I
i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.
iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.
idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.
ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.
idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.
identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.
identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.
ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.
idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?
idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!
ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.
ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.
ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.
ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.
igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.
igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.
igualtat f Condició d’igual. “Llibertat, igualtat, fraternitat.”
illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.
il.legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il.legal.
il.legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il.legítim.
il.luminació f Claror amb què s’il.lumina. La il.luminació dels carrers per les festes de Nadal.
il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava dèbilment la cantonada.
il.lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusió reunir tota la família pel seu aniversari.
il.lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il.lustracions molt originals.
il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicació amb exemples.
il.lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.
imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.
imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.
imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.
imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.
imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.
imantar v tr Convertir en imant.
imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.
imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.
imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.
immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.
immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.
immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.
immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.
immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.
imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.
immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.
immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.
immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.
immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.
immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.
impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.
impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.
impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.
impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.
impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.
imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.
imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.
imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.
imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.
imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.
imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.
impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.
ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.
impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.
implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.
implicat, -ada adj règ i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.
implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.
imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.
importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.
importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.
important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.
import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.
importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.
imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.
imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.
impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.
impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.
impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.
impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.
impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.
imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.
impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.
impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.
imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.
imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.
impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.
impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.
impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel.lícula que impressiona molt.
impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.
impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.
imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.
imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel.la.
improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.
d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.
improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.
imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.
imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.
impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.
impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.
impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.
impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.
inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.
inadmissible adj Inacceptable.
inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.
inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?
incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.
incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.
incendi m Foc de grans dimensions.
incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.
incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.
incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.
incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.
incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.
incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.
incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.
inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.
inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.
incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.
inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.
incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.
incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.
incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.
incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.
incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.
incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.
incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.
incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.
inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.
inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.
inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.
incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.
incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!
increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.
inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.
incultura f Manca de cultura.
incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.
indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.
indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.
indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.
indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.
indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.
indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.
independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.
independent adj No dependent. Un país independent.
indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.
indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.
índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.
indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.
indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.
indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.
indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.
indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.
indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.
indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.
indigestió f Afecció causada per una mala digestió.
indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.
indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.
indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.
indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.
indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.
indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.
individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.
individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.
indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.
indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.
induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.
indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.
industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.
inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.
ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.
inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.
inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.
inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.
inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.
inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.
inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.
infame adj De gran maldat. Una acusació infame.
infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.
infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.
infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.
infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.
infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.
infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.
inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.
inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.
infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.
infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.
infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.
infernal adj Insuportable. Una música infernal.
infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.
infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.
infinitiu m Mode verbal.
inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.
inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.
inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.
influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.
influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.
informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.
informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.
informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.
informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.
informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.
informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.
infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.
infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.
ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.
ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.
ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.
ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.
ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.
inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.
inici m Començament.
inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.
iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.
iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.
injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.
injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.
injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.
injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.
injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.
innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.
innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.
innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.
innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.
innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.
innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.
inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.
inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.
inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.
inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.
insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.
inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.
inscriure(‘s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.
insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.
insecticida m Producte per combatre els insectes.
insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.
insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.
inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.
insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.
insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.
insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?
insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.
insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!
insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.
inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.
inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.
inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.
instal.lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.lació elèctrica.
instal.lar 1 v tr i règ Col.locar. Han instal.lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal.lat en una botiga més espaiosa.
instància f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.
instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.
instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.
instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.
institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.
instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.
institut m Centre d’ensenyament secundari.
instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?
instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.
instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.
instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.
insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.
insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.
insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.
insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.
intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.
íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.
intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.ligència; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.
intel.ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.ligència humana.
intel.ligent adj Dotat d’intel.ligència. Una persona intel.ligent.
intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?
intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.
intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.
intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.
intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.
intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.
interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.
interessant adj Que desvetlla interès. Una pel.lícula interessant.
interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.
intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.
interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.
intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.
interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.
intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.
intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.
internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.
interpel.lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel.lar el president del govern.
intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.
interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.
interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.
interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.
interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.
interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.
interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.
interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.
interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.
interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.
interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.
interval m Pausa generalment llarga.
intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.
intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.
intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.
intestinal adj Referent a l’intestí.
íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.
intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.
intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboració intolerable.
intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.
intoxicació f El fet d’intoxicar-se.
intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.
intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.
introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.
introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.
intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.
intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.
inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.
inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.
inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.
invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.
invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.
invariable adj Que no presenta canvis. ‘Habitual’ és un adjectiu invariable.
invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.
invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.
invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.
invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.
inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.
inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.
inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.
invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.
invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.
investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.
investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.
investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?
invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.
invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.
invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.
invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.
involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.
iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.
iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.
io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.
iot m Embarcació de plaer.
ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.
irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.
ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.
irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.
irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.
irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.
irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.
irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.
irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.
irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.
irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.
irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.
isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.
islam m Religió fundada per Mahoma.
islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.
israelià, -ana adj i m i f D’Israel.
italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.
itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.
