Història | Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 | S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | El Projecte de museu
s.XIX
L’escola alemanya d’historiadors. Colonialisme i arqueologia. L’aspiració a millorar la societat, positivisme i humanitarisme. Ciències humanes: economia, antropologia cultural, sociologia, ciències polítiques, dret. Història i ciències humanes al s20, Marx, Freud, Ha mentalitats. Fites.
L’escola Alemanya
(EB) El segle XIX la història està dominada per Alemanya on la invasió de Napoleó va estimular una generació d’historiadors a examinar rigorosament el passat per justificar la independència d’Alemanya. Herder ho havia anticipat al s18. Wilhem von Humboldt. Leopold von Ranke, Lachmann estableixen com treballar a partir de les fonts.
Leopod von Ranke (1795 1886) va establir definitivament com treballar a partir de les fonts. Part de la seva motivació era veure la intervenció de Déu en la història. Karl Lachmann, editor dels poetes llatins, va saber determinar la precedència dels manuscrits font. Fins el 1914 els historiadors de tot el món com el rus Rostovtzeff o l’anglès Stubbs, feien estades a Alemanya per aprendre la seva metodologia.
[La idea de la història com el desplegament de la civilització “superior”, colonització.] [Hegel i l’intent de llegir la història com el desplegament lògic d’un Esperit]
Colonialisme i arqueologia
(Yuval Harari, part del descobriment de la ignorància serà el descobriment de la història]
Mohenjo-daro fou una de les principals ciutats de la vall de l’Indus, una civilització que va desaparèixer el 1900 BC. Cap de les societats anteriors als britànics, ni elsMauryes, ni els Guptes ni els sultans de Delhi ni els grans mogols li van prestar cap atenció.
El 1830 l’oficial britànic Henry Rawlinson va ser enviat a Pèrsia per ajudar el Shah a entrenar l’exèrcit. En el seu temps lliure a trobar a les muntanyes del Zagros una làpida de 15m d’alçada i 25 d’ample, amb inscripcions cuneiformes en persa antic, babiloni i elamita, erigida per Darius I cap el 500 BC.
William Jones va arribar a la Índia el 1783 per fer de jutge a Bengala i va quedar tan fascinat que al cap de 6 mesos ja havia fundat la Asiatic Society per estudiar les cultures d’Àsia. Les seves observacions sobre el sànscrit van ser pioneres en la lingüística comparada i establir la família de llengües indoeuropees.
Es pot dir que els conqueridors europeus van conèixer bé els seus imperis, millor que no pas els conqueridors anteriors i potser que la població nativa.
Positivisme i humanitarisme
(EB) L’antic règim basat en l’aristocràcia i la propietat de terres, queda obsolet amb la Revolució francesa i la revolució industrial. Hi ha un gran augment de població: de 1750 a 1850 Europa passa de 140 a 166M, el món de 728 a més de 1000M. Apareix el proletariat que viurà en condicions precàries en suburbis urbans prop de les fàbriques, una vida menys acceptable que la del serf treballador de la terra d’un senyor, de la família ampla d’un mas, a les relacions més atomitzades d’una ciutat, del treball de la terra a les llargues hores a les fàbriques. Amb la democràcia apareixen el ciutadà com a votant i subjecte polític. La riquesa intangible, permetrà una acumulació desmesurada de capital.
La ciència de les societats i de l’home, la sociologia i l’antropologia, apareixen per les circumstàncies assenyalades i per tres tendències:
- el positivisme, la creença que tot es pot estudiar i explicar científicament
- l’humanitarisme, la tendència a millorar la situació dels desvalguts, les condicions de vida dels suburbis, la vida dels empresonats i la rehabillitació.
- la idea de l’evolució aplicada a les societats, que havia aparegut en paral·lel a la de les espècies.
Ciències humanes
[Els antropòlegs ens han de donar coneixement sobre les societats primitives, les ciències polítiques i estudi de les lleis sobre el govern, política i sistema legal. Els economistes sobre la producció i distribució de béns. Els educadors sobre quin coneixement hem de transmetre i com. Demanem als sociòlegs que ens expliquin les causes de la guerra, la baixa natalitat o la criminalitat.]
