El cos humà 421 Art L’ideal de bellesa al llarg de la història
Prehistòria Antiguitat Postclàssica Renaixement, Barroc, s18 segle19 segle20
[Com s’ha representat la figura humana al llarg de la història? Ideal del cos o retrat? Quines edats, emocions, situacions?] [Què considerem important mostrar? la bellesa? les virtuts morals? l’original que se surt del comú? la vida quotidiana? Si és la bellesa, quina idea en tenim?
ESBORRANY, pendent de fer galeria
Prehistòria
Al paleolític la figura humana és poc freqüent, a les coves d’Altamira i Lascaux hi ha representacions realistes d’animals però poques d’humans. Venus de Willendorf, dona grassa possiblement representant la fertilitat.
Al neolític trobem figures esquemàtiques. Cogul
Antiguitat
Egipte
Figures esveltes, simètriques. Escenes del món dels morts. Escenes de la vida quotidiana. [podem dir esquemàtic a les parets, retrats a les escultures?] Nefertiti, Tutankhamon, estàtua de fusta de l’escriba Ka’aper.
Assíria i Babilònia
[relleus]
Grècia
[Atletes i déus]. Escultures. Kouroi i kores estàtics a l’època arcaica. Ideal d’home, serenitat, proporcions. Decoració de gerros. A l’època hel·lenística s’expressen les emocions.
Roma
Còpies de les escultures gregues. Retrat.
Escultura clàssica Galeria
[índia]
Maurya (s3-s1 BCE). Representacions de Buda. La natura en forma de dona voluptuosa en postura tribhanga, 3 corbes. Gupta (s4-s8)
[Xina]
Dinastia Qin 221-202 BCE: els guerrers de Xian en terracota, amb trets individualitzats. Dinastia Han 202BCE-220. Figures de terracotta.
Postclàssica
Bizanci sV-XIII
[apareixen els sants com a tema] Mosaics bizantins a Ravenna 
Romànic sX-XIII
Representació de sants, martiris, els dimonis i representació del l’amenaça del més enllà. [figures simbòliques] Sant Climent de Taüll. Galeria MNAC
Gòtic sXIV-XV
[Comença la cerca de la representació més natural de la figura]. Galeria MNAC, Mare de Déu dels consellers. Sant Jordi. Giotto (Capella Scrovegni Padova, vist 2017).
L’islam
no representa la figura humana]
Índia
s8-s13 Art Hindú. Buda. Figures mítiques i eròtiques. Temple de Khajuraho.
Nataraja, Shiva com a déu de la dansa
Xina
Dinasties Tang i Sui 220-960. Figures de buda. Pintures de dames de la cort.
Dinastia Song. Escenes de la vida quotidiana. Budes
Japó. s12 e-maki, Rotlles amb històries, el cavaller Ban Dainagon [tinc la reproducció]. L’estil onna-e, femení, representa escenes de les dames a palau, el otoko-e, masculí, homes en batalles.
Kamakura 1180-1333. s13 Escultura Kei. Monjos, dimonis mítics.
Muromachi 1333-1573. Arriba el budisme procedent de Xina. Rotlles a tinta representant monjos o escenes zen.
Renaixement i Barroc
Renaixement
[S’estudia l’art clàssic. Apareixen els mites grecs com a tema. Retrats de nobles, naturalitat i expressivitat en les escenes religioses. La imaginació de Bosch. escenes populars]
Itàlia. Florència. Escultura Donatello. Fra Angèlico (Convent de Sant Marc). Botticelli, el naixement de Venus. Mantegna. Crist mort. Leonardo da Vinci, Monnalisa, home de Vitrubi, Sant sopar. Miquel Àngel, la capella Sixtina. Raffaello, la madonna sixtina a Dresde, l’escola d’Atenes. Giorgione, la tempestat. Tiziano.
Manierisme: Tintoretto.
Nord. Països Baixos. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Roger van der Weyden, descendiment al Prado. Dürer, Melencolia, Adam i Eva. Grünewald. Cranach. Ieronimusch Bosch. Holbein, els retrats de la cort anglesa. Brueghel i les escenes populars.
Espanya. El Greco.
Barroc
[s’accentua l’expressió de les emocions, els clars i foscos]
Itàlia: Carracci. Caravaggio. Temes mítics i religiosos. Escultures de Bernini [
Nord: Rubens. Rembrandt. Mites i religió. Holanda, escenes d’interior. Vermeer.
Espanya: Velázquez, noblesa, el carrer.
s18
[escenes clàssiques i retrats de la noblesa, la imaginació de Goya i Blake]Anglaterra: Hogarth, Reynolds, Gainsborough. Retrats de l’aristocràcia [que no podia encarregar]. William Blake
França. David, l’assassinat de Marat
Espanya. Goya [noblesa, escenes populars, imaginari , les pintures negres
[Japó]
Edo 1600-1868. Planxes de fusta ukiyo-e. Hokusai. Predomina el paisatge i la natura. 
[Xina Min i Qing. Igual que en les dinasties anteriors, amb excepcions, el tema de la pintura ha estat el paisatge, més que no pas la figura humana.]
s19
França: Ingres, escenes simbòliques? [esborrany d’un pit]. Delacroix, temes dramàtics. Millet, les espigadores. Courbet, el quotidià. Manet. Monet. Renoir. Degas. Rodin, el pensador. Toulouse-Lautrec. Cézanne. Gauguin, les dones de Taití. Van Gogh, els autoretrats.
Gran Bretanya: els prerafaelites [escenes religioses i literàries per expressar emocions]. Dante Gabriel Rosetti. John Everett Millais, Ofelila (Tate Modern, Manchester).
USA Whistler, la mare de l’artista.
s20
Nord: EdvardMunch, Melankoli, el crit.
França. Matisse. Cubisme. Picasso. Henri Rousseau.
Chagall, la imaginació dels contes.
Dalí [ el cos humà en un món imaginat]
USA. Edward Hopper, la solitud. Norman Rockwell
[Giacometti i Botero] David Hockney. Lucien Freud.
Free Gallery: Índex de temes mítics, Índex de Sants
London: National Portrait Gallery