La terra. Estructura

Forma: Eratòstenes 3 BC, Triangulació, Elipsoide

L’origen del sistema solar seria la concentració de pols degut a l’explosió d’una supernova propera fa uns 4500 milions d’anys.

  • radi: 6378 km
  • constant gravitatòria: 6.67 10-11 m3 s-2kg-1
  • massa: 5976 1024 kg

Camp gravitatori

Estructura interior. (EB)  [  Història ciència ]

No hem tingut una teoria sobre l’interior fins el 1960, a partir de models deduits per les ones en terratrèmols. Nucli 1 sòlid 1200 km, nucli 2 líquid 2800 km, capa òxids 2000 km, mantell crosta 400 km. Podem proposar un model d’un nucli d’elements pesats (1200km), envoltat d’una capa líquida (2800 km) i una escorça. [a ampliar]

  • Escorça continental: 9km bàsicament silicats i òxid d’alumini, temperatura -90º/900º
  • Escorça oceànica: 4-11 km, semblant, temperatura 0º/400º
  • Mantell superior: 11 a 660 km: roca sòlida o semisòlida, silicats i òxid de magnesi, temperatura 400º/2000º
  • Mantell interior: 660 a 2890km, roca semisòlida, semblant, temperatura 2000º/4000º
  • Nucli extern:  2890 a 5150 km, ferro i níquel líquid, 4000º/5000º
  • Nucli intern 5150 a 6370 km, ferro sòlid, 5000º/5500º

 

Magnetisme (produït pel moviment d’un nucli líquid) conegut des del s XI


Dins del mantell hi ha com bosses de material més espès al voltant de les quals hi hauria més activitat volcànica, activitat no localitzada als límits de les plaques continentals : article BBC

| PDF text