La terra, geografia | El cicle hidrològic | El cicle redox | El carboni i el nitrogen | Energia
Què passa a la terra? quins són els grans cicles químics? els àtoms que passen a través meu, d’on vénen i on van després? respiro el mateix oxígen que Napoleó? [invterra.odt a inventari]. Rilke en un dels sonets a Orfeu II.1 diu: Quants d’aquests llocs de l’espai foren / ja dins de mi. Hi ha més d’un vent / que és com fill meu. / Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs.
Vernadski introdueix el 1926 la noció de biosfera (Ciències de la vida sXX)
El gran cicle hidrològic: plou, baixen les aigües amb els sediments fins al mar, s’evapora i tornem a començar.
El gran cicle redox : a la superfíce terrestre hi ha metalls reductors i una atmosfera oxidant, així que el que passa és un gran procés d’oxidació [tot es rovella], els processos químics ho inverteixen, així com els processos de les plantes que per la fotosíntesi capturen CO2 i alliberen oxígen. Els animals inhalen O2 i alliberen CO2. Les roques oxidades tenen un color vermellós. Quan estan sotmeses a un líquid reductor, es “blanquegen” cap a verd o blanc.
Carboni i Nitrogen
Cicle del carboni: plantes CO2+aigua=compostos orgànics +O2, animals heteròtrofs: compostos orgànics + O2= CO2 urea, també alliberen CO2 els fongs. La matèria orgànica morta forma combustible fòssil, en cremar-lo alliberem CO2.
Nitrogen: [fonamental pels aminoàcids, DNA] El gas nitrogen N2 és molt inert i només pot ser fixat per unes bacteries que el deixen com a amoníac o Nitrat -> (Plantes superiors) -> aminoàcids -> (animals superiors) -> amoníac/urea -> (bateries nitrificants, nitrosomes) -> Nitrit (B.Nitrificants, nitrobacter) -> Nitrat]
La matèria morta en descompondre’s i el nitrogen de l’atmosfera amb els llamps, deixa al terra nitrogen. Les bactèries el converteixen en amoníac, unes altres en nitrits i unes altres en nitrats, que seran absorbits per les plantes o bactèries desnitrificants. Amb el nitrogen de les plantes formem els nostres aminoàcids. Fósfor, ferro i altres elements, estan presents en sals i compostos a les roques, són dissolts i passen a l’aigua, d’on són absorbits pels vegetals i després pels heteròtrofs.
Els protons i electrons que em formen són tan vells com l’univers, i els àtoms (Contemplació, els àtoms que em formen)
Energia: la terra és un sistema tancat pel que fa a elements, però obert pel que fa a energia. Rep energia del sol que és fixada per la fotosíntesi.
L’energia del sol és absorbida per l’atmosfera i pel terra, que escalfa uns 14º. Una part és fixada per les plantes en la fotosíntesi. Retorna fora per reflexió dels núvols i aerorols i radiació del terra. Part d’aquesta radiació és aturada per gasos com el diòxid de carboni que fan un efecte d’hivernacle. L’augment d’aquests gasos, per combustió de combustibles fòssils, i per disminució dels boscos que capturen CO2 i retornen oxígen, augmenta l’efecte hivernacle i la temperatura del planeta.
L’aportació d’energia per part del sol és la que permet que es formin sistemes complexos com la vida (la vida i l’entropia).
Per que la vida sigui possible, la terra s’ha de mantenir dins d’uns certs paràmetres pel que fa a la temperatura, salinitat, nivells d’oxígen a l’atmosfera. [ Un planeta massa fred amb totes les mol·lècules en estat sòlid no permetria els processos complexos de reproducció i creixement. Un planeta massa calent, amb els elements en estat gasós, tampoc. James Lovelock va formular la hipòtesi de Gaia, que havíem d’entendre el planeta com un sistema que s’autoregula, amb biosfera evolucionant per tal de crear un entorn habitable. No està acceptada per tothom. Les condicions per la vida es plantegen a l’hora de buscar planetes que puguin tenir vida. Que hi hagi aigua, una atmosfera amb oxígen, carboni (vida extraterrestre).
L’alteració de l’equilibri per la combustió de combustibles fòssils i la desaparició de boscos causa un escalfament global que és una amanenaça per la vida a la terra.