Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal
L’hinduisme (viquipedia) es desenvolupa en la cultura Veda al Punjab i plana del Ganges cap el 2000 BCE. ( Índia antiga ). Els textos principals són els Upanishads i els Vedes. Hi ha sis doctrines, les principals, el Vedanta (de Vyasa) i el Ioga (de Patanjali) (les altres són, Samkhya , Mimamsa , Nyaya , i Vaixesika). És seguit avui pel 80% de la població a la Índia i també al Nepal, uns 1000 milions.
El ioga , que vol dir “unió” o “jou”, “proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l’atman (ànima individual) amb el Braman (l’ànima universal). Desenvolupa com integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la pràctica de la meditació, l’ascesi moral i l’exercici corporal. / Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l’autoconeixement i l’autoanàlisi, el desaprenentatge d’idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l’inconscient. Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d’aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.”
Hi ha diversos tipus de ioga:
- hatha-ioga. Domini extern i intern del cos.
- karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l’acció.
- bhakta-ioga. Amor, devoció i servei.
- raja-ioga. Domini intern de la ment (habitualment identificat amb l’astanga).
- jnana-ioga. Coneixement abstracte.
- mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern.
- tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.
El segle III CE Patanjali va compilar en les ioga sutras, les principals vuit pràctiques dins de astanga (raja ioga).
- Yama (‘prohibicions’: no violència i sensibilitat cap als altres éssers, no mentir, no robar,…)
- Niyama(‘preceptes’: neteja física i mental, disciplina recitar els vedes, …)
- Asana (‘postura’): la columna vertebral s’ha de mantenir erecta i el cos estable, en una postura còmoda per a la meditació. El hatha ioga s’enfoca en aquest membre.
- Pranayama (‘control de la respiració’;prana: energia mística present en l’aire respirat; i yama: ‘control’)
- Pratyahara (‘poc menjar’, control dels sentits; Prati: ‘poc’; ahara: ‘menjar; implica el retraïment dels sentits dels objectes externs ).
- Dharana (‘sosteniment’; Dhara: ‘sostenir’; l’esforç de concentrar la ment en un pensament, per exemple, el punt entre les celles.
- Dhyana (‘meditació’). Aquí ja no som conscients de l’esforç de meditar, la ment contempla sense esforç l’obecte triat.
- Samadhi( ‘completa absorció’). Ens identifiquem amb l’objecte de la meditació.
Mentre en el raja ioga la contemplació/meditació, el Dhyana, té un paper molt important, el ioga que s’ha popularitzat més a occident és el Hatha ioga, desenvolupat per Matsyendra el s X, i que treballa diferents postures o Asanas, que ens han d’ajudar a tenir major benestar físic i arribar a la contemplació [ no acaba d’aclarir si es tracta d’identificar-nos ab l’ànima universal o és com un gimnàs ]
En l’estadi final, el Atman (el jo), es fa u amb Brahman.
Ashram: ermita o monestir per a la vida espiritual