Psicologia Motivació
El hardware dels ordinadors pot enviar senyals sol·licitant una interrupció (Interruption Request IRQ) quan hi ha una entrada de teclat o ratolí, es rep un missatge, o es detecta un error o malfuncionament com pot ser un augment de temperatura. Aleshores el processador interromp la tasca i cedeix el control a un gestor d’interrupcions (handler).
A Windows la comanda msinfo32 ens obre la finestra d’informació del sistema on es poden veure fins 425 IRQs.
A partir de la broma que quan veiem una noia guapa els homes deixem de pensar (en Massip i la Domi) i només la mirem, se m’acut explorar el paral·lelisme. I el chatGPT em genera:
- 0. Màxima. Dolor físic agut. Fisiològica. Sistema nerviós central. ACTIU. Requereix atenció immediata (ex: tall, cremades).
- 1. Alta. Fam intensa. Metabòlica. Hipotàlem. ACTIU. Pot interferir amb concentració o estat d’ànim.
- 2. Alta. Por o perill imminent. Emocional/instint. Amígdala. ACTIU. Pot anul·lar altres processos (mode “lluita o fugida”).
- 3. Mitjana. Notificacions mòbil / missatges. Social. Còrtex prefrontal. VARIABLE. Pot ser ignorat o causar distracció total.
- 4. Mitjana. Sorolls forts / imprevistos. Sensorial. Còrtex auditiu. ACTIU. Salta automàticament, encara que no sigui urgent.
- 5. Baixa. Pensaments recurrents / preocupacions. Cognitiva. Còrtex prefrontal + Default Mode. PERSISTENT. Requereix gestió conscient per evitar sobresaturació.
- 6. Alta. Urgències fisiològiques (WC). Fisiològica. SNA + còlon/bufeta. ACTIU. Incrementa prioritat amb el temps.
- 7. Mitjana. Reclamacions de familiars. Social-emocional. Sistema límbic. VARIABLE. Pot ser ajornat, però genera culpabilitat acumulada.
- 8. Baixa. Set. Fisiològica. Hipotàlem. LATENT. Pot passar desapercebut si es negligeix.
- 9. Mitjana. Obligacions laborals imminents. Cognitiva. Còrtex prefrontal. ACTIU. Pot bloquejar altres activitats si es posposa massa.
- 10. Alta. Crit d’un nadó (si tens fills). Sensorial/Afectiva. Sistema d’alerta parental. PRIORITÀRIA. Pot activar-se fins i tot durant el son.
- 11. Baixa. Soroll de fons / trànsit. Ambiental. Còrtex auditiu + filtratge RAS. SUPRIMIT. Normalment ignorat automàticament.
- 12. Baixa. Desig de procrastinar. Cognitiva. Sistema de recompensa. PERSISTENT. Competeix amb tasques avorrides.
El “gestor d’interrupcions” humà seria l’atenció conscient. Com més entrenat està, millor pot prioritzar. El sistema operatiu base pot ser l’estat mental (cansat, despert, estressat…). Hi ha interrupcions cròniques (ansietat, dolor lleu constant) que poden consumir cicles d’atenció com a processos en segon pla.
Una segona versió proposa:
- INT0. Alarma d’emergència. Entorn físic. Altíssima. Externa. Interrompre tot i atendre. Alarma d’incendi, crit d’auxili
- INT1. Notificació urgent del mòbil. Dispositiu electrònic. Alta. Externa. Comprovar i decidir acció. Missatge de familiar malalt
- INT2. Crida directa del teu nom. Persona propera. Alta. Externa. Atenció immediata o demanar espera. Company diu: “Ei, tens un moment?”
- INT3. Pensament intrusiu. Ment. Mitjana. Interna. Reconèixer, apuntar, reprendre tasca. “He tancat la porta de casa?”
- INT4. Fam o set. Cos. Mitjana. Interna. Planificar pausa. Sensació de gana a mig matí
- INT5. Soroll brusc. Entorn físic. Mitjana. Externa. Pausa breu, avaluar si és rellevant. Portazo, gos bordant
- INT6. Notificació no urgent. Dispositiu electrònic. Baixa. Externa. Ignorar temporalment o silenciar. Like a Instagram
- INT7. Distracció digital. Autoinduïda. Baixa. Interna. Prendre consciència, bloqueig d’apps. Obres TikTok automàticament
- INT8. Fatiga o cansament mental. Cos / ment. Mitjana. Interna. Pausa activa o descans programat. Mal de cap, ulls cansats
- INT9. Pensament creatiu inesperat. Ment. Variable. Interna. Anotar ràpid i seguir amb la tasca. Bona idea per projecte mentre treballes
Codi: Identificador únic per a cada interrupció (a l’estil microprocessador).
Font: D’on prové la interrupció: física, digital, mental…
Prioritat: Subjectiva però orientativa (Altíssima, Alta, Mitjana, Baixa).
Tipus: Interna (prové del cos o ment) o Externa (ve del món exterior).
Acció Recomanada: Estratègia pràctica per gestionar-la.
Exemple: Cas concret per entendre-la millor.
La taula es podria fer servir per autoavaluació i mindfulness, o coaching i psicologia cognitiva aplicada
Com programaríem el nostre gestor d’interrupcions? Tenim:
Una taula d’interrupcions. Base de dades on es classifiquen i prioritzen tipus d’interrupcions (com la que ja vam crear).
Màscara d’interrupcions. Filtre que desactiva temporalment certes interrupcions (com mode “No molestar”).
Prioritzador. Mòdul que determina quina interrupció té dret a robar el focus, segons context, estat emocional, urgència, etc.
Handler (Gestor). Acció automatitzada o semiautomatitzada que s’executa quan s’activa una interrupció.
Buffer d’interrupcions. Llista d’interrupcions que han estat ajornades o ignorades temporalment (pot provocar “queue overflow” mental).
Senyal de bloqueig (Lock). Estat que evita l’accés a la CPU (atenció) durant tasques crítiques (ex. “flow state”).
Per exemple:
Estàs treballant concentradament → Arriba INT3: Pensament intrusiu → GIH consulta la màscara: INT3 no està bloquejada → Prioritzador detecta que la tasca actual és crítica, però el pensament és important → Handler: apuntar pensament en un post-it i reprèn tasca
“`
Podem intentar configurar-nos en mode de treball, bloquejant INT6 i INT7 durant cert temps i un buffer màxim de 5 interrupcions pendents. En el mode Zen es bloquegen totes les interrupcions llevat INT0 i INT1. En mode Flow es es congela el buffer d’interrupcions i només es permeten accions automatitzades. En mode multitasking es permeten múltiples interrupcions de prioritat mitjana (Risc d’error elevat). Quan caiem en Burnout Mode tenim el buffer ple, màscares fallant, gestor saturat i s’imposa una reinicialització (descans).
Trobo que és un excel·lent complement a la piràmide de Maslow.
Tenim interrupcions bàsiques de dolor, d’alerta per un soroll el plor d’un fill, gana o son. També cansament, avorriment o procrastinació, deixar-nos anar en tiktok.
Tenim interrupcions de la necessitat de ser acceptats, l’atenció al mòbil i xarxes socials, les obligacions familiars.
Tenim interrupcions de “supervivència”, tasques laborals i domèstiques pendents