J
ja 1 adv Indica precedència respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessió. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.
jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.
jaguar m Mamífer carnívor americà semblant al tigre.
japonès, -esa 1 adj i m i f Del Japó. 2 japonès m Llengua japonesa.
jaqueta f Peça de vestir cordada per davant i amb mànigues, que cobreix el tronc, generalment fins més avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.
jardí m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jardí botànic.
jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jardí.
jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.
jardineria f Art de cultivar jardins.
jazz m Estil musical en què destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.
jeep m Vehicle tot terreny.
jersei m Peça de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.
jeure [var.: jaure] v règ Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.
jo pron Representa la 1a. persona del singular en funció de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.
joc m 1 Activitat lúdica o esportiva. El joc és molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de cafè. Un joc de cartes.
joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.
joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia més estimada de la marquesa.
joier, joiera m i f Persona que té una joieria.
joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professió, activitat de joier. Treballs de joieria.
jònec, jònega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.
jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.
jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.
jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolescència i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.
jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia té unes perspectives laborals molt fosques.
joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolescència i l’edat adulta.
jubilació f Situació de jubilat. L’edat de la jubilació.
jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.
judaisme m Religió fundada per Moisès.
judici [var.: *juí] m Acte en què un tribunal jutja algú. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.
judicial adj Referent als jutges. Una actuació judicial correcta.
judo m Esport de lluita en què es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.
jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.
jugada f Acció concreta dins d’un joc o una competició. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.
jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.
juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que té ganes de jugar. Un cadell molt juganer.
jugar v intr i règ Practicar un joc. Vols jugar? A què juguem?
juguesca f Aposta.
juliol m Setè mes de l’any.
julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.
jungla f Selva espessa de zones tropicals.
junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls més junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb màstic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deurà costar gaire.
junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.
juny m Sisè mes de l’any.
jupetí* m Peça de vestir, sense mànigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.
jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu càrrec damunt la constitució.
jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un compromís. Va jurar que no ho tornaria a fer mai més.
jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.
just, -a 1 adj Que obra amb justícia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per demà. Tot just acaba d’arribar.
justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.
justícia f El fet de donar a cadascú allò que és seu i allò que necessita. És de justícia reconèixer-li la llarga experiència que té.
justificació f Acció i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificació.
justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.
jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de justícia.
jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?
jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera instància.
juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.
K
karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.
kiwi m Fruita arrodonida de color verdós.
L
laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.
laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.
laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral
laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentació científica.
laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.
laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.
lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.
lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.
lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.
laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.
lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.
lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.
làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.
lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.
làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.
laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.
larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.
lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.
làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.
lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.
lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.
lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?
lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.
lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.
lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.
legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.
legislació f Conjunt de les lleis d’un país.
legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.
legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.
lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era “Endavant les atxes!”
lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.
lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.
lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.
lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.
lesbiana f Dona homosexual.
lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.
li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.
liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.
lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.
licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.
líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.
lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.
límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.
limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.
lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.
lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.
línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.
linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.
liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.
líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.
líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.
literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.
literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.
literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.
litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.
litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.
litre m Unitat de mesura de capacitat.
llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.
llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.
llacuna f Estany vora mar.
lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.
lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.
lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.
lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.
llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.
llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.
llagostí m Crustaci marí de color gris.
llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.
llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.
llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.
llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.
llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.
llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.
llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.
llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.
llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.
llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.
llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.
llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.
llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.
llanxa f Embarcació petita i lleugera.
llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.
llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.
llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.
llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.
llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?
llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!
llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.
llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.
llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.
llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.
llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.
llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.
llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.
llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.
llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).
llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.
llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.
llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?
llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.
llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.
llefiscós, -osa adj Enganxós.
llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.
llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.
llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.
llei f Norma dictada per l’autoritat.
lleial adj Fidel. Un amic lleial.
lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.
lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. És lleig com un pecat.
lleixiu m Líquid emprat en la neteja.
llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.
llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.
llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.
llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.
llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.
llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.
llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.
llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.
llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.
llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.
lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.
lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.
llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.
llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.
llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.
llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.
llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.
llest, -a adj 1 D’intel.ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!
llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.
lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.
lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.
lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.
lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.
lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.
lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.
lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.
llevant m Punt per on surt el Sol.
llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?
llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.
llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.
llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.
lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.
llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.
llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.
llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.
llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.
llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.
llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.
llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.
lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.
lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.
lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.
lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.
llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.
llimar v tr Polir amb la llima.
llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.
llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.
llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.
llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.
llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.
llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.
lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.
llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.
lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.
llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.
llistó m Tira estreta de fusta.
llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.
llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.
lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.
lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.
lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?
llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.
llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.
llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.
lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.
llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.
llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.
llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.
llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.
llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.
lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.
llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.
llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.
lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.
llucet m Cria del lluç.
lluent adj Brillant. Una estrella lluent.
lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.
lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.
lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.
lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.
lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.
llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.
lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.
lluna f Satèl.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.
lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.
llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.
llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.
local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.
localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. “Esgotades totes les localitats de la sessió de nit.”
localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.
locomotora f Màquina de tren.
locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. ‘Fer servir’ és una locució verbal que equival al verb ‘utilitzar’.
locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.
lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.
lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.
lona f Tela forta usada en la confecció de veles.
longitud m Llargada.
lot m Conjunt. Un lot de llibres.
loteria f Joc d’atzar.
lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.
lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.
lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.
luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.
luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.