Economia
(EB). Estudia els preus, des de les matèries primeres, als productes i serveis finals. La microeconomia se centra en els subjectes productors i consumidors; la macroeconomia en les nacions. Adam Smith a The Wealth of Nations, 1776, va assenyalar que sense intervenció del govern, el lliure mercat en condicions correctes, la cobdícia individual resultaria en preus correctes i virtuts públiques. Jean Baptiste Say (1803) defensa la competència i el lliure mercat contra el proteccionisme; la seva llei diu que la producció crea la demanda. David Ricardo (1817) sobre macroeconomia; un país guanyarà si s’especialitza a produir el que té més valor afegit i importa la resta. John Stuart Mill defensa d’entrada el lliure mercat però admet intervencions si contribueixen al bé comú d’acord amb l’utilitarianisme (1848). Fréderic Bastiat (La loi 1850) defensa que la llei ha de defensar l’individu i la seva propietat. Introdueix la noció del cost de l’oportunitat (el benefici de decidir l’activitat A en comptes de l’activitat B). La paràbola de la finestra trencada “Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas” contra dels que dirien que un vidre trencat és bo per l’economia perquè fa circular el diner; només hi guanya el vidrier i no veu tot el que passaria si no s’hagués de reparar el vidre [d’aplicació al turisme barat]. Marx, 1867, afirmarà que el valor és creat pel treball i que és injust enriquir-se només per la propietat dels mitjans de producció. Carl Menger (1873 Volkwirtschatslehre) corregeix la idea que el preu ve determinat pels costos de producció; introduint el marginalisme (el benefici que suposa pel comprador l’ús del bé adquirit, [que pot ser subjectiu]. Els marginalistes com Alfred Marshall, van corregir la idea que els preus es determinaven només per la quantitat d’oferta, també depenen del valor que li assigna el consumidor [arriba un moment en que per més treball que afegim al producte, aquest no augmenta de valor pel consumidor; podria ser l’exemple dels restaurants de luxe? I a l’inrevés, a vegades estem disposats a pagar més del que costa, com amb els iphones. La idea bàsica és que com més consumim d’una cosa, cada unitat successiva ens aporta menys; aplicant-ho a l’hora de demanar un plat a un restaurant, millor tastar-ne molts que afartar-nos amb un de sol]. Léon Walras planteja per cada producte la funció de la demanda i l’oferta i e preu queda determinat on es troben. El 1936, després del crack del 29, Keynes a The General Theory of Employment, Interest and Money va proposar que quan fallava la demanda, abans de caure en recessió i atur, l’estat havia d’emprendre la iniciativa per mantenir els llocs de treball ja que no es tracta d’una resposta eficient dels mercats sinó d’una malaltia. Milton Friedman de l’escola de Chicago, va tornar al lliure mercat indicant que cert nivell d’atur era natural i que voler reduir-lo amb intervenció del govern duia a un augment de la inflació. Va ser recollit pels governs conservadors de Reagan i Thatcher.
Antropologia cultural o etnologia
(EB). [ l’antropologia física se centra en l’evolució dels homínids, i potser també en les diferències entre races?]. Inicialment estudia grups petits de societats primitives a Àfrica, Oceania, Amèrica, i mira de trobar patrons comuns [pel que fa a infrastructura, estructura, superestructura]. [és el que trobem als museus, British, Ginebra, Museu etnològic i de les cultures del món]. Hi ha una visió eurocèntrica que es considera la civilització avançada que observa les altres. Més endavant s’aplicarà a les societats urbanes actuals.
Des de l’antiguitat, historiadors i filòsofs han fet les preguntes sobre com s’adapten els pobles al seu entorn, sobre els seus costums [ Plató, nomos o fisis ]. Però serà al s19 [colonialisme] que soldats, comerciants i missioners recolliran informació [i espoliaran col·leccions per als museus]. Influirà la teoria de l’evolució de Darwin d’una banda, i també la reflexió sobre el conflicte que apareix quan canvien els mitjans de producció, la infraestructura, mentre que segueix vigent una superestructura que ha quedat obsoleta.
