Posted on by amomuseu

Les civilitzacions

Idea de civilització, tipus de societats i economies   |    Civilitzacions,  cultures actuals i al llarg de la història 8models   |   Canvis i evolució de les civilitzacions |   Els reptes de cada etapa  |    Els indígenes  – una pregunta incòmoda

Quines són les “maneres de viure”? Com agrupem o classifiquem les societats que s’han succeït al llarg de la història? Podem fer-ho:

  • segons el tipus d’economia: caçador recol·lector, agricultor, pastor nòmada, economia industrial, economia de la societat de la informació.
  • segons la geografia. Podem pensar el món com unes 5 “cases” o territoris que han anat tenint diferents ocupants. Les dues amèriques, Europa i el nord d’Àfrica, la immensa Rússia, Orient, Àsia amb Índia i Xina, Àfrica.
  • segons el nivell de complexitat social: tribu, cacicat, regne, imperi, nació
  • segons la idea del món i el sagrat: religions Abrahàmiques, Cristianisme i Islam, religions dàrmiques, hindusime i budisme. Afegint potser comunisme, humanisme laic, i la inclassificable cultura africana.

La idea de civilització

Qui ha habitat aquestes cases al llarg del temps? Quines són les “maneres de viure”? Els llibres d’història ens presenten , de manera esquemàtica, una successió de civilitzacions i etapes: Egipte, Grècia, Roma, Cristianisme, Xina, Renaixement a Europa i descoberta del nou món, Revolució industrial …
Una civilització (wikipedia) seria una societat complexa amb ciutats (civilització → cives), divisió i especialització del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptació d’impostos, infrastructures i arquitectura monumental, i una religió organitzada. Es contraposaria a societats més petites, no centralitzades, com les dels caçadors recol·lectors, pastors nòmades [o societats agrícoles simples].
Les societats més simples són grups primitius que viuen a la selva, deserts, o muntanyes aïllades. A l’altre extrem tenim les grans ciutats. Totes les societats han de gestionar les necessitats de la naturalesa humana en la vida en comú. Aparellar-se i procrear, seguretat, salut, confort, produir béns i serveis. Educació. Institucions que distribueixen opinió i notícies, que estableixen quins valors i modes de vida són acceptables o no. Les societats difereixen en el grau d’especialització. A les més simples, tots fan de tot. YH assenyala que col·lectivament ara tenim un coneixement immens, però individualment, no. Després tenim tribus amb especialistes, guerrers, shamans, ferrers, ceramistes, teixidors, músics. Amb l’escriptura podem registrar el coneixement i ja no depenem de la memòria dels ancians. Les civilitzacions urbanes complexes tenen lleis, impostos, burocràcia, obres públiques, registres oficials.

Així tindríem:

  • Caçadors recol·lectors, grups petits bàsicament igualitaris.
  • Societats agrícoles o pastors nòmades amb dues classes socials, cap i plebeus (chief and commoner).
  • Cacicats, amb estrats socials: rei, nobles, homes lliures, serfs i esclaus.
  • Civilitzacions amb jerarquies socials complexes, governs i institucions organitzades que impliquen un poder centralitzat i, sovint, una manera particular de veure el món del punt de vista religiós ]
Del punt de vista de l’economia les civilitzacions poden ser agrícoles, industrials, o de la societat de la informació.:
  • caçador – recol·lector [agafa el que ofereix el territori / la propietat no seria tant un objecte com el territori de caça]. Sector primari.
  • societat agrícola: agricultors- pastors nòmades / cacicats / civilitzacions [ conreen i fan créixer el que necessiten. L’energia és energia de sang a banda dels molins] [apareix la propietat privada ] [ l’aristocràcia és propietària de terra, la classe explotada són serfs i esclaus que treballen la terra][sector primari, obté recursos, aliments, minerals, directament de la terra]
  • societat industrial : energia de combustibles fòssils o electricitat, treball mecanitzat amb horaris. L’aristocràcia és del capital, la classe explotada obrers amb sous miserables. [sector secundari: transforma materials obtinguts del sector primari, fusta, pedra minerals, metal·lúrgia, tèxtil]
  • societat de la informació: per sobre de la industrial destaquen els serveis i el control de la informació. L’aristocràcia és el control de la xarxa de distribució de productes i de la informació; la classe explotada els oficinistes i els empleats autònoms amb llocs precaris.] [ sector terciari: transporta, intercanvia, béns, serveis i informació].

