Història | Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 | S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | El Projecte de museu
MODERNA s16 s 17 s18
[La Britannica no considera les implicacions de cara a la història que va tenir el contacte amb el nou món. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’Àfrica, Orient, Índia i Xina, amb vaguetats sobre Sibèria, Àfrica subsahariana, Indoxina i Indonèsia]
Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el període entre l’antiquitat clàssica que redescobrien, i la seva època actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades de Flavio Biondo. Guicciardini, història d’Itàlia entre 1494 i 1534.
Lorenzo Valla va introduir l’anàlisi filològica que comprovar la validesa de documents històrics i corregir la traducció llatina de la Bíblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar crítica textual els textos clàssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.
Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la història de l’origen de la nació. Paralipomena Hispaniae de Joan Margarit i Pau. Història de Polònia de Jean Dluglosz, Germania de Tacitus. Conradus Celtis. Münster Cosmographia de 1544.
Luter va haver de reescriure la història de l’església per negar l’origen diví de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la història d’Eusebius, afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o bé en algun moment al s6. Cada bàndol va escriure la seva versió. Mabillon a De re Diplomatica de 1681, en una polèmica amb jesuïtes sobre la història dels monestirs benedictins va establir el mètode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esglésies a Anglaterra.
[1516 Thomas Moro. Utopia]
Al s17 es van compilar i editar registres de la història romana i medieval. No obstant, mentre que la matemàtica i la física oferien expectatives de progrés per a la societat, aquest no era el cas de la història. En el que serien precedents de les ciències socials apareix la noció “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix també la noció de societat ideal i que les societats poden evolucionar.
1651 Hobbes, el Leviathan i la teoria del contracte Social
Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos però sí que hi havia més llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’església.
1725 Giambatista Vico a la Scienza Nuova presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la història, com pugen i baixen les civilitzacions.
1748 Montesquieu, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, sí que identifica la complexitat de les societats i la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ciències socials]
1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocràcia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.
1762 Rousseau Contrat Social [Ciències socials]
1764 Edward Gibbon, interessat per la idea de progrés, es planteja investigar “The Decline and Fall of the Roman Empire.” (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker”, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura clàssica van ser els bàrbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenció a la importància de la religió].
1776 Adam Smith, The Wealth of Nations