dansa, antecedents del musical, antecedents
Després dels inicis als minstrel shows i Vaudeville, els ballarins negres van actuar en alguns espectacles a Broadway durant la dècada dels ’20, com Shuffle Along.
La dansa d’espectacle d’inspiració en jazz tal com diu Marshall Stearns (This book deals with American Dancing that is performed to and with the rhythms of jazz – that is, dancing that swings … The characteristic that distinguishes American vernacular dance -as it does jazz music – is swing, which can be heard, felt, and seen, but defined only with great difficulty), serà sobretot tap dancing combinat amb moviments d’acrobàcia i de balls de saló.
[ les complexitats rítmiques i acrobàtiques dels ballarins negres foren insuperables. Acostumats a Fred Astaire però, sovint es troba a faltar una coreografia que expressi un estat d’ànim o les emocions d’una parella, més enllà de l’exhibició tècnica de passos rapidíssims o splits vrtiginosos]
[ El tap dancing va anar evolucionant a partir de l’Irish Jig, que bàsicament té el cos rígid mentre el treball és amb els peus, i poc a poc va anar incorporant moviments vernaculars (Jazz Dance, 189)][ Es distingeix entre “jazz steps”, on els taps no són essencials, i “flash steps”. Originalment eren passos populars senzills, com el shimmy i el charleston, que es van anar barrejant amb el clog en el minstrel i vaudeville . Passos de tap que es van fer populars són el “falling off the log” i “off to buffalo”. Els flash steps són més acrobàtics, per exemple “Over the top” i “through the trenches”. (JD 190)] [ Una combinació típica és el BS chorus de 32 bars: 8 time step, 8 cross step, 8 buck and wing, 8 Over the top and through the trenches][ El shim sham té double shuffle, cross over, tackie Annie i Falling off the log. (tap i lindy, ]
HOOFERS CLUB (Jazz Dance, 22)
Al costat del teatre Lafayette, durant els ’20, ’30 i una mica dels ’40 , hi havia un magatzem a la 131st amb la 7th on s’hi podia jugar el poker i on l’amo, Lonnie Hicks, durant dues dècades va deixar que qualsevol pogués practicar tap dance. Cada 6-8 mesos en canviaria el terra. Els joves aprenien dels que ja estaven consagrats.
La dansa tenia uns blocs bàsics, els Time Step. Sovint es basava en la simple melodia Buck dancer’s lament que tenia 6 compassos i en deixava dos per a improvisar: two bar break. Un dels millors a l’inici fou King Rastus Brown. [ Una cerca de Buck dancing a youtube dóna com un clake country descendent de la dansa irlandesa ]
diccionari tap dance | Tap dancing ressources
Aquí Coles & Atkins mostren els time steps bàsics amb les frases per recordar els accents “Thanks for the BugGy Ride”, AND Thanks for the BugGy ride”, “And thank YOU for the BugGY ride”, “AND when WILL WE Take a buGY ride”.
Bill Robinson (1878 – 1949) va començar al Vaudeville i es va fer molt popular. Va arribar a guanyar 6.500$ la setmana. Va tenir èxit al musical Blackbirds (1928) i Brown Buddies (1930). Es va fer cèlebre pel número amb uns graons:
No va ser un innovador però tenia un gran ritme i una claredat cristalina. El 1932 va per películes a Hollywood amb Shirley Temple. El 1932 Harlem is Heaven amb Bill Robinson, 1937 A mile from heaven, 1943 Stormy Weather (Sand dance). 1934, 1934 King for a day, 1935, 1935 Living a great big way amb Jeni LeGon.
Tenia un caràcter complicat. Anava sempre amb una pistola, pretenia haver ensenyat passos als joves encara que no fos veritat.
ALTRES
Frank Condos, cèlebres pels five-tap wings, James Barton, Harlan Dixon (amb James Cagney).
JOHN BUBBLES (1902 – 1986) i el Rhythm tap.
De molt jove va provar al Hoofer’s club sense sortir-se’n gaire i li deien “you’re hurting the floor”. Quan va tornar dominava tots els passos i en va complicar el ritme, semblant a com el swing posa els tresets en lloc de dues corxeres. En lloc de fer un tema ràpid amb dos accents, es fa més lent amb quatre. VA fer equip amb el pianista Buck formant el tandem Buck and Bubbles. Va aparèixer al Ziegfield Follies de 1931, al Porgy & Bess el 1935 en el paper de Sportin’ Life
1937 Varsity Show
A Cabin in the Sky 1943
1955 I can’t give you anything but love, 1965 amb Dean Martin,
BILL BAILEY
1943 A Cabin in the Sky
1955 Rhythm and blues Revue
Moonwalk
FRED ASTAIRE (1899 – 1987) (pàgina a part)
(JD fill d’un cerveser d’Omaha va quedar en segon terme rera la seva germana Adéle amb qui havien començat al Vaudeville com a nens 7 i 9 anys. Va rebre classes de ballet i algunes de claqué. També van fer molt ballroom i una mica d’acrobàcia. Van rebre classes d’Eduardo Coccia. Tenia un aire com de “realment no m’interessa el que estic fent”. El 1916 van deixar el vodevil i van passar a Broadway. Van rebre la influència de parelles de ball, Vernon i Rener Castle, i els Cansino, els pares de Rita Hayworth. Des de 1922 Fred va començar a coreografiar passos, i triar els que més s’adaptaven al seu estil. El 1932 Adéle es va casar amb un Lord anglès i es va retirar.