Civilitzacions en la història

La idea de la història com a successió de civilitzacions és moderna. Gordon Childe indicava que apareixien al pròxim orient amb l’agricultura i la tecnologia del bronze. [ Una civilització, a més de la complexitat d’organització i estructura, tindria una visió del cosmos relativament completa, un relat mític o científic sobre l’origen, una visió de la mort i de la moral, literatura i art].
Toynbee (A study of History) , a més d’algunes civilitzacions “aturades”, en proposa 19 que haurien passarien per 4 estadis:
  • primera generació
  • segona generació
  • església universal (un sistema de creences que perdura més enllà de la civilització)
  • tercera generació
[És difícil veure la civilització de Creta com a antecedent de l’Orient, i el cristianisme ve d’Atenes, Roma i Jerusalem.  Queden clarament identificades 4 religions universals, cristianisme, islam, budisme i hinduisme]
Francis Fukuyama [no trobo la referència] classificaria el món actual en les civilitzacions/cultures: occidental, amèrica llatina, Ortodoxa, islàmica, hindú, budista sínica, japonesa i africana.
Simplificant i assignant zones podríem dir que avui tenim 5 grans sistemes culturals:
  • Cristià: occidental i ortodox (Amèrica Europa Austràlia / Rússia / llatinoamàerica)
  • Islam: orient mitjà i nord d’Àfrica
  • Hindú (Índia)
  • Sínic budista: (Budista: Mongòlia, Tibet, Sud est Asiàtic / Sínic: Xina / Japó )
  • Africà (âfrica subsahariana)
Que encara podríem agrupar en tres:
  • religions abrahàmiques: cristia i islam
  • religions dàrmiques: Budisme, hinduisme
  • religions animistes: Àfrica
Aquesta classificació és imperfecta ja que l’africana és confusa, barreja de l’animisme antic, i influències occidentals procedents del colonialisme, i sobretot l’islam al nord. El que designem com a occidental és una barreja de cristianisme i laicisme. I potser caldria afegir el comunisme. (Una ampliació sobre les diferents Weltanschauungen).
Les grans agrupacions es reflecteixen també en els sistemes d’escriptura. Les religions abrahàmiques van començar totes a Orient i tenen sistemes d’escriptura que deriven de l’alfabet fenici. En canvi, la cultura xinesa té el sistema logogràfic, i la índia, l’abujida sànscrit. Els primers tenen cosmovisions monoteistes, amb un Déu que intervé en la història, una ànima immortal que és salvada o condemnada. Els segons tenen una percepció del sagrat amb diversitat de déus que no castiguen o premien. L’ànima és immortal i segueix un cicle de reencarnacions que milloren o empitjoren segons la moral.
A cada època i cultura, les societats també difereixen pel que fa al que és prioritari. En les més simples és aconseguir aliment. A d’altres, la guerra i la preparació per a la guerra, com per als pobles de les estepes. A d’altres l’acumulació de riquesa, en forma de terres o bestiar.  L’adquisició de coneixement. A la índia, per exemple, mantenir la puresa amb un sistema de castes. Què és prioritari influeix en el tipus de religió que es genera tal com revelen William James o Karen Armstrong. El déu d’Israel és un déu per guanyar batalles.  Els esperits animistes són per afavorir la cacera. El déu vigilant de la moral és per consolidar una moral protestant.
Per classificar els 300 blocs ho reduiré a:
  • Sense civilització: Caçadors recol·lectors. Agricultors.  Pastors nòmades. Cacicats

  • Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, Grega-romana, Azteca,
  • Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental / ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme.
  • Afegides: Africana, Comunista
I per cada civilització, tres tipus d’economia:
  • Agrícola
  • Industrial
  • Informació

