar de correlacionar, de manera controlada, l’informe introspectiu sobre els estats subjectius, i els estímuls que mesuraria la fisiologia (1858 “tota psicologia comença amb la introspecció”). Alhora descarta un cert idealisme que pretén obtenir veritats universals només per introspecció.
Recull els modes d’associació de Herbart: síntesi, assimilació simultània, complicació, successió.
Els fenòmens més simples s’estudiarien amb el mètode psicofísic [els sentits]. S’han de complementar amb “mètodes comparatius i interessar-se per la psicologia del nen, la dels malalts mentals, les persones d’ètnies diferents, i la dels animals. El mètode comparatiu pot prendre com a objecte un sol individu i estudiar-ne tots els aspectes possibles, o bé pot centrar-se en un fenomen determinat i estudiar-lo en diferents individus. Finalment, el mètode històric consisteix en buscar en la història una font d’informació psicològica, llegir les memòries i correspondència [ en la meva antropologia determinista jo concloïa que al final els informes rellevants sobre les persones són més les biografies que no pas les ciències cognitives].
Va considerar també la Psicologia dels pobles (Völkerpsychologie, 1920), atenent a la història de la llengua, literatura, costums i religió.
Apercepció. Seguint a Leibniz, Wundt no creu que la ment sigui un receptor passiu que rebi estímuls passivament i faci associacions automàticament. L’atenció és activa [es dirigeix cap al que l’interessa] i fa distincions i associacions noves creant noves representacions. [Però se’l considera dins de l’estructuralisme, influït per l’empirisme anglès, segons el qual els estímuls són els “pensaments elementals” a partir del qual es relacionen per associació i es combinen per formar idees més complexes].
Paral·lelisme psicofísic. Rebutja la idea d’interacció entre ment i cos com si fossin dues entitats separades. Els fenòmens mentals i els fenòmens físics transcorren de manera paral·lela, almenys en en els fenòmens més simples que es poden sotmetre als experiments [estímuls / sensacions]. No arriba a dir que no hi ha cap estat mental que no es correspongui a un estat neuronal. [com si fossin dos aspectes d’una mateixa realitat, un que avui podríem fotografiar en els escaneigs, i l’altre recollir de l’informe en primera persona. Leibniz havia fet notar que la vida mental -la voluntat- es mou per causes finals, triant allò que volem, mentre que el món físic es mou per causes eficients. Però, allò que volem, què ho determina?]

1884 William James. “What is an Emotion?”
1885 Car Lange. “On Emotions: A Psycho-Physiological Study”

1890 William James. Principles of Psychology
Stream of consciousness: la consciència s’experimenta com a contínua, i no podem tenir elmateix pensament exactament igual deus vegades [com Heràclit].
Emotion: Primer és l’experiència corporal i després l’emoció. Coneguda després com a teoria de Jam,es-Lange. [No plorem perquè estem tristos, estem tristos perquè plorem]. (criticada posteriorment)
Habit. Contínuament anem formant hàbits, que poden ser beneficiosos o no.
Will. A partir d’experiències pròpies, James s’interroga sobre la voluntat i si tenim lliure albir.

Freud
1899. Die Traumdeutung. Exposa la teoria que la vivència dels somnis correspon a un desig modificat per una censura. Estan influïts per algun fet viscut durant el dia. El que recorda l’individu seria el contingut manifest i l’analista hauria de trobar el contingut latent.
1905. Tres assaigs sobre teoria sexual. Idea de Libido.
1920. Més enllà del principi del plaer. Eos i Thanatos.
1923. L’Ego i el Id. Motivació.
1930. El descontent en la civilització. Superego.
Biblioteca

1921 Gestalt
El filòsof Ehrenfels, deixeble de Franz Brentano havia parlat de Gestalt per referir-se que quan percebem formes o melodies, és quelcom més que la suma de les parts. A més de les qualitats elementals, es percebia la forma, la Gestalt-qualität. Per exemple es pot transposar una melodia [o canviar d’instrument] i conserva la identitat malgrat que els estímuls siguin diferents. Ehrenfeld hauria estat influït pel treball de Mach “Beiträge zur Analyse der Empfindungen” (1886). Wertheimer, deixeble d’Ehrenelfs, va fer experiments i va concloure que primer percebem la melodia i després n’abstraiem les notes. Els estudiants de Wertheimer, Köhler i Koffka, van seguir els seus experiments. Köhler mostrarà que els ximpanzés arriben a copsar una solució global en lloc de l’aprenentatge atòmic que postulaven Thorndike i Pavlov. El 1921 Koffka exposa els principis a Die Grundlagen der psychischen Entwicklung. Experiments:

fenomen phi, dos objectes que s’il·luminen alternativament donen la il·lusió de moviment.
Tot parts:
- Primacia del tot sobre les parts. Es percep abans el tot que no pas les parts.
- Els tots (figures), tendeixen a articular-se de la manera més completa, simètrica i simple possible [una figura que s’aproxima a un quadrat es veu com un quadrat. Sempre aproximarem les figures a cossos simples. Els contorns mig tancats es veuran com tancats (llei de la clausura). Es difícil, proposar figures arbitràries. [En física quan es tracta de centres de gravetat sempre s’acaba dibuixant una mena d’ou ferrat allargat.]
- Autonomia: els tots tendeixen a ser regulats per factors intrínsecs més que no pas extrínsecs.
- Les parts deriven les seves propietats de la posició o funció que tenen respecte del tot.
- reificació: assumim formes [triangles, esferes) a partir d’informació incompleta i aproximada. (També dita llei de Tancament o closure, o prägnanz originalment en alemany)
- Continuïtat: interpretem els objectes com a continus encara que no els visualitzem sencers [el joc del polze]
multiestabilitat: una mateixa informació pot donar lloc a dues percepcions diferents. El cub de Necker i el vas de Rubin.
Invariància: percebem el mateix objecte independentment de la rotació o mida
Figura fons: (Edgar Rubin). Les dades visuals s’organitzen en figura sobre un fons. La figura té un contorn precís, caràcter de cosa sòlida i densa, colors de la superfície definits, convexa. Els fons té els trets contraris. Koffka va notar que per definir la figura comptava:
- Orientació: la figura s’articula més fàcilment en les dimensions vertical i horitzontal.
- Mida relativa: l’àrea més petita tendeix a constituir-se en figura [el fons és envolvent].
- Densitat d’energia perceptiva: és més gran en la figura i més dèbil en el fons [ens fixem més en la figura].
- Simplicitat: l’organització en figura i fons es fa de la manera més simple possible.
Agrupació: Els estímuls s’agrupen per semblança, proximitat i simetria

Intentcionalisme. Franz Brentazo 1874 no tenim “peces” com sesnacions i sentiments sinó actes dirigits a un objecte a un obejcte. Evolucionisme: Darwin emocions a l’home i animals, Galton sobre herència de la intel·Ligència tests i eugenisme [ minnesota twins]. USA Funcionalisme William james, Principles Psychlogy 1890, què fa la ment per sobreviure + DEwey
pràctica: fisiologia sistema nerviós, Charles Nell, Johannes Müller, Helmholtz. Estucid neurosis Charcot i Freud. [enllaç a l’experiència humana]

s20 inicis fins 30′
Gestalt: cal veure el conjunt el tot és més que la suma de les parts [es limita a percepcó? també solució de problemes ] Wertheim, Koffka, Kurt Lewin
Behaviorisme: USA Watson, obserbales

1927. Experiments sobre la motivació a completar tasques al laboratori de Kurt Lewin. Zeigarnik (1927) i Ovsiankina (1928) i Tamara Dembo.

1932 Cannon, The Wisdom of the body sobre l’homeostasi com a base de la motivació.

1932 Senden, experiments amb pacients amb cataractes congènites que recuperen la vista. Aprenentatge perceptiu. (Percepció)

1939. John Dollard i Neal E. Miller. Frustration and aggression

1943. Maslow, A Theory of human motivation.

1946 Michotte. La percepció de la causalitat.

1947 Eysenck: Dimensions of Personality: introversió/extroversió, neuroticisme

1949 Donald Hebb: Neurons that fire together, wire together.
Hipòtesi de la plasticitat de les neurones en l’aprenentatge perceptiu. [Proposa que les representacions [i la memòria], en lloc d’estar localitzades en un punt del estaven distribuïdes]. Havia observat tot i extirpar àrees extenses del córtex, la intel·ligència dels subjectes no es veia gaire alterada. Suposava que cada vegada que una neurona excita una veïna, baixa la resistència sinàptica (es reforça la connexió). Això explica també la plasticitat del cervell. [ servirà de base pel Parallel Distributed Processing i les xarxes neuronals artificials que es fan servir avui en Deep LEarning]

1953 Experiment d’Olds i Milner sobre la conducta en activar els centres de gratificació del cervell.

1953 Aserinsky i Kleitman descobreixen l’estadi REM del son.

1953 The “cocktail party problem”. Colin Cherry planteja com fa la gent per concentrar-se en una conversa en una festa en què n’hi ha diverses en marxa. (2024, eina basada en AI, BBC)

1956 George A. Miller. The Magical Number Seven, Plus or Minus Two” sobre quants objectes podem percebre.

1958 Fritz Heider. Psicologia de les relacions interpersonals.

1976 Paul Ekman test de reconèixer emocions per les expressions facials. (Pictures of Facial Affect, POFA)

1983 Experiment de Libet. Hi ha un retard de 0.5 a 1s. entre que s’activa l’àrea de decisions i que el subjecte n’és conscient.

1995 Daniel Goleman. Emotional Intelligence

https://en.wikipedia.org/wiki/Timeline_of_psychology