El s20 està marcat per la la figura de Franz Boas que rebutja el idea d’un progrés predeterminat en estadis, màgia, religió, l’evolucionisme de Frazer i altres, sinó que la diversitat de trets físics i culturals és resultat de tots els factors, de l’entorn i del passat d’aquella cultura; abans es pressuposava que la història dels primitius no era rellevant. Margaret Mead ( Coming of Age in Samoa 1928), Ruth Benedict ( The Chrysanthemum and the Sword 1946) i altres el seguiran. A França, Marcel Mauss va fer quelcom semblant, les societats són estructures que intenten mantenir un equilibri i influeixen factors físics i culturals . Claude Lévi-Strauss i Malinowski en seran deixebles. El funcionalisme proposa que els fets de la història o els aspectes de la societat s’expliquen identificant quina funció tenen respecte del conjunt. Radcliffe-Brown fa servir l’estadística i la matemàtica per donar raó de les estructures de parentiu. Ruth Benedict apunta que cada cultura defineix una psicologia pròpia, en contra de la idea d’una psicologia universal [cada cultura definiria unes biografies tipus dins les quals vivim; defineix els models del que és desitjable i el que no, què és acceptable i què no].
Sociologia
És l’estudi de la conducta humana en les relacions socials, entre persones i els grups. Inclou l’estudi dels costums, estructures, institucions que sorgeixen en les interaccions, què manté units els grups i què els dissol.
En principi l’objectiu de l’antropologia i la sociologia és el mateix. a la pràctica, el primer estudia sobretot societats primitives, com s’organitzen, com satisfan les seves necessitats, quines idees comparteixen. I en tot cas després aplica els seus mètodes a les societats actuals. Els sociòlegs se centren més en societats actuals, els seus problemes i com gestionar-los. Recullen dades i miren d’obtenir correlacions fent servir tècniques d’estadística.
Comte i Spencer parlaven de “l’estàtica” i la “dinàmica” de les societats, què les manté unides i què les fa evolucionar [per semblança amb la física]. Seria la ciència superior. [A layered ontology jo deia que la Física és el ciència dels sistemes físics simples i l’home el més complex] [ Asimov va imaginar la psicohistòria, que permetria predir l’evolució de les societats].
Al s19 la societat es pensava com un organisme que podia evolucionar igual que les espècies biològiques (Herbert Spencer, Benjamin Kid, Lewis H. Morgan, E.B. Tylor).
Émile Durkheim (1858-1917) emfatitza que amb els grups socials apareixen elements diferents dels que podem trobar a la psicologia o biologia (sentiments col·lectius, costums, nacions) [que els grups no es poden reduir a psicologia i aquesta a la biologia; la idea de quatre tipus de fet que vaig identificar pel meu compte als anys 90].
Kurt Lewin va proposar “l’equació” B = ƒ(P, E) B behavior en funció de la P persona i E l’entorn, assenyalant la importància de la situació del moment més que no pas el passat [ és el tipus d’experiment que plantejava a l’antropologia determinista, però evidentment, el passat de la persona és present a P]. El 1947 introdueix el terme “group dynamics” indicant que el tot és més que la suma de les parts, d’acord amb els principis de la Gestalt. Proposa experiments sobre interacció social.
El “simbolic interactionism” de William James, John Dewey, i George Mead va establir que la ment i el jo no formen part de l’innat de l’home sinó que s’adquireixen en un procés d’interacció social. Alemanya, Max Weber, Goerg Simmel.
[Se centra a vegades en trobar les causes de la pobresa o la criminalitat]. Cada país desenvoluparà les seves tècniques de recerca social. Els pioners a la Índia BBC . CEO generalitat. CIS España.
Ciències polítiques
(EB) [és descriptiu? és normatiu per ser just? és teràpia per estar millor?] [ antecedents en la República de Plató, Macchiavelli, Hobbes, Rousseau i el Contracte social].
Saint-Simon el 1813 suggereix que la moral i la política poden ser una ciència. El seguirà Auguste Comte. [la idea que la raó ens guiarà per reparar la societat]. Herbert Spencer, Gumplowicz, Pareto, escola de Chicago amb Arthur Bentley, Charles Merriam 1925 New Aspects of Politics.