A Hollywood treballaria amb el coreògraf Hermes Pan (1944, ), fill d’un inmigrant grec:
[ Astaire no feia passos de claqué o acrobàtics tan difícils com els altres. El que el fa especial és la barreja de claqué, ballet i ballroom que vol “entertain by dancing some sort of “story”. (JD 227). Ha de girar al voltant d’una idea, un tema, un estat d’ànim, semblar que s’inspira en una escombra, o un penjador. Després de 25 anys ballant amb Adéle tenia molt material acumulat i cada cop que li venia una idea anotava els passos. Honi Coles deia que ven “body motion, not tap.. he’s a descriptive dancer who works painstakingly with his musical accompaniment; he was the first to dance to programme music, describing every note in the dance” ” Astaire has class, poise, charm, nonchalance, sophistication, elegance” [ no és un hoofer que fa sons complicats sinó algú que expressa emocions ballant, per això ens agrada tant]
ALTRES ESPECIALITATS
Contorsionistes com Jigsaw Jackson, Dotson, Rubberlegs Williams, Earl “Snake Hips Tucker” (1935 fent lindy,
1930
1933 Cotton Club amb Duke Ellington, Filmed May 23, 1933, Bessie Dudley and Florence Hill show how to move to Duke Ellington’s Bugle Call Rag. Both Dudley and Hill were Cotton Club dancers, though this was not filmed at the Cotton Club. Bessie Dudley died January 16, 1999 at the age of 88. I’ve not yet been able to find information about Florence Hill.
Comedy dancing, Russian dancing [suposo que són passos així: Ball al Cotton Club )
ACROBATICS
A més dels passos de jazz i clauqé van introduir alguns de Russian i els splits
TIP, TAP & TOE
1936 Four Flash Devils a Soft Lights Sweet Music
THE FOUR STEP BROTHERS
Van posar en escena la “challenge dance” en que s’anaven com desafiant fent solos mentre els altres aplaudien. Van introduir cant i van estar en actiu fins 1966.
1933
1943
1944
FLASH ACTS
El 1938 els Nicholas Brothers i els Berry Brothers van competir al Cotton Club.
BERRY BROTHERS
Ananias el gran i amb més talent, Jimmy i Warren ( JD 277) nascuts a New Orleans i després es van traslladar a Denver. Van començar a actuar a Hollywood.
1941 You’ll never Know
1944 Panama Hattie
NICHOLAS BROTHERS (pàgina a part)
Nascuts a Fidadèlfia, Fayard (1914–2006) i Harold (1921–2000). El gran aviat va començar a fer splits saltant tanques. Aviat van començar a actuar i amb 8 i 14 anys ballaven al Cotton Club. La mare era pianista i el pare bateria.
“Nick Castle ranks Fayard as having “the most beautiful hands in show business’, with Fred Astaire second and Buddy Ebsen third. [ Cert! ja m’hi havia fixat l’elegància de quedar-se immobil en una postura i les mans expressives. De gran en una entrevista els gestos de les mans són preciosos ]
“Although Fayard was the better dancer, Harold, who did imitations of Cab Calloway and Louis Armstrong, received more attention” [ A mi sempre m’ha agradat més Fayard]
Els Nicholas Brothers feien els splits com en ballet, un al davant i l’altre darrera, mentre que els Berry Brothers feien jive splits, amb una cama doblegada al costat, que pot generar més lesions.
Van treballar amb el coreògraf Nick Castle
CLARK BROTHERS
CLASS ACT
(JD 285: The Class Acts, among other things, were an expression of the Negroes’ drive toward equality and respectability. Imitating and embellishing the formal elegance of the more sophisticated white acts, they ran headlong into an old stereotype: a Negro performer had always been an overdressed dandy or a shiftless plantation hand. Bit by bit they refuted the stereotype, first as individuals and then as teams).
Willie Covan a un Class Act 1938 (Sterns l’esmenta com a acrobatic)
Eddie Rector feia un soft shoe amb un delicat Time Step. Greenlee and Drayton. Pete Nugent. [ no he trobat clips ]
COLES AND ATKINS
Coles ballava amb precisió ritmes complexos ràpids, “Honi was the creator of high-speed rhythm tap”. Coles excels at transitional steps.
Atkins era més innovador i tenia més afinitat amb dansa moderna i ballet. (Una vegada a les Vegas va desafiar un grup de balalrins professionals de ballet que faria els mateixos passos o millor, i que ells no podrien fer el seu claqué)
Swing is really the thing
Aquí demostrant diferents Time Step, i l’extraordinària soft shoe amb ‘Taking a chance on love’ “It had to be slower than anybody’s else’s, at the same time, it has to be really interesting; and finally, it had t be so lyrical that it could stand by itself, that is to sound just as good with or without accompaniment, so we could to it without music”.
Atkins va ser coreògraf de grups de Motown (Supremes, Martha and the Vandellas, Cadillacs, Cleftones, moonglows, HEartbeats, Solitaires, Bow ties, Temptations )
1979 The New Low Down
1983 My One and Only,
1940
Baby Laurence. Bunny Briggs. GroundHog
El claqué va deixar de ser popular als ’50. La música es va complicar “for the first time in the parallel histories of jazz music and dance, the drumming often became more complicated than the tapping”.
1946 Ray Sneed Ornithology
196? Will Gaines
1967 Jimmy Slide, Buster Brown, Chuck Green, baby Laurence
GREGORY HINES
Eubie 1979 (musical sencer)
1982 I Got Rhythm
1984 Cotton Club
CONTRIBUCIONS MÉS MODERNES
SAVION GLOVER
MICHELLE DORRANCE
2019 Taptastic