Canvis i evolució de les civilitzacions

[En la visió simplificada que ens donen els capítols dels llibres d’història elementals, sembla com si la humanitat hagués anat recorrent una sèrie d’etapes: paleolític, neolític, civilitzacions antigues, edat mitjana, renaixement, edat moderna, edat contemporània. Per raons pràctiques hi ha un biaix europeu exagerat. En fer-ho més en detall tal com he intentat en el  recorregut de l’inventari, veiem que l’home va colonitzar el món en moments molt diferents, i que mentre a Europa es vivien temps inestables a l’edat mitjana, la Xina Tang avançava. La història de les civilitzacions ens deixa sense saber què passava a una zona determinada en un moment donat. Per exemple, els aborígens d’Austràlia van viure a l’edat de pedra fins al 1800.]

Com neixen les civilitzacions i com desapareixen?

Gibbon ho estudià per l’imperi Romà assenyalant causes internes de degradació i les invasions de les tribus d’Europa. Toynbee dirà que les civilitzacions creixen quan una elit cultural troba noves solucions als reptes, i s’enfonsen quan són incapaços d’afrontar els nous.
[Un dels reptes seria l’existència d’un proletariat interior, descontent, i la pressió d’un “proletariat exterior”]. Al llarg de la història, els nòmades de les estepes de l’Àsia Central han tingut un paper disruptor molt important. Al s4, anant cap a l’oest i desplaçant les tribus d’ostrogods que, al seu torn, desfaran l’imperi Romà. I als s13-s15, quan Gengis Khan i Tamerlà ocupin part d’Europa, la Índia i la Xina.
Un estudi sobre ls durada de les antigues civilitzacions arriba a la conclusió que aquest és d’uns 336 anys (BBC). [Potser podem aventurar quan quan l’elit frena la innovació per mantenir els seus privilegis s’enfonsa l’equilibri intern i es fa més vulnerable a les amenaces externes].

Hegel, en la seva visió dialèctica de la història, veu a cada nova civilització les causes de la seva desintegració. Els teòrics marxistes llegiran la història de manera similar pronosticant el col·lapse del capitalisme i l’adveniment de les societats sense classes [però no preveuran Stalin ni la caiguda del mur]. A mitjan del s19 la influència de la teoria de l’evolució en les ciències socials suggeria que les societats evolucionaven de manera semblant  les espècies, de les més primitives a les més avançades. [igual que en biologia tenim individus i espècies que viuen en un bioma, ara tenim individus formant part d’una societat. Potser semblaria que les diferents classes socials són diferents espècies i la civilització és el bioma? O les individus són com les cèl·lules d’un cos que és la civilització que creix i decau? L’abast de les metafores és limitat].
L’assaig de Fukuyama The End of History de 1992 arriba a la conclusió que el projecte comunista ha fracassat i que les democràcies liberals occidentals són el punt final de la història on han d’arribar totes les civilitzacions.

Els reptes de cada etapa

Aquest punt de vista, de la història com a progrés lineal, ha estat qüestionat. No obstant, sí que sembla útil identificar quins reptes hi ha hagut a cada etapa, i quines “solucions” s’han trobat per passar a l’estadi següent. En aquest sentit el joc “Civilization” de Sid Meier ho simula perfectament, de la irrigació al viatge interestel·lar.

  • aliment: aconseguir un subministrament consistent per arribar a tenir excedents
  • progrés tècnic:  divisió del treball, ferrers, metges, teixidors
  • organització territorial: assentaments urbans, transport
  • comunicació: escriptura per anar més enllà de la transmissió oral
  • sanejament: aigua potable, sanejament de femtes [pendent encara a Barcelona a primers del segle XX, pendent a la majoria d’Àfrica i algunes parts d’Àsia]
  • organització i jerarquia: trobar un equilibri entre l’abús de poder i el caos, autoritat i rebel·lió, [uns han d’acceptar l’autoritat i el que la té no n’ha d’abusar] del líder de la tribu que és el més fort, al rei per la gràcia divina, el president elegit.
  • democràcia: acceptar que s’han perdut unes eleccions (pendent a l’Àfrica i nou problema amb Trump). Anar més enllà de donar un xec en blanc cada 4 anys, votant per circumscripció.
  • Quins són els problemes actuals? canvi climàtic, arribar a un consens sobre la veritat davant la possibilitat de fake news, la decepció respecte la democràcia i la tendència a l’autoritarisme.

