Introducció Abans de les Teràpies Teràpies Autoajuda Pastilles Alternatiu
Introducció
L’experiència de l’home és sovint de patiment i des de sempre ha trobat alleujament en diferents sistemes de creences o tècniques. Això atorga un poder als qui subministren aquestes creences o tècniques.
Les religions abrahàmiques plantegen que el patiment és resultat d’un pecat original que du inevitablement a la condemnació eterna. L’única manera d’evitar-ho és apuntar-se al seu sistema de protecció, seguir els seus rituals i fer les aportacions econòmiques que calgui. És com un xantatge mafiós. D’aquí que inevitablement han de ser intolerants amb les altres creences, han d’eliminar la competència com sigui. Tant el paradís com l’infern són transcendents i eterns, així que la vida actual en sí té poca importància, només compta per salvar-se o condemnar-se.
Les religions dàrmiques no tenen un infern transcendent, l’infern ja és aquí en la nostra vida de cada dia. No ens n’alliberem ni quan morim ja que ens reencarnem, en un animal, humà o semidéu, seguint un cercle infinit de vides, el samsara. Només ens en podem alliberar seguint un entrenament de meditació i unes tècniques. Aquí no hi ha el monopoli de la salvació de l’església però sí una competència entre mestres i escoles per tenir més deixebles. I es donen casos d’abús com en les esglésies abràmiques (BBC, i BBC, abusos budistes a Myanmar contra roghinyes) . Les tècniques són complicades i insisteixen en la necessitat del mestre a qui s’ha de seguir cegament. En trobem exemples al Bardo Thodol, el Llibre Tibetà dels morts. Els mestres segueixen altres mestres de més prestigi i s’acaba formant com una estafa piramidal. Si en el cristianisme s’acaba formant una societat submisa amb el poder, amb la consciència esqueixada entre el que es vol viure i el que exigeix una moral que privilegia el patiment i el martiri, aquí tenim una societat escapista que es tanca a un monestir.
La versió vigent de la indústria de la salvació ja no recorre a l’amenaça de l’infern, o a la promesa de la il·luminació budista però segueix l’esquema general que estem malament i que necessitem “contractar” alguns serveis de salvació. Semblaria que durant dècades, els terapeutes de l’escola psicoanalítica haurien donat per descomptat que tots tenim traumes sexuals de la infantesa pendents de superar, en sessions setmanals. Aquesta escola ha estat desacreditada, o ha passat de moda, però segueix essent un lloc comú que la vida normal ens porta inevitablement a l’estrès i la frustració, o solitud, i que necessitem un terapeuta, gestalt, meditació, ioga, Txiqung, el que sigui, per trobar la pau. Tots necessitem teràpia o guia, i així trobem serveis de coach de motivació o per que algú ens digui què hem de fer de gimnàs. (Autoajuda).
I per completar aquest mercat de la indústria de la salvació tenim l’adquisició d’objectes i remeis. Des de sempre s’han venut pedres, cristalls, creus, estampetes, escultures de Ganesh, gongs tibetans amb propietats meravelloses. [jo vaig comprar un sant Pancraç de plàstic]. Pocions, ungüents, olis essencials, alcohol, tabac, antidepressius, tranquil·litzants, drogues. Sembla que no podem viure sense l’ajuda d’aIguna substància. [Cada estiu milers van a concerts a embriagar-se d’alcohol i so, fugint de la seva vida; cada vespre milers van a les platges o discoteques buscant un moment que o arriba i deixant-ho tot brut d’ampolles i embalatges de menjar].
[ Vénen ganes de fugir d’aquest mercat de salvadors, sacerdots, mestres zen, gurus, coachs i quedar-me tranquil acceptant les meves limitacions en la línia d’Epicur que recollia Horaci, sense esperar un món millor futur]
Abans de les teràpies
- (CGPT)Religió. Les cultures antigues [cristianisme] creien que la depressió o altres trastorns eren càstigs divins o possessions demoníaques. Religions abràmiques: Pregàries, rituals, peregrinacions, benediccions de Sants, confessió, exorcismes. [De fet, el baptisme, confessió, últims sagraments i ser enterrat en cementiri sant són com una mena d’exorcisme]. Religions dàrmiques: Meditació. A les religions indígenes els xamans feien rituals simbòlics.
- Supersticions:/Alternatius: amulets o objectes per allunyar els mals esperits.
- Filosofia. [Grècia]. Acceptar el que no podem controlar. Gaudir de plaers moderats.
- Remeis populars i medicina. Infusions d’herbes calmants com la valeriana. Banys calents o freds. Règims, dejunis.
Seguint la teoria dels quatre humors, la melancolia causada per un excés de bilis negra es tractava amb sagnies i purgants. - Ingrés en asils als s18 i s19.
- [les societats premodernes tenien un treball més físic, no tenien temps per deprimir-se. Alhora la família i la comunitat estaven més a prop; avui tenim el repte de viure més sols]
- Alcohol. Als s18 i 19, l’opi es va fer popular.
- Richard Burton, la cura de la melancolia
Teràpia
[En el marc religiós la preocupació és “estic condemnat”, en el marc de teràpia la preocupació és “no sóc feliç”].
Psicoanàlisi i psicodinàmica
Sigmund Freud, 1886. Converses que, a través de l’associació lliure, explicació dels somnis i la transferència, revelarien experiències de la infantesa, sovint de natura sexual, de les quals no en som conscients i que serien la causa de les neurosis.
