44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya
(Folch, Comprendre la Natura)
Mediterrani Meridional: màquies
Mediterrani septentrional: carrascars i alzinars [amb pi blanc]
[cal recordar que es tracta del paisatge potencial. La plana de Lleida, per exemple, està gairebé tota ocupada per conreu tal com es pot veure a cobertes del sòl]
Els alzinars: PG Carrascars 9-13, alzinars 14-26.
Reig (amanita cesarea). Cep o sureny (boletus pinicola). Alzina (quercus ilex), Surera (quercus suber), Carrasca (quercus rotundifolia). arboç (arbutus unedo) tardor, aladern (Rhamnus alaternus), marfull (Viburnum tinus) floració març, Englantina (rosa rubiginosa) final primavera, Esparreguera (asparagus acutifolius ) agost setembre, galzeran (ruscus aculeatus). Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), Arítjol (Smilax aspera), Vidalba (Clematis vitalba) estiu, Heura (hedera helix).
Les màquies i la garriga: PG Màquies 1-8. Llentiscle, Garric, Ullastre, Càdec, Margalló, Savina, Carritx, Arçot.
Pinedes, brollers i fenassars: Llora, Rossinyol, Rovelló, pebràs, Pi blanc, pi pinyer, pinastre, bruc boal, bruc d’hivern, estepa blanca, estepa borrera, Estepa negra, Esteperola, Cap d’ase, Maçanella, Farigola, Romaní, argelaga negra, argelaga vera, Barballó, Abellatge, Foixarda, Albada, Maleïda, pastanaga borda, Matapoll, corretjola, gatosa, llistó, ginesta.
[Als pànols de vegetació no hi surt perquè estan escampats en territori dels alzinars. A cobertes del sol sí es veuen]
Roquissars i pedregalls: Lluqueta de roca, Te de soqueta, te de roca, Taperera, polipodi, llonja, falzia roja, dauradella, Crespinell groc, crespinell blanc, Estepa-joan, Eriçó. 84. Codolars i vegetació de llits de rambles i barrancs. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 90. Terrers margosos o gresencs amb vegetació molt dispersa (771)
Plantes de ribera i aigual: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, Esbarzer, Om, Roldor, Vern, Sarga, salze blanc, Gatell, Herba sabonera, saüc ver, Cua de cavall, Murtra, Sarriassa, Baladre, Tamariu, Aloc, Créixens bords, jonc negre, canyís, múrgula, Boga, jonc boval, Créixens vers.
[GIRONA MARESME] 50. Freixeneda de plana al·luvial inundable. (11 Maresme Tordera). 56. Albereda amb vinca (Vinca difformis) i bosquines adjacents (omeda, sargar,gatelleda): (Conques Besòs, Llobregat, Gaià, Francolí). 57. Albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima) i boscos adjacents de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor) (Muga, Ter, Fluvià). 58. Bosc mixt de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor): (Tordera, Ter, Fluvià).
[EBRE] 54. Albereda meridional amb Lonicera biflora i bosquines adjacents (omeda, tamarigar) (Ebre) 55. Albereda amb roja (Rubia tinctoria) (Conca del Segre). 59. Salzedes: (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí).
PG Bosquines de Rieres 60. Baladrar (Ebre) 61. Alocar i comunitats adjacents
Vegetació d’aigua: 78. Vegetació d’aigua dolça (208 Ebre). 80. Vegetació d’aigües salabroses (48 Ebre)
Plantes d’arran de mar: Borró, bufalaga, Rave marí, lleteresa marina, salat blanc, Panical marí, cascall marí, cirialera, lliri de mar, socarrell, Fonoll marí.
81. Vegetació de marjals i altres ambients salins(Ebre Urgell), 82. Vegetació de platges, 83. Vegetació de penya-segats litorals
Plantes arvenses i ruderals: Cugula, Margall bord, Rosella, Ravenissa blanca, verdolaga, Nopal, Lleteresa de camp, pa-de-cucut, Malva, Blet, canya, atzavara, Borratje, Blenera, Olivarda, Caps-blanc, Calcida blanca, Fenàs de marge, ortiga, Fonoll, morella roquera, lleteresa vera, Panical.
Conreus de terra baixa: Figuera, olivera, ametller, taronger, vinya, garrofer, nesprer, cirerer, prunera, perera, presseguer, pomera, blat, arròs, gira-sol, ordi, sègol, civada, mongetera, col-i-flor, pastanaga, carxofera, carbassó, tomaquera.
Arbres ornamentals: Xiprer, plàtan, Ailant, mimosa, cedre, robínia, morera blanca, Eucaliptus, Troana, lledoner, castanyer d’índies, arbre de l’amor, llorer.
Excepcions:
Ports: 28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): 31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum. 74. Pastures i matollars oromediterranis culminants: Erinaceo-Anthyllidetum montanae (i altres associacions de les aliances Ononidion striatae i Genistion lobellii) (188 Solsonès, Ebre)
Montseny: 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny). 73. Matollars acidòfils culminants del Montseny: Juniperion nanae (20)
36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)