421 Jardins Jardins en un mapa
Jardins a l’antiguitat
[Babilònia]
Egipte, Tebes
Villa Hadriana a Tivoli. Villa dei misteri, Pompeia
El jardí medieval
El claustre, el jardí cortesà
El jardí islàmic
Mogols de Sahalamar Bag i Achabal, Taj Mahal, Jaipur
1250 Alhambra
El jardí renaixentista
“la visió del jardí en alçat, de manera que el problema sorgit de l’emplaçament en fort pendent que presentaven les vil·les al voltant de Florència se soluciona incorporant-la en el disseny del jardí a través del seu tractament arquitectònic”. (Ribas)
El jardí barroc
Le Nôtre i la perspectiva
El jardí anglès
Capability Brown
El jardí romàntic
Buttes Chaumont, central park
Jardí contemporani
Qüestions
2024
[Quan parlem d’estils de jardí, sembla com si donat un terreny, poguessim triar-ne un o un altre. A l’hora d’ordenar l’espai, sí que podem optar per fer palesa la geometria subjacent al relleu, o bé dibuixar la naturalesa com si fossim Claude Lorrain. Però en el cas dels jardins a la italiana, ve donat pel pendent del terreny]
El plantejament de Versailles busca la sorpresa de trobar “salons” a la natura.
2024
Els jardins ens resulten atractius per l’espectacle de la natura, les proporcions dels elements de parterres i basses però també per la introducció d’elements mitològics, escultures i temples. A l’Europa dels segles 16, 17 i 18, tot i tenir una religio cristiana, els jardins es poblen d’escultures inspirades en la mitologia grega, fins i tot quan són encàrrecs de cardenals com Gambara a Villa Lante, o la Villa d’Este. En els cassos més ambiciosos, un jardí podria arribar a proposar un recorregut iniciàtic, com els ritus òrfics que desconeixem, o les ciutats imaginades per Ledoux.
Quin jardí podríem proposar avui? No ens valen els símbols cristians, com les creus de terme o les capelles que es troben ran de carretera a Grècia i Polònia. I tampoc ens ressonen els Hèrcules, Apol·los i Venus. Racionero va proposar un claustre a la Seu d’Urgell on als capitells hi havia dictadors en lloc de dimonis.
Quins altres móns simbòlics trobem a altres cultures? A la Xina i sudest asiàtic, les imatges de Buda, les deïtats dels mandales tibetans; a la Índia el divers i voluptuós panteó de divinitats. A la Xina i el Japó els jardins celebren la naturalesa sense imatges de divinitats, una pedra singular, un xiprer, la grava dels jardins zen.
Quina espiritualitat es pot proposar avui? Quina mena d’espais? Un contrast entre perspectives amples i espais íntims i recollits, com la perspectiva de Versailles i els seus bosquets. Contemplar la història de l’univers i la galeria dels avantpassats. Els cicles de la natura. La loteria del destí. La visió de la història com cases amb les parets ensangonades. La fragilitat de la naturalesa, com un cercle amb una meitat sana i l’altra contaminada. La fragilitat de la vida humana, amb els retrats efímers de Oscar Muñoz. El soroll i el silenci: om el dibuix de l’abocador.
Hem d’inventar una religió en el sentit de la ficció Suprema de Wallace Stevens? Aquest museu ?! esbossa una preparació a l’entrada basada en els 5 obstacles del Nadika. Després es contempla l’ara i aquí estenent-se en l’espai -què passa a altres llocs del món- i el temps -què hi havia abans aquí-. Contemplació de l’inventari immediat que podem veure i sentit, exploració a la terra i la vida, la història, univers: el model matemàtic, el dibuix de la ha de l’univers i la terra (ja fet), la història de les visions del món. com va creixent en espai i temps. La meva vida, reconèixer i acceptar els errors, valorar tot el viscut, recuperar instants amb el palau de la memòria. Explorar l’experiència humana i el món de a cultura.
Potser un jardí que sigui una extensió buida i desolada i en un racó, un tangram de molsa o coníferes evocant la terra enmig d’un vast univers. Potser un espai com el Battistero de Parma.