Alfred Adler i Carl Jung, influïts per Freud, se centren en experiències anteriors, processos inconscients i relacions interpersonals per entendre la conducta i estat actual.
Behavioral Therapy
Basada en les teories de B.F. Skinner, John Watson i Ivan Pavlov. 1920s-50s. Condicionar els subjectes [com, parlant?], per canviar la seva conducta o hàbits problemàtics.
Teràpia humanística centrada en el client
Carl Rogers. 1940s-50s. Cada individu té un potencial per desenvolupar. El terapeuta orientarà i estimularà el seu creixement personal.
Teràpia Gestalt
Fritz Perls, Laura Perls, Paul Goodman. 1940s-50s. Creen un espai on el client expressa els seus pensaments i emocions. Si es detecten temes no resolts es fa servir la tècnica de la cadira buida per establir un diàleg imaginari que fa aflorar conflictes no resolts.
Cognitive Behavioral Therapy (CBT)
Aaron Beck (Cognitive Therapy) i Albert Ellis (Rational Emotive Behavior Therapy – REBT). 1960s-70s. les emocions i conductes serien resultat de pensaments negatius que no s’adapten a la realitat. Canviant aquests pensaments concentrant-se en el present i la solució dels problemes es pot millorar l’ansietat i la depressió [com els estoics].
Existential Therapy
Viktor Frankl, Rollo May, Irvin Yalom. 1950s. Explora el sentit de la vida, la lllibertat, la mort. [reflexió filosòfica].
Teràpia de família i parella
Murray Bowen, Salvador Minuchin. 1950s. Detecta conflictes derivats de tensions en les relacions a la família. [Constel·lacions familiars].
Mindfulness (Atenció plena)
Adaptació al món occidental de les pràctiques de meditació del budisme zen i l’hinduisme. Thích Nhất Hạnh, Joseph Goldstein, Herbert Benson, Jon Kabat-Zinn, Richard J. Davidson. 1970s. Prendre consciència del moment present com a cos que respira, està assegut i camina. Això allunyaria l’ansietat i emocions negatives.
[Karl Graf Dürckheim, noble alemany [en cerca de l’excel·lència], s’adherí al partit nazi, per després resultar que tenia sang jueva i enviat al Japó. Trobà sintonia amb la idea de superioritat ària i la disciplina samurai i zen. Va concebre el terapeuta algú que acompanyava el pacient en un camí de transformació. Leibterapia Laia Monserrat.
(CGPT 2024), Als USA uns 42M d’adults, un 16.5% de la població, reben teràpia. Entre 1.5 i 2M recorren a coachs.
Autoajuda
(CGPT)
Llibres
Cobreixen des de la salut mental, benestar emocional, productivitat, crrera professional, finances. Recorren a Mindfulness, positive thinking, hàbits i planificació d’objectius. Brené Brown (Daring Greatly), James Clear (Atomic Habits), and Mark Manson (The Subtle Art of Not Giving a F*ck).
TikTok, youtube
Influencers, terapeutes, life coaches, publiquen vídeos curts sobre gestió de l’ansietat, productivitat, consells sobre relacions [com l’Helena Francis i els consultoris sentimentals]. Dirigits especialment Milenials i GenZ. Dirigeixen a compres de llibres o subscripcions.
Apps i subscripcions
Apps: Talkspace, Headspace, Calm, BetterHelp, and Shine guien els usuaris a meditar, teràpia o wellness. Amb l’ajuda de la AI poden automatitzar una teràpia personalitzada (Woebot i Wysa). A vegades connecten a terapeutes titulats per vídeoconferència.
Apps de recordatoris i formar hàbits com Fabulous, Habitica, o Strides fan un seguiment dels hàbits fent servir behavioral psychology.
Drogues, alcohol, antidepressius, analgèsics
Abús de medicaments legals. Abús de substàncies legals. Abús de substàncies il·legals. Debat
Alternatiu
Astrologia
(Cgpt)El 2018 un 29% dels adults als USA afirmaven creure en l’astrologia. [la pràctica es remunta als Egipcis, ampliar]
Tarot i predicció del futur
(Cgpt) El 2019 un 22% dels adults a USA van recórrer a predicció del futur en pràctiques com el tarot o la quiromància. La indústria de serveis psíquics facturaria uns 2.2B.
Cristalls i olis essencials
Almenys un 42% als US creuen en “energia espiritual” localitzada en muntanyes, arbres, o pedres. Un 30% dels adults fa servir alguna forma de medecina alternativa, entre elles l’aromateràpia. El mercat d’olis essencials estaria valorat en 18,6B el 2020. Millenials i genZ busquen alternatives a les receptes farmacèutiques, amb propostes holístiques espirituals i New Age.
Reiki
Iniciat per Mikao Usui el 1922. Se suposa que hi ha una energia espiritual a tot arreu que el practicant canalitza al pacient a través de les seves mans. El “International Center for Reiki Training (ICRT)” diu haver format 4M de persones i que 1M el practica. Als US, 1.2M haurien rebut alguna mena de teràpia energètica el 2006. Alguns hospitals a US i UK ho ofereixen com a complement a la medecina tradicional.
El frau de Castaneda, que es va inventar les experiències i explotava sexualment les seguidores. (2024 Altaonline)
Witchtok, cobrant 1.500$ per llegir cartes de Tarot (The Independent)