Harold Lasswell, Psychopathology and politics 1930, Who gets what, when, how 1936. [Estudis dels comportaments dels votants, enquestes d’opinió] [tots sabem què s’ha de fer, però no com ser reelegits si ho fem. Els ciutadans són com nens malcriats que voldrien ser mantinguts sense treballar. Un autòcrata benevolent faria el que cal sense reprimir. Però no hi ha autòcrates benevolents sinó humans cobdiciosos que reprimiran amb crueltat tot el que amenaci el seu poder. En una mena de relació perversa amo-esclau, els ciutadans segueixen els líders i al mateix temps els líders han de prometre el que els seus partidaris esperen, encara que no es pugui complir; i blasmaran els altres de que no es pugui fer. Els líders són presoners dels memes que ells mateixos han sembrat entre els seus votants.] Relacions internacionals: Hans Morgenthau, Politics among nations 1948.
Dret comparat
(EB) Antecedents de Soló compilant les lleis de diferents ciutats-estat. Plató sobre els costums, nomos o fisis. Aristòtil, la Constitució d’Atenes. Els pobles aplicaven els costums; els jutges a vegades havien de decidir sobre costums en conflicte. Cada nació té les seves lleis. L’estudi del dret comparat comença al s19.
Història al s20
(EB) Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes.
(WK) Al s20 la història es comença a veure més en relació a les ciències socials que no pas com una narrativa [humanística]. Es treballarà prestant atenció a la geografia, economia, ciències polítiques, psicologia i antropologia. A la unió soviètica els historiadors marxistes explicaran la història a partir de l’economia, les relacions entre els grups socials per satisfer les necessitats bàsiques [influits per la dialèctica de Hegel]. Avui no es considera vigent. En van ser seguidors Eric Hobsbawm, E. P. Thompson, Rodney Hilton, Georges Lefebvre, Eugene Genovese, Isaac Deutscher, C. L. R. James, Timothy Mason, Herbert Aptheker, Arno J. Mayer i Christopher Hil. Van oferir visions antimarxistes François Furet, Richard Pipes, J. C. D. Clark, Roland Mousnier, Henry Ashby Turner i Robert Conquest.
[Quin és el debat? Si la història ve determinada per la manera de produir, la tecnologia i l’economia, qui té la propietat dels mitjans de producció; per les estructures polítiques, si es tracta d’una tribu, un senyor feudal o una democràcia, per les idees? si es tracta d’un període religiós, pagà, laic? si creiem en el més enllà o si busquem una gratificació immediata? . la resposta òbvia és que tot compta.] [ O bé si la història ve determinada per la superestructura, per la religió que, per exemple, ens diu que hem d’acceptar la nostra sort i tindrem una recompensa a l’altra vida].
L’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch aspiraven a reconstruir i imaginar la història tenint en compte totes les classes socials i no només els reis i protagonistes de la vida política. D’aquí en va sortir del projecte de la Història de les mentalitats i després la Histoire des representations. La primera tenia la pretensió de determinar els estats mentals de les classes socials. L’histoire des mentalités était, selon Mandrou, une histoire des visions du monde, d’abord très culturelle; pour d’autres historiens dont Vovelle, l’histoire des mentalités était en fait l’histoire des représentations collectives. En comparaison, pour Roger Chartier, les représentations sont la manière par laquelle on rend présent ce qui est absent. L’italià Carlo Ginzburg parlava de “microhistòries” i en el llibre els cucs i els formatges reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16. Amb la Alltagsgeschichte Lutke i Medick investigacen com era la vida de cada dia en l’Alemanya nazi del s20. [ em van suspendre un examen d’història als 14 anys perquè justament plantejava això, “com era ser un pagès a l’edat mitjana? què li venia al cap quan es llevava al matí?] [ aquesta aspiració em va fer comprar La història de la vida privada de Georges Duby, un dels membres de la història de les mentalitats.
Intel·lectuals americans han posat la mirada en grups oblidats per motius ètnics o racials.
(EB). El s20 està marcat per la insatisfacció i l’aspiració a millorar de les classes socials baixes i grups oprimits. Si al s19 es creia que el descontent s’acabaria un cop estiguessin satisfetes les necessitats bàsiques, no va ser així.
Marx serà molt influent en el sentit que les societats no s’han de deixar a les forces cegues de la competició sinó que es poden planificar.