Els indígenes

L’escenari del món contemporani sembla format per un conjunt de nacions amb fronteres polítiques, reconegudes per les Nacions Unides, que tendeixen a una democràcia liberal amb economia de la informació i industrial. Alhora hi ha comunitats etiquetades com “indígenes” que mantenen un tipus de vida “primitiu”, o que van ser desplaçades per colonitzadors. S’han de preservar aïllats? Han de ser assimilats per les formes de vida moderna? Un debat complex (NewYorker febrer 2023).

Indigenous People at the UN. Avui hi ha aproximadament 500M de persones que es qualificarien com a “indígenes”. Si fossin un país, serien el tercer més poblat rere Xina i Índia. Un 86% d’aquests viuen a Àsia, Àfrica i el Pacífic. No s’inclouen minories marginades com el Hmong, els Dalits de la Índia, els Roma de l’Europa de l’est, o els cristians d’Aràbia Saudí.

Inicialment definia els aborígens d’una terra, els nadius, contraposant-los als colonitzadors nouvinguts.  A la dècada dels ’60 i ’70, maoris de Nova Zelanda i Sioux (First Nations). George Manuel va ser el primer a reivindicar una identitat indígena global. EL 19975 degelats de 19 països, la majoria d’Amèrica i Oceania, cap d’Àfrica o Àsia [van ser colonitzats i explotats però no expulsats de les seves terres?]  es van reunir a Vancouver i van fundar el World Council of Indigenous Peoples. La idea es basava sobretot en “firstness”, els que vivien originàriament a un lloc i els van arrabassar les terres. Als ’90 Parkipuny ho va reivindicar pels Masai a l’Àfrica s’hi van afegir altres minories marginades [marginades perquè no s’integraven en el mode de vida “modern” i urbà, en aquest sentit, els gitanos també ho serien]. A la Índia l’estat identifica tribus o “adivasi” segons trets físics primitius, aïllament geogràfic, primitivisme i poc contacte amb la resta.

El que identificaria aquestes minories seria la seva manera de viure “primitiva”, un concepte polèmic. Primer amb un biaix occidental de considerar-los endarrerits, després un altre biaix que les veuria encarnant una mena de vida primitiva ideal [ els occidentals viatgem a Àfrica i Àsia buscant aquesta vida primitiva i “autèntica” que, no obstant, no volem per nosaltres ].   En el primer cas, es voldrà destruir la seva manera de viure per assimilar-los. En el segon els voldríem congelats en el temps [ un fòssil cultural vivent ]. Per exemple, es reben subvencions si mantenen una imatge tribal i no moderna, o impedint que els adivasi trobin llocs de treball a fabriques. És el que a vegades s’anomena eco-incarceration. A l’Àfrica els masai van veure’s expulsats de les seves terres per facilitar el turisme de fauna salvatge.

[L’activisme és ben intencionat, però segurament ni hauríem de forçar l’evolució ni imposar que no canviïn res].

Una pregunta incòmoda

Perquè el Continent Africà, Austràlia, i en menor mesura, les amèriques precolonials semblen haver-se desenvolupat menys que Euràsia? No van desenvolupar un sistema d’escriptura eficaç, ni una tecnologia. Potser l’explicació és l’aïllament? Europa i Àsia estaven connectades pel comerç i la majoria de desenvolupaments es podien transmetre, ni que fos parcialment. Austràlia aïllada pel mar, Àfrica pel Sahara, altres pobles per selves impenetrables.

Les vides estressades i infelices que vivim avui poden qüestionar que la civilització occidental amb tecnologia i institucions modernes sigui més evolucionada que les anomenades primitives.

| PDF text