Freud influirà en els antropòlegs que miraran de trobar a les cultures primitives traces de l’inconscient que seria comú a tots. En política es buscarà l’origen de l’autoritat i les tensions que genera. (1921 Psicologia de les masses i anàlisi del jo, Massenpsychologie und Ich-Analyse. 1929 El malestar en la cultura, Das Unbehagen in der Kultur, 1929. ).
L’estructuralisme té un paper important. En psicologia implicava que les percepcions no eren una suma indiferenciada de sensacions sinó que estaven organitzades en relacions formant patrons. En sociologia voldrà dir que per entendre la societat hem de posar en relació cada element amb el seu context; no val estudiar només cada element per separat. D’aquí se’n segueix també el funcionalisme, que només podem entendre la conducta en relació a l’estructura.
Escola de Frankfurt. Es funda el 1929 durant la República de Weimar i aplega intelectuals insatisfets tant amb el capitalisme com amb el comunisme. Influències de Hegel, Marx, Freud, Max Weber, Simmel i Georg Lukács. [al final és Hegel-Marx amb matisos?]. Max Horkheimer en va ser el director i fer una crítica d’una societat que tenia una burgesia rica i una classe obrera explotada. D’altres membres notables seran Theodor W. Adorno, Erich Fromm i Herbert Marcuse, Leo Löwenthal, Friedrich Pollock i Jurgen Habermas que la dirigirà a partir de 1960.
Exilats als USA després del nazisme, Adorno i Horkheimer escriuen la “Dialectic of Enlightenment” (1944) i Adorno Minima Moralia (1951) que són una crítica, no ja del capitalisme sinó de la civilització occidental en general.
Fites
1798 Thomas Malthus. Essay on Population.
1830 Auguste Comte. Cours de philosophie positive. Introdueix la idea de “sociologia” i “antropologia”, una ciència de la societat i de l’home.
1830 Es consolida el concepte de “revolució industrial” (Jérôme-Adolphe Blanqui’s “la révolution industrielle” 1837, Friedrich Engels el 1840 s’hi refereix aDie Lage der arbeitenden Klasse in England. El 1881 Arnold Toynbee el popularitza.
1848 John Stuart Mill, Principles of Political Economy, seguint l’utilitarisme de Jeremy Bentham.
1858 Herbert Spencer, System of Synthetic Philosophy. La idea de supervivència del més apte de Darwin adaptada als membres de la societat. La hipòtesi que tot es pot explicar amb lleis universals, l’home amb la psicologia i l’antropologia, la societat amb la sociologia.
1867 Karl Marx. Das Kapital. Influït per la dialèctica, proposa que la societat evoluciona pel conflicte de clases. Amb el capitalisme, burgesia i proletariat tenen una relació inestable que durà al socialisme, amb la propietat comuna dels mitjans de producció i finalment a una societat sense classes.
1871 Tylor, Primitive Culture. (Antropologia) la visió de les societats primitives com a subdesenvolupades [ i per tant inferiors, no una manera alterniva de viure].
1887 Ferdinand Tönnies. Gemeinschaft und Gessellchaft (Sociologia) que explica els problemes socials d’europa per la transició de la vida agrícola comunitària a la vida individual de les societats industrials.
1890. Frazer, The Golden Bough, (Antropologia) un estudi que compara mites i religions, identificant ritus de fertilitat, sacrificis humans i altres símbols. Va escandalitzar en incloure el cristianisme com un cas més.
1902 Ernst Crawley, The mystic rose (Antropologia), un estudi de cerimònies de casament.
1907 Franz Boas, Antropology, 1911 The Mind of Primitive Man (1911) (Antropologia). Per un determinada població, la biologia, llenguatge, objectes i cultura, són autònoms, és a dir no es pot fer dependre l’un de l’altre. Tots són resultat d’un passat en el qual intervenen elements culturals i no culturals.
1922 Oswald Spengler, Der Untergang des Abendlandes, la decadència d’ocicident. La idea que les civilitzacions tenen un temps de vida limitat, com les espècies biològiques.
1934-1961 Arnold Toynbee, A Study of History. Classificació de les civilitzacions i de com canvien. Avui no es considera vigent.
1937 Pitirim Sorokin, Social and Cultural Dynamics. Les societats sempre en procés de desintegració i de caos.